COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD



Documentos relacionados
Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.

Ejercicio para los candidatos sin grado medio. Jazz y música moderna.

ESCUELA SUPERIOR DE ARQUITECTURA Y TECNOLOGÍA PLANIFICACIÓN DE LA DOCENCIA UNIVERSITARIA GUÍA DOCENTE

En sus comienzos el arte griego se caracterizaba por su inalterable. rigidez; sin embargo, los motivos de su aparición fueron similares al del arte

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

ANÁLISIS DE 2009, 2010 Y 2011

GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8)

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID MATERIA: HISTORIA DEL ARTE OPCIÓN A

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Hay que armonizar la legislación educativa para llegar a la educación inclusiva.

Fundamentos del arte del siglo XX

HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE

Miquela Forteza Oliver EL PRIMER RENACIMIENTO O QUATTROCENTO. FLORENCIA!

194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013

Districte Universitari de Catalunya

simetría 2008 cbc taller de dibujo cátedra arq. víctor murgia

LA PERSPECTIVA. Qué es la perspectiva? Los primeros maestros de la perspectiva. Distintos tipos de perspectiva

CUENTOS é HISTORIAS NARRACIÓN DE

ARTE RENACENTISTA: LOCALIZACIÓN

El Renacimiento Clásico Leonardo da Vinci. Prof. Rosario Romero Escribano Historia del Arte II (EG 104) Escuela de Artes Plásticas

Asamblea Parlamentaria de NNUU Introducción

La Trinidad, Masaccio,

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Centro de Opinión Pública de la Universidad de Belgrano

INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

La Terapia de Arte como Auxiliar en el Manejo de Cáncer

MÁS SALUD. Recomendaciones básicas para la mejora de la salud de las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo

Capítulo Cinco. Administración Aduanera y Facilitación del Comercio

LA PUBLICIDAD PROPUESTA DE UNIDAD DIDÁCTICA

Módulo de conciliación entre la vida laboral y la familiar. Persona con edad comprendida entre 16 y 64 años

El Proyecto ADZcoin Un reemplazo descentralizado de la Web soportada en Anuncios Introducción

Imatge 2: La galeria de màquines de l Exposició Universal de París. Dutert i Contamin

Gestió en FP DUAL d EMPRESES, LLOCS DE TREBALL, INSTRUCTORS I LLOCS FORMATIUS

ENSAYO LA PROFESIÓN DE ARQUITECTO. Introducción

La historia de Purim para niños

Dame un museo y lo llenaré. -Pablo Picasso ( )

INCREMENTOS CAPÍTULO CONCEPTO

Con motivo de la Mesa 2.0 celebrada en Avilés el pasado 16 de julio, hemos organizado un CONSULTORIO TIC 4X4

Lee atentamente el siguiente texto y después contesta a las preguntas. Se cree que Michelangelo Merisi nació a finales del año 1571, en la

Acciones gratuitas cofinanciadas por el Fondo Social Europeo.

La desaparición del cuadro como ventana del mundo

Cursos de Lengua, Conversación y Cultura Española CAMPUS DE DEHESA

PRUEBA DE ACCESO CICLOS FORMATIVOS DE GRADO SUPERIOR FAMILIA PROFESIONAL DE LAS ARTES APLICADAS DE LA ESCULTURA (parte específica)

MATERIA: DISCAPACIDAD E INTEGRACIÓN

Niños que Muerden Qué hacer?

Factores de las Nuevas Tecnologías

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

BROKERMovil Online para SmartPhone Guía Rápida v1.0

2.3. EDUCACIÓN SECUNDARIA POSTOBLIGATORIA

Principios de Diseño

GUIA BASICA DE REGLETAS MATEMATICAS Aprender jugando con regletas matemáticas de Cuisenaire

LEY Nro DE 07/01/98 DE PROMOCION DE INVERSIONES INSTRUCTIVO PARA EL FORMULARIO DE INFORMACIÓN PARA EL BANCO CENTRAL DEL URUGUAY

Montos y Plazos Créditos por Distribuidores

El Branding e Investigación Cualitativa

OFERTA EDUCATIVA BARCELONA CURSO

María Jesús Álava Reyes y Susana Aldecoa. La buena educación. Enseñar con libertad y compromiso para convertir a los niños en adultos felices

Reglas del juego Versión detallada

CITAS PK SOBRE LA FAMILIA

LA STPS IGNORA EL PARADERO DE LOS 55 MILLONES DE DOLARES DE LOS MINEROS QUE LOS RECLAMAN

ARTÍSTAS GEOMÉTRICOS

DEPARTAMENTO DE ORIENTACIÓN

La Regidoria de Sanitat de l ajuntament reprén les activitats de la Junta Local contra el cáncer.

MANUAL DE USUARIO DE LA HERAMIENTA CONFIGURACION DE PRESUPUESTOS PARA DISTRIBUIDORES

Exposició de pintura. TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre

Del 1 de marzo al 9 de diciembre de 2013 Galería de Arte Contemporáneo Paul Bardwell

Teclado sobre una PDA para Personas con Parálisis Cerebral

RINCÓN INFATIC. Contenido

GRAFFITI: RESPUESTAS Y CRITERIOS DE CORRECCIÓN

Como registrar tu Equipo en un Evento

4.4. COMPETENCIA EN CULTURA CIENTÍFICA, TECNOLÓGICA Y DE LA SALUD

CARTA DESCRIPTIVA (FORMATO MODELO EDUCATIVO UACJ VISIÓN 2020)

Ar tes Visuales Emma Sanguinetti Anna Pignataro

ACTIVIDADES EN Y PARA LA CONSTRUCCIÓN DEL CONOCIMIENTO

HP Backup and Recovery Manager

P R O Y E C T O : A P R E N D E M O S A V E R U N C U A D R O S A L A D E 5 A Ñ O S

Lección 24: Lenguaje algebraico y sustituciones

Por favor, tráteme bien

LOS PUENTES DEL LIDERAZGO DINÁMICA DE GRUPOS. ADAPTACIONES Y DESEMPEÑO DE ROLES EN EL AULA

INTRODUCCIÓN A LOS SISTEMAS GESTORES DE BASE DE DATOS

Preguntas y respuestas para el facilitador

RESULTADOS INTERNACIONALES, PRUEBA PISA, 2009

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Pruebas de Acceso para mayores de 25 y 45 años

Ficha TIC: Gaby y su búsqueda por internet. Primaria: cuarto grado

SENTIDO Y SIGNIFICADO DEL CONCEPTO «PROFESIONALES DE LA EDUCACION»

CORPORACION TECTRONIC S.A de C.V. INDICE DETALLES SOBRE LA APLICACIÓN Distribución de la información Impresión de verificaciones...

1. Signos de detección / signos de alarma

Dividir automáticamente las palabras en todo un documento

QUÉ PIENSAN LOS JÓVENES ARGENTINOS?

JESÚS EN EL TEMPLO (C.9.1.6)

Aprendizaje Sobre la Ley

Importador Universal - Operaciones

Para saber más sobre Obesidad Infantil Mònica Peitx i Triay

Práctica 1: Sencillo Juego en Ensamblador

Universidad de Caldas Vicerrectoría Académica Oficina de Educación a Distancia y Virtualidad

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Arte y técnica en el siglo XIX

"Tronco, ramas y raíces":

Desarrollo de Emprendores CREATIVIDAD

Transcripción:

Barem: / Baremo: L'alumne haurà de triar l'exercici A o l'exercici B. Exercici A. Les quatre preguntes tindran una valoració màxima de 2,5 punts cada una. EXERCICI A: Imatge 1: Palau Rucellai. Florència. 1450-1460. Imatge 2: Santa Maria Novella. Florència. 1456-1470. Imatge 3: Sant Andreu. Màntua. 1470-1472. Text: Per a Alberti la bellesa en arquitectura serà fruit d'una sèrie de regles objectives, i eixe caràcter científic de l'art serà determinant en la nova valoració de l'artista. La bellesa és, segons les seues pròpies paraules, una harmonia de totes les parts en siga quin siga l'objecte en què aparega, ajustades de tal manera i en proporció i en connexió tals que res puga ser afegit separat o modificat més que per a empitjorar. Eixa correspondència de les parts entre si i amb el tot, del que res es pot afegir ni llevar sense trencar l'harmonia, és la bellesa. L'harmonia de l'organisme arquitectònic és el que flama concinnitas i és reflex d'una harmonia superior referida tant a la societat com a una harmonia còsmica. Nieto, V. i Cámara, A., El Quattrocento italià, Història 16, Madrid, 1989. PREGUNTES: 1.- Descriu i comenta les característiques del temple italià del segle XV. 2.- Analitza la imatge número 1. 3.- Compara les aportacions de Brunelleschi i Alberti a l'arquitectura del Quattrocento. 4.- Valora el paper fonamental de Florència en el Quattrocento.

Barem: / Baremo: L'alumne haurà de triar l'exercici A o l'exercici B. Exercici B: La primera i la segona pregunta tenen una puntuació màxima de 3,5 punts. La tercera té una puntuació màxima de 3 punts. EXERCICI B: Imatge 1: Dos xicotes amb flors de mango. Paul Gaugin. 1899. Imatge 2: Passatemps (Arearea). Paul Gaugin. 1899. Text 1: "...va abandonar Europa i se'n va anar a una de les famoses illes dels mars del Sud, Tahití, a la recerca d'una vida senzilla, perquè va arribar a convéncer-se que l'art estava en perill de tornar-se rutinari i superficial i que tota l'habilitat i tots els coneixements que s'havien anat acumulant a Europa havien privat als hòmens d'allò més important: la intensitat i força en el sentir i la manera espontània d'expresarlo". Gombrich, E.H. Història de l'art. Madrid. 1979. Text 2: " el llenguatge formal suposa una reacció: la utilització de grans superfícies de color, on este adopta la forma plana en la seua elecció arbitrària,..., no li preocupa el volum, la qual cosa imprimix a les seues figures cert primitivisme egipci i les composicions adquirixen criteris insòlits... Amb tot això anuncia el Fauvisme, s'assembla al simbolisme i presagia el Surrealisme". Colorado, A. Introducció a la història de la pintura. Madrid. 1991. PREGUNTES: 1.- Explica les característiques formals i temàtiques de la pintura de Gaugin. 2.- Analitza i comenta la imatge 1. 3.- Explica els principals elements que conduïxen els artistes postimpressionistes al rebuig de la societat i l'art francés del seu temps.

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. Las cuatro preguntas tendrán una valoración máxima de 2,5 puntos cada una. EJERCICIO A: Imagen 1: Palacio Rucellai. Florencia. 1450-1460. Imagen 2: Santa María Novella. Florencia. 1456-1470. Imagen 3: San Andrés. Mantua. 1470-1472. Texto: Para Alberti la belleza en arquitectura será fruto de una serie de reglas objetivas, y ese carácter científico del arte será determinante en la nueva valoración del artista. La belleza es, según sus propias palabras, una armonía de todas las partes en cualquiera que sea el objeto en que aparezca, ajustadas de tal manera y en proporción y en conexión tales que nada pueda ser añadido separado o modificado más que para empeorar. Esa correspondencia de las partes entre sí y con el todo, del que nada se puede añadir ni quitar sin romper la armonía, es la belleza. La armonía del organismo arquitectónico es lo que llama concinnitas y es reflejo de una armonía superior referida tanto a la sociedad como a una armonía cósmica. Nieto, V. y Cámara, A., El Quattrocento italiano, Historia 16, Madrid, 1989. PREGUNTAS: 1.- Describe y comenta las características del templo italiano del siglo XV. 2.- Analiza la imagen número 1. 3.- Compara las aportaciones de Brunelleschi y Alberti a la arquitectura del Quattrocento. 4.- Valora el papel fundamental de Florencia en el Quattrocento.

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio B: La primera y la segunda pregunta tienen una puntuación máxima de 3,5 puntos. La tercera tiene una puntuación máxima de 3 puntos. EJERCICIO B: Imagen 1: Dos muchachas con flores de mango. Paul Gaugin. 1899. Imagen 2: Pasatiempo (Arearea). Paul Gaugin. 1899. Texto 1: "...abandonó Europa y se fue a una de las famosas islas de los mares del Sur, Tahití, en busca de una vida sencilla, pues llegó a convencerse de que el arte estaba en peligro de volverse rutinario y superficial y de que toda la habilidad y todos los conocimientos que se habían ido acumulando en Europa habían privado a los hombres de lo más importante: la intensidad y fuerza en el sentir y la manera espontánea de expresarlo". Gombrich, E.H. Historia del arte. Madrid. 1979. Texto 2: " el lenguaje formal supone una reacción: la utilización de grandes superficies de color, donde éste adopta la forma plana en su elección arbitraria,..., no le preocupa el volumen, lo que imprime a sus figuras cierto primitivismo egipcio y las composiciones adquieren criterios insólitos... Con todo ello anuncia el Fauvismo, se asemeja al simbolismo y presagia el Surrealismo". Colorado, A. Introducción a la historia de la pintura. Madrid. 1991. PREGUNTAS: 1.- Explica las características formales y temáticas de la pintura de Gaugin. 2.- Analiza y comenta la imagen 1. 3.- Explica los principales elementos que conducen a los artistas postimpresionistas al rechazo de la sociedad y al arte francés de su tiempo.

/ EXERCICI A / EJERCICIO A SETEMBRE 2006 / SEPTIEMBRE 2006 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Palau Rucellai / Palacio Rucellai. Florència / Florencia. 1450 1460. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Santa Maria Novella / Santa María Novella. Florència / Florencia. 1456-1470. IMATGE 3 / IMAGEN 3 Sant Andreu / San Andrés. Màntua / Mantua. 1470-1472.

/ EXERCICI B / EJERCICIO B SETEMBRE 2006 / SEPTIEMBRE 2006 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Dos xicotes amb flors de mango. Dos muchachas con flores de mango. Paul Gaugin. 1899. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Passatemps (Arearea). Pasatiempo (Arearea). Paul Gaugin. 1899.