EL MÓN ACTUAL DES DE 1945 Codi assignatura: 1776 ESTUDIS: Troncal d Història (HIS2) i Optativa de Primer Cicle de Geografia (GEO2) DURADA: Anual NOMBRE DE CRÈDITS: 6 de teòrics / 3 de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L ASSIGNATURA: - PARTICIPACIÓ DE L ASSIGNATURA EN EL ESQUEMES DE: Avaluació contínua: Sí IDIOMA EN QUÈ S IMPARTEIX L ASSIGNATURA: Català IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR Professor: Dr. Pere Salas Vives Edifici: Ramon Llull Despatx: AC 09 (Antic 158) Telèfon: 971-259539 E-mail: pere.salas@uib.es Tutories: Dilluns de 12 a 13 hores HORARI DE CLASSES Dilluns de les 9 a les 12 hores 1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS L assignatura el món actual des de 1945 es centra en l estudi de la història universal, des de la Segona Guerra Mundial fins a l actualitat. De totes formes, a causa de la impossibilitat d abastar la història mundial des de tots els àmbits geogràfics per igual, l assignatura gaudirà d un marcat caràcter occidental, encara que sense perdre la perspectiva global en cap moment. El programa es vertebrarà seguint un eix cronològic, seguint els principals esdeveniments polítics, així com els trets socials i econòmics que han caracteritzat cada etapa del període estudiat. 2. OBJECTIUS GENERALS 2.1. Teòrics - Analitzar l evolució de la política, societat, economia i cultura que han caracteritzat la Història Universal des del 1945 fins a l actualitat. - Definir el món actual des d un punt de vista global. - Analitzar la situació de domini i dependència de les diverses societats en el món actual.
- Definir els reptes i problemàtiques que ha presentat la Història des del 1945 i els principals reptes del present. - Analitzar els diversos punts de vista historiogràfics sobre l aproximació a l estudi de la Història actual i la Història del Present. 2.2. Pràctics - Introduir a l alumnat en el coneixement de les fonts documentals per a la investigació de la Història del Món Actual o Especialment: Audiovisuals, premsa, història oral, fonts digitals... - Donar a conèixer les principals biblioteques, arxius i centres de documentació per a l estudi d aquest període històric. - Posar en pràctica les tècniques del treball històric, amb les característiques pròpies per a l època objecte d estudi. - Ressaltar la importància dels nous suports d informació per al coneixement de la història actual: cinema, documentals, internet... 3. PROGRAMA TEMA 1. ASPECTES CONCEPTUALS I METODOLÒGICS 1.- Definició i contingut. Debats sobre la delimitació d espai i temps: Historia Contemporània, Historia del present i Història Actual. 2.- Fonts primàries per a l estudi de la Historia del Món Actual. Descripció, característiques i problemàtica. Localització. Fonts secundàries: definició i principals característiques. Biblioteques i bases de dades. Anàlisi bibliogràfic elemental. TEMA 2.- LA POSTGUERRA: RECONSTRUCCIÓ I BIPOLARIZACIÓ 1- Conseqüències generals de la Segona Guerra Mundial. 2.- L organització de la pau: Teheran, Yalta, Potsdam y la constitució de les Nacions Unides. 3.- El sorgiment de les superpotències: EE.UU. y la URSS. La partició d Europa després de la guerra: Est i Oest.- La OTAN i el Pacte de Varsòvia: Els inicis de la guerra freda. TEMA 3.- DE LA EXPANSIÓ ECONÒMICA A LA CRISI DEL 1973. 1.- Caracterització de la situació econòmica de postguerra i el seu desenvolupament. La hegemonia de EE.UU. y la reconstrucció d Europa: el pla Marshall. L aparició de nous sectors industrials: els bens de consum domèstic i l aparició de la industria de l oci. Creixement econòmic, dèficit i canvis socials. 2.- La estabilització demogràfica: la finalització de la Transició. Nous moviments migratoris direcció sud - nord. 3.- La crisis econòmica de 1973. Crisi energètica, neoliberalisme i atur estructural. TEMA 4.- DEMOCRÀCIA I ESTAT DEL BENESTAR 1.- La reconstrucció de las democràcies europees. Liberalisme, socialdemocràcia i Estat del Benestar. El nou sindicalisme 2.- Els inicis del procés de integració europea. Les primeres institucions: el Consell d Europa, CECA, EUROATOM. La Comunitat Econòmica Europea. 3.- Els EE UU: La guerra Freda i la política de Containment. La política exterior: de Truman a Kennedy. L anticomunisme i el maccarthisme. Els límits de l Estat del benestar americà. 4.- Els governs autoritaris al món occidental. TEMA 5.- EL SOCIALISME REAL 1.- La Unió Soviètica a l època de Stalin.- La creació de les democràcies populars. La primera crisi: la separació de Iugoslàvia. 2.- L era Krushchev: els límits del reformisme
comunista. 3.- Nivells de vida, diferències socials, situació de la dona, canvis en els models educatius. Problemes econòmics, dissidència i llibertades fonamentals. 4.- El model Xinès i les principals característiques de la seva evolució. Relacions amb la URSS i el seu distanciament. TEMA 6.- GUERRA FREDA, DESCOLONIZACIÓ I TERCER MÓN 1. Els escenaris de la Guerra Freda i la seva evolució. El sud-est asiàtic, Àfrica i Amèrica llatina. 2.- De la independència al neocolonialisme: anàlisi zonal. El sorgiment del Tercer Món i el procés de subdesenvolupament. 3.- L Estat d Israel i el Conflicte de l orient pròxim. TEMA 7.- ELS MOVIMIENTS SOCIALS I CULTURALS 1.- La crisi del 68: Els moviments estudiantils a França i en els països occidentals. 2.- La primavera de Praga. 3.- La reformulació de la dissidència. El moviment hippie. El feminisme, l accés de la dona a l espai públic i a les estructures de poder polític i econòmic. El moviment ecologista. Les mobilitzacions nacionalistes. Noves tendències del moviment obrer y en la organització sindical. 4.- La consolidació del consumisme y de la cultura de masses. TEMA 8. EL FINAL DE LA GUERRA FREDA Nous desafiaments: terrorisme i revolució islàmica. Iran i Afganistan. 1.- El col lapse del sistema soviètic. La URSS i els països del seu entorn. La Perestroika i la Gladsnot. 2. L esfondrament de l Imperi soviètic. La CEI i el sorgiment de nous estats. 3.- Transició democràtic als països de l Est d Europa. La segona unificació alemanya. 4.- La Xina després de Mao. TEMA 9. UN NOU ORDE MUNDIAL 1.- Del món bipolar al món polar. La nova supremacia dels EE UU i final de la guerra freda. 2.- La Guerra dels Balcans. 3.- La primera i la segona guerra del Gol pèrsic. El problema palestino-israelí. 4.- Els conflictes armats a l Àfrica 5.- Les identitats religioses i nacionals. El terrorisme internacional. 6.- Noves potencies mundials: Xina, la India, Brasil i Rússia. 7.- La ONU i els organismes internacionals. TEMA 10. EUROPA EN EL MÓN ACTUAL 1.- De la Comunitat Econòmica Europea a la Unió Europea. El procés de Maastrich. Integració política d Europa. 2.- La ampliació de la Unió Europea. 3.- Característiques politiques, socials i econòmiques de la UE. 4.- Els límits de la integració europea. La UE i la política internacional. TEMA 11. POLÍTICA I ECONOMIA EN EL PRESENT 1.- Polítiques neoliberals i crisi de l Estat del benestar. Europa versus Amèrica. 2.- Tecnocratizació de la política. Problemes de representativitat en el democràcia actual. Moviments socials i polítics alternatius. 3.- Creixement i crisis econòmiques al final del segle XX i principis del XXI. Multinacionals i nous centres econòmics emergents. TEMA 12. ELS NOUS REPTES D UN MÓN GLOBAL 1.- El problema de la dependència i la desigualtat en el món. 2.- Identitats culturals i globalització. 3.- Els moviments migratoris actuals. Dificultats d integració i xenofòbia,
en les societats multiculturals. 4.- Envelliment i/o superpoblació? Ritmes contradictoris de la població mundial. 5.- El repte ecològic. 4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L ASSIGNATURA 4.1 Teòrica - Exposició del temari mitjançant classes magistrals a càrrec del professor - Exposició de comentaris de text o de material audiovisual a càrrec de l alumnat, relacionats amb el temari de l assignatura que complementaran les classes magistrals. 4.2 Pràctica - Realització de treballs d investigació relacionats amb l assignatura i exposició a classe dels resultats. - Col loquis sobre aspectes del temari; especialment relacionats amb noticies o comentaris d opinió apareguts a la premsa. 5. CRITERIS D EVALUACIÓ - Examen final sobre el temari del curs que suposarà el 45 % de la nota final - Treball d investigació que suposarà el 45 % de la nota - Assistència i participació a classe (mínim dues a l any) que suposarà el 10 % de la nota. - Es imprescindible aprovar el Treball i l Examen final 6. BIBLIOGRAFIA 6.1. General ARACIL, R., J. OLIVER, et al. (1995): El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona, Universitat de Barcelona. ARÓSTEGUI, J., C. BUCHRUCKER, et al. (2001): El mundo contemporáneo: Historia y problemas. Buenos Aires - Barcelona, Biblios - Crítica. DÍEZ ESPINOSA, J. R. (2000): Historia del mundo actual (desde 1945 hasta nuestros dias). Valladolid, Universidad de Valladolid. FRIEDEN, J. A. (2007): Capitalismo global. Barcelona, Crítica. HOBSBAWM, E. J. (2001): Historia del siglo XX : 1914-1991. Barcelona, Crítica. JUDT, T. (2006): Postguerra. Una historia de Europa desde 1945. Madrid, Taurus. MACRY, P. (1997): La sociedad contemporánea. Una introducción històrica. Barcelona, Ariel. OSBORNE, R. (2007): Una historia crítica del mundo occidental. Barcelona, Crítica. PAREDES, J. (Ed.) (2004): Historia del mundo contemporáneo (s. XIX XX). Barcelona. Ariel. VINEN, R. (2002): Europa en fragmentos. Historia del viejo continente en el siglo XX. Barcelona, Península. 6.2. Específica AHIJADO, M. (2000): Historia de la unidad europea. Desde los precedentes remotos a la ampliación al Este. Madrid, Pirámide.
ALCÀZAR, J. D., N. TABANERA, et al. (2000): Història contemporània d'amèrica. València, Universitat de València. ARÓSTEGUI, J. (2004): La historia vivida. Sobre la historia del presente. Madrid, Alianza. ARTETA, A., E. GARCÍA GUITIÁN, et al. (2003): Teoría política: poder, moral, democracia. Barcelona, Alianza. BEASLEY, W. G. (1995): Historia contemporánea de Japón. Madrid, Alianza. BIAGNI, A. G. (1996): Medio siglo de socialismo real. Barcelona, Ariel. BOCK, G. (2001): La mujer en la historia de Europa. Barcelona, Crítica. CANFORA, Luicano (2008): Exportar la llibertat. València, PUV CRUZ ROMEO, M. i I. SAZ, Eds. (2002): El siglo XX: historiografia y historia. València, Publicacions de la Universitat de València. CUESTA, J. (1993): Historia del presente. Madrid, Eudema. CULLA CLARA, J. B. (2004): Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina. Barcelona, La Campana. CHAMBERLAIN, M. E. (1997): La descolonización. La caída de los imperios europeos. Barcelona, Ariel. CHEVALIER, F. (1979): América latina. De la independencia a nuestros dias. Barcelona, Labor. DEGLER, C. N. (1986): Historia de los Estados Unidos. Barcelona. DUGGAN, C. (1996): Historia de Italia. Cambridge, Cambridge University Press. FEJTÖ, F. (1971): Historia de las democracias populares, 1953-1970. Barcelona, Martínez Roca. FERRO, M. (2003): Historia de Francia. Madrid, Cátedra. FISK, R. (2006): La gran guerra per la civilització. La conquesta de l'orient Mitjà. Barcelona, RBA - La Magrana. FORRESTER, V. (2009): El crimen occidental. México, Fondo de Cultura Econòmica. FULBROOK, M. (1995): Historia de Alemania. Cambridge, Cambridge University Press. GADDIS, J. L. (2005): La guerra fría, Barcelona, RBA. GARTON ASH, T. (2000): Historia del presente. Ensayos, retratos y crónicas de la Europa de los noventa. Barcelona, Tusquets. GRIMAL, H. (1989): Historia de las descolonizaciones del siglo XX. Madrid, Iepala. GUARDIA, C. D. L. (1992): Proceso político y elecciones en Estados Unidos. Madrid. HARRIS, M. (1984): La cultura norteamericana contemporánea, una visión antropológica. Madrid, Alianza. HERNÁNDEZ SÁNCHEZ-BARBA, M. (1997): Historia de los Estados Unidos de América. De la república burguesa al poder presidencial. Madrid. HUNTINGTON, S. P. (1994): La tercera ola. La democratización a finales del siglo XX. Barcelona, Paidós. JUDT, T. (2008): Sobre el olvidado siglo XX. Madrid, Taurus. KIERMAN, V. G. (1815-1960): Esplendor y ocaso de los imperios europeos: 1815-1960. Madrid, Ministerio de defensa. MARTÍN DE LA GUARDIA, R. M. (1999): Crisis y desintegración: el final de la Unión Soviética. Barcelona, Ariel. MARTÍN DE LA GUARDIA, R. M. i G. A. PÉREZ SÁNCHEZ (1995): La Europa del Este, de 1945 a nuestros dias. Madrid, Síntesis. MCADAM, D., S. TARROW, et al. (2005): Dinámica de la contienda política. Barcelona, Hacer.
MEDINA ORTEGA, M. (1974): La organización de las Naciones Unidas. Estructura y funcionamiento. Madrid. MIEGE, J. L. (1975): Expansión europea y descolonización de 1870 a nuestros días. Barcelona, Labor. MANN, M. (2009): El lado oscuro de la democracia. València, Universitat de València. MORATA, F. (1998): La Unión Europea. Procesos, actores y políticas. Barcelona, Ariel. MORENO, A. i G. PALOMARES (1999): Textos básicos de la construcción europea. Madrid, Acento. MOSSE, G., L. (1997): La cultura europea del siglo XX. Barcelona, Ariel. MOSSE, G., L. (2005): La nacionalizaión de las masas. Madrid, Marcial Pons. NASH, M. (2005): Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid, Alianza. OCHANDO CLARAMUNT, C. (1999): El Estado del Bienestar. Objetivos, Modelos y teorías explicativas. Barcelona, Ariel. OFFE, C. (1994): Contradicciones en el Estado del Bienestar. Madrid, Alianza. OFFE, C. (2004): Las nuevas democracias. Transición política y renovación institucional en los países postcomunistas. Barcelona, Hacer. OLIVER, P. (1987): Sáhara: drama de una descolonización, 1960-1987. Palma de Mallorca, M. Font. OTERO CARVAJAL, L. E. (1995): "Verdes y Alternativos." Cuadernos del Mundo Actual Historia 16. PASTOR, J. (2002): Qué son los movimientos antiglobalización. Barcelona, RBA. PEREIRA, J. C., Ed. (2001): Historia de las relaciones internacionales contemporáneas. Barcelona, Ariel. PO PICÓ LÓPEZ, J. (1987): Teorías sobre el estado del bienestar, Siglo XXI. WASKI, R. E. (2000): La guerra fría. Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Barcelona, Crítica. RAMONET, I. (2004): Abecedario (subjetivo) de la globalización. Barcelona, Seix Barral. RITTER, G. A. (1991): El estado social, su origen y desarrollo en una comparación internacional. Madrid, Ministerio de trabajo y seguridad social. ROBERTSON, R. (2005): Tres olas de globalización. Historia de una conciencia global. Madrid, Alianza. RUBIO LARA, M. J. (1991): La formación del Estado Social. Madrid, Centro de Publicaciones Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. SÁNCHEZ CERVELLÓ, J. (1997): Descolonización y surgimiento del Tercer Mundo. Barcelona, Hipótesis. SCHAFF, A. (1993): Mi siglo XX. Madrid, Sistema. SEGURA MAS, A. (2001): Más allá del Islam. Política y conflictos actuales en el mundo musulmán. Madrid, Alianza. SEGURA MAS, A. (2004): Senyors i vassalls del segle XXI. Una explicació fonamental i clara dels conflictes internacionals. Barcelona, La Campana. SERRA BUSQUETS, S., Ed. (2003): Autogovern i democràcia a la Mediterrània occidental en el selge XX. Eivissa, Res Publica Edicions. SKIDMORE, T. E. i P. H. SMITH (1996): Historia contemporánea de América Latina. América latina en el siglo XX. Barcelona, Crítica. STIGLITZ, J. E. (2003): Los felices 90. La semilla de la destrucción. Madrid, Taurus. STIGLITZ, J. E. (2006): Cómo hacer que funcione la globalización. Madrid, Taurus.
SUBIRATS PIÑAMA, J. (1998): La Unió Europea pas a pas. Barcelona, Columna. TAIBO, C. (2000): La explosión soviética. Madrid, Espasa-Calpe. TAIBO, C. (2007): Movimientos antiglobalización. Madrid, Los libros de la Catárata. TARROW, S. (2004): El poder en movimiento. Madrid, Alianza. TILLY, C. (1996): Las revoluciones europeas, 1942-1992. Barcelona, Crítica. TODOROV, T. (2008): El miedo a los bárbaros. Barcelona, Círculo de lectores. TRAVERSO, E. (2002): El totalitarismo. Historia de un debate, Universitat de València, València, UCELAY-DA CAL, E. i F. VEIGA (1994): "El fin del segundo milenio". Historia Universal Planeta. J. Fontana. Barcelona, Planeta. VEIGA, F. (2008): El desequilibrio como orden: una historia de la posguerra fria, 1990-2008. Madrid, Alianza. VEIGA, F., E. UCELAY-DA CAL, et al. (1997): La paz simulada. Una historia de la Guerra Fria, 1941-1991. Madrid, Alianza. YERGIN, D. (1992): La historia del petróleo. Barcelona, Plaza-Janés. ZUBOK, V. M. (2008): Un imperio fallido. La Unión Soviética durante la Guerra Fría. Barcelona, Crítica.