FESTA MAJOR MURA 2016
Salutació El programa que teniu a les mans és l oferta que ha elaborat per segon any consecutiu l associació Muac (Mura Acció Cultural). Aquesta associació compta amb el finançament econòmic i la coordinació de l ajuntament i també amb la col laboració d altres associacions en alguns dels actes. Com tot programa de festes és una iniciativa per crear il lusió amb la intenció que des dels més grans als més petits us ho passeu molt bé aquests dies de Festa Major. Sembla que els temps estan millorant econòmicament, però la veritat és que la contenció de la despesa segueix a tot arreu, això obliga molt més a treballar pressupostàriament tots els actes i ser selectius i imaginatius per confeccionar aquest llibret. Aquests dies hem de deixar de banda els maldecaps i aparcar les preocupacions per gaudir de la festa del nostre patró Sant Martí. Per això, us convido a participar en les activitats que ens han preparat, a gaudir dels escrits, fotos i dades que com cada any entitats i veïns aporteu a aquest programa. Que durant aquests dies ho passem bé, ballem, juguem i gaudim que sempre ajuda per encarar amb més optimisme la resta de l any. És l hora de sortir al carrer i saludar als familiars, amics, veïns, coneguts i visitants, de compartir amb tots ells aquestes estones d alegria i diversió. La participació és una gran mostra de la salut veïnal i un agraïment pels que han treballat per l organització de la festa. Per acabar, us animo que convideu amics i familiars a què visquin la nostra Festa Major perquè així ens ajudarem col lectivament a projectar el nostre poble i a reforçar la nostra imatge que entre tots en el dia a dia estem construint, DES DE L AJUNTAMENT US DESITGEM QUE US HO PASSEU MOLT BÉ! BONA FESTA MAJOR! Martí Perich Singla Alcalde de Mura
30 Diumenge, d Octubre Passejada nocturna amb constel lacions a les 18.30, SORTIDA DE la Fàbrica 31 Dilluns, d Octubre Castanyada a les 21.00 A la Fàbrica Sopar Popular a 10, pa, botifarra, beguda i castanyes, panellets i moniatus. Col.labora: CEM, La Tosca, ADF L AMPA de l Escola Vall de Néspola i el Planter de Néspola, estaran coent castanyes a la plaça Tomàs Viver.
9 Joc al cap vespre a les 18.00 A la Fàbrica Qui atraparà en CAPANEGRA?. En CAPANEGRA, personatge misteriós de les nostres contrades, cada any per Sant Martí baixa a la Vila a fer repicar les campanes i a tocar el que no sona als vilatans. 10 Dimecres, de Novembre Dijous, de Novembre Concurs de bitlles Catalanes a les 17.30 a la PlaÇa DE L Ajuntament Representació de titelles La Serpent de Caballera a les 19.00 A la Fàbrica
11 Divendres, de Novembre Ofici solemne en honor a Sant Martí a les 12.00 A l església de SANT MARTÍ Repic de campanes i tradicional vermut a les 13.00 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA Organitza: Associació de Comerciants de Mura Ball de tarda amb el grup Abril-Maig-Juny a les 16.30 A LA PLAÇA DE TOMÀs VIVER - LA PLACETA Dedicat a la gent gran i obert a tothom.
Correbars a les 21.00, Sortida de la Plaça DE Tomàs Viver - LA Placeta Acompanyats amb els tabalers de la Colla Jove de Diables de Sant Llorenç de Terrassa passarem a fer un beure pels bars del nostre poble. Per finalitzar i arribar a la Fàbrica. Ens acompanyarà la Xaranga Ho Peta street band Venda de tiquets : Dies 7 i 8 al matí al Forn Cal Muntada, al preu de 15 més un got i un mocador de festes de regal [6 consumicions (5 begudes i 5 tapes I UNA BEGUDA A LA BARRA DE LA FÀBRICA)]. Al mateix dia al preu de 20. Participa: Cal Carter, Alberg Els Caus, Embotits de Mura, Laika, Hostal de Mura. Nit de DJ a les 23.00 A la Fàbrica
12 Traques a les 10.00 Dissabte, de Novembre Xocolatada popular a les 11.30 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA Missa en honor dels Sants Màrtirs a les 12.00 A l església de SANT MARTÍ Olimpíades Rurals infantils a les 12.30 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA El Comitè Olímpic Muratà fa una crida als atletes rurals, a participar a les 3s. OLIMPÍADES RURALS MURATANES Equips de 4. Els Ruralets: de 12 a 16 anys.
Concurs de dibuix infantil a les 13.00 RECOLLIDA DE MATERIAL AL CEM Es presentaran els dibuixos el diumenge a la 13.00 h a la Plaça d Àngel Guimerà - La Plaça. El lliurament de premis serà diumenge a les 17:45 a la Fàbrica. Organitza: Centre Excursionista de Mura. Olimpíades Rurals a les 16.30 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA El Comitè Olímpic Muratà fa una crida als atletes rurals, panxuts, calvuts i barbuts, peludes, pelades i depilades a participar a les 3s. OLIMPÍADES RURALS MURATANES. Equips de 4. Els Ruralots: de 17 a 1000 anys
12 Correfoc Dissabte, de Novembre a les 23.00 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA Recorregut: La Plaça, Pujada Verge de Montserrat, Passatge de Camil Antonietti, Carrer de les Roquetes, La Placeta, Carrer Nou, Carrer de Sant Antoni Maria Claret, Carrer de Sant Martí i Carrer del Sol, finalitza a la Plaça de l Església. Organitza: Diables de vacarisses Recomanacions: La roba més idònia per participar en un correfoc és la de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives, de pell que us agafin fort els peus. Espereu a la comitiva del correfoc en carrers amples i eviteu en la mesura que us sigui possible les aglomeracions i els taps de la gent. No col laboreu demanant aigua als veïns, així evitareu taps i relliscades i també evitareu que la pólvora es mulli i exploti en lloc de cremar. No envair l espai on el grup de foc fa l actuació i no agafar ni destorbar cap dels seus membres. BALL amb L Orquesta Rumbera a les 23.59 A la Fàbrica
13 Diumenge, de Novembre Repic de campanes i Pregó de Festa Major a les 12.45 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA Amb Joana Andreu (una de les últimes mestres abans de tancar l escola a finals dels anys 70). Cercavila a les 13.00 A la Plaça D ÀNGEL GUIMERÀ - LA PLAÇA Colla Jove de Diables de Sant Llorenç de Terrassa, Gegants de Sant Llorenç, Gegants de Navarcles, Banda de Matadepera i els Gegants de Mura. Dinar Popular a les 14.00 hores al Pàrquing del Centre d informació Arròs de muntanya. Venda de tiquets (beguda, pa, plat d arròs i postres ) els mateixos dies que el Correbars al preu de 7. Entrega de premis del concurs de dibuix a les 17.45 A la Fàbrica
13 Teatre Diumenge, de Novembre a les 18.00 A la Fàbrica Amb l obra Paraules de Mestres de la Companyia Xerrica Xerraca, composta pels actors ocasionals Enric Sanllehi i Pere Fabrés i l acompanyament musical a càrrec d Emma Perich. Al final sorteig de les tradicionals paneres de l AMPA de l escola Vall de Néspola i de l Associació Planter de Néspola. Tot seguit berenar popular i traca final.
Bona Festa Major! MUAC, Mura Acció Cultural neix amb voluntariat i amb molta il lusió per tenir un poble viu culturalment tot l any. Ja fa 4 anys! que ens movem per la cultura popular al nostre municipi, per recuperar o incentivar festes i tradicions... llavors... vam fer possible la tornada dels reis a Mura i aquella primera cavalcada ens va fer engrescar per continuar endavant. Enguany tornem a tibar del carro per poder tenir una festa major per a tots els públics, des dels més petits fins als més grans. Perquè volem que la Festa Major sigui la festa de tots i totes. Per això, tota la feina feta ha estat altruista i sempre revertint els diners generats en millorar i engrandir la majoria de festes. Ja la tenim aquí!! Molt treball fet i el que queda! per gaudir tots plegats d aquestes dates de Festa Major! Us animem a col laborar dins o fora de MUAC per a què aquestes festes siguin tot un èxit. Us encoratgem a engalanar els balcons i d aquí a uns dies a posar un bon tió, mostrem com ens estimem aquest poble, fem veure a tothom que A MURA ESTEM DE FESTA! Bones Festes!
El FÒRUM 2016 Benvolguts muratans i muratanes, Aquest any el Fòrum per diferents motius hem tingut algunes absències i fer la tradicional foto el dia de la Mare de Déu d Agost no ha estat possible. No obstant cada diumenge acabada la Missa, el Fòrum es reunirà en el banc de davant de l església per no perdre la tradició. Tothom hi serà benvingut. Adjuntem unes fotos testimonials de tots els que en algun moment hem format part del Fòrum. EL FÒRUM us desitja una bona FESTA MAJOR
Casimira Vallbé Puig
CASIMIRA VALLBÉ PUIG I 100 ANYS D HISTÒRIA DE MURA La Casimira ja ha complert amb la vida, amb el treball i amb l esforç. Ara és mereixedora de les nostres deferències, de la nostra admiració i estimació. Ara espera una posta de sol daurada per descansar i que demà torni a sortir altra vegada el sol. La Casimira nasqué a Mura el 8 d octubre de 1.916, just ara fa 100 anys. Filla de Josep Vallbé Carreras de Cal Granda i de Pepeta Puig Vila de Cal Miqueló. Al primer col legi que va anar estava a Cal Campà, més tard se n va dir a Cal Esteve (Esteve Musteri) conegut popularment com el cacahuero, i també a casa de les Ties, actualment és la casa de la Roser i l Andreu Cortés. La mestra de l escola es deia Doña Pilar. El pare de la Casimira va barrinar les pedres del colomé per fer la construcció de les actuals escoles. Un butlletí dirigit als veïns de Mura l any 1.930 diu: Per fi s ha acabat la Dictadura i més endavant diu: Tots sabeu que el local on hi havia l escola de nois i noies es va ensorrar, per sort en una hora que estava deserta, que si no hauríem tingut un dia de dol. Va ésser una gran vergonya per les autoritats d aleshores que tenien l obligació de preveure una desgràcia. Però això va passar i ningú no va preocupar-se n més, fins que varen arribar les eleccions. En aquella època la rivalitat estava entre els Catalanistes i
Salistes ( Alfonso Sala ). Les escoles (edifici actual) varen costar 15.000 ptes. ( 90 ), però no queda clar saber exactament d on varen sortir tots aquests diners. Més val que ho deixem així i no enredem la troca. La construcció es va encarregar a l Arquitecte municipal de Manresa. Continuem amb la Casimira. Als 14 anys va anar a treballar a la fàbrica de Mura, però en poc temps varen tancar-la i va haver d anar a Sant Benet (Navarcles), actualment el conjunt Món Sant Benet. Allà va treballar-hi de teixidora durant uns quatre o cinc anys amb un grup de noies que també eren de Mura. Dinaven, sopaven i dormien a la fàbrica durant tota la setmana. Feien el torn de tarda per això el dissabte al vespre totes les noies venien a Mura, evidentment a peu, i el dilluns al matí tornaven a marxar a Navarcles, però al esclatar la guerra varen tancar la fàbrica i van tornar a Mura. A l acabar la guerra, la fàbrica de Mura va començar a treballar de nou, però diu que el fil era molt dolent, treballaven moltes hores i el salari era molt baix. Va marxar per anar a treballar de teixidora a Cal Juncosa de Terrassa. Va viure amb les monges de l Asilo Busquets durant uns cinc anys, però cada cap de setmana anava a Mura. L Enric director de la fàbrica de Mura insistia perquè la Casimira tornés,
doncs ara ja tenien bon fil i telers automàtics i d aquesta manera va retornar a Mura i va treballar fins que es va tancar definitivament la fàbrica. En aquest moment molts muratans varen abandonar el poble per mirar de prosperar en un altre lloc. Aquell butlletí que he citat anteriorment també diu: No ignoreu, tampoc, les molèsties que aquesta gent ha ocasionat al fabricant senyor Verdaguer, que hauria portat el benestar a Mura, sense que les noies haguessin d anar a treballar a fora com ara, aquella gent varen avorrir-lo i fastiguejar-lo amb pagaments i amb exigències. I acaba dient : Confio que sereu enèrgics per exigir les responsabilitats que tota aquesta trepa ha contret durant la Dictadura. La Casimira al quedar-se sense feina va anar a La Fonda per ajudar al Manel i a l Esperança i a més feia servei d ajuda en algunes cases. La Casimira comenta que l estiu de 1.945 va ensenyar a caminar al Jaume Baldé. Fins aquí és un petit resum de la seva activitat de treball. Comentant temes en general, comença dient que en aquell temps no tenien aigua a les cases, anaven a la font. Per rentar la roba, a la riera. El sabó normalment el compraven, però també se l feien amb sosa i morques de l oli.
La primera botiga que recorda era a Ca la Victòria, el seu marit es deia Salvador i tenien tres fills, l Àngel, la Tresina i la Pepita. Com que les nenes eren de la mateixa edat anaven juntes a l escola i jugaven al carrer, doncs endemés eren veïnes. La Victòria venia xai i una miqueta de tot. Aquesta botiga estava a Cal Jordi del carrer Nou, actualment a Cal Tatché, ningú pot recordar-ho perquè la varen tancar fa aproximadament uns 90 anys. Els diumenges normalment tothom anava a Missa, les dones a la missa matinal perquè havien de fer el dinar i els homes i la canalla normalment a Ofici de les dotze. Tenien rector i vicari. Explica que la seva mare cantava en el cor i que alguna vegada havia fet de solista. Comentem la situació econòmica del poble, diu que pobre, pobre ningú, però ric, ric tampoc. Tothom matava el porc, però algú en criava més per vendre ls. Del porc en feien confitat, la cansalada i el pernil penjats, la cansalada es tornava groga i rància, però per guisar i fregir era imprescindible. Tenien també horts, gallines i conills. En aquell temps un menjar exquisit i car era el pollastre, que normalment els criaven majoritàriament per vendre, només es menjava pollastre per Nadal i la Festa Major i tos els altres eren per vendre. El Pere Piqué de Cal Ceba diu que un any va costar molt de vendre els pollastres i el Quico de Cal
Xasquet va dir, a veure si encara ens els haurem de menjar nosaltres. Un bon suplement era la caça, doncs conills no en faltaven i també queia alguna perdiu. Molts homes del poble durant anys anaven a treballar a la construcció de La Barata i a la Torre de l Angel. Comentem sobre el transport i comunicació. Quan era petita per anar a Manresa o Terrassa si havia d anar a peu o amb transport animal, que no tothom tenia. Tot el fil que entrava a la fàbrica i les peces que en sortien, es feia en carros molt grans i tibats per varis animals per aprofitar el viatge. La seva mare va anar a comprar una burra al mercat d animals de Solsona, va anar-hi a peu però la tornada va ser més còmoda doncs per casualitat en el mercat es va trobar amb el Matarrodona, que per cert diu que hi va anar per comprar bèstia grossa i petita. Quan varen arribar els dos primers cotxes a davant de Ca l Arola, les àvies de Cal Magí i de Cal Cisteller varen dir ja han arribat els dimonis. El divertiment dels diumenges era anar a ballar. Hi havien dues sales de ball: el Serralet que normalment hi anaven els Catalanistes i l Ateneu per els Salistes, més tard i per tothom la clàssica Sala (actualment el Bar Laika). També tenien dos bars, un estava sobre l Ateneu, conegut per tots nosaltres com El cafè, l altre a Ca la Pauleta (actualment és la casa que està
sobre el CEM). Els catalanistes cantaven aquesta cançó...noies maques no aneu en el ball de l Ateneu.... Es feia ball durant tot l any excepte les set setmanes de Quaresma. La música es feia amb manubri, el que tocava no ballava, però quan es cansava ho agafava un altre. La Festa Major era molt important, bon dinar i que la música no faltés. Els músics anaven a buscar l alcalde per anar a la Missa solemne, tocaven i cantaven a l església, al sortir hi havia concert de vermut, ball de tarda i ball de nit. Al no haver-hi hostal els músics els repartien per les cases. Quan la Casimira feia de teixidora a Sant Benet va esclatar la guerra, els treballadors es varen apoderar de la fàbrica i ella va tornar a Mura. Els milicians varen cremar l església. Els joves varen ser cridats a files per anar al front, uns es van emboscar, altres varen anar a la guerra i alguns no tornaren. Durant tot aquest llarg temps de guerra, a Mura no varen passar grans coses. Els homes que sobrevivien amagats en el bosc, de vegades a la nit anaven a casa seva, però si en els balcons hi havien penjats llençols, volia dir que no vinguessin doncs el milicians rondaven molt a prop. A l acabar la guerra va ser diferent, uns quants muratans varen ser denunciats i empresonats a la Modelo de Barcelona per llarg temps i per qüestions purament polítiques i poc significatives. Durant aquest temps la gent de Mura majoritàriament llauraven els camps i plantaven les patates d aquelles famílies que tenien els homes a la presó. El Pere Piqué de Cal Ceba comenta, que quan les dones anaven a visitar els seus marits a la presó, havien d anar a peu fins a Terrassa per després agafar el tren fins a Barcelona. Podien parlar amb els seus marits a través d unes
reixes, però havien de fer-ho obligatòriament en castellà i que per cert era un idioma que no dominaven massa, els guardes se n reien i podia caure alguna castanya si deien paraules en català. Això de la guerra és un altre tema i delicat, simplement n hem fet menció i prou, perquè evidentment és un record i part de la seva vida. Ara que parlem de la llengua catalana vull fer un petit incís. Jo vaig fer el Servei Militar a Zaragoza l any 1.959 i si a la caserna et sentien parlar en català deien, hable en cristiano o també hable que se le entienda. El nom popular per anomenar als catalans era dir-nos polacos i aquest és el motiu de que un programa de TV3 es digui Polonia. La Casimira es va cuidar de la seva mare que per cert també va ser centenària, i en aquests últims anys també de la seva cosina Conxita. Als 97 anys la Casimira es va trencar el fèmur i tothom va pensar amb lo pitjor i evidentment ningú ho va endevinar, doncs el cap de poc temps tornava a caminar pels carrers del poble i cuidar-se novament de la seva cosina fins que es va morir. Ara viu llargues temporades a Barcelona amb la Victòria, que és la filla de la Conxita. La Casimira per curar-se les petites ferides sempre ha utilitzat un remei
simple i econòmic, doncs hi aplica un paper de fumar i no el treu fins que cau. El resultat sempre ha sigut positiu, sembla ser que anys endarrere aquet remei era bastant popular i més econòmic que l esparadrap i les tirites. La seva vida ha arribat al cim i és mereixedora de les nostres deferències, de la nostra admiració, la Casimira ha assumit la seva vellesa amb una mirada viva, serena i sense fer soroll. No pot fer tot allò que voldria, no hi sent gaire, però sí fa plenament allò que pot fer, doncs mai s ha rendit ni aclofat. Tal com hem dit al començar, la Casimira ara gaudeix d una posta de sol daurada i d un cel brillant d estrelles i esperant el demà en pau i tranquil litat. Lluís Marquès Villacampa ASSOCIACIÓ RECULL HISTÒRIC DE MURA Entitat inscrita en el Registre d associacions de la Generalitat de Catalunya
11 Diumenge, de Desembre Festa del tió a Mura Parades, activitats infantils, mercat de segona mà, exposició de tions pels carrers del poble fins el 8 de gener 17 Teatre Dissabte, de Desembre a les 18.00 A LA Fàbrica Annie és un musical basat en el popular personatge de la tira còmica d Harold Gray: la petita òrfena Annie. Amb l arranjament musical de Charles Strouse, cançons de Martin Charnin, i llibret de Thomas Meehan per la Marató TV3 (Escola Vall de Néspola).
17 Dissabte, de Desembre XXXV Pujada del Pessebre al Montcau a les 11.00, SORTIDA DEL Coll d estenalles Organitza: Centre Excursionista de Mura. 31 Dissabte, de Desembre Visita Patge Siau a les 12.00 5 Dijous, de Gener Cavalcada amb S.S.M.M. Els Reis de l Orient a les 17.00
Resum meteorològic de l estació del Centre Excursionista de Mura D octubre de 2015 a setembre de 2016 Si recupereu l escrit del resum meteorològic de l any passat veureu que hi destacàvem la poca pluja. Doncs aquest any ha estat un altre any sec. Va salvar l any un sol dia de pluja a la tardor i una mica el mes d abril. La resta de pluja només ha servit per regar, no pas per fer revenir les fonts i la riera, però anem a pams... Pluja Vem començar l any arrossegant la sequera encara no recuperada de l estiu anterior: a ple octubre el bosc era força sec, els marfulls es pansien. Els darrers dies va fer quatre ruixats per evitar acabar el mes sent el més sec de tots. Va ser el novembre el mes que més va ploure de tot l any. Ha estat el mes més plujós de l any però cal esmentar que la pluja va caure en un sol dia com hem dit: 122 litres el dia 24! I ja està, au, s ha acabat: cap altre mes va ser substancialment plujós. La pluja va arribar tard i mal repartida pels bolets, tot i que algun fredolic encara va treure el nas. Els mesos que van destacar una mica van ser el febrer que per ser un
mes sec va ploure 67 litres, l abril que va complir, i el setembre passat que va ploure una mica per sobre del promig. El febrer va fer l única nevada de l any. Bé, més que neu va ser aiguaneu i no va arribar a prendre. I una mica de neu rodona el 8 d abril. La resta de mesos de l any han estat secs, o molt secs. Sobretot el mes de maig que va ploure poc pel que pot fer el maig. I el juny no va ajudar, va ser sec: vem entrar a l estiu amb molt poca aigua de reserva. Després de la calor de juliol, a principi d agost alguns roures i aurons començaven a enrossir-se. Els quatre ruixadets d agost van aguantar una mica la fulla dels roures. De fet aquest any agronòmic que acabem de deixar ha estat molt sec, tant que la riera ha portat molt poca aigua. S ha passat molts mesos gairebé seca. Va estar seca fins Pluja i temperatures extremes *temperatures no contrastades
l abundant pluja de novembre. Llavors es va anar escurçant. Al començar la primavera, quan gairebé s assecava va arreplegar la pluja de l abril. Però com que portàvem sequera acumulada i el maig va ser tan sec, la riera es va tornar a assecar a final de juny. Bé, un fil d aigua sí que va aguantar una mica més, però l aigua que ha baixat per la riera sempre ha estat molt per sota del normal. La pluja de l abril i de principi del maig i el bon temps que va seguir va fer que tot estigués molt florit. A mig maig van sortir múrmules i rubeioles. Vem tenir una plàcida primavera fins que les altes temperatures de final de maig i sobretot les de principi de juny van avançar molt l estiu: ja havia arribat la calor i el temps sec d estiu. El promig de la pluja anual és de 635 litres/m2. Aquest any només el novembre i l abril van estar a l alçada del promig. Destaca el febrer força per sobre del normal. La resta de mesos van ser secs o molt secs. Temperatures Del tema de les temperatures aquest any no ha estat de grans canvis ni glaçades importants. El que sí que ha destacat és perquè ha estat un any
força càlid en general i perquè ha fet algun extrem fora de temps. Aquest any hem tingut una de les glaçades més primerenques i alhora una de les més tardanes. A l octubre, el dia 15, va fer la primera gebradeta. L 1 de maig va fer una gebrada tardana, però no va arribar a fer mal. Tant l una com l altra van ser molt suaus. El dia 24 de novembre vem tenir una de les mínimes més baixes de la tardor: -4,8ºC. Li va faltar poc per ser fatal per l eruga processionària, li va faltar dos o tres graus negatius per afectar-la seriosament, encara que una temperatura així a la tardor la va perjudicar. L altra temperatura a destacar va ser la màxima de l estiu. No la vam fer ni al juliol ni a l agost quan més seria d esperar. L agost no havia estat especialment calorós, i arribant el setembre ja semblava que el fort havia passat. Doncs no, la màxima de l estiu es va fer esperar, va ser el dia 4 de setembre: 36,1ºC! Una màxima digne d un dels juliols més calents. Els roures i altres arbres caducifolis van patir força i alguns van tornar a marcar sequera. Altra vegada les pluges posteriors a la calor van aturar el marciment. Com hem dit l any ha estat molt suau, a mig novembre als migdies feia molta bonança. El desembre va ser càlid, va glaçar pocs dies. Entre el dia 3 i Nadal, només va glaçar el dia 14: boires i temps càlid van atemperar el
mes. I l hivern es va acabar amb una setmana de fred al març. Vent Aquest any destaca per dos dies de fort vent. L un va ser amb la important llevantada del dia 2 de novembre: 80,5 km/h. Va ser un cop de vent dels més importants que ha fet a Mura. El segon dia de més vent a ser també al novembre, per mestral: el dia 21 amb 76,5 km/h. S ha de recular fins el 24 de gener del 2009 per trobar el rècord de vent, una mestralada de 90,1 km/h de la que ja vem parlar al seu dia. Trobareu més dades de l estació automàtica a www.cemura.cat, i l estat del temps actualitzat cada minut.
Demanem als veïns que s engalanin els balcons amb la Bandera de Mura i la Senyera.
Col labora: associació de Comerciants de Mura associació Recull Històric de Mura ampa escola Vall de néspola Planter de néspola escola Vall de néspola Centre excursionista de Mura Penya blaugrana La tosca el Fòrum adf La Parròquia Organitza: Regiduria de Cultura