ZEPA del Segarra- Garrigues: Condicions per regar o no regar

Documentos relacionados
Tema 2: L economia europea

Biometeorología en el Grupo de Meteorología de Santander

Juan Luis Suárez de Vivero TEMA 1. La población mundial. Distribución espacial de la población. La transición demográfica. Perspectivas de futuro.

Tema 5: Els ecosistemes

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

La revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) La visió des de Catalunya

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Enginyers per la Independència

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Cambio climático y fenómenos extremos en Mesoamérica y la República Dominicana Climate change and extreme weather events in Mesoamerica and the DR

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Badia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Tema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

El proyecto PRUDENCE

ÍNDEX 1. ORIGEN 2. CONTEXT HISTÒRIC 3. CAUSES 4. FUNCIONAMENT 5. TIPUS DE CARTILLES

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Telf

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

El régimen de viento costero en escenarios de cambio climático global

La Lluna, el nostre satèl lit

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Fem oli d oliva i en tenim excedent. És possible comercialitzar-lo? Requisits.

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració

Millora de sòls amb tècniques d agricultura ecològica.

Districte Universitari de Catalunya

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

22 de novembre de 2016

El Banc de Llavors de la Garrotxa

Residus de la producció d oli

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia

--- PROPOSTES PER MILLORAR LA SITUACIÓ DEL CATALÀ AL FUTBOL CLUB BARCELONA

Bloc 3. Full de Càlcul

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Tendencias actuales y futuras del clima en el departamento de Santa Cruz

REPTES PER A LA COMPETITIVITAT DE LA CADENA DE VALOR DEL SECTOR DE FABRICANTS DE BENS D'EQUIP. 30 d Octubre 2014 Casa Convalescència de Vic

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

FONT D ENERGIA RENOVABLE

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

Novetats en fibril lació auricular.

Producte Interior Brut per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu ( ) (Versió Corregida) 1 Data de publicació: dijous 6 d agost del 2015

CANVIA DE SABATES ESTAT DE LA QÜESTIÓ A LA UNIÓ EUROPEA RESULTATS GLOBALS (20 PAÏSOS) Harald Blaha / Tanja Fink

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Els hàbits de lectura de l alumnat d ESO de l Institut Cubelles. (Novembre de 2013) Lectors freqüents (llegeixen almenys 1 o 2 vegades la setmana).

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

IATF 16949, la nova norma de qualitat del sector d'automoció que anul la i substitueix l'iso/ts 16949:2009. Transició a la nova norma IATF 16949

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

Hàbits de Consum de la gent gran

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Nuestro Clima Cambiante: Que sabemos y que no?

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada

Introducció. El reg per degoteig del blat de moro. Les Franqueses del Vallès, 17 de juny de Francesc Camps

NIVELLS DE COBERTURA, CARACTERÍSTIQUES I MODEL DE TSI. Tenim definits 8 nivells de cobertura que es diferencien en alguna prestació del catàleg.

Les telecomunicacions de la nova Andorra

Al Treball en Transport Públic

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

Prova de nivell Bàsic 3

Els usuaris habituals d aquests peatges tindran un descompte del 100% l any vinent

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA

NENS des de 41,15 * Celebra la. Seu Central Passeig del Taulat, Barcelona.

Felip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement

Conèixer els catalans d abans de 1714

TEMA 5: Sistema mètric decimal

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Santa Joana. Lleida, 15 de maig de Programa d activitats. Setmana de solidaritat

Introducció. Procediments

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

El cost de la vida per a les persones inframileuristes

Dilluns s implanta la integració tarifària a la Rodalia del Camp de Tarragona, amb estalvis de fins al 80% del preu del bitllet senzill

Col laboració amb el 125è Aniversari: Empreses, entitats i amics de La Salle Bonanova

Transcripción:

Col legi Oficial d Enginyers Agrònoms de Catalunya Lleida, 30 de setembre de 2011 ZEPA del Segarra- Garrigues: Condicions per regar o no regar Joan Girona i Gomis Dr. Enginyer Agrònom

Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra- Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? SI NO

Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra-Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? NO Perquè, tot i estant en secà, la població d aus estepàries ha disminuit considerablement desde 1986 fins a dia d avui. Perquè, en conseqüència, per recuperar aquella població i mantenir-la (o nomès per mantenir la població actual) cal ser proactius. Molt proactius. Perquè potser no podrem ser tant proactius. SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS.

Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra-Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? SI Hauríem d assegurar que: Es mantingui la població de persones al Segarra-Garrigues (***) CONDICIONS El projecte global del Segarra-Garrigues serà viable. Que a nivell de cada parcel la es donin les condicions per regar. Que el disseny actual de les grans infraestructures del Segarra-Garrigues faci sostenible el projecte. Que la societat en general vegi aquest projecte amb bons ulls SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS.

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Tècniques. Ambientals. Socio-Econòmiques. Sensibilització sobre el que el regadiu significa.

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Tècniques.

MILLORA EN LA EFICIÈNCIA PRODUCTIVA DE L AIGUA 2.5 16 Eficiència productiva (Kg de panís / m3) 2 1.5 1 0.5 0 + 69% + 95% Inundació Aspersió + CiT Localitzat + CCiTT + 129% + 216% Inundació Localitzat + CCiTT RDC + CCCiTTT 14 12 10 8 6 4 2 0 Eficiència productiva (kg poma/m3) Tecnologia/Sistema de Reg Ø S ha de millorar la gestió i l eficiència productiva de l aigua. Ø Ja sigui disposant de les infrasetructures adequades, dels sistemes de reg més adients o del coneixement existent. Fonts: Rufat et al., 2004; Rufat et al., 2005; Girona et al., 2011; Fereres et al., 2011.

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Socio - Econòmiques. Crear un ambient de confiança

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Ambientals. Un compromís de respecte

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Sensibilització sobre el que el regadiu significa.

Població World Population Mundial 1965-2050 - 2050 10.00 9.00 9.1 mm 8.00 7.00 6.00 5.00 4.00 3.00 2.00 1.00 0.00 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 Població x mil Millions (mm) de persones Billion people 2050 2.2 mm (+32%) 6.9 mm Year Developing Països en desenvopulament countries Developed Països desenvopulats countries Source: Population Division of the Department of Economic and Social Affairs of the United Nations Secretariat (2007), Adaptat de FAO, 2009. Global Agriculture Towards 2050

DEMANDA MUNDIAL D ALIMENTS Demanda Mundial d'aliments (Gkacl/dia) 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0 + 88% + 28% 2003 2050 - G1 2050 - G0 Escenaris: Actual (2003) i de Futur (2050) Fonts: Pailard, S., Treyer, S., Dorin, B. (eds.), 2011. Agrimonde: scenarios and challanges for feeding the world in 2050. Quae, Versailles, 296 p.

DEMANDA MUNDIAL D AIGUA PER A REG (PER PRODUIR ALIMENTS) 6000 Demanda Mundial d'aigua per a Reg (Km3) 5000 4000 3000 2000 1000 + 56% + 128% 0 Actual (2000) 2050 - G1 2050 - G0 Escenaris: Actual (2000) i de Futur (2050) Fonts: Freibauer, A, Mathijs, E., Brinori, G., Damianova, Z., Faroult, E., Girona, J., O Brien, L., Treyer, S.,Sustainable food consumption and production in a resourceconstrained world. EU Commission, Standing Commitee on Agricultural Research, Brussels

3'+(&# :,&0&# 1*'5&'# 0# *"-# 30!"5# %%&'"0# SET#!"#*""3*1#('&)!(!%*%!+"#+8&'#%,&#U)*"-!"*8!*"#4+3"%*!"06# <"#%,&#+%,&'2#$!%,#1!%%1&#),*"5&#!"#%,&#*8&'*5&#('&003'&#(*%%&'"2# %,&#!")'&*0&#!0#!"#%,&#'*"5&#+9#E#%+#DET6#V,&"#)+4(*'&-#$!%,# )!')31*%!+"#),*"5&0#!"#%,&#4+'&#'&)&"%#>>L#0!431*%!+"02#%,&0&# %$+#)*0&0#9*11#!"#%,&#+((+0!%&#&"-0#+9#%,&#'*"5&6#>+0%#>>L# 4+-&10# 0355&0%# *"#!")'&*0&-# "+'%,R0+3%,# ('&003'&# 5'*-!&"%# EL CANVI CLIMÀTIC (IPCC Projections for the Mediterranean 1980-1999 vs 2080-2099, A1B scenario) Regional Climate Projections Chapter 11 Ø Increment de les Temperatures entre 2,2 i 5,1 ºC Ø Baixada de les Pluges entre un 4 i un 27% Ø Augment de situacions extraordinàries (Sequeres i Inundacions) Fonts: www.planbleu.org, IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007 (AR4). Figure 11.6. Simulated changes in annual mean sea level pressure ( SLP), precipitation ( Prec) and mean 10-m level wind speed ( Wind) from the years 1961 to 1990 to the years 2071 to 2100. The results are based on the SRES A2 scenario and were produced by the same RCM (Rossby Centre regional Atmosphere-Ocean model; RCAO) using boundary data from two global models: ECHAM4/OPYC3 (top) and HadAM3H (bottom) (redrawn from Rummukainen et al., 2004).

CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Sensibilització sobre el que el regadiu significa. Els aliments que necessitarà el mon en un futur no massa llunyà no estàn assegurats. Tan sols fixant un increment de producció basat en el regadiu (productivitat i superfície) ho podem assegurar.

I A CATALUNYA, ENS FALTEN ALIMENTS? Balanç econòmic en producció d aliments a Catalunya: 100% 80% 100% 99% Balanç Econòmic 60% 40% Compres Vendes 20% 0% Compres Vendes Fonts: F. Reguant (2011)

I A CATALUNYA, ENS FALTEN ALIMENTS? Productes Primaris (Agricultura) 40% Importat 60% Producció a Catalunya Fonts: F. Reguant (2011)

I EL REGADIU CREA RIQUESA? PFA 7.0 6.6 6.0 5.0 4.0 3.0 2.0 1.0 1.0 Secà Regadiu 0.0 Secà Regadiu Fonts: F. Reguant (2011)

I EL REGADIU CREA RIQUESA? 3500 kg/ha (gra) 200 kg/ha (gra)

Que es pugui regar tot o gairebé tot el Segarra-Garrigues SI Amb les millors mesures: Tècniques, Ambientals, Socio- Econòmiques, Sensibilització. Perquè necessitem aliments de proximitat. Perquè crea riquesa, i fixa població al territori (*).

SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS. I per tal d evitar aquest escenari cal ser pro actiu en: Sensibilitzar tota la societat del que el reg significa per als països mediterrànis. (i a la UE també). Crear el clima de confiança necessari per tal que els futurs regants apostin per el reg. Seguir treballant per compatibilitzar les aus, el reg i un rebost molt important d aigua per als nostres veïns en casos d emergència.