Col legi Oficial d Enginyers Agrònoms de Catalunya Lleida, 30 de setembre de 2011 ZEPA del Segarra- Garrigues: Condicions per regar o no regar Joan Girona i Gomis Dr. Enginyer Agrònom
Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra- Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? SI NO
Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra-Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? NO Perquè, tot i estant en secà, la població d aus estepàries ha disminuit considerablement desde 1986 fins a dia d avui. Perquè, en conseqüència, per recuperar aquella població i mantenir-la (o nomès per mantenir la població actual) cal ser proactius. Molt proactius. Perquè potser no podrem ser tant proactius. SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS.
Independenment del que es faci a la ZEPA del Segarra-Garrigues. Es possible mantenir la població d aus estepàries que hi havia al 1986? SI Hauríem d assegurar que: Es mantingui la població de persones al Segarra-Garrigues (***) CONDICIONS El projecte global del Segarra-Garrigues serà viable. Que a nivell de cada parcel la es donin les condicions per regar. Que el disseny actual de les grans infraestructures del Segarra-Garrigues faci sostenible el projecte. Que la societat en general vegi aquest projecte amb bons ulls SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS.
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Tècniques. Ambientals. Socio-Econòmiques. Sensibilització sobre el que el regadiu significa.
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Tècniques.
MILLORA EN LA EFICIÈNCIA PRODUCTIVA DE L AIGUA 2.5 16 Eficiència productiva (Kg de panís / m3) 2 1.5 1 0.5 0 + 69% + 95% Inundació Aspersió + CiT Localitzat + CCiTT + 129% + 216% Inundació Localitzat + CCiTT RDC + CCCiTTT 14 12 10 8 6 4 2 0 Eficiència productiva (kg poma/m3) Tecnologia/Sistema de Reg Ø S ha de millorar la gestió i l eficiència productiva de l aigua. Ø Ja sigui disposant de les infrasetructures adequades, dels sistemes de reg més adients o del coneixement existent. Fonts: Rufat et al., 2004; Rufat et al., 2005; Girona et al., 2011; Fereres et al., 2011.
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Socio - Econòmiques. Crear un ambient de confiança
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Ambientals. Un compromís de respecte
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Sensibilització sobre el que el regadiu significa.
Població World Population Mundial 1965-2050 - 2050 10.00 9.00 9.1 mm 8.00 7.00 6.00 5.00 4.00 3.00 2.00 1.00 0.00 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 Població x mil Millions (mm) de persones Billion people 2050 2.2 mm (+32%) 6.9 mm Year Developing Països en desenvopulament countries Developed Països desenvopulats countries Source: Population Division of the Department of Economic and Social Affairs of the United Nations Secretariat (2007), Adaptat de FAO, 2009. Global Agriculture Towards 2050
DEMANDA MUNDIAL D ALIMENTS Demanda Mundial d'aliments (Gkacl/dia) 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0 + 88% + 28% 2003 2050 - G1 2050 - G0 Escenaris: Actual (2003) i de Futur (2050) Fonts: Pailard, S., Treyer, S., Dorin, B. (eds.), 2011. Agrimonde: scenarios and challanges for feeding the world in 2050. Quae, Versailles, 296 p.
DEMANDA MUNDIAL D AIGUA PER A REG (PER PRODUIR ALIMENTS) 6000 Demanda Mundial d'aigua per a Reg (Km3) 5000 4000 3000 2000 1000 + 56% + 128% 0 Actual (2000) 2050 - G1 2050 - G0 Escenaris: Actual (2000) i de Futur (2050) Fonts: Freibauer, A, Mathijs, E., Brinori, G., Damianova, Z., Faroult, E., Girona, J., O Brien, L., Treyer, S.,Sustainable food consumption and production in a resourceconstrained world. EU Commission, Standing Commitee on Agricultural Research, Brussels
3'+(&# :,&0&# 1*'5&'# 0# *"-# 30!"5# %%&'"0# SET#!"#*""3*1#('&)!(!%*%!+"#+8&'#%,&#U)*"-!"*8!*"#4+3"%*!"06# <"#%,&#+%,&'2#$!%,#1!%%1&#),*"5&#!"#%,&#*8&'*5&#('&003'&#(*%%&'"2# %,&#!")'&*0&#!0#!"#%,&#'*"5&#+9#E#%+#DET6#V,&"#)+4(*'&-#$!%,# )!')31*%!+"#),*"5&0#!"#%,+'&#'&)&"%#>>L#0!431*%!+"02#%,&0&# %$+#)*0&0#9*11#!"#%,&#+((+0!%&#&"-0#+9#%,&#'*"5&6#>+0%#>>L# 4+-&10# 0355&0%# *"#!")'&*0&-# "+'%,R0+3%,# ('&003'&# 5'*-!&"%# EL CANVI CLIMÀTIC (IPCC Projections for the Mediterranean 1980-1999 vs 2080-2099, A1B scenario) Regional Climate Projections Chapter 11 Ø Increment de les Temperatures entre 2,2 i 5,1 ºC Ø Baixada de les Pluges entre un 4 i un 27% Ø Augment de situacions extraordinàries (Sequeres i Inundacions) Fonts: www.planbleu.org, IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007 (AR4). Figure 11.6. Simulated changes in annual mean sea level pressure ( SLP), precipitation ( Prec) and mean 10-m level wind speed ( Wind) from the years 1961 to 1990 to the years 2071 to 2100. The results are based on the SRES A2 scenario and were produced by the same RCM (Rossby Centre regional Atmosphere-Ocean model; RCAO) using boundary data from two global models: ECHAM4/OPYC3 (top) and HadAM3H (bottom) (redrawn from Rummukainen et al., 2004).
CONDICIONS : Que el projecte global del Segarra-Garrigues sigui viable Sensibilització sobre el que el regadiu significa. Els aliments que necessitarà el mon en un futur no massa llunyà no estàn assegurats. Tan sols fixant un increment de producció basat en el regadiu (productivitat i superfície) ho podem assegurar.
I A CATALUNYA, ENS FALTEN ALIMENTS? Balanç econòmic en producció d aliments a Catalunya: 100% 80% 100% 99% Balanç Econòmic 60% 40% Compres Vendes 20% 0% Compres Vendes Fonts: F. Reguant (2011)
I A CATALUNYA, ENS FALTEN ALIMENTS? Productes Primaris (Agricultura) 40% Importat 60% Producció a Catalunya Fonts: F. Reguant (2011)
I EL REGADIU CREA RIQUESA? PFA 7.0 6.6 6.0 5.0 4.0 3.0 2.0 1.0 1.0 Secà Regadiu 0.0 Secà Regadiu Fonts: F. Reguant (2011)
I EL REGADIU CREA RIQUESA? 3500 kg/ha (gra) 200 kg/ha (gra)
Que es pugui regar tot o gairebé tot el Segarra-Garrigues SI Amb les millors mesures: Tècniques, Ambientals, Socio- Econòmiques, Sensibilització. Perquè necessitem aliments de proximitat. Perquè crea riquesa, i fixa població al territori (*).
SERIA UN FRACÀS INPERDONABLE QUE D AQUÍ A UNS ANYS NO HI HAGUÉS NI REG NI AUS. I per tal d evitar aquest escenari cal ser pro actiu en: Sensibilitzar tota la societat del que el reg significa per als països mediterrànis. (i a la UE també). Crear el clima de confiança necessari per tal que els futurs regants apostin per el reg. Seguir treballant per compatibilitzar les aus, el reg i un rebost molt important d aigua per als nostres veïns en casos d emergència.