COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Documentos relacionados
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós que emmarca l escola de pintura espanyola del segle XVII.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Imatge 2: La galeria de màquines de l Exposició Universal de París. Dutert i Contamin

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

WINDOWS MAIL. Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic junt a la següent informació.

PAU HISTORIA DEL ARTE

HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Busquem la clau!

Districte Universitari de Catalunya

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

ARTE ROMANO. Se utilizaron los órdenes griegos Se crean nuevos órdenes : el toscano; y el compuesto, que combinaba el capitel jónico y el corintio.

L ENTRENAMENT ESPORTIU

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya

17.- Assignatura: Història de l Art Característiques de l examen.

Districte Universitari de Catalunya

Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

3.- Explica el context social, el polític i econòmic en el que es desenvolupà esta arquitectura.

LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació?

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Aplicació per a Administradors de finques i Gestories

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

Història de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 3. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) Convocatòria 2016

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero

Càlcul de tants efectius

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

MICROSOFT OUTLOOK 2007

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

MICROSOFT OUTLOOK 2010

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

El Arte Clásico. El Arte Romano. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

Com funcionen les bicicletes?

Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Arquitectura en Roma Siglo l a.c. III d.c.

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Segon principi de la termodinàmica

El Renacimiento. Il Quattrocento (SºXV)

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

Renacimiento. Quattrocento

En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Renacimiento - Manierismo

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

MAIL. Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X.

Districte Universitari de Catalunya

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

Informe de projecte executat

TEMA 5: La competència perfecta 1

Manual de configuració comptes de en centres educatius

MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003

ARQUITECTURA RENACENTISTA

Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

MICROSOFT OUTLOOK 2016 PER A WINDOWS

Cada pregunta es valorarà sobre un màxim de 2,5 punts. Cada pregunta se valorará sobre un máximo de 2,5 puntos.

RENACIMIENTO Y REFORMA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

--- PROPOSTES PER MILLORAR LA SITUACIÓ DEL CATALÀ AL FUTBOL CLUB BARCELONA

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Imatge digital 4t d ESO

TEMA 3: EL ARTE ROMANO

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

El tramvia arriba a Badalona

Els contes s han triat també en funció del cicle que s hagi d explicar (document annex)

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

UNIDAD 7 : EL NACIMIENTO DEL MUNDO MODERNO ACTIVIDADES

Novetats de la Grossa

HISTORIA DEL ARTE PARA LA EvAU

Nom i Cognoms: Grup: Data:

El clip banyes incorporarà una interpolació de forma d'un raig del Sol. El clip cercle tindrà un gradient que girarà com a part central del Sol.

ESTUDI DE MOBILITAT ENTRE LA C32 I LLORET DE MAR. Impulsat per:

SÈRIE 3 PAAU LOGSE JUNY 1998 DIBUIX ARTÍSTIC OPCIÓ A. Ceci n'est pas une pipe

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Transcripción:

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. La pregunta 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La pregunta 3 tendrá una valoración máxima de 2 5 puntos y la pregunta 4 tendrá una valoración máxima de 1 5 puntos. EJERCICIO A: Imagen 1: El Panteón, Roma. Época de Adriano. Construido entre 118-15 después de Cristo. Imagen 2: Anfiteatro Flavio, (Coliseo). 80 después de Cristo. Imagen 3: Acueducto de Segovia. Segunda mitad siglo I primera mitad siglo II, después de Cristo. Texto:... El templo romano, que deriva manifiestamente de la misma tradición (que el griego), revela una mentalidad distinta. Se alzaba sobre un podio elevado, y un profundo pórtico columnado ejercía una posición frontal dominante. A menudo, la continuación del pórtico eran meras columnas o semicolumnas adosadas a lo largo de la fachada y la parte posterior del santuario... La función expresa del templo romano era la de imponer respeto a la asamblea desde el elevado podio, fuera para una ceremonia religiosa o para las finalidades seculares que animaban la oratoria pública. Wheeler, M, El arte y la arquitectura de Roma, Ed. Destino, Barcelona, 1995. PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características de la arquitectura romana y su sentido utilitario. 3.- Explica las peculiaridades y los tipos de templos romanos. 4.- Similitudes y diferencias entre la arquitectura griega y la romana.

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio B: La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos; la tercera tiene una puntuación máxima de 2 puntos. EJERCICIO B: Imagen 1: La Trinidad con Virgen, San Juan y donantes. Masaccio 1427. Imagen 2: La escuela de Atenas. Rafael, 1509-1510. Texto 1: En épocas anteriores, era el príncipe el que otorgaba sus favores al artista. Ahora, casi parecían cambiados los papeles y era el artista quien hacía un favor al príncipe o al potentado aceptando el encargo dado por él. Así, llegó a suceder que el artista podía frecuentemente elegir la clase de encargo que le gustaba y ya no necesitaba acomodar sus obras a los deseos y fantasías de sus clientes. Si este nuevo poder, a la larga, fue o no un beneficio para el arte, es difícil de asegurar. Pero al principio de cualquier modo que sea, produjo el efecto de una liberación que descargó una tremenda cantidad de energía contenida. Al menos, el artista era libre. Gombrich, E. H. Historia del Arte. Editorial Garriga, Barcelona, 1975. Texto 2:...el origen social de estos artistas modernos no era la clase artesana exclusivamente, pues ya eran muchos los que procedían de la clase media y que practicaban su profesión por convicción y por que tenían talento para ello. Masaccio, por ejemplo, era hijo de un notario, bien que provinciano, Brunelleschi procedía de una familia rica y noble... Antal, F. El mundo florentino y su ambiente social. Editorial Alianza, Madrid, 1988. PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la pintura renacentista. 3.- Renacimiento y Humanismo. Una nueva concepción del hombre y del artista.

Barem: / Baremo: L alumne haurà d elegir l exercici A o l exercici B. Exercici A. Les preguntes 1 i 2 tindran una valoració màxima de 3 punts cada una. La pregunta 3 tindrà una valoració màxima de 2'5 punts i la pregunta 4 tindrà una valoració màxima d'1'5 punts. EXERCICI A: Imatge 1: El Panteó, Roma. Època d'adriano. Construït entre 118-125 després de Crist. Imatge 2: Amfiteatre Flavio, (Coliseu). 80 després de Crist. Imatge 3: Aqüeducte de Segòvia. Segona mitat segle I primera mitat segle II, després de Crist. Text:... El temple romà, que deriva manifestament de la mateixa tradició (que el grec), revela una mentalitat distinta. S'alçava sobre un podi elevat, i un profund pòrtic columnat exercia una posició frontal dominant. Sovint, la continuació del pòrtic eren meres columnes o semicolumnes adossades al llarg de la fatxada i la part posterior del santuari... La funció expressa del temple romà era la d'imposar respecte a l'assemblea des de l'elevat podi, fóra per a una cerimònia religiosa o per a les finalitats seculars que animaven l'oratòria pública. Wheeler, M, L'art i l'arquitectura de Roma, Ed. Destí, Barcelona, 1995. PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques de l'arquitectura romana i el seu sentit utilitari. 3.- Explica les peculiaritats i els tipus de temples romans. 4.- Similituds i diferències entre l'arquitectura grega i la romana.

Barem: / Baremo: L alumne haurà d elegir l exercici A o l exercici B. Exercici B: La primera i la segona preguntes tenen una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI B: Imatge 1: La Trinidad amb Mare de Déu, Sant Joan i donants. Masaccio 1427. Imatge 2: L'escola d'atenes. Rafael, 1509-1510. Text 1: En èpoques anteriors, era el príncep el que atorgava els seus favors a l'artista. Ara, quasi pareixien canviats els papers i era l'artista qui feia un favor al príncep o al potentat acceptant l'encàrrec donat per ell. Així, va arribar a succeir que l'artista podia sovint triar la classe d'encàrrec que li agradava i ja no necessitava acomodar les seues obres als desitjos i fantasies dels seus clients. Si este nou poder, a la llarga, va ser o no un benefici per a l'art, és difícil d'assegurar. Però al principi siga com siga que siga, va produir l'efecte d'un alliberament que va descarregar una tremenda quantitat d'energia continguda. Almenys, l'artista era lliure. Gombrich, E. H. Història de l'art. Editorial Garriga, Barcelona, 1975. Text 2:...l'origen social d'estos artistes moderns no era la classe artesana exclusivament, perquè ja eren molts els que procedien de la classe mitjana i que practicaven la seua professió per convicció i per que tenien talent per a això. Masaccio, per exemple, era fill d'un notari, bé que provincià, Brunelleschi procedia d'una família rica i noble... Antal, F. El món florentí i el seu ambient social. Editorial Aliança, Madrid, 1988. PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de la pintura renaixentista. 3.- Renaixement i Humanisme. Una nova concepció de l'home i de l'artista.

/ EXERCICI A / EJERCICIO A JUNY 2005 / JUNIO 2005 IMATGE 1 / IMAGEN 1 El panteó. Roma. Època d Adriano. Construït entre 118-125 després de Crist. El Panteón. Roma. Época de Adriano. Construido entre 118-125 después de Cristo IMATGE 2 / IMAGEN 2 Amfiteatre Flavio (Coliseo) 80 després de Crist Anfiteatro Flavio (Coliseo) 80 después de Cristo IMATGE 3 / IMAGEN 3 Aqüeducte de Segovia. Segona mitat segle I primera mitat segle II, després de Crist. Acueducto de Segovia. Segunda mitad siglo I primera mitad siglo II, después de Cristo.

EXERCICI B / EJERCICIO B JUNY 2005 / JUNIO 2005 IMATGE 1 / IMAGEN 1 La Trinitat amb Mare de Déu, Sant Joan i donants. Masaccio. 1427 La Trinidad con Virgen, San Juan y donantes. Masaccio. 1427 IMATGE 2 / IMAGEN 2 L escola d Atenes. Rafael. 1509 1510 La escuela de Atenas. Rafael. 1509 1510