Pla d Acció enfront del VIH/sida

Documentos relacionados
Albert Giménez Programa per a la Prevenció i l Assistència de la Sida

Missió de Biblioteques de Barcelona

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

La salut a Barcelona 2010

Context tecnològic del nou Transport Sanitari Barcelona, 18 de novembre de 2014

Seguretat de Pacients a Catalunya

DELS SERVEIS BÀSICS D ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

Prueba rápida de detección del VIH en saunas

e 2 esplais al quadrat

COMPROMISO 1: Asegurar que las 30 millones de personas viviendo con VIH tienen acceso al tratamiento al alcanzar las metas para 2020

Vigilància epidemiològica sentinella de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Catalunya, 2015

SITUACIONES ESPECÍFICAS ACTUALIZACIÓN EN ITS Y VIH/SIDA. Blanca Martínez Sierra

NOU SAIER Servei d Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. NUEVO SAIER Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados

I ENCUENTRO DE EMPRESAS RESPONSABLES CON EL VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA

1 de diciembre Día Mundial del Sida 2011

FORMACIÓ HOSPITAL ASEPEYO SANT CUGAT

Consell Municipal de Benestar Social Informe participatiu: propostes dels grups de treball

Curriculum Vitae. Dades personals. Idiomes. G _Aca_ca

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.


PANGEA: Historial de projectes

Investigador principal: Dr. Jordi Casabona Barbarà. Centro: Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Duración: 3 años MEMORIA FINAL. 1.

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Intervención Saunas Gay

Divulgación y prevención del sida. Dossier de presentación para personal docente

Alcaldía de Tunja y la Universidad Pedagógica y Tecnológica de Colombia COMFABOY TUNJA. Noviembre 2013

Nota de prensa. Sanidad hace un llamamiento a todos en su condición de ciudadanos para que se comprometan en la lucha contra el VIH/sida

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2012

Legislaciones e hitos sobre acceso a tratamientos en Latinoamérica y el Caribe

PROJECTE GRANSACTIUS RESUM

GUIA D ENTITATS I SERVEIS

Què és l herpes genital?

Actividades de Colaboración Interprogramática

Nadia Isabel Hornquist Hurtarte Química Bióloga Clínica de Enfermedades Infecciosas Hospital Roosevelt

Juntos salvaremos la vida de más niños

VIH/Sida en la población Inmigrante Africana residente en Cataluña Que Realidad?

DISPOSICIONES DEPARTAMENTO DE SALUD

La Infància a les Illes Balears 2012 / 2013

Al hablar de nuevo, como cada año, del día mundial contra el sida, podría parecer que la situación apenas haya cambiado, pero no es así.

ASPECTOS CLAVE EN LA RESPUESTA NACIONAL PROGRAMÁTICA A LAS ITS- VIH / SIDA Dirección de Promoción y Prevención 09/06/2014

Ley del derecho de las personas gays, lesbianas, bisexuales y transexuales y para la erradicación de la homofobia, la lesbofobia y la transfobia

SALUT MATERNOINFANTIL: SALUT DE LA DONA i SALUT INFANTIL

Situación de la epidemia por VIH-SIDA en Asturias 2003

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

EN EL SALVADOR ENERO 2008

extra! de la iaz y WAM

Hospital que lidera la Xarxa Josefa Rivera Luján. Direcció Servei Medicina Pediàtrica Hospital de Sabadell

VIH y BOMBEROS. Preguntas y respuestas

INFORME VIH - SIDA COMUNITAT VALENCIANA

Día Mundial del sida México, 2016

INTERVENCIÓN SANITARIA EN SITUACIONES DE RIESGO PARA LA SALUD PÚBLICA

Estrategias comunitarias para el acceso a la prueba en poblaciones clave

EL VIRUS VIH (VIRUS DE LA INMUNODEFICIENCIA HUMANA) Infecta linfocitos T CD4+

VIH/SIDA Signos y síntomas Transmisión Factores de riesgo

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares;

Pla integral d atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions

Curs Dones migrades i del sud als mitjans de comunicació: introducció al periodisme amb visió de gènere, classe i ètnia

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Mujer y VIH. Las desigualdades entre sexos y la baja condición social de la mujer siguen siendo los principales factores impulsores del VIH

NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECÍFICAS EN LA UNIVERSIDAD. Universitat Jaume I.

SITUACIONES ESPECÍFICAS ACTUALIZACIÓN EN ITS Y VIH/SIDA. Blanca Martínez Sierra

UNIVERSITAT DE BARCELONA XARXES INTERNACIONALS. Reunió Universitats Xarxa Lluis Vives

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2015

Educación de menores inmigrantes

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015

Temas Emergentes en la Epidemia de VIH/SIDA en Latinoamérica y el Caribe. Mario Bronfman The Ford Foundation Oficina para México y Centro América

Abordatge estratègic de situacions professionals

ENTIDAD PROGRAMA TOTAL PERSONAL MANTENIMIENTO ACTIVIDADES

CLIP HOSPITALES - SECTOR SANIDAD 29-08

VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DEL VIH/SIDA EN ARAGÓN. AÑO 2014

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat

PROGRAMA DE VIH Y GRUPOS VULNERABLES

Día Mundial del Sida. Documento Informativo

El futur paper del metge i de la resta de l equip. Odontologia: cartera de serveis

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011

Disponibilidad, difusión y uso de los indicadores de inserción laboral de los graduados del Sistema Universitario Catalán

Situación de la tuberculosis en las Américas. PROGRAMA REGIONAL DE TUBERCULOSIS OPS/OMS Washington DC, 2015

AUTORES Y AGRADECIMIENTO

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INFECCION POR VIRUS INMUNODEFICIENCIA HUMANA

30 anys prevenint la SIDA a Catalunya

Acerca de las restricciones. Por María Isabel Pérez de Pio

GUÍA DOCENTE LEGISLACIÓ, SALUT PÚBLICA I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIA Grau en Fisioteràpia. Profesorado: LUIS MAMBRONA GIRON MANEL DOMINGO CORCHOS

Seguretat informàtica

La població vulnerable a Barcelona

Capacitación sobre información del VIH/SIDA

El proyecto AUPA: El modelo y los valores. Participación comunitaria. Cinta Daufí Grupo Operativo Xarxa AUPA

Participación Comunitaria EC 2013

LA EPIDEMIA DEL VIH EN PUERTO RICO:

Bases per a l atenció comunitària a les persones amb demència. Setembre de 2014

PLAN ESTRATÉGICO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA INFECCIÓN POR EL VIH Y OTRAS INFECCIONES DE TRANSMISIÓN SEXUAL,

SERVICIO DE INFORMACIÓN Y DOCUMENTACIÓN ENERO 2011

Transcripción:

Pla d Acció enfront del VIH/sida 2010-2013

20 años de V IH/SIDA Número de personas que viven con el VIH/SIDA (en millones) Se identifican los primeros casos de inmunodeficiencia poco común entre varones homosexuales en los EE.UU. En África se manifiesta una epidemia heterosexual de SIDA El virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) se identifica como agente causal del SIDA Se define por primera vez el síndrome de inmunodeficiencia adquirida (SIDA) La Organización Mundial de la Salud (OMS) emprende el Programa Especial sobre el SIDA En los EE.UU., la Administración de Alimentos y Medicamentos autoriza la primera prueba de anticuerpos contra el VIH, y empieza la detección sistemática del VIH en las donaciones de sangre En cada región del mundo se ha notificado por lo menos un caso de VIH/SIDA Rock Hudson es el primer personaje público que revela tener el SIDA En los EE.UU. se autoriza el uso de la azidotimidina (AZT), la primera terapia contra el SIDA ) En 1991-1993, la prevalencia del VIH en las mujeres jóvenes embarazadas de Uganda empieza a disminuir, el primer descenso importante en un país en desarrollo Los científicos desarrollan el primer plan terapéutico para reducir la transmisión maternoinfantil Se fundan el Consejo Internacional de Organizaciones de Servicios sobre el SIDA y la Red Mundial de Personas que Viven con el VIH/SIDA En Tailandia da comienzo el primer ensayo de eficacia de una posible vacuna contra el VIH en un país en desarrollo Se examina por primera vez la utilización de la terapia antirretrovírica altamente activa (TAAA) Se crea el ONUSIDA En Europa oriental se detecta un brote de VIH entre los consumidores de drogas intravenosas El Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas aborda por primera vez el problema del VIH/SIDA El Brasil es el primer país en desarrollo que facilita terapia antirretrovírica a través de su sistema público de salud El Secretario General de las Naciones Unidas, Kofi Annan, traza un plan de acción y hace un llamamiento para la creación de un fondo mundial para el SIDA y la salud Junio de 2001

Fites assolides 1993: creació de les unitats funcionals de sida hospitalàries 1994: disminució dràstica de la transmissió del VIH de mare a fill gràcies al tractament amb AZT 1995-96: davallada espectacular de la mortalitat pel VIH per la disponibilitat del tractament antiretroviral combinat (TARGA) 1997: determinació de la càrrega viral 1999: disminució del nombre d infeccions per via endovenosa entre els usuaris de drogues injectades

Fites assolides 1999: aparició dels tests de resistències 2000: trasplantament hepàtic de persones coinfectades pel virus de la hepatitis i el VIH 2004: accés a les tècniques de reproducció assistida i rentat de semen en parelles serodiscordants 2007: incorporació del tractament de la lipoatròfia facial a la sanitat pública 2007: implementació dels tests ràpids de detecció del VIH 2009: proposta de model d atenció a les ITS

Evolució plans estratègics Pla Sanitari de la Sida de Catalunya 1995 Establiment 2 estructures operatives: PPAS i CEEISCAT a partir del Programa per a la Prevenció i el Control de la SIDA creat el 1987 Línies Estratègiques PPAS 2000-2002 Creació de la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya Pla per a l accessibilitat al preservatiu Línies Estratègiques PPAS 2003-2005 Línies Estratègiques PPAS 2006-2008 Impuls estratègies per combatre l estigma i la discriminació Impuls estratègies per combatre el retard diagnòstic Estudi viabilitat noves prestacions sanitàries

Antecedents del Pla d Acció 2010-2013 Creació de la Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya. Any 2000 Assemblea General de les Nacions Unides 2001 Plan Multisectorial frente a la infección por VIH y el sida. España 2008-2012. Ministerio de Sanidad y Política Social Pla de Salut de Catalunya a l horitzó 2010. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Línies Estratègiques PPAS 2006-2008. Generalitat de Catalunya Pla de Govern. Generalitat de Catalunya

Procés participatiu (I) Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya Departaments Generalitat de Catalunya Salut Acció Social i Ciutadania Cultura i Mitjans de Comunicació Governació i Adm. Públiques Justícia Presidència ONG/sida Comitè 1r de Desembre Vicepresidència Treball Economia i Finances Educació Innovació, Universitats i Empresa Interior, Rel. Institucionals i Participació Federació Catalana d ONG/sida Món local Xarxa Sida i Món Local Federació de Municipis de Catalunya Associació Catalana de Municipis i Comarques Altres entitats i institucions Agència de Salut Pública de Barcelona Fundació La Caixa

Procés participatiu (II) Societats científiques Mon clínic Món empresarial Món sindical

Objectius Prevenir la propagació de la infecció pel VIH Facilitar que les persones infectades pel VIH, les persones amb sida i les persones afectades per l epidèmia rebin una atenció sanitària i social i psicològica adequada, amb actuacions adreçades a evitar que la infecció derivi en malaltia i a millorar llur qualitat de vida Promoure una resposta social constructiva i evitar actituds de marginació

Eixos transversals Evidència científica disponible Inspirar actuacions altres Departaments Actuacions reconegudes a nivell nacional i internacional Viabilitat, sostenibilitat, consens Equitat Multisectorialitat Coordinació diferents agents Suport a la implementació de projectes de prevenció Dinàmic Avaluació Perspectiva de gènere Diversitat sexual Interculturalitat Relació amb les infeccions de transmissió sexual

Línies d acció A. Reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica, monitoratge i avaluació B. Prevenir nous casos d infecció pel VIH C. Disminuir el retard en el diagnòstic de la infecció D. Millorar l assistència clínica de les persones VIH+ E. Monitorar les prestacions sanitàries per a persones afectades pel VIH F. Adequar els serveis sociosanitaris a les noves necessitats de les persones G. Millorar l atenció social de les persones afectades pel VIH/sida H. Promoure l abordatge de la reinserció laboral I. Optimitzar les polítiques d intervenció interdepartamental, comunitàries i locals J. Lluitar contra l estigma i la discriminació K. Contribuir en les diferents línies de recerca L. Fomentar la cooperació internacional M. Millorar les estratègies de comunicació per situar la infecció pel VIH/sida en el debat públic N. Millorar el grau de formació i informació de la població general, col lectius vulnerables i dels /de les agents involucrats /ades en la prevenció del VIH i l atenció a les persones afectades

Línies prioritàries Prevenir nous casos d infecció pel VIH Garantir l educació afectiva i sexual als centres educatius Potenciar les intervencions preventives en el col lectiu d homes que fan sexe amb altres homes Adequar i incrementar les intervencions preventives en el col lectiu immigrant i minories ètniques Disminuir el retard diagnòstic de la infecció pel VIH Oferir la prova d anticossos anti-vih en grups de població amb més risc d infecció Millorar les estratègies de detecció dels diferents dispositius assistencials i la formació del personal sanitari

B.1. B.1.8. Garantir l educació afectiva i sexual als centres educatius Implementar, a Catalunya, un pla transversal (àmbit educatiu, sanitari i comunitari) de promoció i educació per a la salut en infants i joves Coordinació: Departament d Educació Participació: Dep. Salut + ASPB + Xarxa Sida i Món Local + ens locals + Secretaria de Joventut (DASC) + ONG B.6. B.6.1. B.6.2. B.6.3. Potenciar les intervencions preventives en el col lectiu d HSH i de persones transsexuals Prioritzar les actuacions de prevenció i incrementar la percepció de risc de les noves generacions del col lectiu HSH Potenciar la implicació dels empresaris i gerents de locals de trobada homosexual en la prevenció del VIH Reforçar la disponibilitat de material informatiu i preventiu als llocs de trobada Coordinació: Participació: PPAS Grup de treball d HSH (DS) + PLGTB (DASC)

B.7. B.7.1. Adequar i incrementar les intervencions preventives en el col lectiu immigrant i de minories ètniques Implementar programes de prevenció específics per a població immigrada considerant la perspectiva de gènere, la diversitat d orientació sexual i les connotacions culturals, amb la participació del mediador/a cultural en salut. Coordinació: DS Participació: Fundació La Caixa + PDI (DS) + PPAS + ASPB + ONG + ens locals B.7.2. Donar suport a les institucions i ONG que realitzen programes de prevenció amb el col lectiu immigrant, vinculant les federacions d associacions de persones immigrades Coordinació: Participació: PPAS PDI (DS) + ASPB + ONG + federacions d associacions de persones immigrades + ens locals

C.2. C.2.1. C.2.2. Oferir la prova d anticossos anti-vih en grups de població amb més risc d infecció Augmentar l oferta del test ràpid del VIH i sífilis en centres comunitaris Coordinació: Participació: PPAS + CEEISCAT Grup de treball de la prova (HIV-DEVO) (DS) + ASPB Augmentar els punts d oferta de la prova mitjançant el test ràpid Coordinació: Participació: PPAS COFB + SGD + ASPB + CEEISCAT + ONG C.3. C.3.3. Millorar les estratègies de detecció des dels diferents dispositius assistencials i la formació del personal sanitari Implementar un pla específic de formació en habilitats per a la detecció del VIH adreçat al personal sanitari d atenció primària Coordinació: Participació: CAMFiC PPAS + ABS

Nous diagnòstics d'infecció pel VIH. Període 2001-2008 Total= 5.506? Durant els propers mesos es publicarà un Decret on la declaració del VIH es normalitza i passa ser una MDI com la sífilis, la gonorrea i el lgv.

Evolució percentual dels nous diagnòstics de VIH per via de transmissió i sexe. Període 2001-2008 Home 2009 8,2 44,0 36,4 11,4 0,0 2007 6,3 7,4 9,7 55,2 59,2 49,9 29,9 25,2 34,6 8,50,0 8,20,0 5,90,0 2005 13,8 50,7 29,8 5,70,0 16,4 46,8 32,1 4,60,0 2003 19,7 21,7 38,1 39,1 37,4 33,8 4,80,0 5,30,0 2001 22,9 34,4 34,4 8,30,0 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% UDVP Homo/bisexual Heterosexual No qualificat Transmissió vertical Dona 2009 6,2 78,5 15,4 0,0 2008 4,6 89,3 6,10,0 2007 8,8 89,0 2,2 0,0 2006 6,4 87,1 6,40,0 2005 2004 5,2 16,9 90,3 80,8 4,5 0,0 1,7 0,6 2003 16,1 78,5 5,40,0 2002 2001 19,2 24,2 74,7 71,3 6,10,0 3,8 0,6 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Evolució dels nous diagnòstics d'infecció pel VIH en immigrants residents a Catalunya. Període 2001-2009 325 300 275 250 257 24939,7 287 41,8 271 41,1 47,2 300 50 45,4 45 40 N 225 200 175 150 174 24,4 208 27,4 216 31,4 34,9 35 30 25 % 125 113 20 100 15 75 50 25 10 5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 0

INCENTIVAR LA REALITZACIÓ DEL TEST DEL VIH El 70% de les noves infeccions pel VIH es diagnostiquen a temps

LABCAT Nombre de proves diagnòstiques del VIH realitzades i percentatge de proves positives. Xarxa de laboratoris de Catalunya, 1993-2008 320000 300000 280000 260000 10,4 11 10 9 240000 220000 200000 7,7 8 7 180000 160000 140000 120000 100000 80000 60000 5,3 4,6 3,7 2,6 2,7 2,3 2,0 6 5 4 3 2 40000 20000 1,4 1,0 0,9 0,9 0,8 0,9 0,9 1 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 0 Laboratoris d'atenció Primària Laboratoris hospitalaris % proves positives L any 2008 s han realitzat prop de 300.000 proves del VIH a Catalunya

DIAGNÒSTIC PRECOÇ DE LA INFECCIÓ PEL VIH 4000 Número de pruebas realizadas Porcentaje de pruebas positivas 14 3500 12 3000 10 2500 2000 1500 1000 500 4,1 3,3 3,3 3,5 3,9 2,6 3,3 3,3 4,3 3,8 2,3 2,4 8 6 4 2,0 2 0 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 0 Nº de proves realitzades % de proves positives En els darrers 5 anys han augmentat un 20% el nombre de diagnòstics d infeccions recents Retard en el diagnòstic. Cohort PISCIS, 2006