www.upc.edu/prevencio Criteris per a l enllumenat d emergència Manual tècnic

Edifici VX Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Telèfon: 93 4017450 servei.prevencio@upc.edu http://www.upc.edu/prevencio Direcció Josep Barco Herrero Contingut i il lustracions Eva Martínez Vázquez Carlos Pérez Carbonell Col laboració Marta Garcia Moliner Correcció de textos i publicació Laura Casas Jiménez

Índex 1. PRESENTACIÓ... 5 2. OBJECTE... 6 3. DESTINATARIS... 6 4. CRITERIS PER A L ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA... 7 A. CONCEPTES BÀSICS... 7 Objectiu de l enllumenat d emergència... 7 Tipus d enllumenat d emergència... 7 Sistemes autònoms vs sistemes centralitzats... 10 Llums d emergència permanents, no permanents i combinats... 12 Marcatge dels llums d emergència i full d instruccions... 13 B. DISPOSICIÓ DE L ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA... 15 Enllumenat d emergència d evacuació... 15 Enllumenat d emergència d ambient o antipànic... 16 Enllumenat d emergència a zones d alt risc... 17 Enllumenat d emergència a les zones de gestió de l emergència... 17 C. LLUMS D EMERGÈNCIA... 18 Tipus de llums o aparells d emergència... 18 D. CRITERIS D UBICACIÓ DELS LLUMS D EMERGÈNCIA... 22 Criteris d ubicació: factors bàsics... 22 1. Superfície d instal lació: paret o sostre?... 23 2. Alçada d instal lació... 24 3. Flux lluminós de l aparell... 26 4. Sentit d instal lació de l aparell autònom d emergència... 27 5. Variacions del flux lluminós en funció de l acabat i del muntatge... 28 Criteris d ubicació en relació a les característiques dels espais... 29 1. Recorreguts d evacuació: Portes, passadissos i zones de pas.... 29 2. Recorreguts d evacuació: canvis de direcció i/o de nivell... 32 3. Recorreguts d evacuació: Escales i rampes... 33 4. Equips de protecció i extinció d incendi i quadres de distribució... 36 5. Locals de risc especial... 37 E. CRITERIS D INSTAL LACIÓ... 38 F. CRITERIS PER AL MANTENIMENT... 40 Proves dels sistemes d enllumenat d emergència... 41 Periodicitat i priorització del manteniment... 42 Registre del manteniment... 43 5. NOVES POSSIBILITATS EN L ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA... 45 6. BIBLIOGRAFIA... 49 Annex 1: Terminologia

AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

1. PRESENTACIÓ El subministrament elèctric d un edifici pot fallar per diverses causes: tall de l alimentació per part de la companyia subministradora, tall accidental de la connexió, sobrecàrrega de les línies elèctriques, curtcircuit en la instal lació elèctrica, etc. Si l origen de la fallada del subministrament elèctric és una situació d emergència, com és el cas d un incendi, és necessari garantir la il luminació dels espais i molt especialment dels recorreguts d evacuació, per tal que les persones puguin evacuar l àrea afectada o l edifici. El sistema d enllumenat d emergència d un edifici és un sistema de seguretat bàsic per a la bona gestió de la resposta davant una situació d emergència. Un sistema d enllumenat d emergència ha de garantir un nivell d il luminació adient per facilitar l evacuació del ocupants d un edifici, ha de possibilitar l actuació sobre els sistemes de seguretat i lluita contra incendi, permetre l aturada amb seguretat dels equips o treballs que no poden continuar en funcionament sense supervisió i permetre la continuïtat de les activitats crítiques, si s escau. La manca d il luminació en cas d emergència és una de les condicions que poden contribuir a l aparició d una situació de pànic, per la qual cosa disposar d un sistema d enllumenat d emergència eficaç i fiable és una mesura de prevenció necessària per facilitar la gestió de la resposta en cas d emergència. En general, s ha assimilat l enllumenat d emergència amb l enllumenat d evacuació. S ha considerat que un sistema d enllumenat d emergència consistia només en la instal lació de llums d evacuació repartides pels diferents espais d un edifici. El present manual tècnic vol ser un punt d inflexió en el projecte i manteniment dels sistemes d enllumenat d emergència de la UPC. És necessari pensar en les prestacions que s han d oferir en les situacions d emergència previsibles i en les actuacions de resposta previstes. Aquest manual es va publicar per primera vegada l any 2009. Des de llavors, la UPC ha portat a terme actuacions de millora dels seus sistemes d enllumenat d emergència. Fruit de l experiència obtinguda, dels dubtes i aportacions del personal de manteniment, aquest manual s ha revisat per tal de recollir l après, incorporar nous aspectes de millora i fer el manual més entenedor. En aquest sentit, es destaca sota l epígraf criteri UPC, quins són els punts en els que s ha establert un criteri específic d aplicació als edificis de la UPC. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 5 de 50

2. OBJECTE L objecte del present document és establir els criteris tècnics per a les instal lacions d enllumenat d emergència amb el propòsit de: - complir amb els requeriments legals, - facilitar l actuació en cas d emergència i - homogeneïtzar les instal lacions d enllumenat d emergència mitjançant l establiment de criteris comuns que permetin reduir les despeses d adquisició dels components i de manteniment de les instal lacions d enllumenat d emergència. 3. DESTINATARIS El present manual és un document tècnic adreçat als Responsables d Infraestructures i Manteniment, així com a tot el personal dels serveis de manteniment implicat en les tasques d instal lació i manteniment de sistemes d enllumenat d emergència dels edificis. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 6 de 50

4. CRITERIS PER A L ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA A. CONCEPTES BÀSICS Objectiu de l enllumenat d emergència L enllumenat d emergència té per objecte: - Assegurar, en cas de fallada de l alimentació de l enllumenat normal, una il luminació mínima dels recintes, recorreguts d evacuació i accessos fins a les sortides de l edifici. - Facilitar la visió dels senyals d evacuació, dels mitjans de protecció contra incendis i d altres elements de socors. - Permetre l aturada amb seguretat dels equips o treballs que no poden continuar en funcionament sense supervisió. - Permetre la continuïtat d activitats crítiques. - contribuir a evitar situacions de pànic. Tipus d enllumenat d emergència L enllumenat d emergència es classifica en: Requeriments legals Criteri UPC* Nota*: L enllumenat de seguretat de les zones de gestió de l emergència no s esmenta específicament a la normativa (RBT 2002), però atenent a les característiques dels edificis de la UPC, s ha considerat necessari que els espais des d on es gestionarà l emergència disposin d enllumenat d emergència adient per tal de poder operar mentre duri aquesta situació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 7 de 50

El present manual se centra en l enllumenat d emergència de seguretat. Aquest enllumenat ha de: - Proporcionar suficient il luminació en i al llarg dels recorreguts d evacuació, de manera que es permeti el desplaçament amb seguretat fins i a través de les sortides previstes fins a un espai segur. - Assegurar que els polsadors d alarma d incendi i els equips de lluita contra incendi existents al llarg dels recorreguts d evacuació poden localitzar-se i utilitzar-se fàcilment. - Garantir que es puguin veure els senyals d evacuació. - Permetre la realització d operacions relacionades amb mesures de seguretat. Enllumenat d evacuació És la part de l enllumenat de seguretat que permet la sortida segura dels ocupants en les condicions de visibilitat i orientació apropiades al llarg dels recorreguts d evacuació. Estarà dissenyat per facilitar les actuacions bàsiques de resposta en cas d emergència, especialment l evacuació d un edifici. Aquest enllumenat ha de permetre reconèixer i fer ús dels recorreguts d evacuació, així com actuar sobre l equipament de protecció contra incendi. Enllumenat ambient o antipànic És la part de l enllumenat de seguretat que proporciona una il luminació ambient, de manera que la manca d il luminació no sigui un factor de risc per a l inici de reaccions de pànic entre els ocupants de l edifici propiciades per la foscor. Estarà dissenyat per permetre als ocupants d un recinte identificar i accedir fàcilment a les rutes d evacuació i la identificació d obstacles. Aquest enllumenat ha de proporcionar un nivell d il luminació en tot l espai considerat, més enllà del propi recorregut d evacuació. Enllumenat de zones d alt risc És la part de l enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les persones implicades en la realització d activitats o processos potencialment perillosos o que treballen en un entorn perillós, permetent la interrupció dels treballs amb seguretat per a l operador i la resta d ocupants del local. Zones de Gestió d Emergència Criteri UPC Atenent a les característiques dels edificis de la UPC, s ha considerat necessari que els espais des d on es gestionarà l emergència disposin d enllumenat d emergència adient per tal de poder operar mentre duri aquesta situació. És el que s ha denominat enllumenat de les zones de gestió l emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 8 de 50

Requeriments tècnics per a cada tipus d enllumenat d emergència de seguretat Les instal lacions d enllumenat d emergència han d entrar en funcionament quan la tensió d alimentació descendeix per sota del 70% de la tensió nominal 1. L alimentació automàtica estarà disponible en 0,5 segons com a màxim des de que es produeix la fallada del subministrament elèctric. A la següent taula es resumeixen els requeriments més rellevants en relació a cada tipus d enllumenat d emergència: Entrada automàtica en funcionament després de la fallada de l alimentació normal Temps mínim de funcionament o d autonomia (min). A partir de l instant que tingui lloc la fallada. Nivell d il luminació o il luminància (lux) Relació 3 entre la il luminància màxima i mínima (en l eix central del pas d evacuació) D EVACUACIÓ ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA D AMBIENT O ANTIPÀNIC DE ZONES D ALT RISC DE ZONES DE CONTROL D EMERGÈNCIA Es considera fallada de l alimentació normal el descens de la tensió d alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. En recorreguts d evacuació l enllumenat ha d assolir almenys: 50% del flux lluminós als 5s 100% als 60 s. 60 min 60 min 1 lux/3 lux 2 a nivell del terra i en l eix dels recorreguts d evacuació. 5 lux en els punts on hi ha equips de seguretat, equips de protecció contra incendis d utilització manual i quadres de distribució de l enllumenat. 0,5 lux en tot l espai. Des del terra fins a una alçada de 1m. 100% del flux lluminós als 0,5s El necessari per aturar l activitat amb seguretat o abandonar la zona. Màxim valor entre: - I luminància mínima de 15 lux - 10% de la il luminància normal. Ídem enllumenat d evacuació 60 min 2 aparells autònoms d emergència de 600 lm sobre els equips de control: sistema de megafonia per comunicació d emergència, telèfons, centraleta incendi i alarma, càmeres de seguretat, etc. Per tal que puguin actuar sobre aquest durant el temps de gestió de l emergència. <40 <40 <10 _ Taula 1. Requisits tècnics de funcionament segons el tipus d enllumenat. En negre: Requeriments RBT. En blau, criteri UPC addicional. 1 Tot i que considerant que aquest límit és el valor mínim inferior, es considera adient que entrin en funcionament quan la tensió nominal estigui compresa entre el 80% i el 70% del seu valor nominal. 2 El Reglament de Baixa Tensió del 2002 exigeix una il luminància horitzontal mínima d 1 lux en l eix dels recorreguts. En el cas de l Ordenança de Barcelona s exigeix una il luminància horitzontal mínima de 3 lux en l eix dels recorreguts. Els nivells d il luminació establerts han d obtenir-se considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres, i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós per la brutícia i l envelliment dels llums. 3 La millor manera per verificar la relació entre la il luminància màxima i mínima és fer servir programes de simulació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 9 de 50

Sistemes autònoms vs sistemes centralitzats El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió contempla dos sistemes d instal lació de l enllumenat d emergència en funció de la font d alimentació: Sistemes amb aparells autònoms d emergència. Sistemes amb aparells amb font centralitzada. Sistemes amb aparells autònoms d emergència Aquests sistemes s implementen en base a llums d emergència de tipus autònom, és a dir, els llums o aparells d emergència consten de làmpada, conjunt de comandament, dispositius de verificació/control, i bateria pròpia, de manera que no requereixen d alimentació externa. Els llums autònoms d emergència han de complir les normes: UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia. UNE 20392:1993. Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 20062:1993. Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de incandescencia. Prescripciones de funcionamiento. Sistemes amb aparells amb font centralitzada Sistemes que es basen en la utilització de llums d emergència que estan alimentades a partir d un sistema d alimentació d emergència centralitzat, sent aquest una font pròpia d energia. Les fonts pròpies d energia són les constituïdes per bateries d acumuladors o grups electrògens 4. Els llums d emergència i els sistemes d alimentació han de complir les normes: UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia. UNE- EN 50171:2002. Sistemas de alimentación eléctrica centralizados. 4 Les instal lacions d enllumenat d emergència han d entrar en funcionament en menys de 0,5 s des de que es produeix la falta de subministrament elèctric. Tot i que és possible fer servir com a font pròpia centralitzada un grup electrogen, pot ser necessari disposar de bateries (SAI ó UPS) que proporcionin els consum necessari durant el temps de commutació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 10 de 50

Tot i que les funcions d emergència a realitzar són les mateixes, els sistemes d enllumenat d emergència amb aparells autònoms i els sistemes centralitzats tenen característiques que els diferencien. Els sistemes centralitzats presenten un manteniment més fàcil, atès que s actua sobre la font central i no sobre cadascuna de les bateries dels llums, per contra, els sistemes centralitzats tenen menor fiabilitat en matèria de seguretat. Si la font central falla o es tallen els cables d alimentació, una part o tot el sistema d enllumenat falla. Per aquest motiu els requeriments d instal lació són més exigents en les instal lacions d enllumenat d emergència centralitzat. A la següent taula es comparen ambdós sistemes: Instal lacions amb llums autònoms Instal lacions amb font centralitzada Fiabilitat del sistema Seguretat distribuïda. Si es realitza un bon manteniment pot fallar algun llum però no és previsible la fallada de sistema d enllumenat d emergència. La fallada d alguns elements del sistema pot suposar la fallada de part o de tot el sistema d enllumenat d emergència. Instal lació Cablejat a utilitzar Manteniment dels llums Manteniment: sistema d alimentació d emergència Fàcil instal lació. S instal len directament sense necessitat d haver de tenir una font central ben dimensionada, sinó que es col loquen tants llums com siguin necessaris. Cablejat d alta seguretat (AS). Periòdic. Test de funcionament. Periòdic. Test d autonomia de cadascun dels aparells autònoms d emergència. Recanvi de gran quantitat de bateries. Elevats requeriments d instal lació: Font central ben dimensionada, quadre elèctric, interruptors de protecció <10A, canalitzacions elèctriques separades, cablejat, etc. Cablejat d alta seguretat augmentada (AS+). Periòdic. Test de funcionament. Periòdic. Manteniment més focalitzat en la font central. Reparació, substitució i manteniment Es recomana que els tests d autonomia es programin per àrees. Una descàrrega completa de tots els llums pot comprometre la seguretat de la instal lació. Algunes operacions són crítiques Poden deixar tot el sistema fora d ús. S han de programar quan no hi hagi activitat a l edifici. Taula 2. Sistemes amb llums autònoms vs sistemes amb font centralitzada. L elecció d un sistema o un altre dependrà de les característiques de l edifici, requeriments de continuïtat de l activitat, despeses d instal lació, despeses de manteniment, etc. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 11 de 50

Llums d emergència permanents, no permanents i combinats En les instal lacions d enllumenat d emergència descrites anteriorment, els llums poden ser de tipus permanent, combinat o no permanent. FUNCIONAMENT NORMAL (amb tensió de xarxa) FUNCIONAMENT D EMERGÈNCIA (amb fallada de xarxa) LLUMS PERMANENTS Les làmpades per a enllumenat d emergència estan alimentades en tot moment, ja es requereixi l enllumenat normal o el d emergència. LLUMS NO PERMANENTS Les làmpades per a enllumenat d emergència estan en funcionament únicament quan falla l alimentació de l enllumenat normal. LLUMS COMBINATS 2 o més làmpades, de les que almenys una està alimentada a partir de l enllumenat d emergència i les altres a partir de l alimentació d enllumenat normal. PERMANENTS NO PERMANENTS - Llums d emergència permanents. La làmpada està encesa sempre, per la qual cosa en tot moment se sap si el seu funcionament és correcte. Quan hi ha una fallada de xarxa, la làmpada aporta tot el flux lluminós sense que hi hagi temps d escalfament. Aquest tipus de llums s utilitzaran on és necessari garantir una il luminació ininterrompuda (aparcaments, ascensors, etc.). - Llums d emergència no permanents. Són els més senzills. Només il luminen en absència de xarxa o descens d aquesta per sota del 70% del seu valor nominal. Són el tipus de llum d emergència més emprat. - Llums d emergència combinats. Permeten encendre i apagar una làmpada a voluntat com si fos un llum normal, mentre que l altra entra en funcionalment amb fallada de la xarxa o descens de la tensió per sota del 70% del seu valor nominal. És útil en espais on es desitja poder apagar llums per evitar consums innecessaris. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 12 de 50

Marcatge dels llums d emergència i full d instruccions Marcatge El llums o aparells per a enllumenat d emergència han de disposar de marcatge. El marcatge ha facilitar informació relativa a: - Classificació del llum. - Tensió o gamma de tensions assignades o de funcionament. És recomanable que també indiqui: - Característiques de la làmpada: flux lluminós, potència i tipus. - Característiques de la bateria: tensió i tipus. - Grau de protecció IP. - Grau de protecció IK. La classificació del llum o aparell d emergència indica: - El tipus d aparell. - El mode de funcionament. - Quins són els dispositius incorporats a l aparell. - La duració assignada de funcionament. Exemple Aquesta classificació consisteix en un rectangle dividit en 4 cel les. Les dues primeres només contenen una posició o valor atenent a que les característiques que mostren són excloents. La tercera cel la pot tenir 4 posicions, és a dir, els valors no són excloents. Exemple de classificació d un llum Aparell autònom, combinat no permanent, amb posada en estat de repòs a distància, adient per a zones d alt risc amb una autonomia de 60 minuts. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 13 de 50

La tensió de funcionament i la classificació han de ser visibles després de la seva instal lació. Per als llums encastats, el marcatge pot estar a l interior del llum amb la finalitat que sigui visible quan es retira la coberta. Full d instruccions El fabricant ha de facilitar un full o fitxa d instruccions per a cada tipus de llum d emergència. Aquest full ha d especificar almenys: - El marcatge del llum. - Flux lluminós en el mode de funcionament en emergència. - Les instruccions d instal lació i manteniment. - Les indicacions sobre el correcte reemplaçament de la bateria, incloent el tipus i la tensió assignada a la mateixa (si s escau). - La informació sobre els dispositius de verificació incorporats al llum o instruccions apropiades si aquests dispositius de verificació són subministrats per separat. Aquestes instruccions han d incloure els procediments de verificació. El fabricant ha de tenir disponibles les dades fotomètriques del llum o aparell, i es recomana que també es facilitin conjuntament amb el full d instruccions. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 14 de 50

B. DISPOSICIÓ DE L ENLLUMENAT D EMERGÈNCIA Com anteriorment s ha indicat, l enllumenat d emergència de seguretat engloba tres tipus d enllumenat: evacuació, ambient i alt risc. A continuació es presenta on cal instal lar cadascun d aquest tipus d enllumenat. A més a més, com a criteri UPC, s incorpora un tipus d enllumenat que s ha denominat de zones de gestió d emergència. Enllumenat d emergència d evacuació És la part de l enllumenat d emergència previst per proporcionar un nivell d il luminació adient dels recorreguts d evacuació i dels equips de protecció contra incendi. S instal larà en: 1. Recorreguts generals d evacuació, especialment en: - Tots els canvis de direcció del recorregut d evacuació. - Tota intersecció de passadissos amb els recorreguts d evacuació. - Portes en recorreguts d evacuació. - A menys de 2 metres de cada canvi de nivell. - Escales, de manera que cada tram d escala rebi il luminació directa. - Zones de refugi. - Itineraris accessibles. - Escales d emergència exteriors. - A l exterior, a prop de les sortides d emergència 5. 2. Sortides d emergència. 3. Tots els recintes amb una ocupació major a 100 persones. Criteri UPC Als recintes, com aules o laboratoris de més de 50 m 2. 4. Lavabos generals de planta. 5. Aparcaments tancats i/o coberts per més de 5 vehicles o amb superfície superior de 100 m 2, inclosos els passadissos i les escales que condueixin fins l exterior o fins a les zones generals d edifici. 6. Recintes que alberguin equips generals de les instal lacions de protecció contra incendis i els recintes de risc especial 6. Criteri UPC També en els recintes on pot haver presència ocasional del personal de manteniment: galeries de servei i cobertes transitables amb equipament. 5 A zones exteriors, en la proximitat de la sortida per permetre la dispersió cap a un lloc segur. 6 Recintes indicats al DB-SI-1 del CTE. Taula 2.1. Veure també l apartat D del present document. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 15 de 50

7. A menys de 2 metres dels equips manuals de protecció i extinció d incendis. 8. A menys de 2 metres de cada lloc de primers auxilis. Criteri UPC Als centres de Vigilància i Promoció de la Salud ViPS (centres ViPS). 9. A menys de 2 metres dels quadres de distribució o d accionament de la instal lació d enllumenat de les zones anteriorment citades. 10. A la cabina dels ascensors i a prop de la porta per la part exterior. 11. A prop dels senyals de seguretat relatius a emergències si aquests no són fotoluminescents (enllumenat de senyalització). Als Informes de millora de les condicions d evacuació dels edificis existents de la UPC (PMCEEE 2007-2010), es poden consultar els recorreguts d evacuació dels edificis UPC, així com la proposta d enllumenat d emergència dels recorreguts d evacuació per a cada edifici. Enllumenat d emergència d ambient o antipànic És la part de l enllumenat d emergència previst per proporcionar un nivell d il luminació adient dels espais per a que una il luminació inadequada no sigui un factor desencadenant o que contribueixi a l aparició de reaccions de pànic entre els ocupants de l edifici. Ha de proporcionar il luminació ambient que possibiliti l accés als recorreguts d evacuació i la identificació d obstacles. Aquest enllumenat està indicat en espais que poden tenir una alta ocupació o on és previsible la presència de persones que no coneixen l edifici (normalment, s utilitza en zones en les que no estan definits els recorreguts d evacuació o en locals de superfície superior a 60 m 2 ). Criteri UPC S ha de valorar la instal lació en: Sala d actes i auditori Biblioteques Poliesportiu Sales d estudi o aules sota rasant. Els aparells autònoms d emergència que s empren per a l enllumenat d evacuació també es poden fer servir per implementar l enllumenat ambient o antipànic. En alguns casos, disposar del correcte nivell d il luminació 3 lux en els recorreguts d evacuació suposarà assolir també un nivell d il luminació en tot l espai de 0,5 lux, nivell prescrit per a l enllumenat d ambient o antipànic (Veure taula 1). En altres casos, caldrà completar el sistema d enllumenat amb els aparells autònoms d emergència necessaris. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 16 de 50

Enllumenat d emergència a zones d alt risc És la part de l enllumenat d emergència previst per garantir la seguretat de les persones ocupades en activitats o processos potencialment perillosos o que treballen en un entorn perillós, permetent la interrupció dels treballs amb seguretat per a l operador i la resta d ocupants del local. Criteri UPC Poden requerir aquest tipus d enllumenat: Els laboratoris on es realitzin activitats o processos que per la seva perillositat hagin de tenir supervisió i que, per tant, en cas d emergència cal aturar amb seguretat. Enllumenat d emergència a les zones de gestió de l emergència És la part de l enllumenat d emergència que proporciona a les zones de gestió de l emergència un nivell d il luminació suficient per garantir la continuïtat de les actuacions necessàries per a la gestió d una emergència 7. Aquest enllumenat correspon a una necessitat específica de la UPC. Criteri UPC S instal larà en els espais on estan situats: el sistema de megafonia per comunicació d emergència, telèfons, intercomunicadors, la centraleta d incendi i alarma, sistemes de seguretat perimetral i/o altres alarmes. 7 Podria pensar-se com un cas particular de l enllumenat de zones d alt risc, però no s ajusta a la definició establerta al RBT. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 17 de 50

C. LLUMS D EMERGÈNCIA Tipus de llums o aparells d emergència Al mercat hi ha disponible una gran varietat de models i tipus d aparells d emergència. Com s ha assenyalat anteriorment, és important establir quins són els tipus/models d aparells que bàsicament s empraran amb l objectiu d homogeneïtzar els aparells d emergència, per tal de reduir els costos d adquisició i manteniment. Llums o aparells autònoms d emergència Criteri UPC Ús general És necessari establir quins seran els models bàsics de llum d emergència en base als quals s implementaran les instal lacions d enllumenat d emergència. - Llum de sostre, paret o sostre/paret de superfície 8. - Llum de sostre encastada. - Projectors d emergència per a espais amb gran alçada. El model bàsic d ús general serà un llum de tipus autònom amb làmpada fluorescent PL de baix consum, de forma rectangular. A l hora d escollir llums d emergència cal considerar les següents prescripcions tècniques mínimes. Flux lluminós: Tipus de làmpada: >120 lúmens. Fluorescent, PL. Rendiment de color de la font lluminosa: Ra>40 per poder identificar els colors de seguretat. Tensió d alimentació: 230 V ±10%, 50/60 Hz. Tipus de bateria: Ni-Cd Autonomia bateria: 1 h Vida útil mínima de les bateries: 4 anys 400 cicles càrrega/descàrrega. Grau mínim de protecció (interior): IP42, IK04 Grau mínim de protecció per aparells exteriors (intempèrie): IP65, IK07 8 Nota: Cal considerar que en general no es poden fer servir llums de paret al sostre o viceversa. Hi ha alguns modes que estan dissenyats per poder-se instal lar tant en sostre com en paret. Aquesta circumstància està indicada en el catàlegs o en els fulls d instruccions. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 18 de 50

Aclariment sobre els kits convertidors o kits d emergència Un kit convertidor o kit d emergència és un dispositiu electrònic i una bateria que converteixen una llum d enllumenat normal en una llum d emergència. Aquests tipus d elements són d ús habitual, però no estan regulats per una normativa específica, de fet caldria certificar el compliment de les anteriors normes UNE per al conjunt kit+ llum per part de qui l instal li. Criteri UPC. L enllumenat d emergència a la UPC es realitzarà en base a llum o aparells autònoms d emergència certificats. El conjunt de kit convertidor i llum no es pot considerar part de la instal lació d enllumenat d emergència dels edificis UPC, sinó que tindrà consideració de complement a la il luminació d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 19 de 50

Projectors autònoms d emergència Criteri UPC Pistes del PO Auditori VX Laboratori D1.DEHMA Laboratori C1.DEC Hi ha edificis en els que hi ha espais amb sostres a gran alçada o atris. En aquests espais, els aparells autònoms d emergència d ús general no donen suficient nivell d il luminació a nivell de terra 9, per la qual cosa pot ser necessari fer servir projectors autònoms d emergència. Exemple: Projectors d emergència de ZEMPER i DAISALUX Els projectors es classifiquen segons el tipus de làmpada que incorporen en: - Projectors amb làmpada halògena. - Projectors amb làmpada fluorescent (PL). Els primers proporcionen major il luminació en punts concrets, mentre que els segons poden assolir una major il luminació en superfícies més grans. A l hora d escollir llums d emergència cal considerar les següents prescripcions tècniques mínimes. Flux lluminós: En funció de les característiques de l espai Tipus de làmpada: Halògenes Fluorescent, PL. Tensió d alimentació: 230 V ±10%, 50/60 Hz. Tipus de bateria: Ni-Cd Autonomia bateria: 1 h Vida útil mínima de les bateries: 4 anys 400 cicles càrrega/descàrrega. Grau mínim de protecció (interior): IP42, IK04 En aquests espais es recomana la realització d una simulació per tal d assegurar que l enllumenat d emergència sigui correcte. 9 Veieu l apartat Criteris d ubicació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 20 de 50

Sistemes d abalisament a baixa alçada Criteri UPC Auditori VX Sales d actes El CTE, referint-se a l enllumenat normal en zones de circulació, estableix que en les zones dels establiments d ús de pública concurrència en les que l activitat es desenvolupi amb un nivell baix d il luminació, com és el cas d auditoris o sales d actes, es disposarà d il luminació d abalisament en rampes i escales. (DB SUA4, Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada). L enllumenat d abalisament no és ben bé un enllumenat d emergència, però és un bon complement a l enllumenat d emergència, en auditoris, sales d actes, etc. Les balises han d il luminar la petjada. Exemple abalisament d escales. L enllumenat d abalisament es pot realitzar amb balises autònomes o centralitzades. En el cas de l abalisament centralitzat cal una font d alimentació centralitzada que subministri l energia necessària per a que les balises tinguin una autonomia d 1 hora en cas de fallada del subministrament elèctric normal 10. 10 Fallada del subministrament per sota de 70% de l enllumenat normal. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 21 de 50

D. CRITERIS D UBICACIÓ DELS LLUMS D EMERGÈNCIA La distribució i ubicació dels aparells autònoms d enllumenat d emergència és una actuació fonamental per disposar d un bon sistema d enllumenat d emergència. Amb el propòsit de facilitar la presa de decisions en relació a l adquisició i ubicació dels llums d emergència, a continuació es presenten algunes recomanacions generals. Aquest apartat s estructura en dos parts: - Criteris d ubicació: factors bàsics. - Criteris d ubicació en relació a les característiques dels espais. L enllumenat d emergència d un espai o recinte implicarà la consideració conjunta dels factors bàsics i dels requeriments per a cada tipus d espai. Els criteris i recomanacions que es presenten a continuació són generals i serveixen de guia per a l enllumenat d emergència de molts espais. Cal destacar que poden haver recintes o espais com: atris, espais de gran alçada, espais amb equipaments especials, etc., que per les seves característiques requereixin la realització d estudis d il luminació d emergència fent servir programes de simulació lumínica, per tal de comprovar que el nivell d il luminació normativament requerit s assoleixi. Criteris d ubicació: factors bàsics A continuació s analitzen alguns factors bàsics en relació als llums d emergència. Els factors bàsics a considerar són: 1. Superfície d instal lació. 2. Alçada d instal lació. 3. Flux lluminós de l aparell. 4. Sentit d instal lació de l aparell. 5. Acabat i muntatge. Cal entendre com funciona cada factor. Per aquest motiu s utilitzen simulacions lumíniques simples que faciliten la seva comprensió. A continuació s analitzen aquests factors i s estableixen recomanacions que volen ser una ajuda en l elecció dels models de llum i per decidir on s ubicaran i com s instal laran els llums d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 22 de 50

1. Superfície d instal lació: paret o sostre? Els aparells o llums autònoms d emergència es poden instal lar a la paret o al sostre. Hi ha models per a paret, per a sostre i models que serveixen tant per paret com per sostre. A continuació, es simula un recinte amb una porta de sortida que ha de quedar il luminada en cas d emergència. Es mostren les corbes isolux a nivell de terra. Aparell autònom de 120 lúmens instal lat a 3 m d alçada Instal lació a la paret Instal lació al sostre De la simulació anterior es desprèn que si l aparell autònom es situa al sostre retirat de la paret, s obté un major nivell d il luminació a nivell de terra que si s instal la a la paret. Recomanació Es recomana que sempre que sigui possible, els llums s instal lin al sostre, per a un millor aprofitament del flux lluminós i tenir el nivell d il luminació requerit a nivell de terra. Es recomana escollir models de llums que permetin la instal lació tant en paret com en sostre. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 23 de 50

2. Alçada d instal lació L alçada d instal lació és la distància, mesurada verticalment, entre el llum i el terra. Està directament relacionada amb el nivell d il luminació a terra. El CTE estableix que els llums se situaran almenys a 2 m per sobre del nivell de terra. La ubicació de llums d emergència a alçades elevades o a baixa alçada suposarà que no s assoliran els nivells d il luminació requerits a nivell de terra, com s observa en la següent simulació: a) Aparell instal lat al sostre. Aparell autònom de 120 lúmens a 2,5 m d alçada a 3 m d alçada a 4 m d alçada a 5 m d alçada a 6,5 m d alçada a 8,5 m d alçada b) Aparell instal lat a la paret. Aparell autònom de 120 lúmens a 2,5 m d alçada a 3 m d alçada a 4 m d alçada a 5 m d alçada a 6,5 m d alçada a 8,5 m d alçada Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 24 de 50

c) Aparell instal lat a baixa alçada Els llums d emergència d evacuació estàndards no estan pensats per ser utilitzats com a il luminació a baixa alçada, com es pot observar en la següent simulació. Aparell autònom de 120 lúmens instal lat a la paret a 0.3 m d alçada a 0.5 m d alçada Recomanació Es recomana que els llums d emergència s instal lin preferiblement al sostre. L alçada recomanada d instal lació és entre 2,5 i 3 metres. En recintes d alçada elevada (> 5-6 m) cal fer servir projectors autònoms d emergència. En aquests recintes es recomana la realització d un estudi d il luminació específic. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 25 de 50

3. Flux lluminós de l aparell El flux lluminós és la potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l ull humà és sensible. La seva unitat de mesura és el lumen (lm). A l hora de seleccionar un llum d emergència cal fixar-se en el flux lluminós, atès que dóna idea de la potència de l aparell. Cal considerar que el fet de fer servir llums més potents pot generar que s augmenti la relació entre la il luminància màxima i mínima, és a dir, que hi hagi més diferència entre zones molt i poc il luminades, quan l objectiu és assolir uniformitat en el nivell d il luminació al llarg d un recorregut d evacuació o a un espai. En la següent simulació s observa com augmenta el nivell d il luminació a nivell de terra en augmentar el flux lluminós del llum autònom: Aparell autònom instal lat al sostre a 3 m d alçada Aparell de 55 lúmens Aparell de 80 lúmens Aparell de 120 lúmens Aparell de 175 lúmens Aparell de 250 lúmens Recomanació Es recomana instal lar llums amb un flux lluminós d igual o més 120 lúmens. Els aparells s han de distribuir de manera que es minimitzi la relació entre la il luminància màxima i mínima en espais i/o recorreguts d evacuació, però assolint els nivells d il luminació mínims per a cada tipus d enllumenat d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 26 de 50

4. Sentit d instal lació de l aparell autònom d emergència Els fabricants faciliten les corbes fotomètriques o corbes polars d il luminació dels seus llums o aparells d emergència. La corba fotomètrica és la representació gràfica de la distribució de la intensitat lluminosa 11 i, en general, es mostra la distribució de la intensitat en el pla C0-180º, (eix transversal de l aparell), i en el pla C90º-C270º, (eix longitudinal de l aparell). Pla vertical segons l eix transversal de l aparell. Pla C0º-C180º Pla vertical segons l eix longitudinal de l aparell. Pla C90º-C270º Exemple de corba fotomètrica Font : Philips La corba fotomètrica permet conèixer quina és la millor disposició de l aparell per la qual ha estat dissenyat. En la següent simulació es mostra el nivell d il luminació a nivell del terra en funció de si l aparell s instal la paral lel o perpendicular al sentit d evacuació. Aparell autònom de 120 lúmens instal lat al sostre a 3 m d alçada Eix transversal del llum paral lel al sentit d evacuació Eix transversal del llum perpendicular al sentit d evacuació Recomanació Consultar la corba fotomètrica que facilita el fabricant per valorar la millor ubicació del llum. En general, es recomana que l eix transversal del llum sigui paral lel al sentit del recorregut d evacuació. 11 Les corbes fotomètriques uneixen punts de la mateixa intensitat lluminosa en totes les direccions des de la font lluminosa. S utilizen coordenades polars per a la representació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 27 de 50

5. Variacions del flux lluminós en funció de l acabat i del muntatge La làmpada és l element determinant en relació al flux lluminós, però el tipus i model de llum condiciona l aprofitament del mateix. Poden fer variar significativament el flux lluminós: - El tipus de muntatge del llum (en superfície, encastat, semi encastat o enrasat). - El tipus de difusor (plàstic opalí, plàstic transparent setinat, metacrilat), - La presència de rètols o pictogrames de senyalització d emergència, Variacions del flux lluminós en funció del muntatge Factor de disminució Reducció del flux lluminós (lm) Encastament o enrasat aprox. entre 7% -20% Difusor opalí aprox. 20% Rètol o pictogrames de senyalització aprox. 45% Dades orientatives, atès que depèn del model del llum i del fabricant (Catàleg 2007. ZEMPER). Difusors: Transparent, semi opalí i opalí. (Manual il luminació d emergència. DAISALUX). Recomanació Es recomana la instal lació de llums de superfície. Només utilitzar difusors opalins quan es vulgui evitar enlluernaments, per exemple a les escales. Criteri UPC La senyalització d evacuació es realitza amb senyalització fotoluminescent, d acord amb el Manual Tècnic de Senyalització d Emergència de la UPC 12. No s enganxaran rètols adhesius a sobre dels llums d emergència. 12 Veure el Manual Tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 28 de 50

Criteris d ubicació en relació a les característiques dels espais En l apartat sobre Enllumenat d emergència d evacuació, es va presentar el llistat de recintes i espais que han de tenir garantit enllumenat d emergència d evacuació. A continuació es mostren els aspectes més rellevants en relació a l enllumenat d emergència dels recorreguts d evacuació: 1. Portes i passadissos. 2. Canvis de direcció i/o de nivell. 3. Escales i/o rampes. 4. Equips de protecció i extinció d incendi i quadres de distribució. 1. Recorreguts d evacuació: Portes, passadissos i zones de pas. a) Portes Les portes d emergència i les portes que formen part dels recorreguts d evacuació d un edifici han de quedar il luminades en cas d emergència, atès que són punts de pas on el flux d evacuació es veu afectat. A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima del llum a la porta, per tal que el terra i la porta quedin ben il luminats. Aparell autònom de 120 lúmens instal lat al sostre a 3 m d alçada Llum a sobre de la porta. 0 m Llum a 1 m de la porta Recomanació És preferible situar el llum al sostre a un metre de la porta i no sobre la mateixa porta. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 29 de 50

b) Passadissos Gran part dels recorreguts d evacuació d un edifici són passadissos. A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima entre llums, per tal que el passadís quedi ben il luminat. Aparells autònoms de 120 lúmens instal lats a 3 m d alçada. Longitud del passadís: 30 m. Nivell d il luminació o il luminància a nivell de terra igual o superior a 3 lux 13 i relació entre la il luminància màxima i mínima <40. Distància entre aparells: 6 m Distància entre aparells: 8 m Distància entre aparells: 12 m Distància entre aparells: 14 m Per a passadissos de 3 m d alçada, la distància òptima entre llums de 120 lúmens, seria de 6-7m sobre la zona de pas del recorregut d evacuació. c) Zones de pas És fonamental que la zona de pas d evacuació quedi ben il luminada. En ocasions, els llums d emergència estan situats a parets o parts del sostre allunyats de la zona de pas. En aquests casos és necessari reubicar els llums d emergència. A continuació, es mostra com reubicar els llums d emergència o completar una instal lació existent. Exemple 1: Sala d estudi Els llums d emergència no estan a sobre de la zona de pas d evacuació. La porta de sortida no queda ben il luminada. Proposta: Reubicar els llums d emergència a la zona de pas del recorregut d evacuació. Completar la instal lació situant un llum a 1 m de la porta de sortida. 13 S ha utilitzat com a referència el nivel d il luminació requerit per l Ordenança Municipal de Barcelona: 3 lux, atenent a que molts edificis de la UPC estan situats a Barcelona i que es considera necessari establir un criteri únic en tots els edificis. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 30 de 50

Exemple 2: Laboratori de pràctiques Els llums d emergència estan instal lats sobre les taules de treball deixant la zona de pas del recorregut d evacuació poc il luminat. La porta no queda il luminada. Proposta: Reubicar els llums d emergència sobre el pas del recorregut d evacuació i a prop de la porta. Recomanació Les portes de sortida d emergència i les portes situades en recorreguts d evacuació han de estar ben il luminades. Instal lar un llum d emergència d evacuació al sostre a 1 m de la porta. En passadissos que formin part de recorreguts d evacuació s instal larà un llum d emergència d evacuació cada 6-7 metres. (Sostre: 3 m d alçada. Llums de 120 lúmens). Si s empren llums de major flux lluminós, la distància entre llums serà superior, però cal verificar que la relació entre la il luminància màxima i mínima sigui <40. Els llums d emergència d evacuació es situaran sobre la zona de pas dels recorreguts d evacuació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 31 de 50

2. Recorreguts d evacuació: canvis de direcció i/o de nivell Els canvis de direcció i els canvis de nivell en els recorreguts d evacuació són punts on el flux d evacuació es veu afectat: - Canvis de nivell: major possibilitat de caigudes de persones - Canvis de direcció: la velocitat d evacuació es redueix. A continuació es mostra una simulació d enllumenat d emergència a un passadís on hi ha un canvi de direcció. Aparells autònoms de 120 lúmens instal lats al sostre a 3 m d alçada Passadís que només té llums d emergència a les portes. Passadís que té correctament il luminat el canvi de direcció del recorregut d evacuació. Recomanació Instal lar llums d emergència d evacuació a prop (a menys de 2 m) dels canvis de direcció i/o de nivell dels recorreguts d evacuació, per minimitzar el risc de caigudes i facilitar l evacuació. Canvi de direcció de recorregut d evacuació. Esglaó en recorregut d evacuació. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 32 de 50

3. Recorreguts d evacuació: Escales i rampes a) Escales i rampes Les escales i rampes han de disposar d enllumenat d emergència d evacuació. Les escales són les principals vies d evacuació vertical dels edificis. Les escales i les rampes són punts on el flux d evacuació d un edifici s alenteix i on la possibilitat de caiguda de persones és més elevada, per la qual cosa és fonamental la correcta il luminació de cada tram d esglaons. Cada tram d escales ha de rebre una il luminació directa. Per determinar quines serien les millors ubicacions dels llums d emergència d evacuació per a la correcta il luminació dels trams d escala, s han realitzat diferents simulacions. Aparells autònoms de 250 lm, instal lats a la paret Als trams d escala, a una alçada d 1 m per sobre de la cota màxima del tram. Als replans, a una alçada de 2,5 m del terra del replà. Recomanacions A les escales i rampes s instal laran llums d emergència d evacuació segons una de les següents disposicions. Disposició 1 Disposició 2: SÍ SÍ A les parets laterals, al mig del tram d esglaons. A 1 m per sobre de l alçada màxima del tram. A les parets dels replans enfocant als trams d esglaons. L alçada d instal lació: 2,5-3 m. Per reduir l enlluernament es recomana fer servir llums amb difusors opalins. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 33 de 50

Les següents disposicions dels llums d evacuació en les escales no permeten assolir una correcta il luminació dels trams d esglaons, atès que aquests no reben il luminació directa. No No No Llums d emergència instal lats a les parets laterals que tanquen l escala només als replans de pis. Els replans intermedis no disposen d il luminació d emergència. Llums d emergència instal lats a les parets laterals que tanquen l escala del tots els replans. Llums d emergència instal lats al sostre dels replans d escala. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 34 de 50

b) Escales i rampes en auditoris i sales d actes El CTE, referint-se a l enllumenat normal en zones de circulació, estableix que en les zones dels establiments d ús de pública concurrència en les que l activitat es desenvolupi amb un nivell baix d il luminació, com és el cas d auditoris o sales d actes, es disposarà d il luminació d abalisament en rampes i escales. (DB SUA4, Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada) Per altra banda, el RBT estableix que els auditoris disposaran d enllumenat d abalisament en cadascun dels esglaons o rampes amb pendent superior al 8% del local amb la suficient intensitat per il luminar la petjada. (RBT a la ITC-28, apart 5 sobre prescripcions complementàries per locals d espectacles i activitats recreatives) Aquest tipus d enllumenat és molt útil perquè facilita la localització dels recorreguts d evacuació i la visió dels esglaons o rampes. És a dir, és un bon complement a l enllumenat d emergència. Recomanació En auditoris i sales d actes, es completarà l enllumenat d emergència amb enllumenat d abalisament preparat per funcionar en cas de fallada del subministrament normal 14. Si es vol que l abalisament tingui la funció d emergència, aquest ha de garantir la mateixa autonomia o temps de funcionament que l enllumenat d emergència d evacuació: 60 min. Abalisament d una rampa Abalisament d una escales Escales Rampes 1 pilot/graó 1 pilot/0,5 metres Les balises s han d instal lar de manera que quedi il luminada la petjada o la 1 pilot/metre lineal 1 pilot/metre lineal superfície de la rampa. Criteri UPC Recordeu que l abalisament de senyalització a baixa alçada pot ser un bon complement en escales i rampes, o una alternativa quan sigui difícil la instal lació d enllumenat d abalisament. Consulteu el Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència. 14 Valor de la tensió d alimentació per sota del 70% del seu valor nominal. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 35 de 50

4. Equips de protecció i extinció d incendi i quadres de distribució El CTE estableix la necessitat de disposar d enllumenat d emergència en: - Els locals que acullin equips generals de les instal lacions de protecció contra incendi i els de risc especial. - Els llocs en els que s ubiquen quadres de distribució o d accionament de la instal lació d enllumenat d un edifici. Per altra banda, al RBT 15 s indica que han de disposar d enllumenat d emergència els punts en els que estiguin situats els equips de les instal lacions de protecció contra incendi que requereixin d utilització manual i els quadres de distribució d enllumenat. Aquest equipament tindrà un nivell d il luminació o il luminància horitzontal mínima de 5 lux. Recomanació La ubicació de l enllumenat d emergència està lligada a la ubicació els equips de protecció contra incendi o els quadres elèctrics de distribució i accionament. Els llums se situaran a prop, a menys de 2 m. En molts casos, es pot donar resposta als requeriments d evacuació i d actuació sobre l equipament de seguretat alhora. Situar els extintors a prop (<2m) de la porta d accés/sortida perquè: - Es facilita la seva localització. - Es garanteix que aquest quedi ben il luminat en cas d emergència. - Es troba en la direcció d evacuació. 15 ITC-BT-18, sobre instal lacions en locals de pública concurrència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 36 de 50

5. Locals de risc especial El CTE estableix la necessitat de disposar d enllumenat d emergència en els locals que acullin equips generals de les instal lacions de protecció contra incendi i els de risc especial. Els locals de risc especial estan relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE. - Tallers de manteniment. - Magatzems de productes combustibles (mobiliari, neteja, etc.). - Arxius de documents, depòsits. - Magatzems de residus. - Cuines. - Sales de calderes. - Sales de màquines d instal lacions de climatització. - Sales de maquinària frigorífica; refrigerant amoníac, refrigerant halogenat. - Magatzems de combustibles sòlids per a calefacció. - Centres de transformació. - Sales de maquinària d ascensors. - Sales de grup electrogen. - Impremta, reprografia i local annexes. En tots aquests espais és necessari disposar d enllumenat d emergència per garantir la seva evacuació i, si s escau, l actuació en cas d emergència. Cal considerar també, que hi ha locals o espais destinats a les instal lacions i equips, tals com: - cambres frigorífiques, - cabines d ascensors, - sales de transformadors, - sales de calderes, - dipòsits de combustible, - etc. que es regeixen, a més a més, per les condicions que s estableixen en els corresponents reglaments. Recomanació Determinats espais poden tenir requeriments especials en relació a l enllumenat d emergència i, per tant, cal consultar la seva reglamentació específica. Criteri UPC Cal prestar especial atenció als espais en els que es poden donar situacions d angoixa o claustrofòbia, perquè es tracta d espais on es podria donar un confinament en total foscor. - Cabines d ascensors. - Cambres frigorífiques. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 37 de 50

E. CRITERIS D INSTAL LACIÓ La instal lació d un sistema d enllumenat d emergència ha de complir amb els requeriments del Reglament de Baixa Tensió i la ITC-28, sobre locals de pública concurrència. Al punt 4 de la ITC-28 s estableixen les prescripcions de caràcter general per a les instal lacions elèctriques en els locals de pública concurrència: - Quadre general de distribució. - Línies de distribució. - Quadres secundaris. - Dispositius de comandament i protecció. En el quadre general de distribució o en els secundaris es disposen dispositius de comandament i protecció per a cadascuna de les línies generals de distribució i les d alimentació directa a receptors. A prop de cadascun dels interruptors del quadres es col locarà una placa indicadora del circuit al que pertanyen. En les instal lacions d enllumenat de locals i dependències, el nombre de línies secundàries i la seva disposició en relació amb el total de làmpades a alimentar haurà de ser tal que el tall de corrent de qualsevol d elles no afecti a més de la tercera part del total de làmpades instal lades en els locals i recintes que s il luminen alimentades per aquestes línies. Cadascuna d aquestes línies estaran protegides en el seu origen contra sobrecàrregues, curt-circuits i, si s escau, contra contactes indirectes. - Interruptors magnetotèrmics per a la protecció de la línia elèctrica contra sobreintensitats i curtcircuits. - Interruptors diferencials per a la protecció de les persones de les derivacions causades per manca d aïllament entre conductors actius i terra o massa dels aparells (Interruptor d alta sensibilitat <30 ma). Quan l enllumenat d emergència estigui connectat en el mateix circuit que l enllumenat normal, haurà d existir un interruptor manual que permeti la desconnexió de l enllumenat normal sense desconnectar l enllumenat d emergència. Els aparells o llums autònoms d emergència es connectaran a la fase que alimenti la línia d enllumenat normal en la zona on es trobin instal lats. D aquesta línia d emergència no es penjarà cap altre consum. Esquema d instal lació de les línies d alimentació d emergència. Aplicación práctica de la ITC-BT-28, LEGRAND. Els aparells o llums autònoms d emergència han de disposar d un mitjà de verificació integrat, o de mitjans de connexió a un dispositiu de verificació a distància (telecomandament), a fi de simular una fallada de l alimentació normal. Els interruptors Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 38 de 50

d assaig accionats manualment han de ser del tipus auto rearmable o accionats per clau. Les canalitzacions han de realitzar-se segons el que indica el RBT en les instruccions tècniques complementàries ITC-19, 20 i 28. Els cables i sistemes de conducció de cables han d instal lar-se de manera que no suposin una reducció de la seguretat contra incendi. Els cables elèctrics a emprar en les instal lacions de tipus general i en el connexionat interior dels quadres elèctrics seran no propagador de l incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Tipus de cablejat Característiques AS (alta seguretat) - Lliure d halògens (UNE-EN 50267). - No propagador de la flama (UNE-EN 50265-2-1). - No propagador de l incendi (UNE-EN 50266-2-4). - Baixa emissió de fums opacs (UNE-EN 50268). - Baixa emissió de gasos tòxics i corrosius (UNE-EN 50267). AS+ (alta seguretat augmentada) Per a sistemes amb font centralitzada - Compleix les característiques anteriors. + - Resistent al foc ( UNE-50200). Nota relativa als sistemes centralitzats En el cas de llums alimentades per font central, les línies d alimentació dels llums d emergència han de ser exclusives per als mateixos i estar protegides per interruptors automàtics d intensitat nominal de 10A com a màxim. Una mateixa línia no podrà alimentar més de 12 punts de llum o, si en la dependència o local considerat existissin varis punts de llum per enllumenat d emergència, aquests hauran de ser repartits, almenys, entre dues línies diferents, encara que el seu nombre sigui inferior a 12. Les canalitzacions que alimenten els enllumenats d emergència alimentats per font central es disposaran, quan s instal lin sobre parets o encastades en elles, a 5 cm com a mínim d altres canalitzacions elèctriques i, quan s instal lin en forats de la construcció, estaran separades d aquestes per envans incombustibles no metàl lics. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 39 de 50

F. CRITERIS PER AL MANTENIMENT Els sistemes d enllumenat d emergència han de ser objecte d un manteniment periòdic preventiu i d inspeccions periòdiques d acord amb el: - Real Decreto 842/2002 (RBT 2002). Article 20. - Decret 363/2004. Articles 8 i 9. - UNE-EN-50172: 2005. Sistemas de alumbrado de seguridad. L Ordenança Reguladora de les Condicions de Protecció contra Incendis de Barcelona, estableix en el seu article 10, que constitueix una infracció greu el funcionament deficient de l enllumenat d emergència. El manteniment periòdic dels sistemes de l enllumenat d emergència és fonamental per garantir el seu funcionament en cas d emergència, atenent a que es tracta d una instal lació de seguretat. La UNE-EN 50172:2004 és la referència normativa més específica en relació a manteniment de les instal lacions d enllumenat d emergència. En aquesta normativa s estableix que el propietari o explotador d un edifici o recinte ha de designar una persona competent per realitzar la supervisió del sistema d enllumenat d emergència. Aquesta persona ha de tenir suficient autoritat per assegurar l execució de tots els treballs necessaris per mantenir la instal lació en un estat correcte de funcionament. Per altra banda, el decret 363/2004 estableix que els titulars d instal lacions elèctriques subjectes a inspeccions periòdiques han de tenir un sistema de manteniment: - Opció 1. Contractarà el manteniment amb una empresa instal ladora de la categoria que correspongui degudament inscrita. - Opció 2. Tindrà personal acreditat i amb suficiència tècnica. Almenys un instal lador electricista amb carnet individual identificatiu d'instal lador autoritzat per a treballs exclusius de manteniment en la categoria que requereix la instal lació a mantenir. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 40 de 50

Proves dels sistemes d enllumenat d emergència En relació a les comprovacions periòdiques s estableixen dos tipus de proves o assaigs: 1. Prova de funcionament (de curta durada). 2. Test d autonomia. 1. Proves de funcionament (o de curta durada) Consisteix en alimentar en mode d emergència cada luminària, és a dir, des de la seva bateria, mitjançant la simulació d una fallada en l alimentació de l enllumenat normal durant un temps suficient com per assegurar que la làmpada s il lumina. Durant el període d assaig s han de comprovar tots els llums per assegurar que: - La làmpada s ha encès. - El difusor estar bé. (no ha d estar trencat o estar brut). - Els llums d emergència no estiguin tapats per objectes, mobiliari, etc. El fabricant facilita la vida mitja estimada en hores de funcionament de les làmpades (Fluorescent 8000h; LED 100000h), per la qual cosa es pot fer una estimació en relació al canvi de làmpades. En el cas dels tubs fluorescents que estan encesos de forma permanent (llums combinats) aquests han de canviar-se cada any. Al final del període d assaig, l alimentació de l enllumenat normal ha de restablir-se i comprovar-se que els indicadors o dispositius mostren que l alimentació ha estat restablerta. 2. Test d autonomia (o de llarga durada) Consisteix en provocar la desconnexió de l enllumenat normal, per a que els llums d emergència entrin en funcionament i comprovar que els llums funcionen durant almenys 60 minuts. El test d autonomia té com a objectiu la comprovació de l estat de la bateria Les bateries que s instal len en els aparells d enllumenat d emergència tenen una vida estimada de 4 anys o 400 cicles de càrrega i descàrrega (UNE EN 60598-2-22). Les bateries han de substituir-se en cas que: no ofereixin una autonomia mínima de 60 minuts, tinguin més de 4 anys de vida útil, o hagin superat els 400 cicles de càrrega i descàrrega. Al final del període d assaig, l alimentació de l enllumenat normal ha de restablirse i comprovar-se que els indicadors o dispositius mostren que l alimentació ha estat restablerta. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 41 de 50

Recomanació Els fabricants recomanen realitzar una descàrrega i càrrega de la bateria cada 3 o 4 mesos 16. No es recomana realitzar aquesta operació amb més freqüència perquè es redueix la vida de la bateria. Atenent a la possibilitat de que una fallada en l alimentació de l enllumenat normal ocorri en el moment de realització dels assaigs del sistema o durant el període de recàrrega que li segueix, els assaigs de llarga duració han de realitzar-se en la mesura del possible, abans de períodes de baixa ocupació per permetre la recàrrega de les bateries. Recàrrega de les bateries: de 12 a 24h en funció del tipus i model. Periodicitat i priorització del manteniment El decret 363/2004 en els seus articles 8 17 i 9 18 estableix les inspeccions i el manteniment periòdic requerit a les instal lacions elèctriques. Però com s ha indicat anteriorment, la UNE-EN 50172:2004 és la referència normativa més específica en relació a manteniment de les instal lacions d enllumenat d emergència. Prova de funcionament Test d autonomia Mensualment Anualment En el cas dels sistemes de font centralitzada consulteu la UNE-EN 50172:2004. Comprovació diària dels indicadors de l alimentació per verificar el seu correcte funcionament, etc. Com es pot observar, el manteniment dels sistemes d enllumenat requereix de recursos econòmics i humans per poder realitzar les comprovacions visuals i els tests d autonomia, així com les accions correctores que se n derivin. En instal lacions mitjanes o grans d enllumenat d emergència, la realització dels tests d autonomia pot ser complex, atès que cal comprovar una gran quantitat de llums d emergència en un breu espai de temps (passats els 60 minuts) o planificar proves de test per àrees. Cal fer notar que hi ha espais on el manteniment de l enllumenat d emergència és crític, com és el cas dels espais i recorreguts d evacuació on no hi ha entrada de llum natural. 16 La capacitat de les bateries es redueix amb el temps per la realització de càrregues incompletes, és el que es denomina efecte memòria. Es pot limitar fent que una de cada poques càrregues sigui completa. D aquesta manera es perllonga la vida de la bateria. 17 Inspeccions periòdiques cada 5 anys per part d una entitat d'inspecció i control, concessionària de l'administració de la Generalitat de Catalunya. 18 Manteniment anual contractat amb una empresa instal ladora de la categoria que correspongui degudament inscrita, o manteniment intern per part de personal acreditat. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 42 de 50

Criteri UPC Atenent a que els recursos són limitats, es recomana prioritzar en el correcte manteniment anual en les zones de l edifici més crítiques en cas d emergència: - Recorreguts d evacuació en plantes soterrani o semisoterrades on no hi ha entrada de llum natural. - Escales interiors on no hi hagi entrada de llum natural. - Aules i sales d estudi en plantes soterrades o semisoterrades. - Aparcaments soterrats. - Àrees tècniques: sala de calderes, galeries d instal lacions, etc. - Cabines dels ascensors - Centres de control i consergeries, atenent a que en elles estan situats el comandament dels sistemes d alarma d incendi, telèfons, el sistema de megafonia per a comunicació en cas d emergència, etc. Considerant les dificultats que presenta el manteniment d instal lacions d enllumenat d emergència, els fabricants han desenvolupat llums autotest i sistemes autotest centralitzats que possibiliten realitzar el manteniment en temps i forma (Veure Apartat 5). Registre del manteniment Els resultats de les proves de funcionament i del test d autonomia han de ser anotats al llibre de registre de la instal lació, així com qualsevol incidència o alteració produïda en la instal lació i les actuacions de manteniment correctiu que es realitzin. També han d actualitzar-se els plànols de la instal lació d enllumenat d emergència. El Llibre de registre inclourà: - Data de recepció dels sistemes, així com les certificacions relatives a les modificacions. - Data de cadascuna de les inspeccions periòdiques i assaigs. - Data i breu descripció de cadascuna de les intervencions, inspeccions i assaigs realitzats. - Data i breu descripció dels defectes i accions correctores realitzades. - Data i breu descripció de qualsevol modificació realitzada la instal lació. - Si s utilitza un dispositiu d assaig automàtic, les característiques principals i la descripció del mode de funcionament del mateix. Impressió informàtica de les dades del sistema automàtic d assaig. Criteri UPC Es recomana guardar les factures del material substituït per poder demostrar el manteniment realitzat. La persona designada per a la supervisió del sistema d enllumenat d emergència custodiarà el llibre de registre, que estarà disponible per ser inspeccionat per una persona degudament autoritzada. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 43 de 50

El decret 363/2004 estableix que després d haver realitzat les revisions s emetrà un dictamen de reconeixement que serà signat per: 1. la persona dotada de carnet individual identificatiu d instal lador autoritzat per l empresa amb contracte de manteniment en vigor (punt 9.1, article 9 del Decret 363/2004), o bé, 2. el personal de l empresa amb carnet individual identificatiu d instal lador electricista autoritzat per a treballs exclusius de manteniment en la categoria que requereix la instal lació a mantenir (punt 9.2, article 9 del Decret 363/2004). Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 44 de 50

5. Noves possibilitats en l enllumenat d emergència El sector de l enllumenat d emergència està immers en importants canvis tecnològics. L aparició de la tecnologia LED, el desenvolupament de llums autotest i els sistemes de test centralitzat possibiliten disposar de sistemes d enllumenat d emergència més eficients i de més fàcil manteniment. A continuació es fa una breu pinzellada a algunes de les possibilitats tècniques de millora: - Tecnologia emergent: LED. - Programes de simulació lumínica. - Llums d emergència amb placa de connexió. - Telecomandament. - Llums o aparells autònoms d emergència autotest. - Sistemes autotest centralitzats. Tecnologia emergent: LED La utilització de LED presenta avantatges en relació a la utilització de tubs fluorescents: reducció del consum energètic, reducció de l impacte ambiental, augment de la vida mitja de les làmpades, reducció en els costos de manteniment i desenvolupament de nous dissenys de llums d emergència que, gràcies a les òptiques adients, són més eficients. Llums autònoms d emergència Tecnologia convencional: FL+ Ni-Cd Làmpades fluorescents Contenen mercuri, un residu molt tòxic. Vida mitja estimada: 5.000 h (en encesa permanent). Cal considerar que l encesa i apagat disminueixen la vida útil del tub fluorescent. Tecnologia LED + Ni- MH Làmpades LED No contenen mercuri. Reducció de l impacte ambiental. Vida mitja estimada: 80.000 h. Els LED no pateixen deteriorament amb les enceses i apagats. Bateries Ni- Cd Bateries Ni-MH Sistema càrrega en continu. Efecte memòria. Menor duració de les bateries. Sistema de càrrega polsant permet reduir el consum de cada llum, per la qual cosa es baixa la potència instal lada. Menor efecte memòria. Major duració de les bateries. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 45 de 50

Programes de simulació lumínica Els fabricants d aparells per a l enllumenat d emergència posen a disposició dels clients programes de simulació d enllumenat i ofereixen assessorament tècnic. L ús d aquests programes faciliten un disseny més eficient de l enllumenat d emergència i poder demostrar el compliment de la normativa. Cada fabricant ha desenvolupat el seu programa en funció de les característiques dels seus llums. Aquests programes permeten realitzar projectes d enllumenat d emergència complexos, el càlcul automàtic de la posició dels llums o el càlcul d una d instal lació existent, visualització de les corbes isolux, presentació de resultats en 2D i 3D, memòria del sistema d enllumenat, etc. Per exemple. Programa DAISA. DAISALUX Programa LX Pro 2: ZEMPER Llums d emergència amb placa de connexió Els fabricants d aparells per a l enllumenat d emergència disposen de models de llums amb placa de connexió elèctrica. Aquesta opció permet reduir el temps de substitució de cada llum d emergència. Catàleg d enllumenat d emergència 2007. ZEMPER, S.A. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 46 de 50

Telecomandament És un dispositiu que permet comandar a distància els llums d emergència, de manera que aquests puguin passar de l estat de funcionament d emergència a l estat de repòs, i viceversa. Aquest dispositiu serveix per: - Evitar la descàrrega de les bateries quan no hi ha xarxa. - Fer les proves de funcionament o autonomia. Exemple: Telecomandament Schneider Esquema d instal lació amb telecomandament, LEGRAND. Llums o aparells autònoms d emergència autotest Llum o aparell que és capaç de fer autotest en presència de xarxa, mostrant el seu estat. Aquests aparells realitzen de manera automatitzada tests periòdics de funcionament i de l estat de les bateries (autonomia). L aparell mostra el seu estat i el tipus de fallada mitjançant dos LED Les instal lacions d emergència en base a llums d emergència autotest són més fàcils de mantenir, atès que els llums informen sobre el seu estat i les actuacions concretes a realitzar. Evita la realització manual dels tests, reduint-se les despeses de manteniment, alhora que asseguren una realització adequada dels tests. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 47 de 50

Sistemes autotest centralitzats Aquests sistemes permeten la monitorització total de la instal lació d enllumenat d emergència. En tot moment es té informació en temps real sobre l estat de la instal lació i les anomalies o fallades tècniques. El sistema disposa de centrals de comandament que gestionen la realització dels tests periòdics dels aparells autònoms connectats amb aquestes i reenvien aquesta informació a un PC o impressora on visualitzar l estat de la instal lació d enllumenat d emergència. Aquests sistemes permeten conèixer: Catàleg d enllumenat d emergència 2007. ZEMPER, S.A. - L estat de les lluminàries (En xarxa, sense xarxa, en repòs, test de làmpada, test d autonomia). - Hores d ús de la làmpada d emergència de cada llum. - Encesa/aturada de llums (Funció telecomandament). - Estat de la instal lació (lluminàries connectades, errors de bateries, de comunicació, de làmpada i d autonomia), etc. Aquests sistemes faciliten: - La programació de tests automàtics de làmpades i d autonomia. - L emissió d informes i mostrar la traçabilitat del manteniment. - L elaboració automàtica del llibre de registre de la instal lació. Els sistemes d autotest centralitzats són de gran utilitat per a instal lacions on el nombre d aparells autònoms d emergència és elevat, és a dir, on el manteniment periòdic és complex. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 48 de 50

6. BIBLIOGRAFIA Legislació i normes REAL DECRETO 842/2002, de 2 de agosto, por el que aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión. ITC-BT 28. Guía técnica de aplicación reglamento electrotécnico para baja tensión; Real Decreto 842/2002. Septiembre 2004. Rev.2. REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. DECRET 363/2004, de 24 d agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. REAL DECRETO 486/1997486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo y su guía de aplicación. Ordenança municipal reguladora de les condicions de protecció contra incendis de Barcelona, de 29 de febrer de 2008. UNE-EN 60598-2-22. Luminarias. Parte 2-22: Requisitos particulares. Luminarias para alumbrado de emergencia. UNE 20392:1993. Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE 20062:1993. Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de incandescencia. Prescripciones de funcionamiento. UNE-EN 50172. Sistemas de alumbrado de seguridad. Documentació i webs DAISALUX Manual iluminación de emergencia. DAISALUX. Edició 2. Catálogo iluminación de emergencia. DAISALUX LEGRAND Guía de alumbrado de emergencia. LEGRAND. Aplicació pràctica de la ITC-BT- 28.LEGRAND ZEMPER Catálogos de iluminación de emergencia. ZEMPER. ERCO Guía de Luminotecnia. ERCO. 2011. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 49 de 50

PHILIPS La iluminación mejora tu calidad de vida. Catálogo luminarias de interior. 2009-2011. PHILIPS. SCHNEIDER http://www.schneider-electric.com/products/es/es/8100-alumbrado-de-emergencia/ ANFALUM. Asociación Española de Fabricantes de Iluminación. http://www.anfalum.com. Capítulo 2. Unidades y conceptos de iluminación. http://www.ulpgc.es/hege/almacen/download/11/11748/tema_02.pdf Departamento de Ingeniería Eléctrica A J. Romero A C. Quintana Universidad de las Palmas de Gran Canaria. Análisis del sistema de iluminación. http://www.monografias.com/trabajos24/sistemas-iluminacion/sistemas-iluminacion.shtml Luminotecnia: Magnitudes Fotométricas básicas. Unidades de medida. Departamento de Construcciones Arquitectónicas. ETS Arquitectura. Universidad Politécnica de Valencia. Alumbrado de emergencia. Novedades en materia de luminarias de serguridad y emergencia con arreglo al nuevo Reglamento de Baja Tensión. Pedro Ferreiro- Mazón Suárez. Técnica Industrial Especial Electricidad y Electrónica. Octubre 2004. Programari de simulació LxPro2. Software de càlcul d instal lacions d enllumenat d emergència. ZEMPER, S.A. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Pàgina 50 de 50

AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

Annex

Annex: Terminologia Aparells autònoms d emergència BIE ca Cablejat d alta seguretat (AS) Cablejat d alta seguretat augmentada (AS+) Llum autònom d emergència. Llum que proporciona enllumenat d emergència, en la que tot els elements, tals com la bateria, la làmpada, el conjunt de comandament i dispositius de verificació i control, si existeixen, estan continguts en l aparell. (En aquest manual en ocasions per abreviar es fa servir el terme: llum d emergència). Boca d incendi equipada. Corrent altern. Cablejat que compleix amb les següents prescripcions: Lliure d halògens (UNE-EN 50267) No propagador de la flama (UNE-EN 50265-2-1) No propagador de l incendi (UNE-EN 50266-2-4) Baixa emissió de fums opacs (UNE-EN 50268) Baixa emissió de gasos tòxics i corrosius (UNE-EN 50267) Cablejat que compleix amb les prescripcions del cablejat d alta seguretat i que, a més, compleix amb l assaig de resistència al foc (UNE-EN 50200). cc Corrent continu. CTE Codi Tècnic de l Edificació. RD 314/2006. Corba fotomètrica Enllumenat normal Enllumenat d emergència Enllumenat de seguretat Enllumenat de reemplaçament Enllumenat d evacuació Enllumenat d ambient o antipànic Enllumenat de zones d alt risc Estat d alerta Corba polar d il luminació o diagrama polar d intensitat. Gràfic que mostra la distribució de la intensitat lluminosa proporcionat per un llum. La corba de distribució d intensitat lluminosa s indica generalment en forma d un diagrama de coordenades polars. En els projectors la representació és en coordenades cartesianes. Enllumenat present en un edifici, recinte o espai que permet fer ús habitual del mateix amb unes condicions d il luminació adequades al tipus d activitat (sala d estudi, magatzem, laboratori, despatx, taller, etc.). Enllumenat previst per entrar automàticament en funcionament quan hi ha una fallada de l alimentació de l enllumenat normal. Enllumenat d emergència que té per objecte garantir la seguretat de les persones que evacuïn una zona o que han de finalitzar un treball potencialment perillós abans d abandonar la zona. Enllumenat d emergència que possibilita la continuïtat de l activitat normal pràcticament sense alteracions. És la part de l enllumenat de seguretat que garanteix el reconeixement i l ús dels recorreguts d evacuació quan els locals puguin estar ocupats. És la part de l enllumenat de seguretat previst per evitar tot risc de pànic i proporcionar una il luminació ambient adequada que permeti als ocupants identificar i accedir a recorreguts d evacuació i identificar obstacles. És la part de l enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les persones implicades en una situació o procés potencialment perillós i permetre que el procés pugui aturar-se de manera adient per a la seguretat de l operador i dels ocupants dels locals. Estat en el que un aparell o llum autònom per a enllumenat d emergència està disposat per funcionar com a tal mentre que l alimentació normal està present. En cas de fallada de l alimentació normal, l aparell autònom commuta automàticament a l estat de funcionament d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Annex

Estat de funcionament d emergència Estat de repòs Fallada de l enllumenat normal Flux lluminós (F) Grau de protecció IP Estat en el que un aparell o llum autònom per a enllumenat d emergència proporciona llum estant alimentat per la seva bateria interna, un cop que ha fallat l alimentació normal. Estat d un aparell autònom per a l enllumenat d emergència que ha estat apagat intencionadament mentre l alimentació normal està interrompuda i que, en el cas de retorn de l alimentació normal, torna automàticament a l estat d alerta. Condició en la que l enllumenat normal ja no pot proporcionar el nivell mínim d il luminació a efectes d evacuació d emergència, havent llavors d entrar en funcionament l enllumenat d emergència. S entén com a fallada de l enllumenat el tall del subministrament elèctric o una baixada de tensió per sota del 70% del valor de tensió nominal. Potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l ull humà és sensible. El flux lluminós és, per tant, la suma ponderada de la potència en totes les longituds d onda de l espectre visible. Unitat: lumen (lm). Grau de protecció contra la penetració de cossos sòlids i líquids. Grau de protecció IK Il luminància o nivell d il luminació ITC Intensitat lluminosa (I) Locals de pública concurrència segons el RBT Local de risc especial segons el CTE Llum d emergència Grau de protecció contra els impactes mecànics. Flux lluminós per unitat d àrea de la superfície il luminada. Unitat: lux (lx). 1lux= 1 lm/m 2. Instrucció tècnica complementària. Reglament de baixa tensió. Flux lluminós emès per unitat d angle sòlid en una direcció concreta. Unitat: candela (cd). Locals d espectacles y activitats recreatives: - Qualsevol que sigui la seva capacitat d ocupació com, per exemple: auditoris, etc. Locals de reunió, treball i usos sanitaris: - Qualsevol que sigui la seva ocupació, els següents: temples, museus, sales de conferència i congressos, casinos, hotels, hostals, bars, cafeteries, restaurants o similars, zones comuns en agrupacions d establiments comercials, aeroports, estacions de viatgers, aparcaments tancats i coberts per més de 5 vehicles, hospitals, ambulatoris, llars d infància. - Si l ocupació prevista és de més de 50 persones: biblioteques, centres docents, consultoris mèdics, establiments comercials, oficines amb presència de públic, residències d estudiants, gimnasos, sales d exposicions, centres culturals, clubs socials i esportius. - Igualment s aplica a aquells locals classificats en condicions BD2, BD3 i BD4 segons la norma UNE 20460-3 i a tots aquells locals no esmentats en els apartats anteriors, quan tinguin una capacitat d ocupació de 100 persones. Els locals relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE. Tallers de manteniment, arxius de documents, dipòsits, cuines segons potència, sales de màquines d instal lacions de climatització, etc. Aparell d enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum emesa per una o vàries làmpades i que comprèn tots els dispositius necessaris per al suport, fixació i protecció de les làmpades, així com els circuits auxiliars en combinació amb els mitjans de connexió amb la xarxa d alimentació (segons UNE-EN 60598-1). Ha de complir requisits òptics, mecànics i elèctrics. Pot ser de tipus permanent, no permanent o combinada. Sinònim: aparell d emergència. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Annex

Llum combinada Llum no permanent Llum permanent RBT Telecomandament Llum que conté dues o més làmpades, de la que almenys una està alimentada a partir de l alimentació de l enllumenat d emergència i les altres a partir de l alimentació de l enllumenat normal. Llum en la que les làmpades d enllumenat d emergència entren en funcionament només quan falla l alimentació de l enllumenat normal. Llum en la que les làmpades d enllumenat d emergència estan alimentades en tot moment, tant si es requereix enllumenat normal com d emergència. Reglament de Baixa Tensió. Dispositiu que permet comandar a distància els llums d emergència, de manera que aquests puguin passar de l estat de funcionament d emergència a l estat de repòs, i viceversa. Manual Tècnic. Criteris per a l enllumenat d emergència Annex

AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

Barcelona, desembre de 2013 www.upc.edu/prevencio