METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Documentos relacionados
Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.


CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa Accions/ Participacions.

VA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Seguretat informàtica

Missió de Biblioteques de Barcelona

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Economia de l empresa Sèrie 1

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Sol licitud d autorització sanitària d establiments de MENJARS PREPARATS Solicitud de autorización sanitaria de establecimientos de COMIDAS PREPARADAS

TEORIA I QÜESTIONARIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions.

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

Mesures d estalvi d aigua

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

PARLAMENT DE CATALUNYA A LA MESA DEL PARLAMENT

competència matemàtica

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

EL BO SOCIAL, APROFITA L!


CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

SERVEI METEOROLOGIC DE CATALUNYA Informe de Auditoría según ISO 9001:2008

5. Excedència per cura de fills i filles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

SEP INFORMA: gestión y control de las bajas por IT

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

La nupcialitat a Catalunya l any Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Antecedentes y formación del. presupuesto. Liquidación del presupuesto. F305 Llibres de

Unitat Didàctica : EL VOLEIBOL (nivell 1)

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Consentimiento Publicación Imágenes

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

GENERALITAT-VIDA CAIXA- SINDICATS AFINS: QUÈ FAN AMB EL PLA DE PENSIONS?

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 OBJECTIUS

Novedades fiscales y proyectos de reforma tributaria. Impuesto sobre Sociedades

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

València, 12 de juny de El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. El director general d Innovació,

LES REGLES DE VALORACIÓ DE LES RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE.

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III

València, 14 de juliol de El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. La directora general d Innovació,

LES RÀTIOS FINANCERES

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Press Clipping Noviembre 2013

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013

Contrato privado Procedimiento abierto Oferta: varios criterios de adjudicación Contrato sujeto a regulación armonizada Tramitación ordinaria

LLEI DE TRANSPARÈNCIA INFORMACIÓ ECONÒMICO FINANCERA Llei 19/2013, de 9 de desembre (bàsica) Llei 19/2014, de 29 de desembre (autonòmica)

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS

AL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L AJUNTAMENT DE BARCELONA

INFORME 32/2014 ANÀLISI DE L EVOLUCIÓ DE L ENDEUTAMENT FINANCER DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EXERCICIS

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

Servei d Atenció al Client. Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers

Impacte del nou increment de l IVA al sector sanitari concertat de Catalunya. Comissió Tècnica Economicofinancera del CSC

NOU PLA GENERAL COMPTABLE

Ayudas e incentivos para empresas

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA


PER QUÈ ÉS TÉ TANTA PRESSA A IMPLANTAR BOLÒNIA L ANY VINENT?

Juntos salvaremos la vida de más niños

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Transcripción:

METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS 1. Conceptes i objectius del càlcul de costos Docent: Maite Carol Data: Febrer-març 2012 PLA DE FORMACIÓ 2012 EDUCACIÓ I TIC

Conceptes i objectius del càlcul de costos Què entenem per cost? Objectius del càlcul de costos Costos, despeses, pagaments Conceptes de cost

Què entenem per cost? Una pregunta simple que pot ser contestada de diverses formes depenent de la definició de cost. Sovint associem cost a preu (la quantitat de diners que el venedor ens cobra per comprar alguna cosa)

El càlcul de costos a la normativa A l administració local la necessitat d establir els costos dels serveis es deriva, entre d altres raons, de: 1.La necessitat de millorar els nivells d eficiència dels recursos públics. Exigència fonamentada directament en la Constitució espanyola (art. 31.2 i 103.1) i que és un requeriment polític i social de primer ordre, davant la necessitat d atendre una demanda creixent amb uns recursos escassos. 2.A la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, s estableix que la gestió econòmico-financera contemplarà l exigència del seguiment dels costos dels serveis i que l assignació de recursos es farà amb eficàcia i eficiència (art. 133) 3.És un requisit previ per establir les taxes i els preus públics (art. 24 i 44 del RDL 2/2004 que aprova el text refós la Llei RHL) 4.Per donar comptes del rendiment dels serveis públics (art. 211 i 221 del RDL 2/2004 que aprova el text refós la Llei RHL)

L anàlisi de costos és un procés de gestió que pot ser utilitzat per proveir informació útil per a prendre decisions efectives El focus de l anàlisi de costos pot ser el passat, el present o el futur

El que busquem és poder contestar a preguntes com: Quan consta una plaça d escola bressol municipal? Quin preu hem d establir si volem recuperar un determinat percentatge del cost? Què és més eficient, la gestió directa o la gestió indirecta? Quin és el cost del servei aquest any i els següents anys? Si canvia el volum de servei, com ens canviaran els costos? Quin import cal preveure en els pressupostos per a l any següent?

Objectius del càlcul de costos En definitiva, el càlcul i l anàlisi de costos permeten disposar d informació per al millor aprofitament dels recursos i per a la millora del servei

Usos de la informació de costos Planificació: visió a llarg termini del servei en coherència amb els objectius del govern municipal Pressupostació: estimació dels ingressos i despeses per a un any determinat d acord amb el nivell de servei fixat i el model de gestió escollit Control: identificació de les eficiències i les ineficiències en el procés de producció d un servei Avaluació: determinació de si el servei aconsegueix els objectius fixats en la fase de planificació Rendició de comptes: balanç del servei, pel que fa als recursos, serveis i impactes Fixació de preus dels serveis: determinació del nivell apropiat dels preus públics d acord amb el percentatge de recuperació del cost que s esculli i del model de finançament acordat

Usuaris de la informació de costos Gestors Directius Polítics Ciutadans

Eina per a la presa de decisions A banda dels requeriments legals, és molt recomanable que de forma sistemàtica es faci una memòria econòmica amb els costos dels serveis nous o dels canvis en el nivell de serveis actuals abans de posar-los en marxa. El mateix procés de càlcul serveix sovint de reflexió i replantejament del que en principi podia semblar una bona idea.

Costos, despeses, pagaments Cost = valor del consum de recursos necessaris per poder produir un servei. Despesa= concepte de la comptabilitat pressupostària. Pagament= sortida de fons de tresoreria Costos que no són despeses: Cost oportunitat (utilització d un edifici municipal pel qual no es paga lloguer) Amortització (cost que reflecteix la pèrdua de valor d un actiu) Despeses que no són costos: Impost de societats

Exemple: Costos, despeses, pagaments El 10 de juny l Escola Bressol rep material per fer psicomotricitat que ha encarregat i l emmagatzema fins a l ú de setembre. Lliura una lletra a 30 dies al proveïdor. El 10 de juny incorre en una despesa El 10 de juliol fa el pagament L 1 de setembre incorre en un cost

Costos directes i indirectes La classificació dels components de cost d un servei o organisme en directes o indirectes depèn de la possibilitat i versemblança d atribució específica a un centre de cost determinat i, en la pràctica, de les possibilitats reals que té el gestor d exercir control sobre els mateixos. La resta dels components seran tractats com a indirectes, ja que són consumits de forma global i no específicament atribuïble per dos o més punts de referència i la seva assignació s haurà de realitzar a través de criteris de repartiment

Costos directes i indirectes Costos totals o complets: és la suma dels costos directes i indirectes. És un concepte important per fixar taxes i preus públics ja que està relacionat amb l esforç total requerit per prestar un servei. També és un concepte que pot ser útil per comparar entre diferents governs o amb el mateix servei prestat pel sector privat.

Costos directes i indirectes La classificació en costos directes o en indirectes depèn de com estigui definit l objecte de cost i de com es mesura el cost. Definició de l objecte de cost: Escola bressol; o bé Escolarització, menjador; o bé Grup 0-1, Grup 1-2, Grup 2-3, etc.

Què fa que un cost sigui indirecte? ítem de cost Objecte de cost Cost indirecte Els costos són indirectes perquè l'ítem de cost està lligat a més d'un objecte de cost Gasolina Servei de policia Servei de bombers Seguretat pública Cost directe Els costos són directes perquè l'ítem de cost està lligat a un sol objecte de cost Gasolina Servei de policia Servei de bombers Cost directe Els costos són directes perquè perquè l'ítem de cost està definit amb més detall i mesurat per cada objecte de cost Gasolina per a la policia Servei de policia Gasolina per als bombers Servei de bombers

Costos directes i indirectes

Comportament dels costos Com afecta un increment dels usuaris en els costos? Per poder contestar això necessitem una anàlisi de com reaccionaran els costos davant de canvis en el servei Per a facilitar l anàlisi, els costos es classifiquen en: fixos, variables, semi-fixos, semi-variables

Costos fixos i variables Costos fixos: aquells costos que no canvien si augmenta o disminueix la quantitat de servei produïda (lloguer edifici, assegurances, amortització) cost lloguer 1200 1000 800 600 400 200 Costos fixes El cost del lloguer per 80 alumnes és el mateix que per 100 alumnes 0 80 85 90 95 100 Nombre alumnes

Costos fixos i variables Costos variables: aquells costos que augmenten o disminueixen en funció de la quantitat de servei produïda (sous personal, material educatiu, subministraments, aliments) Cost material 800,00 700,00 600,00 500,00 400,00 300,00 200,00 100,00 Costos variables El cost del material educatiu per 10 alumnes és més baix que per 80 alumnes 0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Nombre alumnes

Costos fixos i variables Costos semi-fixos: aquells costos que romanen fixos per un determinat nombre d usuaris però llavors augmenten a partir d un cert nivell d usuaris 1,20 Costos semi-fixes 1,00 0,80 Cost 0,60 0,40 0,20 0,00 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Nombre alumnes

Costos fixos i variables Factors que afecten a la consideració d un cost com a fix o variable: Horitzó temporal: a llarg termini, tots els costos són variables. El temps necessari perquè un component de cost passi de fix a variable és diferent per a cada organització i servei.

Costos fixos i variables Diferenciar entre el cost fix i variable permet diferenciar el cost de prestar un servei i l estalvi de costos de no prestar-lo. Quan es redueix el volum d activitat únicament s eviten els costos variables. És per tant, fonamental abans de prendre decisions com les d externalitzar un servei, conèixer quins són els costos fixos que continuarem assumint almenys a curt termini- i quin són els costos variables o estalvi real.

Relacions entre tipus de costos Classificació de costos segons l assignació a un objecte de cost Fix Directe Exemple: equipament per reparar carreteres Indirecte Exemple: camions (que també s utilitzen per a altres obres públiques) Variable Exemple: Asfalt Exemple: gasolina Classificació de costos basada en el comportament quan canvia el nivell de servei

Conceptes de cost Opció A Mantenir el servei al nivell actual Opció B Augmentar el servei un 10% Cost marginal Costos variables Costos variables En aquest cas coincideixen el cost marginal i el cost diferencial Costos costos fixes fixos Costos costos fixes fixos Cost diferencial entre l'opció A i la B

Conceptes de cost Costos d oportunitat: costos en què s incorre en prendre una decisió i no una altra. És el benefici d una opció que es perd per triar una altra opció Cicle de vida dels costos: Tots els costos associats a l adquisició i ús d un bé (ex: compra d una fotocopiadora: inclou el preu d adquisició i el de manteniment i reparacions). És un cost a tenir en compte en l adquisició d equipament. Costos unitaris: Cost per unitat de producte o servei. És una eina de gestió molt valuosa ja que relaciona inputs i outputs.

Conceptes de cost Cost total = cost fix + cost variable Cost total unitari = cost fix unitari + cost variable unitari Cost total/nombre unitats = cost fix/nombre unitats + cost variable/ nombre unitats

Elecció del concepte de cost Depenent del tipus de decisió que haguem de prendre seleccionarem un tipus de cost o un altre: Per exemple si volem fixar una taxa o preu per recuperar tot el cost d un servei farem servir... Si volem decidir sobre augmentar o disminuir el nivell d un servei tindrem en compte..

Els diferents conceptes de cost són com les lents d una càmera de fotos Els diferents conceptes de cost miren als costos de formes diferents La tria de la lent depèn de l objectiu del fotògraf