SESSIÓ 3: Com influeix el context social en les desigualtats? estats del benestar, famílies, mercats i xarxes socials SÍNTESI DE LA SESSIÓ 1. Aprenentatges des de l acció social Pepín de la Rosa. Col legi d Educadores i Educadors de Catalunya: L Estat del benestar ha de fer la prestació dels serveis a partir d una fiscalitat suficient, progressiva i amb un accés en base a les necessitats. Cal que garanteixi els drets de ciutadania i que potenciï els serveis de proximitat. Francesc Patricio. Fundació Social Filles de la Caritat: L Estat de Benestar funciona per aluvión, per pressió política dels grups, sense una coherència en sí mateix. Això provoca que situacions iguals acabin tenint un tractament diferent i provocant noves desigualtats. Es posen diferents exemples. 2. Ponència de Sebastià Sarasa A continuació es sintetitzen algunes idees expressades a la ponència: Els règims de benestar tenen prioritats diferents. Els moments de màxima fragilitat per les persones són la infància i la vellesa, perquè es depèn de tercers. L exclusió social és un conjunt de privacions relatives. Hi ha una relació entre més pobresa i més desafecció política (Estudi Foesa 2009). També hi ha una relació entre salut i desigualtat de renda, que té a veure amb l accés als serveis i un capital cultural diferent (menys conductes de risc sanitari). Cal preguntar-nos perquè hi ha persones que no volen estudiar: entre d altres elements incideix una oferta laboral precària, un entorn familiar que desincentiva i un model educatiu concret. Si en una casa entren 2 ingressos, hi ha menys pobresa, per tant, depèn dels ingressos econòmics. La violència de gènere té diferents explicacions, totes tenint en compte que estem en un model de patriarcat. D una banda, que l home vol dominar una dona que no és autònoma, per tant, si augmenta la seva autonomia, la violència disminueix. D altra banda, les teories que parlen d un conflicte d identitat de l home com a sustentador familiar, que ha perdut i genera tensions i violència. 1
Els augments de productivitat al sector serveis són més baixos que a la indústria. El treballador industrial és el més organitzat, ara és el 20% i té els salaris més alts. En canvi, els servies són més cars (tenen menys productivitat) i fan reduir els salaris. Hi ha dos models extrems de regulació del mercat dels serveis: El model liberal: no hi ha salaris mínims, però hi ha una alta ocupació encara que sigui amb salaris miserables. El model nòrdic: els serveis els aporta l estat, no tot el personal és funcionari però està ben pagat. A Espanya hi ha una molt baixa productivitat, baixos salaris i una sobreeducació dels fills de classes treballadores, que han canviat títol universitari per estabilitat... Cal donar instruments per a l organització col lectiva i de la persona en situació d exclusió social. 3. Ponència de Pepe Adelantado A continuació es sintetitzen algunes idees expressades a la ponència: Sobre el Estado del Bienestar y las políticas sociales: La capacidad de redistribución es muy limitada para el estado porque no tiene poder en la propiedad privada. El Estado de Bienestar clásico hace una redistribución horizontal (entre miembros de la misma clase social, por medio de la solidaridad) no vertical. Actualmente, se ha pasado de un estado de bienestar protector a activo, cada vez hay más complicaciones para cobrar el paro o la pensión. Las políticas sociales pueden reducir, aumentar o no afectar en las desigualdades. Según el equilibrio de fuerzas, son un instrumento para la gobernabilidad. El estado de bienestar es una estructura del centro política, absorbe muchas contradicciones, significa derechos y crecimiento económico. El estado de bienestar está pensado en las clases medias, donde tienen legitimidad política. La política social sirve para gestionar un conflicto de intereses, que conllevan desigualdades. Hay una elevadísima fractura en la estructura social y también salarial. Los que están arriba o en las clases medias son los que tienen más voz y votan más, y han conseguido que no se suban los impuestos. Se tiende a reducir las políticas redistributivas y se hacen políticas de reconocimiento, que no tienen coste. Sobre la formación: La formación no es la base de la situación laboral actual. Ahora aparece como mecanismo de control social, no como mecanismo de inversión social. El problema del 34% de fracaso escolar, tiene que 2
conllevar más inversión en el sistema educativo y también se debe a la economía especulativa Sobre el mercado de trabajo: Es el espacio de mayor desigualdad, que se reproduce en el sistema de pensiones. El problema de las pensiones no es demográfico es del mercado laboral. La mayoría de mujeres están en el sector servicios, con menos productividad, no habrá contagios de los salarios. Sobre los retos de futuro: hay viejas debilidades y nuevas amenazas, que conllevan una contracción de las políticas sociales clásicas. Se quieren reducir los funcionarios cuando en España y en Cataluña es donde menos hay por población y PIB. La relación del estado con el tercer sector es gestionar los recursos públicos de forma más barata. Deberían ser complementarios no sustitutorios. Se deberían regular los paraísos fiscales y el capital internacional. El DEBAT va girar al voltant de les següents preguntes: Qué podemos hacer para cambiar la situación a corto plazo? La pregunta es quién puede hacer algo. Ha habido un giro a la derecha en la correlación de fuerzas políticas. La tercera vía de Giddens ha redefinido el estado de bienestar. Es necesario invertir en servicios más que en vales descuentos. La rebelión de la ciudadanía es a escala global. A nivel local, hay que objetivar los criterios, dar autonomía a las entidades. Generar redes participativas de ciudadanos autónomos. Hay una contaminación de términos entre derechas e izquierdas. La información tiene que ser transparente. Es necesario un compromiso de las asociaciones y de las personas para que haya autonomía hay que cambiar los mecanismos de subvenciones a las asociaciones Se puede competir en impuestos a la alta o a la baja entre CCAA, todo es a medio largo término. Primero hay que hacer un análisis serio de la situación y saber si nuestra práctica reduce o amplía las desigualdades. El copago aquí es más del 40-45% en algunos casos, cuando es más fácil financiar los servicios vía impuestos. La economía sumergida se calcula sobre el 25% del PIB. La inclusión es una cuestión colectiva y hay que salir de la situación de perplejidad. Hay una paradoja de la naturaleza del instrumento no sería mejor trabajar menos horas y trabajar todos? Ahora necesitamos menos horas para producir lo mismo gracias a la tecnología. El pleno empleo no va bien a los empresarios porque es mejor tener parados y tensar los salarios a la baja. Los planes de inclusión no se cumplen si no son coercitivos. Serán positivos si van ligados a las estrategias de empleo local y si se hacen desde el trabajo transversal. Se tendría que obligar a trabajar en red. Por qué no hay una revolución? Porque a algunos ya les va bien. También hay clase trabajadora que vota a la derecha. Falta cultura de higiene democrática, es necesario para la calidad democrática. Hay una degradación 3
democrática que va ligada a una mayor desigualdad y a más desafeción política. Hay un problema de incentivos colectivos para que las cosas se hagan bien, si el modelo de bienestar nórdico ha funcionado puede ser mejor que un sistema de renta básica universal (transferencia mensual independiente al nivel de renta y a la participación en el mercado laboral). La izquierda siempre ha preferido dar servicios que hacer transferencias en renta, que es más de derechas porque se da soporte al mercado. Sobre la renta básica, el tema es la reciprocidad, como derecho a la existencia, pero cuál es la obligación? El discurso de derecho-obligación, se utiliza para rebajar derechos. Es una cuestión ideológica. Si no hay alternativas a corto plazo se desincentiva el cambio. Hemos crecido por encima de la media, y no ha crecido el gasto social, ni se han reducido las desigualdades. Es necesaria la repolititzación de las políticas sociales. Cuál debe ser el rol del tercer sector? Cal consensuar discursos i fer propostes amb l administració, falta participació i informació per fer xarxa entre les associacions. ECAS participa a les taules organitzades des de l administració, com la Taula del Tercer Sector, on també hi ha empreses, tot i que els plantejaments de base són diferents. 4. Conclusions de la sessió Van centrar-se en els següents temes: Les diferents ideologies que hi ha darrera del mercat de treball: Estem reformant a la gent que està al mercat de treball? Quan hi ha precarietat laboral, hi ha exclusió. Fem accions d inclusió social després d expulsar a les persones del mercat. Les pensions donen solucions diferents que afecten a les desigualtats de gènere. Es volen transformar desigualtats en diferències per a culpabilitzar al subjecte. Les diferents ideologies que hi ha darrera de les polítiques socials: Hi ha una contaminació ideològica en els termes. Què estem fent redistribució o reconeixement? Hem d anar cap a la redistribució. La fiscalitat és de gran importància en el tractament de les desigualtats. Els diferents models i polítiques d Estat del Benestar poden fer augmentar-les o disminuir-les. Què estic fent a la meva feina? Els serveis socials públics s han de finançar amb altres activitats industrials i cal un augment productivitat industria serveis. La família ha estat tradicionalment el garant del benestar, però en el context actual de desestructuració de les famílies això és un risc. 4
Els reptes de les entitats d acció social:estem atenent però no estem fem res per a canviar l estructura, cal reivindicar més, participar i denunciar. Hem de lluitar és una realitat molt dura. Què fem amb aquelles persones que no volen sortir de la situació marginal en que viuen o que deixen la formació. Per què l individu pren decisions que van en contra del seu propi benestar? L elevada fragmentació social debilita els instruments de lluita col lectiva i es posa l èmfasi en la responsabilitat individual. Cal mantenir la visió crítica i participar en xarxes, tot i que no es pot participar sense abans apoderar. Cal organitzar-se com a entitats, per saber que fem i unir esforços de cara a les administracions. La ideologia que hi ha darrera de les entitats d acció social no és la mateixa. Cal l apoderament individual però també col lectiu per a la transformació social. S aposta per l educació, pel compromís amb el saber i ampliar xarxes de treball conjunt. 5