Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Documentos relacionados
NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis?

LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado

Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada?

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge

Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro

secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con con estatinas.

DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ?

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

Societat Catalana de Cardiologia

Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria

Estudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey

Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz

Estatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid

Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia

Los límites de la disminución del colesterol en prevención vascular

Recomendaciones para optimizar la consecución de resultados

TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES

Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid

Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona).

Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada.

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?

Dr. Carlos Guijarro. Madrid

La teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el

Deprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada

Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en

Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos?

HDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer?

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

PREGUNTA CLÍNICA Nº 3

Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos

Actualització en dislipèmies. Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016

Qué hay de nuevo: Lípidos

Reunión anual HTA 2010-Sevilla. 1.-El paciente diabético con dislipidemia

Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular. Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

S hereta el càncer de mama?

La dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo?

Manejo Actual de la Dislipidemia. César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología

Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica.

Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV?

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus. Carles Masdevall i Noguera

EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO. Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos.

Manejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica

Somos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Necesidades clínicas no cubiertas con las estatinas

Varicel la i Herpes Zòster

Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico

Cómo valorar la respuesta al tratamiento?

HDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.

Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid

Miembros del Grupo de Trabajo de Enfermedades Cardiovasculares de la SVMFiC.

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Qué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos

Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS)

Dislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular. Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012

Contingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu?

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar

Reducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS. Alonso Merchán, MD. Bogotá, DC., Colombia.

Estatinas: una revolución terapéutica en movimiento para el tratamiento de la enfermedad cardiovascular

Revista Argentina de Cardiología ISSN: Sociedad Argentina de Cardiología Argentina

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Diabetes y dislipemia

Relevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos

Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol.

Hipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica

Population: patients with STEMI presenting for PPCI

Guies de pràctica clínica

MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA

Marcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular. Dr. Alfredo Vázquez V Villa Clara Mayo 2004

Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA?

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES

Actualización Médica Periódica Número 116 Enero 2011

PROTOCOLOS RIESGO V ASCULAR. Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS. 2.ª edición. Coordinadora. 2.ª edición. Carmen Suárez Fernández

Actualización Médica Periódica Número 89 Octubre 2008

LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO. Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Abordaje práctico de la dislipidemia

El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB

Actuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Dislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes

Es la Diabetes una Enfermedad CVC?

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

Las Guías en dislipemia. Que

chdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES

ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.

COLESTEROLEMIA DE RIESGO

Transcripción:

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa

Em toca convèncer-vos que baixar el c LDL a límits molts baixos, és beneficiós.

O Keefe JH et al, J Am Coll Cardiol 2004;43:2142-6

La aterosclerosis es una enfermedad Aterosclerosi/Aterotrombosi sistémica, crónica, dinámica de consecuencias un Procés Generalitzat graves i Progressiu Inici Infiltració de LDL en la paret arterial Oxidació de LDL, Reclutament de monòcits Disfunció endotelial Progressió Infiltració per LDL oxidat i disfunció endotelial Formació de cèl lules espumoses Migració de cèl lules musculars i produccíó fibrosa Inflamació vascular i formació del núcli lipídic Complicació Augment de inflamació i del nucli lipídic Disminució de CML i material fibrós Formació de placa inestable i ruptura Ruptura de la placa i formació de trombosis aguda Arteria normal Disfunció endotelial Engruixement Intimal Formación Ateroma Placa inestable Ruptura de Placa

The relative risk is set at 1.0 for LDL-C= 40 mg/dl El Risc relatiu és de 1 amb cldl de 40 mg/dl Grundy: Arterioscler Thromb Vasc Biol, Volume 24(8).August 2004.1329-1330

Reducció de LDL fins on? - Actualment més que parlar de fins a quines xifres arribar, el rellevant és parlar del % de reducció de colesterol LDL - Resultats de meta-anàlisis i anàlisis de meta-regressió

Relation of Low-Density Lipoprotein Cholesterol Reduction to Risk of Coronary Artery Disease and Death Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 20 estudis ben dissenyats Reduccions significatives de malalties coronàries OR 0, 72 Reduccions de 28% Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:1289 1296

Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 1. Les reduccions de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del cldl basal 2. Es relaciona més amb el percentage de reducció de LDL 3. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 25% del risc de malaltia coronària Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:1289 1296

1. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 12% en el risc relatiu de mort 2. Els estudis que donen significància són els que comparen estatina amb placebo

Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376: 1670-81.

Eficàcia i seguretat de la reducció intensiva del LDL: meta-anàlisis de les dades de 170.000 participants en 26 estudis randomitzats Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376: 1670-81.

Reducció d events vasculars majors per cada 1 mmol/l de cldl Eficàcia Efficacy and i seguretat safety of de more la reducció intensive intensiva lowering of del LDL LDL: meta-anàlisis de cholesterol: dades a de meta-analysis 170.000 of data participants from 170 000 en participants 26 estudis randomitzats in 26 randomised trials Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration* 1 mmol/l 2 mmol/l 3 mmol/l 22 % 40 % 50 % Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376: 1670-81.

Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu

Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu

Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Suggereix que la reducció de 2-3 mmol/l 80-120 mg/dl podría reduïr els events cv Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu majors en un 50%

Són els estudis que van marcar un abans i un després en les recomanacions per reduïr el colesterol de LDL

Mort coronària o per qualsevol episodi cv o IAM

PROVE-IT

PROVE-IT 16%

TNT 101mg/dL 70 mg/dl 50% dels pacients amb atorvastatina 80 mg Van arribar als objectius de c-ldl < 70 mg/dl

TNT

75%- cldl 98.8 mg/dl 25% cldl 66,4 mg/dl Atorvastatina 10 mg Mitja cldl 80 mg/dl

JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% 17.802 pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o >

JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% 17.802 pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o > 47mg/dL

JUPITER En dones 6.801 >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

JUPITER En dones 6.801 >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

JUPITER 44% En dones 6.801 >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

JUPITER 44% En dones 6.801 >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

JUPITER 44% 20% En dones 6.801 >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

JUPITER Reducció del risc CV en dones: Controvèrsia 6.801 dones >60 a. La reducció del risc vascular va estar present igual que en l home, però només va ser significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu principal No significativa la reducció en la mortalitat total N Engl J Med 2008;359:2195-207 Circulation. 2010;121:1069-1077

Les dones que més es beneficien, son aquelles amb antecedents familiars de malaltia coronària precoç En un metanàlisis recent en dones en prevenció primària, hi ha una reducció d un terç en el risc relatiu, igual que en els homes

Aterosclerosi/Aterotrombosi un Procés Generalitzat i Progressiu

REVERSAL Atorvastatina 80 mg/día Pravastatina 40 mg/día *Incluye ultrasonido intravascular basal (IVUS) Es va arribar a c LDL 79 mg/dl Una reduccció de 48% de cldl 18 meses de seguimiento con IVUS Nissen S et al, JAMA 2004; 291:1071-80

Rosuvastatina 40 mg c LDL 78 mg/dl 49% reducció ( 2 mmol/l)

Reducció de cldl 53, 2 % cldl mitja 57,6 mg/dl Rosuvastatina 40 mg Nissen SE. JAMA 2006;295:1556-65. Ballantine C. Circulation 2008;117:2458-66

Beneficis i riscos per cada 1000 pacients tractats, comparan tractament intensiu vs moderat Beneficis: Prevenció de 4 morts CV Prevenció de 10 IAM Prevenció de 6 ictus Riscos: 33 efectes adversos adicionals 21 efectes adversos que comportarán retirada del fàrmac 12 casos més d elevació significativa de enzims hepàtics

Conclusions 1. El descens intensiu de cldl amb altes dosis de estatines produeix beneficis importants, prevenint predominantment els episodis cardiovasculars no fatals. 2. Evidència irrefutable en pacients que ja han patit un episodi coronari previ. 3. La disminució de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del c LDL basal.

Conclusions 4. Les dones també es beneficien, menys que els homes. 5. El benefici està en relació amb el percentatge de reducció de c LDL. 6. S aconsellaria reduccions de LDL del 50% en prevenció secundària i de 30% en prevenció primària. 7. No s observa augment de la mortalitat per càncer ni mortalitat per altres causes, comparat amb placebo i amb tractaments menys intensius.