COMPOSICIÓ IV DOCUMENTACIÓ DE L OBRA

COMPOSICIÓ IV DOCUMENTACIÓ DE L OBRA Títol: Composició IV o Batalla Autor: Vassili Kandinsky (1866 1944) Cronologia: 1911 Estil: art abstracte Tècnica: oli Suport: tela Dimensions: 159 cm 250 cm Localització actual: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen, Düsseldorf 1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Durant el darrer terç del segle XIX i els primers anys del XX es va viure una etapa de pau, marcada pel progrés dels països industrialitzats amb la segona Revolució Industrial. Nous invents (l automòbil, el telèfon, la ràdio, l electricitat...) van portar a l eufòria una societat que en plena Belle Époque no es feia ressò de la injusta explotació dels imperis colonials per les grans potències europees. La venda de productes manufacturats cars i la compra de primeres matèries barates van comportar un benestar que aviat van desitjar les altres grans potències. La competència per les colònies generà friccions, que constituïren una de les causes d enfrontament en la Primera Guerra Mundial. Al mateix temps, l exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans iniciaren una etapa que es conegué amb el nom de «pau armada». Durant aquest període, els estats europeus van invertir enormes sumes de diners en una cursa d armaments de la qual ja s intuïa el final. La por i l odi propiciaren les aliances militars: el 1882, Alemanya, Àustria- Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. El 1907, França, Rússia i la Gran Bretanya van constituir la Triple Entesa. Els blocs contendents, doncs, ja estaven formats; només calgué l incident del 28 de juny de 1914 l assassinat de l hereu de l Imperi austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva esposa, durant una visita a Sarajevo per desencadenar el sistema de coalicions i iniciar la guerra. 2. ESTIL L obra és una mostra molt representativa del treball de l artista durant els anys en que formava part del grup expressionista Der Blaue Reiter (El Genet Blau), anys de recerca i

d investigació que el dugueren a la formulació de les seves teories sobre la possibilitat d un art abstracte. Entre el 1910 i el 1917, molts corrents de les primeres avantguardes desembocaren en l abstracció, és a dir, en un tipus d art que reivindicava la total autonomia de l obra respecte de la percepció dels objectes i del món sensible. En aquesta línia, el mateix Kandinsky va escriure: L observador ha d aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d un estat d ànim i no pas com a representació de certs objectes. Kandinsky, Rückblicke. Der Sturm, Berlín 1913 L abstracció no és un moviment únic, ni posseeix un programa estètic comú als diferents artistes, sinó que esdevé el punt d arribada de tendències diferents. Aquesta revolució es començava ja a intuir en l obra de pintors postimpressionistes, com ara Vincent van Gogh, Paul Gauguin o Paul Cézanne. VASSILI KANDINSKI (1866-1944) - Pintor rus. Viatja molt i viu a cavall entre Rússia, Alemanya i França. - Tria la pintura com a professió a partir dels 30 anys (formació a Munic). - A partir dels 40 anys comença el camí vers l abstracció. L objecte encara es conserva en els quadres però hi és representat amb un desinterès creixent per la versemblança (=fauves); els colors i les formes prenen vida pròpia. - Interessat en les rondalles, contes populars russos i la representació de paisatges, llegendes i temes bíblics. - 1907: any crucial, passa una crisi personal i artística, s instal la a París, coneix els fauves, les obres dels postimpressionistes i de Picasso i Braque. Els colors segons l artista (extret de l obra De l espiritual en l art): - GROC: color que pot ser dut a límits d intensitat insuportables per la mirada i per a l esperit. Quan és molt intensa ens afecta com el so agut d una trompeta. És el color típic de la terra. Esdevé feble i líquid al costat del blanc; però al costat del negre té un efecte tan poderós que s allibera dels fons i ens salta a la pupil la. - BLAU: és el color celestial, el de la tranquil litat. A mesura que s enfosqueix suggereix la tristesa humana. Quan és clar, perd sonoritat, esdevé quietud silenciosa fins a convertir-se en blanc. Comparat amb elements musicals s assembla a la flauta (clar), al violoncel (fosc), al contrabaix (molt fosc) i a les notes de l orgue (fosquíssim). - VERMELL: color càlid, molt viu, animat, turbulent, però sense el caràcter tan despreocupat del groc que es dissipa a totes direccions. És molt enèrgic, té molta intensitat que recorda el so decidit, poderós i insistent de la tuba. - VERD: és el color més assossegat, denota equanimitat, pau, com el so d un violí. - BLANC: és un gran silenci ple de possibilitats.

Kandinsky, considerat el pare de l abstracció lírica, va ser un dels primers artistes del segle XX que formularen l abstracció pictòrica. El seu quadre Primera aquarel la abstracta (1910) obrí un camí artístic revolucionari. El 1895, amb motiu de l exposició dels impressionistes a Moscou, es va sentir fascinat pel quadre Els pallers, de Monet. Fent-hi referència, va escriure: «Va sorgir en mi el primer dubte respecte de la importància de l objecte com a element necessari del quadre». Entre el 1907 i el 1910, Kandinsky evolucionà en la utilització dels colors fins a convertir els paisatges en simples taques d un cromatisme exuberant. En 1911-1912 va impulsar, amb el seu amic Franz Marc, la creació de Der Blaue Reiter ( El genet blau ), un moviment efímer que, malgrat tot, va organitzar dues exposicions amb figures com Braque, Picasso, etc. El 1926, el pintor va publicar el llibre Punt i línia sobre el pla : va definir el punt com «l únic vincle entre el silenci i la paraula», una forma perfecta, a partir de la qual es generen totes les altres formes geomètriques. El punt és la cèl lula original en repòs, morta. La línia no és més que un conjunt infinit de punts que es posen en moviment i que en una composició pictòrica podrà assolir formes diferents. L extensa producció de Kandinsky es divideix en: Composicions, Improvisacions i Impressions. La impressió la capta l artista de forma directa a partir de la natura; la improvisació, és una impressió inconscient que sorgeix espontàniament del món interior de l artista i, la composició és el resultat d una elaboració lenta a partir d impressions i improvisacions prèvies, com per exemple aquesta Composició IV(1911) L evolució de Kandinsky cap a una pintura totalment abstracta culminà en la Composició VII, en la qual, després de més de trenta dibuixos i estudis preparatoris on encara apareixien objectes del món real, el resultat final, una forma oval intersecada per un rectangle irregular, s estructurà com un conjunt de formes totalment abstractes. V. Kandinsky, Composició VII, 1913

3. TEMÀTICA (important llegir fitxa del llibre) El tema podria ser una batalla entre cavallers en un país de fades que ha estat considerada, posteriorment, una lluita entre elements pictòrics (el groc i el blau) i línies (recta i corba). El conjunt ens recorda un paisatge estilitzat que inclou alguns motius molt característics de l obra de Kandinsky, presents en obres anteriors i posteriors, i relacionats amb els seu món interior : les torres, un cel il luminat intensament, un promontori central, barques amb remers, l arc de Sant Martí, el color blau intens... Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d un castell o construccions al damunt. A l esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s enfronten per sobre de l arc de Sant Martí. La muntanya i la barca amb remers, són al lusions als records de la seva Rússia natal, però no volen "representar" imatges de Rússia. S utilitzen com a signes, com si fos un color, una olor que ens ha quedat en la memòria. De fet, l any 1913 Kandisnky va afirmar que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu. DESCRIPCIÓ DE L OBRA 3.1 ELEMENTS TÈCNICS Oli sobre tela... 4.2 ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS (important llegir fitxa del llibre) a) Dibuix i color Kandinsky ha utilitzat els dos elements bàsics de la composició pictòrica, la línia i el color, de manera totalment lliure, sense plegar-se a la determinació acadèmica que estableix que la línia serveix per a definir un contorn -el contorn dels objectes que després il luminarem amb el color-, i el color serveix per a definir una superfície. Aquí la línia és un traç i el i color una taca, funcionen com a elements autònoms, sense que sigui necessari relacionar-los amb un objecte representat. A Composició IV, el color i la línia es distribueixen lliurement per tota la tela de la mateixa manera que les notes musicals, que s expandeixen per l aire i simulen ritmes, harmonies i tensions que apel len a la sensibilitat de l espectador. Kandinsky fa servir estímuls cromàtics amb la finalitat de provocar reaccions psicològiques, és a dir, amb intenció de suscitar sensacions mitjançant un ús determinat dels colors. Domina la combinació en groc i blau (més espiritual) característica dels expressionistes, En menor grau hi ha la combinació en verds i vermells (més terrenal) utilitzada pels fauves i els traços lineals en negre.

b) Composició S ha volgut interpretar la Composició IV com una lluita de cavallers al costat d una muntanya coronada per un castell o com una batalla apocalíptica que té lloc eternament: les dues línies negres podrien ser dues llances sostingudes per dos cosacs amb barrets vermells. Davant d una muntanya blava coronada per un castell, podríem "veure" dues barques de color violeta, amb els seus rems a l angle inferior esquerre... Però no es tracta d això. La intenció de l artista no era que reconeguéssim en la seva pintura uns objectes determinats del món real - muntanya, torres, guerrers- sinó provocar en l espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de color. L únic element que s hi pot reconèixer amb claredat és un arc de Sant Martí. La resta és un caos aparent, que respon a un ordre interior. L autor féu servir, en diferents ocasions, el símbol del genet (relacionat amb l interès per les figures medievals) per representar la tensió i la lluita entre el bé i el mal, i el va identificar amb el color blau. En Composició IV sembla que també es resol una tensió entre el caràcter «lluminós i despreocupat» del groc i el «celestial i profund» del blau. En aquesta lluita, l esperit triomfa sobre la matèria i el que és abstracte triomfa sobre el que és figuratiu. V. Kandinsky, Dibuix per a Composició IV, 1911, 4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT FUNCIÓ La pintura de Kandinsky, plena de valors, respon a una «necessitat interior» de transmetre sensacions, sentiments i emocions. La cerca de l espiritualitat a través de la pintura va esdevenir per a Kandinsky el centre del seu univers particular. Moltes de les seves reflexions estan recollides en llibres (Sobre el que és espiritual en l art, Mirada retrospectiva...), però també les va difondre mitjançant la seva tasca de professor a la Bauhaus, a partir del 1922.

SIGNIFICAT L obra d aquest autor esdevé un lent procés interior, que portarà l espectador de l art abstracte a una total identificació amb el quadre. Segons l artista, l ésser humà no es podrà alliberar del materialisme imperant si no es dota l art d una finalitat espiritual que depassi la funció imitativa que generalment li ha estat atribuïda. Al llibre De l espiritual en l art explica:... Les expressions de sentiments que s han anat formant dintre meu i que després d uns primers esbossos preliminars, he estudiat i treballat lentament... és la mena d obra que anomeno composició... 5. MODELS I INFLUÈNCIES (important llegir fitxa del llibre) Kandinsky rebé diverses influències, que mediatitzen l evolució de la seva obra: Les arts decoratives de la cultura popular russa, amb la variació de formes i colors. La sensació experimentada en una representació de Lohengrin, de Wagner, al Teatre Bolxoi de Moscou. Afirma: «Em semblava tenir al davant tots els meus colors. Davant meu es formaven línies desordenades, gairebé absurdes». A partir de llavors, arriba a la conclusió que la musicalitat del conjunt s origina tant en els acords cromàtics com en la línia que recorre tota l obra. les obres de van Gogh i dels postimpressionistes. els vitralls del les esglésies gòtiques. la força del color de les obres fauvistes.