Resum. Característiques dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

Resum Característiques dels sòlids, dels líquids i dels gasos. Sòlids Líquids Gasos S expandeixen? Es comprimeixen? Canvien de forma en funció del recipient que els conté? Exemples Segons la teoria, tota la matèria que ens envolta està formada per molt petites que es mouen contínuament. Entre les partícules hi ha forces que són més o menys intenses en funció de l físic de la matèria. En els gasos, les són menys intenses que en els líquids. Per això, les partícules dels gasos es mouen amb més per tot el volum disponible en el recipient. SÒLID LÍQUID Quan escalfem el gas d un recipient tancat, les partícules es mouen més i per això la pressió del gas. Quan es refreda el gas, les partícules es mouen més i la pressió. LES LLEIS DELS GASOS Quan la temperatura es manté constant, si augmentem la pressió d un gas el volum. Quan el volum d un gas es manté fix, si augmenta la temperatura la pressió. GAS la Si la pressió d un gas es manté constant, quan augmentem la temperatura, augmenta. ELS CANVIS D ESTAT Noms dels canvis d estat. SÒLID LÍQUID GASÓS 34

1. Afegeix una marca a la columna corresponent. Substància Aigua mineral Ferro Bronze Aire Oxigen Sal comuna Substància pura Substància simple 2. Observa la composició química que figura a l etiqueta de l aigua mineral i respon: a) L aigua mineral és una substància pura? b) Anota les substàncies químiques que bevem en un got d aigua mineral. c) Per què totes les aigües minerals no tenen el mateix gust? 3. El granit és una roca que s utilitza com a material de construcció perquè és molt sòlida i resistent. a) És una substància pura o una mescla? b) Com se n distingeixen a simple vista els components? 4. Assenyala a quin tipus de substància correspon cada oració: a) Una substància que té una composició química constant i unes propietats característiques invariables. b) Una substància que té una densitat i un punt de fusió variables, i que en una part presenta un aspecte diferent que en una altra. c) Una substància formada per dos components que presenten les mateixes propietats i el mateix aspecte en tota la mescla. 5. Relaciona els termes següents: a) Gasolina. Substància simple. b) Aigua. Mescla homogènia. c) Sofre. Compost. Mescla Compost Homogènia Heterogènia Anàlisi química (en mg/l): Bicarbonats 208,0 Sulfats 54,5 Clorurs 8,7 d) Aigua amb sorra. Mescla heterogènia. Magnesi 10,4 Sodi 13,0 Potassi 3,9 Calci 69,0 Sílice 9,8 Residu sec 311 6. Quines de les substàncies metàl liques següents són substàncies pures? a) Coure. f) Alumini. b) Platí. g) Plom. c) Ferro. h) Bronze. d) Acer. i) Llautó. e) Estany. j) Or. 7. Indica quines de les mescles següents són homogènies i quines heterogènies: a) Infusió de te. f) Gel de bany. b) Aigua amb sucre. g) Refresc amb gas. c) Llet. h) Tros de fusta amb vetes. d) Aigua de mar. i) Sèrum fisiològic. e) Gelatina. j) Porció de pizza. 8. De les afirmacions següents, indica quines són certes i quines són falses. De les falses, explica quin és l error. a) Les mescles tenen propietats característiques ben definides. b) Les substàncies pures estan formades per partícules diferents. c) L aire contingut en una habitació és una gran massa gasosa d aspecte homogeni. d) Totes les substàncies pures es descomponen en altres substàncies per procediments químics. 9. Completa les oracions següents triant l opció correcta: a) L aigua té com a propietat general/característica que solidifica a 0 ºC. b) Per procediments químics/físics podem separar mescles per aconseguir substàncies pures. c) Les substàncies pures formades de partícules que es poden descompondre en altres partícules més senzilles s anomenen compostos / substàncies simples. d) Anomenem compost/mescla la matèria que resulta de la combinació de diverses substàncies pures que es poden separar utilitzant procediments físics. e) L aigua mineral embotellada és una substància pura / mescla homogènia. f) Anomenem compost/mescla la matèria que resulta de la combinació de diverses substàncies pures que es poden separar fent servir procediments químics. g) La llet pura de vaca és una mescla homogènia / substància pura. h) En les mescles homogènies/heterogènies podem distingir a simple vista les parts de què consten. 37

10. Tenim dues dissolucions de llet amb cacau. 13. Indica l estat (sòlid, líquid o gasós) del solut i del dissolvent de les mescles següents: 2 Aire Mescla Solut Dissolvent 1 Boira Sucre en aigua Bronze (aliatge) Aigua amb gas 14. Per mesclar dos metalls com ara coure i zinc, és a dir, per fer el que s anomena un aliatge, cal fondre ls prèviament. El resultat n és l aliatge anomenat llautó: a) És una dissolució o una mescla? b) Hi pot haver aleshores dissolucions sòlides? a) Quin n és el dissolvent i quin n és el solut? b) Quina dissolució és la més diluïda? Quina és la més concentrada? c) Com podem concentrar més la dissolució que és més diluïda? d) Com podem diluir més la dissolució més concentrada? e) Com podem saturar les dues dissolucions? 11. Quin és el dissolvent i quin és el solut de l aigua del mar? 12. De les substàncies següents, indica quines són dissolucions i quines no: Substància Formada per Dissolució Sí/No Sal de cuina 15. Al quadre següent es reflecteixen (en tant per cent) les substàncies presents a l atmosfera de Mart i de la Terra: Terra Mart Planeta Composició de l atmosfera a) Indica quin podem considerar el dissolvent i quins els soluts en l atmosfera de cada planeta. b) Indica quins són els compostos i les substàncies simples de l atmosfera de cada planeta. Aigua potable Lleixiu Aspirina Sucre de taula Refresc de cola Diferents sals i aigua Aigua i hipoclorit de sodi Àcid acetilsalicílic i sacarosa Sacarosa Aigua, diòxid de carboni i cafeïna 16. Completa les oracions següents triant l opció correcta: a) L atmosfera és una dissolució de gasos/líquids. b) Aboquem aigua, aproximadament fins a la meitat, en un got de precipitats. Hi afegim una mica de sucre i ho remenem. El sucre «desapareix», diem que es precipita/dissol i queda un líquid transparent, que anomenem dissolució/dissolvent. c) Una dissolució és una mescla homogènia/ heterogènia, formada per dues o més substàncies pures/simples. 39

17. La massa d una dissolució és igual a la suma: a) Del volum de dissolvent i de solut. b) De la massa del dissolvent i la del solut. c) De la massa de la dissolució i la del solut. 1. EXERCICI RESOLT S han preparat dues dissolucions afegint 10 g de sucre i 5 g de sal a 100 g d aigua. Calcula: a) El percentatge en massa de sucre. b) El percentatge en massa de sal. Per calcular el percentatge en massa, cal tenir en compte la massa de la dissolució, que s obté quan se sumen les masses dels soluts i del dissolvent. a) Per al sucre: ssa de sucre = 10gdesucre 100= 8, 70% (100+ 10+ 5) g de dissolució b) Per a la sal: ssa de sal = 5gdesal 100= 4, 35% (100+ 10+ 5) g de dissolució 18. Es dissolen 15 g de clorur de sodi (sal comuna) en aigua fins que s obtenen 75 g de dissolució. Calcula la concentració en tant per cent en massa de la dissolució obtinguda. 19. Una dissolució conté 2 kg de sucre en 100 kg d aigua. Calcula la concentració de la dissolució en % en massa. 20. Indica quina dissolució és més concentrada: una que es prepara dissolent 10 g de sal en 100 g d aigua o una que es prepara dissolent 5 g de sal en 20 g d aigua. Aïlla incògnites en una equació Tot el que està multiplicant la incògnita en un membre de l equació passa a l altre membre de l equació dividint. Observa: 3? x = 6 x = 6 3 Tot el que està dividint la incògnita en un membre de l equació passa a l altre membre multiplicant: x 3 = 4 x = 4? 3 2. EXERCICI RESOLT A l etiqueta d una ampolla de vi de 75 cl diu 12º. Quina quantitat d etanol (alcohol) té l ampolla de vi? Fixa t que les quantitats que formen la dissolució es mesuren en unitats de volum (cl). Per tant, hem de fer servir l expressió de percentatge en volum. volum de solut 100 volum de dissolució Col loquem a l equació els termes que coneixem: Vetanol 12= 100 75cl Finalment, aïllem a l equació. Els termes que estan multiplicant en un membre passen a l altre dividint. I els termes que estan dividint en un membre passen a l altre multiplicant. V etanol = 12 75c l = 9 cl d etanol 100 21. S ha preparat una dissolució afegint 10 ml d alcohol a 100 ml d aigua. Calcula el percentatge en volum d alcohol. 22. Una beguda alcohòlica té el 14 % en volum d alcohol. Calcula la quantitat d alcohol que prendrem si ingerim un got de 120 cm 3 d aquesta beguda. 3. EXERCICI RESOLT Es prepara una dissolució diluint 5 g de clorur de sodi (sal comuna) en 250 ml d aigua. Quina és la concentració en g/l de la dissolució preparada? De primer, hem de comprovar les unitats. Ens donen la massa de solut en grams, però el volum és en ml, raó per la qual cal canviar-lo a litres. Sabem que 1 ml = 1 cm 3 i que 1 l = 1.000 cm 3. Per tant, 250 ml = 250 cm 3. 3 1l 250 cm? 1. = 0,25 l 000cm 3 Ara ja ho podem resoldre: 5g Concentració en massa de solut = = 20 g/l 0,25l 23. El sèrum fisiològic que s utilitza en medicina conté 9 g/l de clorur de sodi. Volem preparar un got (0,2 l) de sèrum fisiològic. Quina quantitat de sal hauríem d afegir 41

24. Quan deuen tenir els peixos més oxigen per respirar? a) A l hivern o l estiu? Per què? b) En un llac d alta muntanya o en un al nivell del mar? Per què? 30. La gràfica següent mostra la solubilitat de diferents substàncies en funció de la temperatura: Solubilitat (g solut / 100 g d aigua) 180 25. Si deixem reposar un got d una beguda carbònica (per exemple, aigua amb gas) ben freda observem que a mesura que va passant el temps disminueix el nombre de bombolles presents en el líquid. A què creus que és degut? 26. Què significa que la solubilitat del nitrat de potassi és de 320 g/l a 20 ºC? 160 140 120 100 80 60 40 20 KNO 3 Pb(NO 3 ) 2 K 2 CrO 4 NaCl 27. Quan obrim una ampolla freda d una beguda carbònica,com per exemple cava, observem que es desprenenmoltes bombolles. Ara bé, si destapem l ampolla a temperatura ambient, el nombre de bombolles que en surten és més gran. a) De què estan formades les bombolles que es desprenen? b) Per què es desprenen més bombolles a temperatura ambient? c) Per què surten les bombolles de l ampolla quan es destapa? 28. Les begudes gasoses, com els refrescos o el cava, contenen diòxid de carboni dissolt. Per què et sembla que aquestes begudes se serveixen en gots o copes que estiguin freds? 29. Observa la gràfica, que mostra la solubilitat de l oxigen en aigua, i determina quant disminueix la quantitat d oxigen dissolt en cada litre d aigua, quan la temperatura passa de 10 a 30 ºC. Solubilitat (mg/l) 16 14 12 10 8 6 4 2 0 0 10 O 2 20 30 40 T ( C) 20 30 40 50 60 70 80 90 100 T ( C) La solubilitat del nitrat de potassi (KNO 3 ) varia molt quan canvia la temperatura. Observa que és la corba amb més pendent. La solubilitat de la sal comuna, clorur de sodi (NaCl), gairebé no varia amb la temperatura. a) Quina substància té una solubilitat que no varia a penes amb la temperatura? b) Quina substància presenta una variació més gran en la solubilitat quan canvia la temperatura? c) Quina substància es dissol millor a 25 ºC? I a 80 ºC? 31. Disposem d una solució saturada de nitrat de potassi a 70 ºC. Si deixem refredar aquesta solució, què passarà? 32. Completa les oracions següents utilitzant en cada cas el terme més adequat: a) Quan una dissolució no admet més quantitat de solut es diu que està diluïda/saturada. b) La quantitat de dissolvent/solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent, a una pressió/temperatura concreta, s anomena solubilitat/dissolució. c) La manera més habitual d expressar la solubilitat és en grams de solut per cada l/cm 3 de dissolvent/dissolució. d) La solubilitat dels sòlids en els líquids augmenta/disminueix quan augmenta la temperatura. 33. Pot una dissolució saturada ser diluïda? I una dissolució saturada ser concentrada? Raona la resposta. 43

34. Llegeix l experiment següent i completa les oracions a la llibreta triant l opció correcta en cada cas. Prenem una mostra d aigua del mar i la posem a escalfar en un got de precipitats. Al cap d algun temps, quan l aigua s ha evaporat, hi queda al fons un residu sòlid de color blanc: són les sals que hi havia dissoltes a l aigua. a) Aquest mètode de separació s anomena destil lació/cristal lització. b) D aquesta mateixa manera s obté sal (clorur de sodi) a les maresmes/salines prop del mar. c) L aigua del mar s evapora / es condensa en llacunes molt poc profundes, i la mescla/sal hi queda com a residu. 35. Indica si les afirmacions següents són certes o falses, i corregeix-les en aquest últim cas: a) La destil lació és un mètode basat en un procés químic, que consisteix a separar les substàncies. b) La destil lació és una tècnica que s utilitza per separar líquids immiscibles (que no es poden mesclar). c) La cristal lització es fa servir per separar un líquid d un gas dissolt. 36. Disposem de dos líquids, benzè i toluè. Coneixem els punts d ebullició de cada un: 80,1 ºC i 110,6 ºC, respectivament. a) Quin mètode utilitzaries per separar-los? b) Quin líquid separaries en primer lloc? Per què? 39. Completa l esquema següent utilitzant els rètols que hi ha adjunts: Líquid recollit Condensació de la substància pura Matràs amb la mescla que es vol separar Tub refrigerant Sortida d aigua Entrada d aigua freda substància pura 40. Explica el procediment que es fa servir a les salines per obtenir sal a partir d aigua del mar. Per què la major part de les salines estan ubicades a prop del mar i en zones amb temperatures altes i temperades? 37. Quants canvis d estat es produeixen en una destil lació? Com s anomenen? 38. Mitjançant la destil lació s intenten separar els components d una mescla homogènia formada per alcohol i aigua. Ordena de manera exacta la seqüència de passos que cal seguir per separar correctament els components d aquesta mescla. A. Es recull l alcohol al vas de precipitats. B. S escalfa la mescla d alcohol i aigua amb un bec de Bunsen fins que té lloc l ebullició de la mescla. C. L aigua queda dipositada en un matràs. D. Es col loca una dissolució d aigua i alcohol a l interior d un matràs. E. Al refrigerant es condensa el component amb el punt d ebullició més baix, l alcohol. 41. Explica quin procediment utilitzaries per separar l alcohol que hi ha en una ampolla de vi tenint en compte 45

42. Relaciona les tècniques de separació amb les propietats en què es basen. Tècnica de separació Garbellament Filtració Destil lació Sep. magnètica Cristal lització Decantació Solubilitat Densitat Punt d ebullició Mida de la partícula Ferromagnetisme Propietat en què es basa 43 Explica quin procediment utilitzaries per separar els components de les mescles següents: a) Aigua i sucre. b) Aigua, sorra i sal. c) Gasolina i aigua. d) Llimadures de ferro i sorra. 44. Es mesclen sorra i sal comuna. a) Quin tipus de mescla s obté? b) Si s afegeix aigua a aquesta mescla, es remena i es deixen passar alguns minuts, on es troba la sorra? I la sal? c) Si es filtra la mescla, què passa? d) Si el que queda s escalfa, què passa? 47. Prepara un suc de taronja. Deixa l en repòs (al cap d una hora, si fa no fa, el suc es fa transparent a la part superior i tèrbol a la inferior). Cola el suc amb un colador de malla petita i observaràs que la polpa de la taronja se separa del líquid. Ara respon a les qüestions següents: a) Quin tipus de substància és el suc de taronja? b) Què observes després del repòs? c) Quin nom rep cada una de les tècniques que has fet servir? d) Quin tipus de substància has obtingut en cada pas? 48. Com creus que podríem separar una mescla de serradures i sorra sabent que les serradures suren a l aigua? 49. El petroli és un líquid enganxós de color marró fosc format per una mescla de centenars de compostos diferents. 45. Indica quin dels mètodes de separació es basa en les diferents densitats de les substàncies que es volen separar. a) Filtració. c) Decantació. b) Cristal lització. d) Destil lació. 46. Indica si les afirmacions següents són certes o falses, i corregeix-les en aquest últim cas: a) Els mètodes de separació de mescles heterogènies utilitzen processos físics. b) El garbellament serveix per separar dues substàncies líquides fent-les passar per garbells que separen els líquids segons la densitat. c) La separació magnètica serveix per separar dues substàncies sòlides, perquè un imant n atreu una. d) Podem utilitzar la tècnica de decantació en la producció de sucs de fruites, ja que separa les restes de pell i polpa del suc. e) Els mètodes de separació d una mescla es basen en les diferents propietats dels components. Tal com s extreu dels jaciments de petroli té pocs usos. Com et sembla que se separen els productes derivats del petroli, com ara gasolines, gasoil, butà, querosè, etc.? a) Per garbellament. b) Per separació magnètica. c) Per destil lació. d) Mitjançant filtració. Pista: Recorda que molts dels components del petroli són líquids (gasolina, querosè, etc.). 47

50. El filòsof grec Aristòtil (384-322 ac) va desenvolupar moltes teories sobre la naturalesa de la física. Aquestes teories van comprendre el que Aristòtil va anomenar els quatre elements. Així, pensava que l univers estava format per la combinació de quatre elements bàsics: terra, aire, aigua i foc. Podem considerar actualment les quatre substàncies assenyalades per Aristòtil com a substàncies simples? d) e) 51. Indica en quin o en quins d aquests recipients hi ha una substància simple (element), un compost, una substància pura o una mescla. a) c) b) 52. En els dibuixos següents, indica quins corresponen a una substància pura i quins a una mescla. a) d) 53. La fórmula del diòxid de carboni és CO 2, que indica que cada partícula de CO 2 està formada per un àtom de carboni i dos àtoms d oxigen. Assenyala els àtoms que constitueixen cada una de les substàncies següents: a) Amoní 3 ). b) Monòxid de carboni (CO). c) Alcohol etílic (C 2 H 6 O). d) Glucosa o sucre de taula (C 6 H 12 O 6 ). e) o 2 ). f) Àcid sulfúric (H 2 SO 4 ). 54. Dalton va definir un símbol per referir-se a cada àtom. Escrivia les fórmules dels compostos combinant els símbols dels àtoms que els constituïen. b) Hidrogen Oxigen Carboni C Sofre Coure Fòsfor Alumini c) Utilitza els símbols de Dalton i representa-hi els compostos següents: a) Diòxid de sofre (SO 2 ). b) Monòxid de carboni (CO). c) Diòxid de nitro 2 ). d) Triòxid de sofre (SO 3 ). e) Hidròxid d alumini [Al(OH) 3 ]. 49

Resum LA MATÈRIA: SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES Classificació de la matèria. MATÈRIA SUBSTÀNCIES PURES MESCLES Formada per Poden ser Poden ser Substàncies simples Per procediments físics Per procediments químics MESCLES HOMOGÈNIES: DISSOLUCIONS Una dissolució és una mescla En una dissolució: de dos o més components. El El és el component que es troba en menys proporció. és el component que es troba en més proporció. S anomena solubilitat d una substància la màxima quantitat de que es pot dissoldre en un dissolvent determinat. MÈTODES DE SEPARACIÓ DE MESCLES Cristal lització: separació d un per evaporació del líquid. Destil lació: separació de dos Decantació: separació de dos dissolt en un líquid mesclats en una dissolució. immiscibles. Garbellament: separació de mescles de diversos amb diferent mida. Filtració: separació d un sòlid que està mesclat amb un. Separació magnètica: separació de dos components, un dels quals té propietats. TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE DALTON La teoria atomicomolecular de Dalton es resumeix en els apartats següents: La matèria està formada per i indestructibles., que són partícules Les substàncies simples són substàncies formades per àtoms d un mateix. Un compost químic és una substància pura formada per la unió d de diferents elements. 50

10. Quin tipus de càrrega tenen els electrons? I els protons? 11. Uneix el nom de cada científic amb la seva contribució al món de l àtom: a) Thomson 1) Àtoms indivisibles b) Dalton 2) Electró c) Rutherford 3) Neutró d) Chadwick 4) Protó 12. Completa les oracions següents: a) Els electrons tenen càrrega positiva/negativa. b) Els protons tenen càrrega positiva/negativa. c) La massa del neutró és similar a la massa del protó / de l electró. d) El neutró/protó no té càrrega elèctrica. 13. Si els àtoms estan formats per partícules amb càrrega elèctrica, per què són neutres? a) Perquè tenen neutrons. b) Perquè tenen el mateix nombre d electrons que de neutrons. c) Perquè tenen el mateix nombre d electrons que de protons. d) Perquè tenen el mateix nombre de protons que de neutrons. 14. Un àtom té 3 protons, 3 electrons i 4 neutrons, i guanya 1 electró. Quina càrrega adquireix? a) Càrrega positiva. b) Càrrega negativa. c) Càrrega neutra. 15. Si un àtom té 3 protons, 3 electrons i 4 neutrons, i perd 1 neutró, quina càrrega adquireix? a) Càrrega positiva. b) Càrrega negativa. c) Càrrega neutra. 1. EXERCICI RESOLT Calcula el valor de la massa del protó en unitats atòmiques. Escrivim la correspondència entre les unitats. Per al protó: 1 u Massa del protó = 1,67 10-27 kg 1,66 10-27 kg = 1 u Com s utilitza la calculadora científica Les operacions aritmètiques se simplifiquen molt utilitzant la calculadora científica. Ús de la tecla exponencial (EXP) La tecla EXP significa «10 elevat a».? 10 6 has de prémer:? 10-2 has de prémer: Utilització de parèntesis Quan et calgui fer diverses operacions enllaçades hauràs d utilitzar parèntesis. Per fer: 6? (8 + 2) has de prémer: 16. Si saps que la massa de l electró i la del neutró són 9,11? 10-31 kg i 1,675? 10-27 kg, respectivament, calcula quant valen la massa de l electró i la del neutró en unitats de massa atòmica. 17. Completa el quadre següent escrivint-hi quina partícula subatòmica atreuen o repel leixen les partícules que hi ha indicades: Electrons (-) Protons (+) Atreuen... 18. Raona si les afirmacions següents són certes o falses: Repel leixen... a) Els cossos neutres no tenen càrregues elèctriques. b) Un cos carregat positivament ha guanyat neutrons. c) Un cos carregat negativament ha guanyat electrons. 19. Si un electró (càrrega negativa) abandona un àtom que és neutre, aquest àtom té un protó més (càrrega positiva) que el nombre d electrons restants; és a dir, aquest àtom adquireix càrrega: a) Negativa. b) Neutra. c) Positiva. 5 EXP 6 8 EXP 2 6 ( 8 + 2 ) = 55

29. Un àtom de calci té 20 protons. Quin n és el nombre atòmic? Quants electrons té? 30. L àtom d alumini té 13 protons, 13 electrons i 14 neutrons. Indica quina seria la representació correcta d aquest àtom: a) 14 13Al b) 13 14Al c) 27 13Al d) 13 26Al 2. EXERCICI RESOLT Dibuixa un esquema dels àtoms en què incloguis les partícules subatòmiques: 4 2 He ; 7 3 Li En primer lloc s identifiquen les partícules que constitueixen els àtoms. Pots fer servir una taula semblant a la següent: Heli Liti Àtom Els protons i els neutrons formen el nucli atòmic i s hi col loquen al centre. Heli Z: nre. de protons 31. Un àtom té Z = 6. Si el seu nombre de neutrons és 7, quin n és el nombre màssic (A)? Quants protons té? a) A = 6 i té 7 protons. b) A = 13 i té 6 protons. c) A = 7 i té 13 protons. d) A = 7 i té 6 protons. 2 3 Nre. d electrons Els electrons, més petits, se situen en capes circulars al voltant del nucli, tenint en compte que la primera capa electrònica conté com a màxim 2 electrons; la segona, 8 electrons, i la tercera i la quarta, 18 electrons. 2 3 Liti A-Z: nre. de neutrons 4-2 = 2 7-3 = 4 32. Analitza els dibuixos i completa la taula. Element Beril li Bor Beril li Nre. de protons Nre. d electrons 33. Un àtom consta de 53 protons i 74 neutrons. a) Quin nombre atòmic té? b) I quin nombre màssic? Nre. de neutrons 34. Quants protons, neutrons i electrons tenen els àtoms següents? a) 107 47Ag b) 31 15P c) 39 19K d) 79 35Br 35. Què són els isòtops? Tria la resposta correcta: a) Àtoms d un mateix element que tenen el mateix nombre atòmic, però diferent nombre màssic. b) Àtoms d un mateix element que tenen el mateix nombre d electrons, però diferent nombre de protons. c) Àtoms d un mateix element que tenen el mateix nombre atòmic i el mateix nombre màssic. 36. El carboni té de nombre atòmic 6. Hi ha tres isòtops de carboni, amb unes masses atòmiques de 12, 13 i 14, respectivament. Indica el nombre de protons, neutrons i electrons de cada isòtop. Dibuixa l estructura de cada un. 37. Els símbols 14 7N i 17 7N representen: a) Dos isòtops del mateix element. b) Dos àtoms d igual massa atòmica. c) Dos elements del mateix isòtop. Bor d) Dos elements amb diferent símbol. Nombre atòmic: Z 38. Per què els àtoms següents, 39 18Ar i 39 19K, tenen el mateix nombre màssic i diferent símbol químic? a) Perquè tenen el mateix nombre de protons. b) Perquè són isòtops del mateix element. c) Perquè tenen la mateixa massa atòmica. d) Perquè tenen el mateix nombre de neutrons. Nombre màssic: A 59

39. Quin és el símbol de l ió sofre quan guanya dos electrons? a) S 2+ b) S 2- c) S 2 d) S 2 40. Quin és el símbol de l ió magnesi quan perd dos electrons? a) Mg 2+ b) Mg 2- c) Mg 2 d) Mg 2 3. EXERCICI RESOLT Indica el nombre de protons, neutrons i electrons de 40 20Ca 2+. En primer lloc, determinem els valors que ens donen. A = 40 (nombre màssic = nombre de protons + nombre de neutrons). Z = 20 (nombre de protons). La càrrega 2+ ens indica que es tracta d un catió que ha perdut 2 electrons, és a dir, té un excés de dues càrregues positives. Per tant, té: Nombre de protons = 20 Nombre d electrons = 20-2 electrons que perd = 18 Nombre de neutrons (N): A = Z + N N = A - Z N = 16-8 = 8 neutrons 41. Completa la taula: Àtom neutre S Al Electrons intercanviats En guanya 2 En perd 3 En guanya 1 En perd 2 Ió resultant Cl - Fe 2+ 42. Completa la taula, i indica el nom, el símbol, les partícules de cada tipus i la càrrega. Busca la informació que et faci falta en una taula periòdica. Nom Símbol Z A Catió alumini Nre. de protons Nre. d electrons Nre. de neutrons Càrrega 27 13Al 3+ 13 27 13 10 14 +3 29 63 28 13 13 14 43. Quina diferència hi ha entre Na i Na +? a) Els dos nuclis tenen diferent nombre de protons. b) Tenen diferent nombre de neutrons; per tant, la massa atòmica és diferent. c) L ió Na + té un electró menys que l àtom Na. 44. A la taula de sota figuren dades d àtoms i ions. Amb les dades que proporciona aquesta taula contesta a les qüestions següents: Protons Neutrons Electrons A 9 10 9 B 9 9 9 C 9 10 10 D 10 10 10 E 11 13 11 F 11 13 10 a) Quines lletres corresponen a isòtops del mateix element? b) Quines lletres corresponen a ions positius? Quina n és la càrrega? c) Quines lletres corresponen a ions negatius? Quina n és la càrrega? 4. EXERCICI RESOLT L element clor té dos isòtops, el 17Cl, 35 que té una massa de 35 u i es presenta amb una abundància del 76 %, i el 17Cl, 37 que té una massa de 37 u i es presenta amb una abundància del 24 %. Quina és la massa atòmica de l element clor? Suposem que tenim una mostra representativa de 100 àtoms de clor. 76 àtoms seran de l isòtop Cl 35, i la massa serà: 35 76 = 2.660 u. 24 àtoms seran de l isòtop Cl 37, i la massa serà: 37 24 = 888 u. És a dir: Massa mitjana = Massa isòtop 1 #% 1+ Massa isòtop 2 #% 2 = 100 35$ 76+ 37$ 24 Massa m itjana = = 35,48 u 100 Un element químic pot tenir dos o més isòtops; la suma dels percentatges de tots els seus isòtops ha de ser 100. 45. L element brom es presenta en forma de dos àtoms: el Br 79, amb una massa de 79 u i que té una abundància del 51 %, i el Br 81, amb una massa de 81 u i que té una abundància del 49 %. Quina és la massa atòmica de l element brom? 61

1. Completa la taula a la llibreta situant les substàncies següents on correspongui segons que siguin elements o compostos: gua (H 2 O). b) Oxigen (O 2 ). 2 O 2 ). d) Carboni (C). e) Ferro (Fe). f) Hidrogen (H 2 ). g) Òxid de ferro (II) (FeO). h) Diòxid de carboni (CO 2 ). i) Monòxid de carboni (CO). Elements Compostos 2. Molts elements químics es troben a la naturalesa en forma de compostos. S aïllen mitjançant reaccions químiques. Per exemple, a partir de la sal comuna (clorur de sodi) podem obtenir clor i sodi. Indica quins elements obtindríem a partir dels compostos següents: 2 O). 3 ). 2 SO 4 ). 3. Per què et sembla que la taula on s ordenen els elements químics s anomena taula periòdica? a) Perquè les propietats dels elements es repeteixen cada cert nombre d aquests elements. de temps diferents al llarg de la història. c) Perquè està formada per elements 4. Quin criteri de classificació va utilitzar Mendeleiev en la taula periòdica que va elaborar? a) El nombre atòmic dels elements. b) El nombre d electrons de cada àtom. c) La massa atòmica dels elements. d) El nombre d electrons, de protons i de neutrons presents en cada àtom. 5. Cada element químic té un nom, que en molts casos deriva del llatí. A vegades, però, fa referència a un científic, a un planeta, etc. Investiga sobre la procedència del nom dels elements químics següents i escriu el símbol de cada un: a) Curi. b) Einsteni. d) Heli. e) Ferro. f) Plata. h) Copernici. 6. Disposem d un element químic que forma ions positius del tipus X +, és sòlid a temperatura ambient i condueix bé l electricitat. Quin element pot ser? a) Un metall. b) Un no-metall. c) Un gas noble. 7. Relaciona cada element amb les seves característiques: B. Brom 1. Sòlid a temperatura ambient. 3. Gas a temperatura ambient. 4. Bon conductor de la calor i l electricitat. 5. Punts de fusió i d ebullició elevats. 7. Forma ions negatius. 8. Forma ions positius. 8. Uneix cada element amb l oració corresponent: fins. 67

9. Com estan ordenats els elements a la taula periòdica actual? a) En ordre creixent de les masses atòmiques. b) En ordre decreixent de les masses atòmiques. c) En ordre creixent del nombre atòmic. d) En ordre decreixent del nombre atòmic. 10. Quin dels elements següents té propietats més semblants al clor? Sofre. Fòsfor. Hidrogen. Argó. Iode. 11. Tria l opció correcta per completar les oracions següents: a) A la taula periòdica els elements estan disposats en ordre creixent de les masses atòmiques / dels nombres atòmics, i estan agrupats en períodes/grups o files i en períodes/grups o columnes. b) Cada grup conté aquells elements que presenten propietats semblants/diferents. c) Hi ha 7/18 períodes i 7/18 grups. 12. Completa els quadres referents a la informació que es mostra de l element magnesi. 13. Relaciona els termes de les tres columnes. Metall No forma ions Heli No-metall Forma ions + Liti Metall Forma ions + Magnesi Gas noble Forma ions - Clor 14. Escriu el símbol d aquests elements i classifica ls com a metalls, no-metalls o gasos nobles: Fluor. Carboni. Calci. Ferro. 24,3 12 Mg Magnesi Sodi. Heli. Plata. Neó. Liti. Crom. Xenó. Sofre. Metalls No-metalls Gasos nobles 15. Uneix cada símbol de l esquerra amb l element corresponent: a) Pt b) Au c) Ca d) Ag e) Co f) Cd g) Cu 1. Or 2. Calci 3. Coure 4. Cobalt 5. Plata 6. Cadmi 7. Platí 16. Relaciona els termes de les columnes: Neó Sodi Clor Grup 17 Grup 18 Grup 1 17. Consulta la taula periòdica per completar les columnes de la taula següent: Element Liti Sodi Potassi Rubidi Gas noble Halogen Alcalí a) Presenten alguna semblança els uns amb els altres? b) Pertanyen tots al mateix grup? A quin? 18. Consulta la taula periòdica, completa les columnes de la taula i respon a les preguntes: Element Fluor Clor Brom Iode Símbol Z Grup Període Símbol Z Grup Període Metall / No-metall Metall / No-metall a) Presenten alguna semblança els uns amb els altres? b) Pertanyen tots al mateix grup? A quin? 19. Indica si les afirmacions següents són certes o falses, i corregeix-les en aquest últim cas: a) Els halògens són metalls que se situen en el grup 17 de la taula periòdica. b) Els alcalinoterris són metalls que formen ions de càrrega +2. c) Els gasos nobles se situen en el període 18 de la taula periòdica. d) El neó, l argó i el criptó són elements alcalins. Forma ió + / ió - Forma ió + / ió - 69