Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS

Documentos relacionados
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació

El relleu peninsular. La Meseta Central

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

1.- Què és un climograma? 2.- Com s elabora un climograma? 3.- Com es comenta un climograma? ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA

Tema 6: la Terra, el nostre planeta

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

III.2. CLIMATOLOGIA. Auditoria SocioAmbiental de Santa Oliva. Memòria. III.2.1. CLIMATOLOGIA DE SANTA OLIVA

Latitud: Espanya està situada a l hemisferi nord, a la meitat sud de la zona temperada, el que determina un clara diferenciació estacional.

EL RELLEU DE CATALUNYA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Dossier de recuperació Ciències Socials

Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a

MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ-

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

TEORIA I QÜESTIONARIS

Dossier de recuperació

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

La matèria: els estats físics

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

1. Repàs de conceptes

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Introducció als elements químics. Sessió 1

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

L atmosfera i el clima

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya. Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

Tema 5: Els ecosistemes

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Meteorologia. El vent ajorna una altra vegada el gran salt al buit de Baumgartner

El clima mediterrani ocupa tot el llevant peninsular, Ceuta i Melilla i una bona part d'andalusia

Escola Anoia PRÀCTICA 1

Fitxes de repàs UNITAT 4

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

LA TRASLACIÓ DELS PLANETES

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

Projecte Meteocole. Meteorologia a l'escola: Instalació d'una estació meteorológica escolar. Introducció

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

Els climes de la Terra i el paisatge natural.

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

La Lluna, el nostre satèl lit

DADES DEL FERROCARRIL AL CAMP DE TARRAGONA

Tema 8.- L'atmosfera

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

Problemes de dinàmica:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

DOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA. 4t. ESO


3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Terratrèmol Lorca [3 punts]

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

L HORA DE LA GRAMÀTICA

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

PIMES I MULTINACIONALS

Càlcul de les prestacions

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2014

Què veurem en aquest tema?

BOLETIN DEL OBSERVATORIO DEL EBRO

UNITAT 8 EL CLIMA (1)

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Balanç de tres dies de ruixats i tempestes

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

METEOROLOGIA GENERAL A LES TERRES D EL EBRE

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

Transcripción:

TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS El clima de les Illes Balears és el mediterrani típic, suavitzat per la presència marina. La humitat atmosfèrica és elevada, degut a la proximitat del mar, ja que no hi ha cap punt de les illes que estigui a més de 30 km de la costa. 1.- LA TEMPERATURA, LES PRECIPITACIONS I ELS VENTS Els estius són temperats i els hiverns relativament suaus. La temperatura mitjana anual es situa entorn els 17ºC. Al mes d agost, la mitjana és de 25ºC i al gener, de 11ºC. Les precipitacions són molt irregulars. Els anys de sequera alternen amb altres de pluges relativament abundants. La mitjana de precipitació anual es situa entorn els 500 mm. Les pluges tenen lloc sobretot a la tardor, hivern i primavera. L estiu és molt sec, gairebé sense pluges els mesos de juliol i agost. Els vents dominants són els de mestral, tramuntana i gregal, que porten les borrasques del nord i Cumulunimbus en formació sobre la badia d Alcúdia (29-08-2011) són els més plujosos. També porten pluges els vents de llevant i el llebeig i algunes vegades de ponent. En canvi el xaloc i el migjorn, vents del sud-est i del sud, fan arribar l aire sec i càlid del desert del Sàhara. Tenen molta importància els vents locals, com l embat a l estiu, que porta l aire humit i fresc de la mar cap a terra i modera la temperatura. Al pla predomina l embat que entra per la badia d Alcúdia, mentre que a la part oest de l illa entra l embat de la badia de Palma. 2.- FENÒMENS PARTICULARS A les Illes Balears tenen molta importància les pluges convectives. Les elevades temperatures de l agost i setembre provoquen una gran evaporació de l aigua del mar que forma cumulonimbus, núvols ascendents, que en arribar a les capes fredes de l atmosfera fan que el vapor es condensi i es produeixi la pluja. Les pluges convectives solen ser localitzades, d escassa durada i molta intensitat, i sovint provoquen desastres naturals. Remolí (cala Matzocs, 30-09-2012) 1

Un fenomen particular que es forma a l estiu i tardor són els remolins de vent. Són petits tornados que es produeixen quan el vent gira sobre ell mateix a gran velocitat i en un moviment ascendent, que es desplaça sobre la superfície de la terra o del mar. 3.- DIFERÈNCIES COMARCALS Un microclima és el clima típic d una comarca, que té algunes característiques diferents del clima de les terres del voltant. A les Illes Balears hi ha diferències climàtiques importants per influència de l altura, la latitud i els vents dominants. MALLORCA La precipitació oscil.la entre els màxims de la serra de Tramuntana (1300-1400 mm anuals a la zona de Lluc) i els 300 mm/any de la zona sud (Cap de ses Salines). A la serra de Tramuntana les pluges són molt abundants degut a que provoquen un moviment ascendent dels núvols que arriben del nord, que fan que el vapor d aigua es condensi i caigui en forma de pluja. El llogaret d Orient, al cor de la serra de Tramuntana amb neu (08-01-2010) 2

També són freqüents les nevades alguns dies a l any, entre desembre i febrer. Tot i així, el clima temperat fa que aquesta normalment no qualli més que alguns dies. Les nevades a la resta de les Illes són excepcionals. MENORCA És l illa més plujosa de les Balears i la precipitació oscil.la entre els 600 mm/any de la part nord i els 500 mm la resta. La manca de protecció de la serra de Tramuntana fa que sigui l illa que sofreix més la força del vent, sobretot la tramuntana. Cap de Cavalleria. Menorca rep la influencia dels vents de tramuntana. EIVISSA El clima d Eivissa és més àrid degut a la proximitat d Àfrica. La zona central és més plujosa, amb una mitjana de 450 mm, mentre que a la zona de Migjorn no arriba als 300 mm de precipitació anual. FORMENTERA Formentera és l illa més àrida de les Balears. Al cap de Barbaria arriben les influències del desert del Sàhara, que fa que el paisatge rocallós i despullat d arbres tengui una certa semblança amb el nord d Àfrica. Ses Salines d Eivissa Vista des Cap de Barbaria (Formentera) 3

3.- QUÈ ÉS UN CLIMOGRAMA OMBROTÈRMIC? Un climograma ombrotèrmic és un gràfic que representa els mesos de l any en que hi ha sequera, és a dir que la temperatura supera més de dues vegades la precipitació. Les precipitacions, distribuïdes per mesos, es representen mitjançant un diagrama de barres, mentre que les temperatures es representen amb una línia contínua. L escala de les precipitacions ha d ésser el doble de la de les temperatures i es situen a cada banda del gràfic, normalment a l esquerra la de les precipitacions. La part del gràfic en que les temperatures superen les precipitacions representa els mesos de dèficit hídric o aridesa. El diagrama ombrotèrmic és útil a l hora de planificar determinats cultius i també per a calcular les disponibilitats d aigua. 4.- QUÈ ÉS UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA? Una estació meteorològica és un centre d observació i de mesura del temps atmosfèric mitjançant una sèrie d aparells: termòmetre: per mesurar la temperatura baròmetre: per mesurar la pressió atmosfèrica higròmetre: per mesurar la humitat de l aire pluviòmetre: per mesurar la quantitat de pluja caiguda anemòmetre: per mesurar la velocitat del vent penell: per controlar la direcció del vent Perquè la mesura sigui correcte, el termòmetre, el baròmetre i l higròmetre no poden estar exposats directament al sol, sinó que s han de protegir dins una caseta de fusta tancada amb persianes, pintada de blanc i com a mínim de 1,20 cm d alçada. Amb la informació recollida per les diferents estacions meteorològiques es construeixen els mapes del temps i és possible per exemple seguir l evolució d una borrasca, o determinar la quantitat de pluja caiguda a diferents indrets. 4

5.- L AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA L Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va ser creada l any 2008 per fer un seguiment, estudi i control del temps i el clima. Té diversos centres meteorològics distribuïts per les diferents comunitats autònomes. Depèn del Ministeri de Medi Ambient. Entre els serveis que ofereix és la informació i predicció setmanal del temps que previsiblement farà a cada municipi. http://www.aemet.es/ca/portada A.- DEFINICIONS -embat -pluges convectives B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ ACTIVITATS -cumulonimbus -remolí de vent 1.- Diferència entre temps atmosfèric i clima 2.- Descriu el clima de les Illes Balears segons les variables: -temperatura -precipitacions -vents dominants 3.- Com influeix el mar en el clima de les Illes Balears? -microclima -climograma ombrotèrmic 4.- Quina és la característica més destacada de la serra de Tramuntana pel que fa a les precipitacions? 5.- Quina és la característica més destacada del clima de Menorca? Quina és la causa? 6.- Quina és la característica més destacada del clima d Eivissa i Formentera? 7.- Què indica un climograma ombrotèrmic? 8.- Què és la AEMT i quina funció té? 5

C.- ACTIVITATS D APLICACIÓ 9.- Observa els dos climogrames ombrotèrmics, de Sant Francesc Xavier i d Escorca del text. Quins mesos tenen dèficit hídric cada un? A què és degut? Com influeix en la vegetació? 10.- Construeix el climograma ombrotèrmic de sa Pobla i compara l amb els anteriors CLIMOGRAMA OBSERVATORI DE SA CANOVA (SA POBLA) PERÍODE 1981-2001 PRECIPITACIÓ (mm) TEMPERATURA MITJANA (ºC) GENER 47,5 9,8 FEBRER 35,6 10,3 MARÇ 34,2 11,9 ABRIL 35,7 14 MAIG 36,8 17,8 JUNY 16,4 21,6 JULIOL 6,4 24,8 AGOST 21,9 25,4 SETEMBRE 65,9 22,2 OCTUBRE 81,3 18,2 NOVEMBRE 80,7 13,7 DESEMBRE 57,6 10,8 TOTAL 520 16,7 6

11.- Identifica els següents elements d un observatori meteorològic, descriu breument com són i quina és la seva funció. 13.- Nomena els vents segons els punts cardinals 12.- Descriu la informació de la pàgina de la AEMT per Santa Maria del Camí, la setmana del 28 de juliol al 3 d agost 7