L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius Consorci d Educació de Barcelona: Formació per als equips directius 18/01/2011 La gestió del currículum: Avaluació per a la millora dels aprenentatges. Gener 2011
Àmbits de l autonomia de centre Autonomia pedagògica Autonomia organitzativa Autonomia de gestió
El Projecte Educatiu de Centre (PEC) ASPECTES CLAUS Concepte el què + Procés el com
Concepte: el què Projecte educatiu de centre Element nuclear de l autonomia del centre orientat a la millora dels resultats educatius, de la cohesió social i de la prevenció de l abandonament escolar Referent de l acció educativa: orienta la presa de decisions en tots els àmbits Aglutina els elements que regeixen el funcionament del centre Instrument eficaç per a la millora: indicadors de progrés Normes d Organització i Funcionament del centre Definides a partir dels principis del PEC Permeten el desenvolupament del PEC i faciliten l assoliment dels objectius de centre
Concepte: el què Plantejament institucional i objectius de centre Indicadors de progrés Caràcter propi Trets d identitat del centre Criteris d organització pedagògica Prioritats i plantejaments educatius Principis d inclusió educativa Valors i objectius per l aprenentatge de la convivència Altres Context Recursos Processos Resultats Concreció i desenvolupament dels currículums Criteris que defineixen l estructura organitzativa Procediments d inclusió educativa Aprenentatge de la convivència Projecte lingüístic Altres aspectes
Concepte: el què Plantejament institucional i objectius de centre: Caràcter propi del centre: - ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu (LEC) - per als centres públics: el PEC s ha de comprometre expressament a complir els principis establerts a l article 93 de la Llei d educació Valoració de les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives de l alumnat Definició dels objectius o fites del centre que han de referir-se a l assoliment de les competències bàsiques i al màxim aprofitament educatiu Formulació dels criteris pedagògics que regeixen i orienten l activitat professional de tot el personal del centre
Concepte: el què Els Indicadors de progrés: Referits a: context, recursos, processos i resultats Referents: sistema d indicadors de centre Revisables periòdicament en funció dels resultats de l avaluació del centre Acotats temporalment ( 4 cursos ) Han d incorporar indicadors relatius a resultats o rendiments acadèmics d acord amb el que determini l Agència d Avaluació INDICADORS DE PROGRÉS DEL PEC INDICADORS DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ INDICADORS DE LA PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
Concepte: el què Indicador: variable o relació entre variables (generalment de tipus quantitatiu) la mesura de les quals al llarg del temps proporciona informació rellevant sobre la situació d una organització i el seu entorn i ajuda a la presa de decisions. Tipus d indicadors: Indicadors de context: variables internes i externes que permeten la interpretació i correlació dels altres indicadors en el procés d avaluació del centre Indicadors de recursos: mesuren l eficiència en l ús i la gestió dels recursos del centre Indicadors de processos: mesuren l eficàcia i l eficiència dels processos de centre en relació als resultats Indicadors de resultats: mesuren el grau d assoliment dels objectius del centre i el comparen amb l estàndard
Autoavaluació del centre PROCESSOS RESULTATS CONTEXT RECURSOS
Procés: el com A nivell de Centre Donar respostes clau: què fem, com ho fem, cap a on volem anar? El PEC actual, el RRI i els plans vigents de centre són els elements referencials sobre els quals s ha de construir el nou PEC i les NOFC Identificar els objectius de millora i els indicadors de progrés Planificar un treball participatiu per garantir el compromís de la comunitat escolar Termini ampli per a l elaboració o adaptació del PEC i les NOFC (fins a 4 anys) Construcció dinàmica i simultània del PEC i les NOFC A nivell d entorn Afavorir la vinculació del centre amb l entorn i el treball en xarxa Donar coherència a la relació entre el PZE i els PEC Impulsar la coordinació dels Projectes educatius dels centres a nivell de zona i d itineraris formatius
Procés: el com Concreció per al curs 2010-2011 Lideratge de l equip directiu i procés participatiu de la comunitat educativa: gestió del canvi Diagnosi de la situació del centre en relació a diferents continguts del PEC i les NOFC i possibles suports interns i externs Priorització dels continguts del PEC Planificació de l elaboració o adequació del PEC i de les NOFC: pla de treball que orienta i guia els processos / full de ruta - Adequació de les NOFC en relació a la convivència - Elaboració de la carta de compromís educatiu: reflexió en relació als principis i valors del PEC - Altres continguts del PEC
Autonomia pedagògica i organització dels currículums Concrecions curriculars per assolir les Cb i les específiques i aconseguir l excel lència en un context d equitat Incorporació d objectius addicionals i adopció de mesures en relació amb: - la distribució àrees i matèries per cicles i cursos - l ús del temps, dels espais i dels recursos didàctics - l agrupament alumnat - l assignació de tasques professorat - la formació del professorat Acció tutorial: objectius, organització i actuacions Projectes d innovació pedagògica i curricular Projectes didàctics propis: - Organització horària diferent de les matèries - Autorització del Departament si modifica total hores o màxim matèries per curs
L efecte-director L efecte-director és, normalment, un efecte indirecte, o millor, mediat: pot contribuir a construir les condicions i el context perquè es treballi bé a les aules: Després del professorat a l aula, el lideratge és el 2n factor que més contribueix als aprenentatges (25 %) Els líders contribueixen indirectament influint sobre altres persones o en les característiques de l organització. L èxit depèn de les decisions sobre a quins aspectes escolars dediquen temps i atenció. Bases d un lideratge amb èxit : formar les persones, marcar directrius, gestionant el currículum i redissenyant l organització. Tot lideratge depèn dels contextos específics, però els efectes són superiors on més es necessiten (ex. escoles en situacions difícils) Hi ha una relació positiva entre l increment de la distribució de rols i responsabilitats de lideratge i la continua millora dels resultats de l alumnat. No sol haver un projecte de dinamització o de millora d una escola que no tingui al darrera un bon equip directiu, malgrat no sigui el protagonista directe. Els líders escolars només poden influir en els resultats dels estudiants si tenen prou autonomia per prendre decisions importants sobre el currículum i la selecció i formació dels mestres. A més, les àrees de responsabilitat s han de concentrar en millorar l aprenentatge de l alumnat. (Antonio Bolívar, citant diverses recerques)