COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Documentos relacionados
Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Imatge 2: La galeria de màquines de l Exposició Universal de París. Dutert i Contamin

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Districte Universitari de Catalunya

3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós que emmarca l escola de pintura espanyola del segle XVII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

TEMA 3 y 5. CUADRO RESUMEN-COMPARATIVO ARTE ROMÁNICO Y GÓTICO

Districte Universitari de Catalunya

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

3.- Explica el context social, el polític i econòmic en el que es desenvolupà esta arquitectura.

Districte Universitari de Catalunya

ARTE GÓTICO EN EUROPA

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

TEMA III LA CIUDAD MEDIEVAL

Tema 5: Els ecosistemes

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Guia d Accessibilitat Web

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Trabajo Práctico Nº4 Románico y Gótico Valeria Jones. Propuesta de diseño realizada:

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

ÁRBOLES DEL MUSEO PRÍNCIPE FELIPE

Què és? Som el que mengem

Districte Universitari de Catalunya

PRONOMBRES REFLEXIVOS TU EL / ELLA USTED NOS NOSOTROS VOSOTROS ELLOS ELLAS USTEDES

TEMA III LA CIUDAD MEDIEVAL

ARTE GÓTICO. 1. Arquitectura

Districte Universitari de Catalunya

Instal lació de l aplicació 2xRDP:

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.

ESTILO GÓTICO (S. XII-XV)

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

CATEDRAL DE NOTRE DAME D'AMIENS, Amiens, Francia.

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Recorrido 2. Paraula de Seu

Contenidos funciones. cultura y sociedad. España. Principales características de las catedrales. Estilos artísticos.

Semipresencial o combinada

Districte Universitari de Catalunya

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

LA MADRID DE LOS AUSTRIAS

La época del Gótico 5 ACTIVIDADES DE REPASO

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

Districte Universitari de Catalunya

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Districte Universitari de Catalunya

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PARA MAYORES DE 25 AÑOS Convocatoria 2014 INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

PROCEDIMENT DE RECOMPTE DE MOTS

La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Docencia: Listado de asignaturas. Historia del Arte Español. Título de la asignatura: Historia del Arte Español. Créditos: 6 Nº horas/ semana: 2

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

Tossa de Mar. Paradís Blau de la Costa Brava.

HISTORIA DE LA ARQUITECTURA

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

FICHA TÉCNICA DE INTERVENCIONES ANALISIS DEL INMUEBLE

Asignatura. Arte Moderno. Universidad de Mayores Curso académico 2016/2017 Campus Alcalá

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

Tema 5 L època del gòtic

TRABAJO REALIZADO POR: ROCÍO MARÍN SILVA.

PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE DE EJERCICIO DE: HISTORIA DEL ARTE TIEMPO DISPONIBLE: 1 hora 30 minutos

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo?

PRINCIPALES ORBAS Y APORTES DE ARQUITECTURA DESDE LOS S. V AL XV

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Manual d'usuari. Funcionalitats Genèriques de les pantalles de SÒSTRAT

GRUES SUAREZ i SOLER 75 ANYS

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

Curso Monográfico GRANDES MAESTROS DE LA PINTURA BARROCA: CARAVAGGIO, VELÁZQUEZ, RUBENS Y REMBRANDT

ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014

Notre Dame de París (Nuestra Señora de París)

El arte gótico. Catedral de Toledo. Ayuntamiento. Palacio arzobispal. juzgados

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

Aquest és un fragment de l'entrada Porta Pintada, plaça de la del llibre Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni (en procés de publicació)

TEMA 5º. EL ARTE prerrománico y ROMÁNICO. arquitectura

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

TÈCNIQUES D EXPRESSIÓ PLÀSTICA TÉCNICAS DE EXPRESIÓN PLÁSTICA

T E M A. El gótico. [7.1] Cómo estudiar este tema? [7.2] El gótico: un arte nuevo. [7.3] El arte de los monasterios cistercienses

XVII JORNADES D ESCOLA RURAL. I a les aules, què? Des del secretariat de l escola rural, ja fa força temps que ens preguntem

Transcripción:

COMISIÓN GESTORA DE LAS EXERCICI A Imatge 1: Catedral de León, exterior. Segle XIII. El seu inici s'ha situat tradicionalment després de 1255. Imatge 2: Catedral de Burgos, exterior. Segle XIII Imatge 3: Catedral d'amiens, interior. 1236 Text: La volta de creueria, al transmetre les pressions a certs punts -dels que les arreplega l'arcbotant, en substitució del contrafort o les tribunes sobre les naus laterals- permet l'obertura de grans vans en el parament comprés entre els pilars. Així, es va eliminar el mur, reduint-se el suport als seus elements fonamentals. El mur va perdre per este procediment la seua raó constructiva. Era una zona neutra, que s'obria i tancava amb un parament de vidre de color. Este nou sistema no comportava, doncs, el pas d'una arquitectura de vans reduïts a una altra de grans finestrals, sinó l'eliminació del va i del mur substituïts per una nova solució: el parament translúcid com a única forma de tancament i d'il luminació de l'arquitectura. Per este sistema, l'interior gòtic roman completament aïllat i desconnectat lumínicament de l'exterior. Es trencava així, completament, amb la tradició de la decoració de revestiment aplicada al mur i utilitzada i utilitzada com a espai iconogràfic. La iconografia de les vidrieres es troba suspesa, sense referència al suport material que la produïx, i l'espai arquitectònic s'oferix desvinculat de l'entorn material de la ciutat i de la vida que envolta la catedral. Víctor Nieto Alcaide. La luz, símbolo y sistema visual. Cátedra, cuadernos arte cátedra. Madrid, 1978. PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de l'arquitectura gòtica. 3.- Explica el context social en què sorgix i es desenvolupa l'art gòtic. 1

COMISIÓN GESTORA DE LAS EXERCICI B Imatge 1: Francisco de Goya. Carles IV a cavall. Museo Nacional del Prado, Madrid, 1800. Imatge 2: Francisco de Goya. La gallina cega, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1788 Text 1. (sobre els retrats de Goya)... En tan complex i peculiar gènere pictòric busca aprofundir en l'ànima humana, unes vegades amb inaudita crueltat i una altra amb una clara simpatia cap al model; però, com en tota l'obra del pintor, hi ha una evolució que va des de les seues primeres obres, quelcom desmanotats, a les de maduresa, esplèndides en les seues anàlisis psicològiques; les transformacions també s'advertixen en la manera de presentar a les figures, i fins i tot de revelar la seua posició social per mitjançant dels símbols que els acompanyen, igual que en els aspectes tècnics, de vegades amb una modernitat en el concepte i una llibertat en la pinzellada l'audàcia de la qual resulta sorprenentment avançada per a la seua època. Juan J. Luna, Goya. Museo del Prado, Madrid, 1996, p. 27. Texto 2: A l'espanya del segle XVIII, socialment retardada i políticament reaccionària, els pocs intel lectuals oberts a les idees de l'il luminisme europeu (els "liberals") no són una força política, no poden fer més que viure amb aborronadora lucidesa la tragèdia d'una nació en procés de regressió dins d'una Europa en progressió. Goya és d'estos; per a ell, Europa és la brillant ironia amb què Tiepolo celebra els fastos de la decadència de Venècia, és la crítica social d Hogarth. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, Valencia, 1977, p. 35. PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Explica les característiques generals de la pintura de Goya i l'evolució de la seua obra. 3.- Comenta el context polític, social i religiós de l'espanya de Carles IV 2

COMISIÓN GESTORA DE LAS EJERCICIO A: Imagen 1: Catedral de León, exterior. Siglo XIII. Su inicio se ha situado tradicionalmente después de 1255. Imagen 2: Catedral de Burgos, exterior. Siglo XIII Imagen 3: Catedral de Amiens, interior. 1236 Texto : La bóveda de crucería, al transmitir las presiones a ciertos puntos de los que las recoge el arbotante, en sustitución del contrafuerte o las tribunas sobre las naves laterales- permitió la apertura de grandes vanos en el paramento comprendido entre los pilares. Así, se eliminó el muro, reduciéndose el soporte a sus elementos fundamentales. El muro perdió por este procedimiento su razón constructiva. Era una zona neutra, que se abría y cerraba con un paramento de vidrio de color. Este nuevo sistema no comportaba, pues, el paso de una arquitectura de vanos reducidos a otra de grandes ventanales, sino la eliminación del vano y del muro sustituidos por una nueva solución: el paramento traslúcido como única forma de cierre y de iluminación de la arquitectura. Por este sistema, el interior gótico permanece completamente aislado y desconectado lumínicamente del exterior. Se rompía así, completamente, con la tradición de la decoración de revestimiento aplicada al muro y utilizada como espacio iconográfico. La iconografía de las vidrieras se halla suspendida, sin referencia al soporte material que la produce, y el espacio arquitectónico se ofrece desvinculado del entorno material de la ciudad y de la vida que rodea la catedral. Víctor Nieto Alcaide. La luz, símbolo y sistema visual. Cátedra, cuadernos arte cátedra. Madrid, 1978. PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la arquitectura gótica. 3.- Explica el contexto social en el que surge y se desarrolla el arte gótico. 3

COMISIÓN GESTORA DE LAS EJERCICIO B Imagen 1: Francisco de Goya. Carlos IV a caballo. Museo Nacional del Prado, Madrid, 1800. Imagen 2: Francisco de Goya. La gallina ciega, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1788. Texto 1. (sobre los retratos de Goya) En tan complejo y peculiar género pictórico busca profundizar en el alma humana, unas veces con inaudita crueldad y otra con una clara simpatía hacia el modelo; pero, como en toda la obra del pintor, hay una evolución que va desde sus primeras obras, algo torpes, a las de madurez, espléndidas en sus análisis psicológicos; las transformaciones también se advierten en la manera de presentar a las figuras, e incluso de revelar su posición social mediante los símbolos que les acompañan, al igual que en los aspectos técnicos, en ocasiones con una modernidad en el concepto y una libertad en la pincelada cuya audacia resulta sorprendentemente avanzada para su época. Juan J. Luna, Goya. Museo del Prado, Madrid, 1996, p. 27. Texto 2: En la España del siglo XVIII, socialmente atrasada y políticamente reaccionaria, los pocos intelectuales abiertos a las ideas del Iluminismo europeo (los liberales ) no son una fuerza política, no pueden hacer más que vivir con desgarradora lucidez la tragedia de una nación en proceso de regresión dentro de una Europa en progresión. Goya es de éstos; para él, Europa es la brillante ironía con que Tiepolo celebra los fastos de la decadencia de Venecia, es la crítica social de Hogarth. Giulio Carlo Argan, El arte moderno. Fernando Torres, Valencia, 1977, p. 35. PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Explica las características generales de la pintura de Goya y la evolución de su obra. 3.- Comenta el contexto político, social y religioso de la España de Carlos IV. 4

COMISIÓN GESTORA DE LAS PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT HISTÒRIA DE L ART HISTORIA DEL ARTE HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI A / EJERCICIO A JUNY 2017 / JUNIO 2017 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1: Catedral de León, exterior. Segle XIII. El seu inici s'ha situat tradicionalment després de 1255. Imagen 1: Catedral de León, exterior. Siglo XIII. Su inicio se ha situado tradicionalmente después de 1255. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2: Catedral de Burgos, exterior. Segle XIII Imagen 2: Catedral de Burgos, exterior. Siglo XIII IMATGE 3 / IMAGEN 3 Imatge 3: Catedral d'amiens, interior. 1236 Imagen 3: Catedral de Amiens, interior. 1236

COMISIÓN GESTORA DE LAS PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT HISTÒRIA DE L ART HISTORIA DEL ARTE HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI B / EJERCICIO B JUNY 2017 / JUNIO 2017 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1: Francisco de Goya. Carles IV a cavall. Museo Nacional del Prado, Madrid, 1800. Imagen 1: Francisco de Goya. Carlos IV a caballo. Museo Nacional del Prado, Madrid, 1800. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2: Francisco de Goya. La gallina cega, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1788 Imagen 2: Francisco de Goya. La gallina ciega, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1788.