Benchmarking cooperatiu en Salut Mental: una eina d aprenentatge i millora

Documentos relacionados
Unitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

GICS (Grup de Gestió d Informació. Gestors de cites: Què són? Què fan? Què podem fer més?

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Missió de Biblioteques de Barcelona

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

PEL REGISTRE DE LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA EN CENTRES DE GENT

SEGURETAT DE PACIENTS CONTROL I SEGURETAT EN LES INTERVENCIONS

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Dependència influència territorial. Àrees bàsiques de salut. Hospitals. Direcció de Planificació i Avaluació Setembre 2004 Ref/ ABS-hospitals04

Territori i població Ciutat Vella

IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR Família Professional Sanitària. Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA

Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Programa formatiu online

II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011

Descobrim l aprenentatge autònom com a eina docent

LES PERSONES QUE FAN LA URV

Bloc Escola inclusiva

Grau de multimèdia. Disseny i codi, un espai de coneixement interdisciplinari.

e 2 esplais al quadrat

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Premi. L impulsen el Barcelona Institut d Emprenedoria i el Consell Social de la Universitat de Barcelona

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

Gestión de la calidad (ISO 9001)

Reciclar al professional sanitari en les noves tecnologies. Integrar en els hospitals nous serveis sanitaris de valor afegit.

Cataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

PLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

GRANS DIFERÈNCIES D EQUITAT D ACCÉS ALS RECURSOS SANITARIS ARREU DE CATALUNYA

CARTERA DE SERVEIS. Hospital Dos de Maig. Consorci Sanitari Integral. C. Dos de Maig, Barcelona Tel

FORMACIÓ HOSPITAL ASEPEYO SANT CUGAT

XIV Jornada d infermeria de cirurgia

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Telemedicina i Teleassistència mèdica.

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

FORMACIÓ PERMANENT DE LA UPC

Seguretat de Pacients a Catalunya

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

El Hospital Universitario de Salamanca, con 11 galardones, es el tercer centro que más distinciones TOP ha conseguido en los últimos diez años

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

Projecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

PLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA 2013 DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Pràctiques educatives basades en la neurociència a l institut Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet. Enrique Jimeno

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Treball Social i HC 3

12. SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ: QUALITAT, MEDI AMBIENT I PREVENCIÓ

Tipus de Currículum Vitae

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

Seguretat informàtica

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Seguretat en els mecanismes de transmissió i en el fet de compartir informació assistencial

Inici curs escolar Barcelona

Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

HIGIENE AMB VALOR AFEGIT

Qüestionari d avaluació

HISTORIA CLÍNICA EMBARCADA + GESTIÓN DE FLOTAS

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

Compromís de puntualitat Per a la humanització del usos del temps a Girona

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

POSTGRADO EN: Atención en comorbilidad psiquiátrica y adicciones: patología dual. Mayo 14 Junio 15 (1ª Edición)

CRM, EL DESAFIAMENT DE LA CLIENTELA

La participació de Catalunya i Espanya en el programa Interreg i en el nou objectiu de Cooperació Territorial Europea

22 GENER 2015 XARXA BCN - RESILIENT

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

CERTIFIED ASSOCIATE IN PROJECT MANAGEMENT PROJECT MANAGEMENT PROFESSIONAL

Semipresencial o combinada

Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic)

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

Disseny i anàlisi comparatiu d un doble difusor respecte un difusor convencional de Formula1

Jornada del Pla de salut a Barcelona ciutat

Transcripción:

Benchmarking cooperatiu en Salut Mental: una eina d aprenentatge i millora Dr. Joan Maria Ferrer Barcelona, 17 d octubre del 2013

Benchmarking El benchmarking té com a finalitat identificar i estimular l adopció de bones pràctiques en els àmbits assistencial, la gestió de processos clau, les àrees funcionals o espais d intervenció. A partir d indicadors significatius prèviament consensuats, i d una anàlisi i debat conjunt dels resultats del grup, vol cercar un coneixement i aprenentatge compartits, que motivi a plantejar millores en els processos i resultats. A través del benchmarking amb indicadors de gestió i qualitat es pretén quantificar impactes en la millora de la qualitat i seguretat de pacients, la satisfacció dels professionals i l eficiència en l ús dels recursos.

1ª etapa (2006-2009): el pionerisme de la Salut Mental 1. Origen Iniciativa del Consell de Sector de Salut Mental (2006) 22 Indicadors de Gestió que exploren: activitat, accessibilitat, resultats en salut, resultats econòmics i recursos humans Taula de Gerents y Taula Tècnica Benchmarking Indicadors Gestió (2010) 2. L etapa 2006-2009 CAS Hosp. MiLLE 15 entitats Hop. Subaguts HD Infantojuvenil Hosp. Aguts HD Adults CSMIJ Centre Dia CSMA 0 5 10 15 20 25 30 35 Participants Llits Hosp. Aguts 11 > 400 Hop. Subaguts 8 > 270 Hosp. MiLLE 5 > 1250 Població CSMA 30 > 2.800.000 CSMIJ 19 > 550.000 CAS 4 > 680.000 Nº Places Centre Dia 24 > 700 HD Adults 14 > 400 HD Infantojuvenil 9 > 150 Total participants 124

Dispositius Ambulatoris CSMA, CSMIJ, CAS Hospitalització Hospital Dia, Aguts, Subaguts, MILLE, PSI, Centre de Día Sessió Formativa Q-Cat II Societat Catalana de Qualitat Assistencial Arees Temàtiques Activitat Accesibilitat Resultats de Salut Dotació econòmica Recursos Humans

Anàlisi multi-indicadors seleccionats (CSMA, 2008) Visites/habitant 114 256 7 1ªVisita/1000 hab 9 18 5 LE 1ª visita (d) 7 11 56 5 Rati Suc/1ª visita 7 18 7 0,5 5,5 Taxa d ingrès Pob.assignada/psiq. 7 13.997 30.973 5

Anàlisi exploratòria de resultats (CSMA, 2009) Ingressos econòmics i pacients atesos (CSMA, 2009) Visites de pacients i personal assistencial directe (CSMA, 2009) Bona correlació Coeficient de Correlació = 0,848 Coeficient de Correlació = 0,915 En general s observa variabilitat en els resultats obtinguts. Sobta el resultat de CSMA 14 per la seva alta dotació econòmica, baixa població i només disposa de programa TMS No hi ha variacions en productivitat. Els centres s adequan als recursos disponibles. Els dispositius amb PSP realitzen menys visites per personal assistencial directe respecte la mitjana. La contractació de programes de suport a la primària té influència en el comportament de variables com el nombre de visites. A més, la territorialitat i el grau de dispersió geogràfica influeixen sobre els fluxos de demanda.

2ª etapa (2010-2013): desenvolupament estratègic Gestió Aplicada Compromís de promoure el desenvolupament de gestió aplicada: passar del coneixement a l acció, posant en valor la millora dels resultats assistencials i de gestió Compartir, apendre i aplicar A través d una modalitat de benchmarking orientada a: compartir, apendre, aplicar Millora de processos clau Amb un enfocament a la millora de processos clau: pels quals es consensuen els criteris de bona pràctica i uns 4-5 indicadors per a l avaluació Fer-se preguntes Aplicant una metodologia que acompanyi a les organitzacions motivades a fer-se preguntes i repensar junts la forma d obtenir els millors resultats Produïr coneixement Que té per finalitat produïr i documentar coneixement i estimular l aplicació de canvis que hagin demostrat efectivitat.

1 Per què fer benchmarking a La Unió? 1. La Unió al servei del creixement de les organitzacions associades i recolzant l'excel lència en els seus resultats Compartint informació rellevant amb l objectiu de millora dels resultats Font d aprenentatge compartit, cercant l'excel lència com a mèrit 2. La Unió, espai de reflexió per generar coneixement compartit Identificar i aprendre de les bones pràctiques Creant un clima de confiança fonamentat en el compromís ètic de confidencialitat 3. La Unió posant en valor el que fan i aprenen les organitzacions sanitàries i d atenció a la dependència Posant en valor la innovació de les organitzacions Divulgant el coneixement compartit

2 Metodologia pròpia d aprenentatge i millora 1. Dues metodologies comunes de fer benchmarking Experiències (benchmarking qualitatiu) A partir d indicadors de procés i resultat (benchmarking quantitatiu) 2. Orientat al interès dels professionals Gerents i Directius Professionals assistencials 3. Constitució i dinàmica Per iniciativa dels Consells de Sector i Consells Tècnics Assessors Servei que s ofereix als associats amb el suport de Fundació Unió Flexible i obert, adaptat als interessos dels participants

3 La plataforma web Benchmarking UNIÓ 1. Plataforma web Desenvolupada per Fundació Unió amb suport tecnològic d Athenea Solutions Administrada completament per Fundació Unió Tractament anonimitzat i confidencial de tota la informació 2. Orientat a aportar valor afegit Accesibilitat i tractament de informació a temps real Visió sectorial dels resultats de conjunt Eines d anàlisi de la informació compartida 3. Metodologia de treball Adaptada al interès dels participants Grups de discussió i anàlisi Conducció metodològica de Fundació Unió Preu asequible per l organització http://benchmark.uch.cat/

Un procés d aprenentatge Algunes vivències en 10 frases 1. Ajudeu nos a fer allò que no podem fer sols (associat de La Unió, en sessió de treball del pla estratègic) 2. Això no és una primera visita (directiu de salut mental) 3. Canviem la definició (de l indicador) per reduïr la variabilitat (cap de servei) 4. Posa hi també el nombre de llits (gerent hospital) 5. Ho hem comentat en el nostre Comitè directiu i sens ha caigut la cara de vergonya (directora d infermeria, sobre el % de pacient amb dolor post quirúrgic) 6. Que no ho vegi el gerent (responsable d àrea) 7. Mai havia reflexionat sobre el que faig be (gerent hospital 1) 8. Els meus (professionals) han de venir doncs ho fan molt be (gerent hospital 2) 9. Pensàvem qe ja ho feiem be, però d altres ho fan millor (professionals hospital 2) 10. Pot ser no hauriem de prendre la pressió arterial com ho estem fent (metge de familia)

Fites a destacar del procés 1. Compartir resultats i aprendre dels altres (gran exercici d humilitat) 2. Identificar alguna bona pràctica i reflexionar com obtenir millors resultats (compartits amb generositat) 3. Servir a enriquir el debat dels gestors (que han de liderar la qualitat) focalitzant esforços en la millora (impacte a l interior de l organització)

Entitats participants 2013 ACEBA, Associació Catalana d'entitats de base Associativa Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental Capio. Hospital General de Catalunya/Sagrat Cor Centre Psicoteràpia Barcelona-Serveis de Salut Mental - CPB SSM Clínica Barceloneta Clinica Girona Clínica Salus Infirmorum Consorci d'atenció Primària de Salut de l'eixample Consorci Hospitalari de Vic Consorci Sanitari de l'alt Penedès Consorci Sanitari del Garraf Consorci Sanitari Integral Corporació Sanitària Clínic Corporació Sanitària Parc Taulí Fundació Casal de Curació Fundació Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fundació Hospital Comarcal Sant Bernabé Fundació Hospital de l'esperit Sant Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Fundació Hospital Sant Pere Claver Fundació Institut Guttmann Fundació Orienta Fundació Pere Mata (Pere Mata Social SA) Fundació privada Hospital de Campdevànol Fundació Puigvert. IUNA Fundació Sanitària de Mollet Fundació Vallparadís Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor. H. Sagrat Cor Martorell Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor. H. Sant Rafael Gestió i Prestació de Serveis de Salut Gestió Pius Hospital de Valls Grup Sagessa Hospital Plató Fundació Privada Hospital Sant Celoni FP Hospital Sant Joan de Déu d'esplugues Institut d'assistència Sanitària INAD-Consorci Mar Parc de salut de Barcelona Institut Pere Mata Mútua Terrassa Mutuam, MPS Parc Sanitari Pere Virgili Parc Sanitari Sant Joan de Déu Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris Fundació Privada SM DEP TS SS AE AP INF SG Dispositius 179 7 5 15 25 44 40 11 Entitats 15 4 5 15 22 9 25 10 Moltes gràcies

Visió general de la plataforma

Detall de indicadors per dispositiu (ranking)

Detall de resultats per dispositiu (valors)

Perfils de distribució per indicadors (i tendència)

Eina d anàlisi exploratòria i correlació

Introducció senzilla de dades i fòrum