tema 12 Preposicions i conjuncions

Índex 12.1. La semàntica de les preposicions i de les conjuncions 12.2. Remarques sobre l ús d algunes preposicions i conjuncions 12.3. Caiguda de preposicions

Índex 12.0. Els conceptes 12.1. La semàntica de les preposicions i de les conjuncions 12.2. Remarques sobre l ús d algunes preposicions i conjuncions 12.3. Caiguda de preposicions

preposició Categoria de paraules que serveix per a subordinar un nom a un altre nom. taula de metall botiga d articles de neteja el cotxe del teu germà (està cansat de no fer res)

conjunció categoria de paraules que serveixen per a coordinar i subordinar oracions. No viu ací, sinó que viu allà. Es dedica a comprar mobles i a vendre ls restaurats No ve a classe perquè ja s ho sap tot Vindrà a classe si obté el permís que necessita

exemples (1/2) Pere ha vingut de matí Pere ha vingut a les set Pere ha vingut mentres dinàvem

exemples (1/2) Pere ha vingut de matí Pere ha vingut a les set Pere ha vingut mentres dinàvem CCT

exemples (2/2) Pere va arribar abans de la mitja nit Pere va arribar abans que tocara la campana Pere s ha gitat damunt del llit Damunt que arriba tard, va i s enfada

exemples (2/2) Pere va arribar abans de la mitja nit Pere va arribar abans que tocara la campana Pere s ha gitat damunt del llit Damunt que arriba tard s enfada Les paraules poden canviar de categoria sintàctica sense canviar de contingut semàntic?

més exemples Ve de sa casa preposició Ve de treballar conjunció Va al mercat Va a comprar fruita Passeja pel camp He comprat iogurts per guanyar en salut

és normal que puguen aparéixer oracions en les posicions típiques dels noms, ja que les oracions són construccions nominals: taula de fusta taula de fusta olorosa taula de la cuina taula que vas comprar (nom) (nom qualificat) (nom determinat) (nom predicat)

és normal que puguen aparéixer oracions en les posicions típiques dels noms, ja que les oracions són construccions nominals: necessite pa necessite pa de poble necessite molt de pa de poble necessite pastar farina

conclusió La distinció entre preposició i conjunció no aporta cap benefici Pot enterbolir la comprensió del concepte oració composta: * oració prin. + conjunció + oració sub.

revisió de la definició Conjunció (incloent-hi les preposicions): Categoria de paraules que serveix per a subordinar un constituent nominal a un altre. Ex.: [taula] de [metall] [botiga] de [articles de neteja] [3ps passeja] per [el camp] [3ps està cansat] de [3ps no fer res] [Pere va arribar] abans que [tocara la campana]

preposicions més bàsiques de lloc: relacionades amb el moviment: de (origen) per (trajecte) a (destí) independents del moviment: en (situació) de companyia, d instrument: amb

valors bàsics i secundaris Ve de l hort (origen) Ve de treballar (anterioritat) Està content de treballar (causa) Va a l institut (destí) Posa aigua a calfar (posterioritat) Passeja pel carrer (pluralitat de punts, trajecte) L han contractat per espavil lat (causa)

valors relacionats amb fets enllaçats (causes i efectes) causal consecutiu final condicional concessiu adversatiu

causal efecte conjunció causa conjunció causa, efecte

causal Han tancat les finestres perquè feia massa fred. Ja que no m ho vols dir, m ho inventaré. Com ja han marxat, jo no em quede més temps. Com que ningú no m atenia, me n vaig anar. Vist que no has acabat, no eixiràs al pati. Atés que t han encarregat l edició, hauràs de revisar-ne els originals. Cal que procedim amb molta cautela, per tal com passem moments molt delicats. Puix que hi teniu tanta amistat, demaneu-los-ho vosaltres mateixos.

consecutiu causa conjunció conseqüència o efecte

consecutiu No heu acabat, de manera que no us pagarem el sou. No heu acabat; no us pagarem, doncs, el sou. No heu acabat, i no us pagarem el sou. Va parlar de (tal) manera, que ja no el van tornar a invitar. S ho arreglaran de (tal) forma que tothom quedarà content. Corre tant que sembla un atleta professional. Corre que sembla un atleta professional.

final acció conjunció causa final Li van donar les claus perquè obrira la porta (per a que, no normatiu) Toca el botó perquè s apague la llum (per a que, no normatiu)

condicional conjunció causa hipotètica, efecte previst efecte previst conjunció causa hipotètica

condicional Si hi estàs d acord, començarem demà. {Mentre (que)/mentres} hi haja proves en contra, no m adheriré a la proposta. Sols que ho admeta implícitament, l alliberaran. Amb que ho sol licite és prou. Només que passen llista el descobriran. Posat que no hi haja problemes, començarem demà. Llevat que hi haja problemes, començarem demà. En cas que arriben demà, aviseu la policia. Essent així, em quede. Rentat de nou, encara farà goig.

concessiu conjunció causa, no efecte conjunció fet, fet imprevist o sorprenent posterior

concessiu Encara que haja plogut a temps, la collita no serà bona. Per més que te n rigues, no em faràs posar nerviós. Malgrat que estudiava, no es presentava mai a les oposicions. Per bé que tenia molta experiència, no el van cridar. Tot i que és major, es conserva molt àgil.

adversatiu fet, conjunció fet imprevist o sorprenent posterior no causa, conjunció efecte causa, conjunció no efecte però suma sinó exclou

adversatiu Els actors no eixien a saludar, però el públic els hi va obligar. Estic content però cansat. El Sena no passa per Lió, sinó per París. Encara que els actors no eixien a saludar, el públic els hi va obligar (concessiva).

concessiu #conjunció fet considerat anterior adversatiu conjunció fet considerat posterior

consulteu els documents conjuncions1.pdf i conjuncions2.pdf de l apartat d apunts de la pàgina web de l assignatura.

causals *degut a amb valor causal: *Degut a les tensions polítiques, calia arribar a una solució A causa de les tensions polítiques, calia... Correcte si degut és un Pp que concorda (gènere i nombre) amb el seu antecedent: La crisi va ser deguda al preu del petroli. *doncs amb valor causal (si equival a perquè o ja que): *Et felicite ara, doncs per Nadal no podré Et felicite ara, {ja que/perquè} per Nadal

doncs Aquestes dos rectes són paral leles, doncs no es toquen. (per tant) ja que no es toquen. (perquè)

causals *D ací o *D aquí amb valor causal: *D ací es dedueix que les investigacions són errònies {D això/per això/per aquest motiu} es dedueix que les investigacions són errònies. *Posat que amb valor causal: *Posat que heu fet bondat, anirem d excursió {Vist que/donat que/ja que} heu fet bondat, anirem d excursió. Correcte amb valor condicional: Posat que feu bondat, anirem d excursió. ( Si feu bondat, anirem d excursió).

finals *Li van donar la clau per a que obrira la porta Li van donar la clau perquè obrira la porta *El van fer ministre per a que resolguera la situació El van fer ministre perquè resolguera la situació

condicionals (1/2)??A dir veritat, em deixes de pedra {Si t he de ser franc,/la veritat és que} em deixes de pedra.??a jutjar pel que diu, té la raó de part seua {Si és cert/segons} el que diu, té la raó *A no ser que hi haja un miracle, la casa s arruïnarà Si no hi ha un miracle, *Et faran fora del partit, a no ser que canvies d idea Et faran fora del partit, si no canvies d idea. Et faran fora del partit, si no és que canvies d idea.

condicionals (2/2) *{A/De} no ser per *De no ser per tu, m hauria ofegat Si no haguera sigut per tu, m hauria ofegat.

per / per a useu-les segons el vostre sentiment lingüístic. per (causa): ho faig per tu per a (destí, finalitat): ho faig per a tu causa final: per Què vol dir pour qua? Per què. Home!, per saber-ho.

què és la caiguda de preposicions? És la desaparició d algunes preposicions quan les seguiria la conjunció que. Quines són les preposicions afectades? de, en, a (amb)

caiguda de de adonar-se de M he adonat Ø que era present. cansar-se de S han cansat Ø que els elogien tant. Abans de Abans Ø que es casaren. provindre de L error prové del fet que s han confós.

caiguda de en tindre interés en Tinc interés Ø que vegeu les pintures. Confiar en Confia Ø que ho farà bé. Estar d acord en Estic d acord Ø que ho tractem. Complaure s en Es complauen en el fet Ø que els visiten.

caiguda de a Acostumar-se a S ha acostumat Ø que li ho facen tot. Tindre dret a Tinc dret Ø que m ho expliques. Exposar-se a S exposa Ø que el negoci falle. Ajudar a Alguns detalls ajuden a fer que la casa siga més bonica.

advertiment *Confia en que ho acabarà demà. **Confia en què ho acabarà demà. Confia Ø que ho acabarà demà.

(Canvi de preposicions) Davant d infinitiu, la preposició en (amb) canvia a a o de : Confia de passar-ho bé. (L amenaçava d expulsar-lo.)

origen possible posar en un lloc (real o figurat) posar aigua a bollir (posar en un lloc / posar a + inf) de (anterioritat), en (interioritat, simultaneïtat), a (posterioritat) ve de treballar té interés en sentir-lo ve a treballar posar aigua a bollir en un lloc