PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE

Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta Gener 2008 PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE Equip redactor: Xavier Llistosella; Montserrat Pàmies; Margarita Bertran, arquitectes. Col laboració: Ignacio Comas, arquitecte.

INDEX 1.- Memòria de la informació. 1 1.1.- El medi natural de Sant Cebrià. 1 1.2.- Orígens de les edificacions rurals del municipi. 3 1.3.- Tipologia de la masia tradicional a Sant Cebrià. 3 1.4.- Planejament vigent. 4 1.5.- Marc legislatiu. 5 1.6.- Justificació i conveniència del Pla Especial del Catàleg de Masies. 6 2.- Memòria de la ordenació. 7 2.1.- Abast del Pla Especial del Catàleg de Masies. 7 2.2.- Objectius del Pla Especial. 8 3.- Determinacions normatives. 10 4.- Plànols. 3.1.- Disposicions generals. 10 3.2.- Determinacions del Pla especial. 11 3.3.- Catàleg de fitxes. 15 1.- Situació. 2.- Topografia actual. E: 1/15.000 3.- Masies i cases rurals. E: 1/10.000 4.- Altres edificacions en el sòl no urbanitzable E: 1/10.000

PLA ESPECIAL CÀTALEG DE MASIES I CASES RURALS Sòl no urbanitzable de Sant Cebrià de Vallalta MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ 1.1 EL MEDI NATURAL DE SANT CEBRIÀ Morfologia i Territori Sant Cebrià és un municipi muntanyenc amb una superfície de 15,50 km2 situat a la comarca del Maresme, per damunt de Sant Pol de Mar. Limita al nord amb els municipis de Tordera, Pineda de Mar i Sant Celoni, per l est amb Calella, pel sud amb Sant Pol de Mar i per l oest amb Canet de Mar i Sant Iscle de Vallalta. La forma territorial de Sant Cebrià de Vallalta es caracteritza per un seguit de carenes, que conformen les capçaleres de la riera de Vallalta i que queden identificades en el paisatge amb el mosaic dels hivernacles de túnel on es practica el conreu tradicional de la zona, la maduixa. El municipi de Sant Cebrià de Vallalta, té 165 ha al nord del seu terme municipal dins l espai del PEIN Montnegre-El Corredor, espai que forma part del sector nord de la serralada Litoral i considerat conjunt del territori català singular o emblemàtic, representatiu dels sistemes naturals. Històricament, el cultiu de vinyes va ser el primer conreu que es va afincar a Sant Cebrià a mitjans del segle XIX. Posteriorment, es va introduir la patata primerenca, sense massa èxit i, als anys 60-70 del segle XX, es va implantar la maduixa, el que ha estat en els darrers anys el conreu principal de Sant Cebrià, però que en l actualitat està en regressió. Els terrenys agrícoles i forestals representen més del 79 % de la superfície del terme municipal. Les principals activitats productives que es desenvolupen en el sòl no urbanitzable de Sant Cebrià de Vallalta són les agrícoles de conreu protegit. La coneguda dinàmica de l activitat agrícola d aquesta zona va influir en l aparició de diverses masies i cases de pagès, comportant en la majoria d elles la necessitat de afincar-si la família per dur a terme el control, l organització, seguiment i vigilància de l activitat. Per això no és estrany descobrir en el territori un escampall de masies i construccions, inicialment destinades a aquesta finalitat. El predomini és per això les abundants masses forestals a la part alta del terme, que cada cop van avançant i que sens dubte podrien contribuir a la riquesa productiva de l explotació forestal. L orografia tan complicada, ha concentrat usos a la llera de les rieres importants, principalment a la de Vallalta, on trobem una petita presència industrial i uns quants 1

usos propis del medi natural (càmping, garden i pitch&putt) que aprofiten el poc sòl amb pendent acceptable per la seva implantació. Població i Accessibilitat Es tracta d un municipi molt muntanyós, històricament de difícil accessibilitat i per tant poc poblat. L àrea més poblada que configura el nucli més històric es situa principalment a la vall al revolt de la riera de Vallalta, la més important del municipi, tot i que una bona part de la població, quasi el 50%, es consolida en urbanitzacions que s enfilen dificultosament per les vores de les valls de les dues rieres principals, la riera de Vallalta i la d en Mates. Les vies d accés del municipi tenen una jerarquització molt important. En primer lloc tenim la carretera principal, la BV-5128 de Sant Pol de Mar a Sant Iscle de Vallalta, que és l entrada al municipi i la principal via de comunicació de Sant Cebrià amb el seu entorn, tant proper com llunyà, ja que també és la via d accés a l autopista C-32. D aquesta via, surten les diferents carreteres que donen accés a les diferents urbanitzacions del municipi, Castellar d Índies, Can Bartomet, Can Palau, Vistamar i Can Domènec. Aquestes urbanitzacions creades als anys 70-80, i la seva situació geogràfica en les vessants de les valls, fan que el seu accés sigui molt complicat i dificultós, amb vies asfaltades de forts pendents. 2

A part dels accessos a les urbanitzacions, i entrant en l accessibilitat més pròpia del medi natural, hi ha diferents camins rurals de sorra que donen accés a les diferents edificacions de l àmbit rural que hi ha al municipi, així com un camí que travessa el parc del Montnegre-El Corredor per la seva vigilància i conservació. Totes aquestes vies configuren l estructura d un sistema de camins complert que dona accés a tot als veïnats i cases de pagès del municipi, estructurant el territori i contribuint a complementar un paisatge agrícola i/o forestal. 1.2 ORÍGENS DE LES EDIFICACIONS RURALS DEL MUNICIPI Les masies i cases rurals són bastant nombroses en tot el terme i deriven de l antic condomini de la Inquisició, fet que influeix en que la majoria de les masies presents al municipi no responguin a l evolució típica de les masies i cases rurals d altres municipis propers. La presència i permanència del condomini va privar al municipi de Sant Cebrià a l exposició del trànsit i l establiment normal durant segles, utilitzant el corredor del municipi exclusivament pel trasllat de presos fins la desaparició del condomini a principis del s. XVIII, quan el municipi es va obrir a l exterior, i es van produir els primers assentaments, que van propiciar l aparició de les masies més antigues. Per això, la gran major part de les masies i cases rurals del terme municipal són posteriors a l any 1714 i quasi totes elles han estat molt reformades i/o restaurades. 1.3 TIPOLOGIA DE LA MASIA TRADICIONAL DE SANT CEBRIÀ La utilització de les construccions agrícoles i necessitats de la casa o llar del pagès i la seva família, ha creat en el transcurs de la història un patró de tipologia de la casa rural catalana molt característic i que ha anat evolucionant al llarg del temps. En aquest aspecte Sant Cebrià és un municipi únic, ja que amb l aïllament provocat pel pes de la seva història, les edificacions no van ésser exposades a les diferents evolucions de les llars de l època medieval i les masies del municipi son totes de la mateixa època, de finals del segle XVIII. 3

Per això, les edificacions del medi natural de Sant Cebrià de Vallata s identifiquen amb una tipologia molt homogènia, quasi be única, totalment repetitiva, provinent de la mateixa època, amb volums grans i compactes de gran austeritat: La coberta acostuma a ser de teula aràbiga, a dues aigües, formant un espai sotacoberta aprofitable. Les façanes força opaques estan concebudes amb una petita proporció del buit sobre el ple, en general amb poques obertures i sense grans composicions. La majoria i la gran major part presenten una planta baixa i unes golfes. Els materials utilitzats són els propis del medi rural; sense predomini de materials nobles. Les edificacions rurals del municipi de Sant Cebrià no se ls atribueix genèricament una vàlua arquitectònica destacada, sinó que la història, la tradició i manteniment de la tipologia, així com la integració en el paisatge predominen donant-lis els valors que s identifiquen amb aquest territori. Les intervencions sofertes al llarg del temps per l acondicionament, recuperació i conservació de les masies, han respectat en gran part la volumetria essencial i originària. 1.4 PLANEJAMENT VIGENT Actualment s està redactant i tramitant un nou Pla d Ordenació Urbanística. El planejament vigent en quant a la regulació del sòl no urbanitzable no és massa extens ni exhaustiu i no incorpora cap inventari ni catàleg d edificacions. El sòl no urbanitzable del Pla general vigent estableix la següent qualificació en zones: Sòl rústec (d1): Admet els usos agrícoles, forestals, ganaders i recreatiu en el medi natural. Es permès l ús extractiu si s adopten les mesures oportunes per evitar deterioraments del medi ecològic. La parcel la mínima per situar una construcció per habitatge familiar o instal lacions d interès social o d utilitat pública és de 40.000 m2 a menys que la parcel la provingui d una segregació anterior al P.G., que serà de 20.000 m2. L edificació es tindrà que situar a 20 metres o més de l eix de les carreteres i camins existents. Les edificacions que es realitzin hauran de fer servir les xarxes de carreteres i camins preexistents, i els serveis a les finques s hauran de resoldre per gestió individual en cada cas. Sòl protegit de valor agrícola (d2): És el situat al llarg de les rieres de Vallalta i la d en Mates, que són les zones més planeres del municipi. 4

El seu valor agrícola i paisatgístic fan necessari mantindre l ús i la configuració actuals de la zona, en funció de l equilibri ecològic de la població. Està expressament prohibit edificar en aquesta zona, admetent-se petits coberts per l emmagatzematge dels estris propis de l explotació agrícola. Es prohibeix tot ús o modificació que puguin resultar perjudicials a les qualitats que motiven la seva protecció. Sòl especialment protegit (d4 preparc i d5 parc) Formen part totes aquelles àrees de sòl no urbanitzable les qualitats paisatgístiques de les quals o el seu significat popular fan recomanable una política de manteniment de la seva situació actual. d5 parc: Es conservarà el caràcter de l arbolat, jardins, àrees de vegetació i altres de similars existents. S autoritzen obres de consolidació, conservació i millora de les edificacions actuals, però es prohibeix qualsevol tipus de nova edificació en la zona. d4 preparc: Es permet l edificació, sempre en parcel les de mínim 5 hectàrees i amb una separació de 20 metres a les carreteres o camins existents. Els serveis a les finques s hauran de resoldre per gestió individual en cada cas. Es permeten els usos agrícoles, ganaders i forestals juntament amb el d habitatges familiar Sòl no urbanitzable d assentament turístic temporal (d3): Es el sòl que degut a les seves característiques i usos existents permet l ús residencial mòbil, sent aquest l únic us permès. Les edificacions relacionades no podran sobrepassar els 4 metres i una ocupació del 5% de l àrea total. En aquestes àrees es prohibeix expressament l estada de caravanes fora de la temporada turística. 1.5 MARC LEGISLATIU Aquest Catàleg de Masies i Cases rurals del sòl no urbanitzable es confecciona paral lelament als treballs del Pla d Ordenació Urbanística de Sant Cebrià de Vallalta. No obstant, la seva tramitació serà totalment independent. La confecció d aquest catàleg de masies i cases rurals dona compliment al decret legislatiu DL 1/2005 del Text refós de la Llei d urbanisme i desplegament del seu Reglament D 305/2006 del 18 de juliol, per quant serà un instrument necessari per procedir a l aprovació de les autoritzacions d obres de rehabilitació i reforma de les edificacions incloses. 5

Per l elaboració d aquest Catàleg de masies i cases rurals s han seguit els criteris establerts a l article 47.3 del text refós de la llei d urbanisme, el qual especifica que el caràcter de les edificacions incloses han de contenir raons històriques, arquitectòniques, mediambientals, paisatgístiques o socials. Totes aquelles edificacions existents en el sòl no urbanitzable no provistes de les raons anteriors, es recullen en un llistat independent del marc jurídic d aquet catàleg. L autorització de les obres per la intervenció en aquestes edificacions estarà condicionada al compliment de les determinacions normatives que s estableixen en aquest catàleg i al decret legislatiu 1/2005 (text refós de la llei d urbanisme). La redacció del Pla d Ordenació Urbanística haurà de contemplar les determinacions normatives i intencionalitat d aquest Pla especial i no entrar en contradicció amb tot allò que faci referència a les edificacions en el sòl no urbanitzable. 1.6 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DEL PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Sant Cebrià de Vallalta és un municipi amb un gran valor paisatgístic, el qual instrumenta el valor patrimonial local més important. Degut a la seva orografia, Sant Cebrià amaga molts indrets i racons, de difícil accessibilitat, amb un caràcter paisatgístic especialment rellevant i a més, sobretot a la llera de les rieres, el valor de la vegetació i de les espècies en general és indiscutible. Per altra banda, degut al seu passat històric i morfologia del territori entorn les rieres i torrents, Sant Cebrià també disposa de camins amb un alt valor patrimonial, com són el camí de Canet, el de Sant Cebrià a Sant Andreu o el de Ca L Isidro. L aprofitament històric del medi rural va relacionat amb la necessitat de vigilar-lo, cuidar-lo, gaudir-lo i per tant construir instal lacions con graners, coberts i d altres per guardar els estris del camp, així com l habitatge familiar com casa de pagès i en molts casos la masoveria. Actualment, la raó d existir d aquestes masies ja no és l originaria, ja que la seva funció principal de llar per la família que es dedica a l explotació agrícola de la finca no és la nota predominant, tot el contrari, el medi natural agrícola dels conreus protegits que fins fa poc era l activitat productiva més destacada del municipi, es veu cada vegada més ofegada, a l espera de noves perspectives. Tot i així les masies i cases rurals continuen convivint amb un medi natural de gran valor ecològic i potencialment productiu que no s ha de menysprear. La recerca dels instruments necessaris per la recuperació, foment i permanència dels valors originals del medi natural passen també per evitar l abandó de les edificacions rurals i la migració dels seus propietaris cap a àmbits més urbans Per això, cal dotar-les de noves activitats, regularitzant-ne els usos i permetre les intervencions necessàries pel condicionament de les edificacions. Aquesta és la raó principal d aquest Pla especial del Catàleg de Masies i Cases rurals, que serà l instrument necessari d acord a la legislació sectorial, per iniciar la recuperació. 6

PLA ESPECIAL CÀTALEG DE MASIES I CASES RURALS Sòl no urbanitzable de Sant Cebrià de Vallalta MEMÒRIA DE L ORDENACIÓ 2.1 ABAST DEL PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Aquest Pla especial afecta a les masies i cases rurals incloses dins la classificació de sòl no urbanitzable del terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta. El Pla especial pretén identificar les edificacions en el territori, per després poder regular les intervencions que hauran de permetre a les masies ser utilitzades pel seu destí i conservació, evitant d aquesta manera l abandó i conseqüent degradació. Aquest Catàleg de masies i cases rurals comprèn les edificacions seleccionades d acord al criteri establert a l article 47.3 del text refós de la LUC, sobre l existència de valors o raons arquitectòniques, històriques, mediambientals i socials. Aquestes masies són les següents: 2.- Can Plana de Baix. 3.- Can Recasens. 4.- Can Cona. 7.-Can Parera (Can Gaspar). 9.- Cal Carreter. 11.- Can Llovet. 13.- Can Jan. 14.-Can Plana de Dalt. 15.- Can Madró. 16.- Cal Moliner. 18.- Can Patxoca. 19.- Can Ferran. 20.- Can Terrades. 21.- Can Ventura. 22.- Ca La Goita. 23.- Ca L Estrany. 24.- Can Lledó. 25.- Cal Correu. 26.- Cal Sant. 30.- Can Rosa. 31.-Can Vallfogona (Can Batlló). 37.- Can Mates. 38.- Can Pau Bacs. 39.- Can Xuxa. 40.- Can Matet. 49.- Can Sagal (Can Salicrú). 51.- Can Jan Petit. 52.- El Molí de Baix. 55.- Can Met Vicens. 57.- Can Pi. 58.- Can Borrell. 59.- Ca L Utrillo. 60.- La Hacienda. 61.- Can Met. 62.- Can Roma. 65.- Can Rata. 69.- Migdia 1. 7

La resta d edificacions existents en el medi rural que no han estat incloses en el Catàleg, predominantment cases rurals, que per no reunir aquells valors de la llei d urbanisme, s han recollit en un llistat independent Altres edificacions, a les quals també el Pla especial defineix la normativa d aplicació d acord al Reglament de la LUC art. 56.1/56.4. S exclou d aquest inventari totes aquelles edificacions relacionades amb naus, magatzems, coberts, construccions auxiliars, hivernacles, etc... que es regulen pel planejament general i en qualsevol cas en compliment de les determinacions del text refós i reglament de la LUC. Aquestes edificacions són les següents: 1.- Can Puig de Croanyes (per la seva memòria històrica). 5.- Can Famada. 6.- Can Jan Lledó. 8.- Cal Xavier / Can Rial. 10.- Can Solé. 12.- Molí de Dalt. 17.- Can Rigalt. 27.- Can Garoler. 28.- Can Castellanet. 29.- Can Vilar. 32.- Can Cau. 33.- Can Valencià. 34.- Ca L Aulet. 35.- Can Serafí. 36.- Can Bartomet. 41.- Can Jan Llor. 42.- Can Llor. 43.- El Madroñal. 44.- Can Vaca Vell. 45.- Can Vaca. 46.- Can Torrent de Baix. 47.- Can Torrent de Dalt 48.- Ca L Isidro Torrent. 50.- Can Serra. 53.- Can Batallè. 54.- Can Pau Villà. 63.- Mas Ribas 64.- Els Casals. 66.- Casa 16. 67.- Els Toros. 70.- La Soleia. 71.- Torrent de Boadellas. 72.- Casa 1. 73.- Casa 2. 74.- Casa 3. 75.- Casa 4. 76.- Casa 5. 77.- Casa 6. 78.- Casa 7. 79.- Casa 8. 80.- Casa 9. 81.- Casa 10. 82.- Can Montsant de la Rocosa. 83.- El Suro de les tres Besses. 84.- Casa 11. 85.- Casa 12. 86.- Casa 13. 87.- Casa 14. 88.- Casa 15. 89.- Cases. 90.- Can Mestres. 91.- Can Aguilar. 92.- Camí dels Francesos. 93.- Can Gay. 94.- Ca L Estanyol. 95.- Casa Folch. 96.- Costes Ribera. 97.- La Nevera. 98.- El Torreón. 99.- Bon Repòs. 100.- La Pissarra 1. 101.- La pissarra2. 102.- Les Ginestes. 103.- Ca L Estrany de Dalt. 2.2 OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS. Des d un aspecte més general, aquest Pla especial te l objectiu d intervenir en les edificacions del medi rural per a permetre la seva utilització i gaudi, a la vegada que s evita la degradació o abandó del patrimoni arquitectònic rural. Des dels aspectes més concrets, la finalitat és: Identificar i situar les masies en el territori i d acord al seu topònim, veïnat, referència cadastral, coordenades UTM. Excloure del llistat del Catàleg altres edificacions que no reuneixen les condicions requerides per estar-hi incloses. 8

Assenyalar les masies i cases rurals existents d aquest Catàleg que mereixen o són susceptibles, pels seus valors rellevants, d estar incloses entre els elements del Catàleg del Patrimoni històricoarquitectònic, que haurà de recollir el pla d ordenació urbanística municipal que s està redactant, per determinar-ne una major protecció i correcte intervenció. Recollir informació de les masies del Catàleg d acord als orígens històrics, estat de conservació, intervencions i accessibilitat. Justificar les raons i valors pels quals s inclouen en el Catàleg de masies. Regular els usos i activitats que si poden desenvolupar. Dimensionar el grau d intervenció, sigui amb obres de rehabilitació i/o ampliacions. 9

3. DETERMINACIONS NORMATIVES 3.1.- DISPOSICIONS GENERALS: Article 1. Àmbit territorial d aplicació Aquestes normes són d aplicació a la totalitat de l àmbit del sòl no urbanitzable del terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta, i en particular a les masies i cases rurals incloses en el Catàleg i en el llistat d altres edificacions. Article 2. Normes de referència. Aquestes normes es regeixen i desenvolupen les determinacions de la Llei d urbanisme text refós DL 1/2005 i el seu Reglament de desenvolupament D305/2006 pel que fa als aspectes referents al Catàleg de Masies i Cases Rurals i la regulació dels usos i activitats de les masies en general situades en el medi rural amb classificació de sòl no urbanitzable, per la qual cosa, per tot el que no s especifiqui, o en cas de dubte, s estarà a la legislació sectorial de referència. Article 3. Àmbit temporal. Aquest pla especial del Catàleg entrarà en vigor el dia després de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari oficial de la Generalitat i mantindrà la seva vigència indefinidament mentre no es procedeixi a la seva modificació. Article 4. Contingut. 1.- L abast normatiu d aquest pla especial, deriva del contingut dels següents documents: a. Memòria de l ordenació b. Determinacions normatives c. Fitxes del Catàleg d. Plànol de les masies i cases rurals 2.- Els altres documents i plànols d informació i estudis complementaris tindran caràcter informatiu. 3.- El contingut d aquest pla especial, està format pels següents documents: Memòria de la Informació 1.1.- El medi natural de Sant Cebrià. 1.2.- Orígens de les edificacions rurals del municipi. 1.3.- Tipologia de la masia tradicional a Sant Cebrià. 1.4.- Planejament vigent. 1.5.- Marc legislatiu 1.6.-Justificació de la redacció del Pla Especial Memòria de l Odenació 2.1.- Abast del Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals. 2.2.- Objectius del Pla Especial. Determinacions Normatives 3.1.- Disposicions generals. 3.2.- Determinacions del Pla especial 3.3.- Fitxes del Catàleg de masies i cases rurals. Plànols 1.- Situació. 2.- Topografia actual. E: 1/15.000 3.- Masies i cases rurals. E: 1/10.000 4.- Altres edificacions en el sòl no urbanitzable E: 1/10.000 10

Article 5. Modificacions 1.- Les modificacions o inclusions d alguna nova masia o casa rural en aquest Catàleg estarà sotmès al mateix procés d aprovació i passarà pels mateixos tràmits que el present pla especial. Article 6. Desenvolupament El desenvolupament d aquest pla especial del catàleg de masies i cases rurals d iniciativa pública es produeix de les següents maneres: 1. Directament mitjançant la sol licitud de la llicència d obres per l autorització de les intervencions de rehabilitació i altres permeses en aquest Pla especial. 2. Amb un pla especial quan sigui necessària una ampliació del volum actual de l edificació i adaptacions a usos diferents al d habitatge. 3.2.- DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS PREEXISTENTS INCLOSES EN EL CATÀLEG Article 7. Usos admissibles. 1.- Els usos admesos en les masies contemplades en el catàleg son: - Habitatge familiar i bifamiliar - Restauració. - Turisme rural. - Hotel. 2.- Per norma general, l ús d habitatge familiar i bifamiliar està sempre permès quan es justifica la vinculació a l explotació agrícola o forestal per raons de titularitat, vigilància, assistència, gestió i control. 3.- La resta d usos estan restringits en algunes masies d acord amb criteris d accessibilitat, tamany o situació geogràfica. 4.- Els usos de restauració, allotjament de turisme rural i hotel podran anar complementats amb activitats d educació en el lleure. 5.- Per l autorització d usos en les masies s haurà de garantir la capacitat dels subministres i serveis pel bon funcionament de l activitat. 6.- En la següent taula es relacionen els usos permesos a cada masia específicament: 11

Quadre article 7: USOS Num Nom Habitatge familiar / bifamiliar 2 Can Plana de Baix O O O O 3 Can Recasens O 4 Can Cona O O O 7 Can Parera (Can Gaspar) O O O 9 Cal Carreter O O O 11 Can Llovet O O O O 13 Can Jan O O O O 14 Can plana de Dalt O 15 Can Madró O 16 Cal Moliner O O O 18 Can Patxoca O O O 19 Can Ferran O 20 Can Terrades O O O 21 Can Ventura O O O 22 Ca la Goita O O O O 23 Ca L'estrany O 24 Can Lledó O 25 Cal Correu O 26 Cal Sant O O O 30 Can Rosa O O O 31 Can Vallfogona O O O 37 Can Mates O O O 38 Can Pau Bacs O O O 39 Can Xuxa O O O 40 Can Matet O 49 Can Sagal / Can Salicrú O O O 51 Can Jan Petit O 52 Molí de Baix O O O 55 Can Met Vicens O O O 57 Can Pí O O O 58 Can Borrell O O O 59 Ca L'Utrillo O O O 60 La Hacienda O O O 61 Can Met O 62 Can Romà O O O 65 Can Rata O 69 Migdia 1 O Restauració Turirme rural Hotel O Usos permesos Article 8. Regulació per la implantació de l ús d habitatge. 1. Són permeses obres de reforma, conservació i manteniment en el volum existent en totes les masies del Catàleg, per a adaptacions i condicionaments per a l ús d habitatge. 12

2. Els habitatges de nova creació en volumetria existent hauran de justificar la seva vinculació a l explotació d acord a l article 6.2 d aquesta normativa. 3. En les finques que compleixin la condició de finca mínima i ja tinguin un habitatge rural, es podran autoritzar l ampliació de l habitatge actual com ampliació del programa familiar a bifamiliar sense segregació de la finca original, i condicionada a la inscripció registral de la indivisibilitat de la finca i a lo següent: - Superfície màxima de 400 m2 construïts incluint la superfície preexistent. - No computen les construccions auxiliars, cotxeres o magatzems. - Alçada màxima de PB+golfa (7 m) - Separacions a camins 10 m, a altres finques 5 m. - El volum ampliat s annexionarà al volum existent constituint un conjunt arquitectònic harmònic. - Densitat màxima de 2 habitatges rurals (bifamiliar) Article 9. Regulació per la implantació d ús de restaurant i/o allotjament de turisme rural. 1.- Es podran fer obres de rehabilitació per adaptar la masia o casa rural a usos de restaurant i per allotjament de turisme rural en les masies que reuneixen bones condicions d accessibilitat, superfície adequada, espai servidor suficient a l entorn de la masia o casa rural i que les obres necessàries pel desenvolupament de la nova activitat no desfigurin els valors pels quals la masia ha estat inclosa en el Catàleg. 2.- Es podran destinar a aquests usos les masies o cases rurals especificades del quadre de l article 7 3.- S admetran ampliacions de la superfície i volum principal fins un 15 % de la superfície construïda actual, per adaptació als nous usos permesos, pel que serà necessària l aprovació d un Pla especial, el qual haurà de seguir els següents criteris: a) La delimitació del Pla especial s ajustaran a raons topogràfiques, cadastrals i paisatgístiques. b) El Pla especial definirà les actuacions amb criteris de sostenibilitat, integració al paisatge i respecte al medi natural. d) Les construccions auxiliars i coberts no sumaran a la superfície construïda actual. d) El Pla especial haurà de garantir el subministra dels serveis bàsics i la localització de reserva d estacionament dimensionat a partir de la determinació de l aforament. Article 10. Regulació per la implantació d ús d hotel. 1.- Es podran fer obres de rehabilitació per adaptar la masia o casa rural a usos de casa de colònies o ús hoteler en les masies o cases rurals de gran dimensió que reuneixen bones condicions d accessibilitat, volumetria i superfície generoses, entorn amb capacitat per lleure, estacionament i instal lacions de l activitat. 2.- Es podran destinar a aquests usos les masies o cases rurals especificades del quadre de l article 7, amb el nombre de places a partir del nombre màxim d habitacions dobles, per l ús hoteler, que es determina en les fitxes corresponents. 3.- S exclou de l ús hoteler la modalitat d aparthotel. 4.- Serà necessària la redacció d un Pla especial d ordenació per l admissió d aquests nou us, el qual haurà de seguir els següents criteris: a) La delimitació del Pla especial s ajustaran a raons topogràfiques, cadastrals i paisatgístiques. 13

b) El Pla especial definirà les actuacions amb criteris de sostenibilitat, integració al paisatge i respecte al medi natural. c) Les ampliacions de volum permeses es quantifiquen orientativament en cada fitxa del Catàleg, el Pla especial justificarà i concretarà l ampliació necessària integrada al volum i entorn, sempre amb respecte al volum edificat preexistent i la seva composició. d) Les construccions auxiliars en desús i mal estat seran motiu d enderroc. d) El Pla especial haurà de garantir el subministra dels serveis bàsics i la localització de reserva d estacionament dimensionat a partir de la determinació de l aforament. 5.- Dins la modalitat d hotel per casa de colònies caldrà també de cara al seu dimensionat, la tramitació d un Pla especial amb els mateixos objectius que en l apartat 4. Article 11: Tramitació d obres de rehabilitació de masies per adaptació a nous usos. 1.- D acord a l article 50 del text refós de la llei d urbanisme, els projectes d obres de rehabilitació de masies o cases rurals incloses en el Catàleg han d ésser sotmesos a informació pública per l ajuntament, per un termini de vint dies, i a l informe de la comissió territorial d urbanisme competent, que s ha d emetre en el termini de dos mesos. 2.- L Ajuntament podrà atorgar la llicència sols si l informe de la comissió és favorable i en qualsevol cas fixant les mesures correctores que calguin. REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS PREEXISTENTS INCLOSES EN EL INVENTARI ALTRES EDIFICACIONS : Article 12. Usos permesos. 1.- En les edificacions incloses en el inventari Altres Edificacions abans referenciat del sòl no urbanitzable, es permet mantenir i conservar l ús preexistent d habitatge familiar o bifamiliar sempre vinculat a l explotació agrícola o forestal per raons de titularitat, vigilància, assistència, gestió i control. 2.- No es permetran els habitatges de nova creació en edificis existents, sense una vinculació a l explotació de la finca. 3.- En cas que l ús actual de la masia no sigui d habitatge, es permet el seu manteniment. Article 13. Classe d intervencions. 1.- En les edificacions d ús d habitatge rural que es puguin identificar a l inventari Altres Edificacions en el sòl no urbanitzable, podran romandre amb l ús actual d habitatge i es podran realitzar obres de reforma, conservació i manteniment en el volum existent, en les condicions que preveu la disposició transitòria sisena, apartats 1 i 2 del Reglament del TRLU 1/2005. 2.- Les instal lacions d ús diferent al d habitatge que es puguin identificar a l inventari d altres edificacions en el sòl no urbanitzable, podran mantenir el seu ús, i en tot cas, realitzar reformes, en les condicions que preveu la disposició transitòria setena del reglament. 14

REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS PREEXISTENTS NO INCLOSES EN EL CATÀLEG NI A L INVENTARI O NOVES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE: Article 14. Regulació 1.- Les edificacions preexistents en el sòl no urbanitzable (cases rurals en general) no detectades i per tant no incloses en el catàleg ni en l inventari, hauran de justificar documentalment la seva existència, per poder ser incloses en l inventari i ser sotmeses a idèntica regulació que les edificacions preexistents. 2.- Les noves edificacions destinades a habitatge en sòl no urbanitzable es regiran en general per l`article 47.6b del text refós de la llei d urbanisme 1/2005, i l article 50 del reglament de la llei d urbanisme i en particular pel planejament general del municipi. 3.3. FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Les masies i cases rurals que s han inclòs en aquest catàleg es desenvolupen en fitxes individualitzades i numerades amb la informació i contingut necessari per la seva intervenció. La relació de les masies i cases rurals incloses en les fitxes és la següent: 2.- Can Plana de Baix. 3.- Can Recasens. 4.- Can Cona. 7.-Can Parera (Can Gaspar). 9.- Cal Carreter. 11.- Can Llovet. 13.- Can Jan. 14.-Can Plana de Dalt. 15.- Can Madró. 16.- Cal Moliner. 18.- Can Patxoca. 19.- Can Ferran. 20.- Can Terrades. 21.- Can Ventura. 22.- Ca La Goita. 23.- Ca L Estrany. 24.- Can Lledó. 25.- Cal Correu. 26.- Cal Sant. 30.- Can Rosa. 31.-Can Vallfogona (Can Batlló). 37.- Can Mates. 38.- Can Pau Bacs. 39.- Can Xuxa. 40.- Can Matet. 49.- Can Sagal (Can Salicrú). 51.- Can Jan petit. 52.- El Molí de Baix. 55.- Can Met Vicens. 57.- Can Pi. 58.- Can Borrell. 59.- Ca L Utrillo. 60.- La Hacienda. 61.- Can Met. 62.- Can Roma. 65.- Can Rata 69.- Migdia 1. 15

PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Per l el laboració d aquest document han intervingut: Equip redactor: Xavier Llistosella, arquitecte. Montserrat Pàmies, arquitecte. Margarita Bertran, arquitecte. Col laboradors: Miquel Sanz, advocat. Ignasi Comas, arquitecte. Col laboracions externes: CESC, Centre d Estudis de Sant Cebrià. Lluís Parera i Cusí. President del CESC. Jordi Torrent i Bofí. Bibliografia: Lluís Parera i Cusi, La gent de Sant Cebrià. Història d un poble. Ed. Els 2 pins. Lluís Parera i Cusí, El Condomini de Sant Cebrià. Ed. Els 2 pins. Imatges i Records Sant Cebrià de Vallalta. Ed. Viena.