CRITERIS REFERENTS A SITUACIONS I ELEMENTS DIVERSOS (CARÀCTER TEMPORAL FINS A LA PROMULGACIÓ DE LA NORMATIVA AUTONÒMICA ACTUALITZADA)

Documentos relacionados
CRITERIS REFERENTS A SITUACIONS I ELEMENTS DIVERSOS (CARÀCTER TEMPORAL FINS A LA PROMULGACIÓ DE LA NORMATIVA AUTONÒMICA ACTUALITZADA)

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

NORMATIVA URBANISTICA DE REFERENCIA

PROPOSTA PROVISIONAL

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

(CARÀCTER TEMPORAL FINS A LA PROMULGACIÓ DE LA NORMATIVA AUTONÒMICA ACTUALITZADA) DT ESTABLIMENTS D'ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA o D'ÚS DOCENT

DECRET 141/2012 CONDICIONS MÍNIMES D HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÈDULA D HABITABILITAT

Annex II a Annex II b Annex II c Annex II d Annex II e. configuració arquitectònica)

PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ PER A LA SOL LICITUD DE LES SUBVENCIONS. Alta de l expedient: OBTENCIÓ DE L INFORME D IDONEÏTAT

El futur centre cívic casal de joves

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

ANNEX II: NORMATIVA TÈCNICA (paràmetres de revisió per als projectes tècnics amb consideració d obra menor segons la OROM)

ACCESIBILITAT I DISCAPACITAT. UAB Abril 2007

Instruccions per a l ús del Portal d Informació Econòmica i de Serveis Locals

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:

Informació sobre la targeta T-Família

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Conselleria d Administracions Públiques Direcció General de Funció Pública, Administració Públiques i Qualitat dels Serveis

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme Direcció General d Energia i Mines

Per tal d impartir els ensenyaments del sistema educatiu, la normativa corresponent determina els requisits mínims d espais.

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.

CoSignatura. Guia bàsica d ús

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració

CRITERIS GENERALS D APLICACIÓ DE LA NORMATIVA D ACCESSIBILITAT A LES ACTIVITATS EN EDIFICIS EXISTENTS

Facilitar als alumnes l'accés al programari i dades de pràctiques que ara només tenen accessible a les aules d informàtica.

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI

DIAGRAMA PARA PROTEGER A LAS PERSONAS Y AL MEDIO AMBIENTE DE LA ACTIVIDAD A ESTUDIAR. EXTERIOR ACTIVIDAD

ORDENANÇA REGULADORA DELS USOS DE LES PLANTES BAIXES EN LES URBANITZACIONS RESIDENCIALS A TORDERA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Aplicatius Gestió TFG ESAB

ORDRE FOM 2861/2012 de 13 de desembre

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Ordenança Fiscal núm. 17

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ

Ordre per la qual es regulen els horaris dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives sotmesos a la

Objecte i àmbit d aplicació

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Generalitat de Catalunya Departament de Salut Direcció General d Ordenació i Regulació Sanitàries

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Famílies nombroses i monoparentals. Targeta T-70/90

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós)

Requisits per al bon funcionament de la tecnologia d accessibilitat integral per als navegadors Internet Explorer, Google Chrome i Mozilla Firefox

REQUISITS D ACCESSIBILITAT ALS ESTABLIMENTS D ÚS PÚBLIC - CRITERIS D APLICACIÓ DE LA NORMATIVA -

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Marc urbanístic: Pla Especial del Port Aprovació definitiva: 25 de maig 2007, després d una ampli procés participatiu Desenvolupament: cal la redacció

MÚLTIPLES I DIVISORS

TAAC. T A A C (Taula d Accessibilitat a les Activitats a Catalunya)

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

Polinomis i fraccions algèbriques

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOL.LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA REPARACIÓ I PINTURA DE LES FAÇANES D EDIFICIS D HABITATGES A VILA-SECA

Accessibilitat a la via pública. 1. Discussió sobre l ample mínim de les voreres. Normativa i observacions sobre l ample mínim de les voreres.

04.JUL.17. El bar de les instal lacions esportives municipals: singularitats i tractament d'aquest punt de trobada

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

La xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

21. Moneda estrangera

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Gestió de les ConTRactacions (CTR)

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER AL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT D ENERGIA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ DE L AJUNTAMENT DE...

RD 1565/2010. Novetats normatives en relació amb la tecnologia solar fotovoltaica

Recomanacions per a la confecció de taules i relacions tabulades en els textos a publicar en el BOPB

La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades. Ismael Cerdà

Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació professional i en els cicles d ensenyaments esportius

BUS TURÍSTIC. Castell de Bellver

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Accessible Parc. Accessible X Practicable No accessible. Altres: Edifici derruït En obres Tancat. Nivell 1 X Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6

SOAP. Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció. 4 d octubre de 2016

Transcripción:

DT 5 Novembre de 2015 CRITERIS REFERENTS A SITUACIONS I ELEMENTS DIVERSOS. ÍNDEX.1... PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D EDIFICIS O ESTABLIMENTS.2... VETLLADORS I TERRASSSES.3... PORTES TIPUS BUS O ACORDIÓ.4... ITINERARIS INTERIORS HORITZONTALS. AMPLADES I RADIS DE GIR.5... ITINERARIS INTERIORS. VESTÍBULS PREVIS.6... ITINERARIS INTERIORS. ESCALES.Annex 1... NOTA INFORMATIVA. CRITERIS DEL DEPARTAMENT DE SALUT PER AL REGISTRE DE CENTRES SANITARIS Modificacions respecte la versió anterior: - S afegeixen els document.4,.5 i.6 Llegenda DT 5.x Data Referència identificativa de cada fitxa Darrera versió de la fitxa corresponent

DT 5.1 Novembre de 2013 PLATAFORMES ELEVADORES INCLINADES A LES ENTRADES D EDIFICIS O ESTABLIMENTS Els criteris desenvolupats en aquest document referents a les condicions per autoritzar la instal lació de plataformes elevadores inclinades s han elaborat a partir dels principis d igualtat d oportunitats i no discriminació previstos a la Llei 51/2003, de 2 de desembre(*) i a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat; de les referències a ajudes tècniques, solucions alternatives i ajustos raonables que contemplen el Decret 135/1995, de 24 de març, el Reial decret 173/2010, de 19 de febrer i l Ordre VIV 561, d 1 de febrer; i de les mesures per facilitar actuacions de millora de l accessibilitat previstes a la Llei 8/2013, de 26 de juny. Atès que la utilització de l espai públic és un aspecte complex i es troba sotmès a gran varietat de normatives d àmbit local, cal tenir en compte que aquests criteris es formulen amb caràcter genèric i a títol indicatiu i, si bé compten amb el recolzament dels membres de la TAAC, mentre no es desenvolupi normativa que ho reguli detalladament, el ens locals, d acord amb les seves competències i atenent a les característiques i necessitats específiques del seu espai urbà, poden adoptar altres criteris sempre que es trobin degudament motivats. 1. INEXISTÈNCIA DE SOLUCIONS ALTERNATIVES La construcció de plataformes elevadores inclinades amb guies a la façana tan sols s admet quan no és viable la construcció de rampes o plataformes elevadores verticals situades a l interior de l edifici, ja sigui per manca d espai, perquè requeriria obres desproporcionades que afectarien l estructura de l edifici o per altres motius tècnics degudament argumentats. 2. OCUPACIÓ TEMPORAL DE LA VIA PÚBLICA. Es considera admissible que la plataforma ocupi temporalment la via pública per permetre la maniobra d embarcament i desembarcament sempre que es compleixin les condicions següents: a) Que la plataforma disposi d avisador acústic per advertir del seu funcionament a la resta d usuaris de la via (en especial a les persones amb discapacitat visual). b) Que l amplada lliure d obstacles de la vorera al llarg del tram que ocupa la plataforma durant tot el recorregut sigui igual o superior a 1,20 m (aquesta condició no és d aplicació en cas de vies de plataforma única). c) En les voreres que tinguin una amplada lliure inferior a la indicada al punt anterior, la possibilitat d acceptar o no la plataforma resta condicionada a la valoració positiva per part de l ens local tenint en compte la ubicació de la via i el seu nivell de servei (relació entre la intensitat de trànsit de vianants i la seva capacitat). 3. POSICIÓ D APARCAMENT La plataforma en posició d aparcament ha de quedar ubicada a l interior de l edifici i no pot minvar les amplades de pas necessàries per garantir una correcta evacuació en cas d incendi. (*) Substituïda pel text refós del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.

DT 5.1 Novembre de 2013 4. INSTAL LACIÓ DE GUIES A LA FAÇANA Es considera admissible que les guies de la plataforma se situïn a la façana sempre que es compleixin les condicions següents: a) Que no sobresurtin més de 15 cm. b) Que no interfereixin amb les entrades o aparadors d altres edificis o establiments. c) Quan no es puguin complir les condicions anteriors, l ens local pot autoritzar la intervenció si considera que concorren circumstàncies que ho justifiquen sempre que les guies que sobresurtin més de 15 cm de la façana disposin d elements fixos de senyalització a nivell de terra amb una alçada mínima de 15 cm, que permetin la seva detecció pels bastons utilitzats per les persones cegues. 5. CARACTERÍSTIQUES DE LA PLATAFORMA D acord amb la norma UNE EN 81-40, sempre que sigui possible la plataforma ha de tenir una dimensió mínima de 750 x 1.000 mm (ample x llarg). Quan les característiques de l accés no permetin executar la solució anterior, es poden acceptar plataformes amb una dimensió mínima de 700 x 900 mm (ample x llarg). Excepcionalment, es poden admetre plataformes de dimensió mínima 700 x 800 mm, en aquells casos que es justifiqui la impossibilitat d instal lar-ne de més grans i es tracti d establiments amb una moderada afluència de públic, com ara els següents: - Ús comercial amb superfície inferior a 500 m2 - Ús docent amb superfície inferior a 500 m2 - Ús administratiu activitats professionals amb superfície inferior a 500 m2 - Ús sanitari i assistencial centre sense internament amb superfície inferior a 500 m2 - Ús pública concurrència amb superfície inferior a 250 m2 - Ús residencial públic amb capacitat inferior a 50 places

DT 5.2 Novembre de 2013 VETLLADORS I TERRASSSES EN BARS I RESTAURANTS 1. CÓMPUT DE PLACES Pel que fa a l aplicació de les fitxes DT-3.2 i DT-4.4, es consideren dues situacions diferents: a) Si el vetllador o terrassa s ubica a l interior del solar, el seu aforament compta a tots els efectes. b) Si el vetllador o terrassa s ubica en espai públic: 1. Si la concessió preveu una ocupació superior a 6 mesos a l any: L aforament de la terrassa computa. L establiment ha de complir els requeriments mínims següents d acord amb la capacitat total (interior + terrasses): Cambra higiènica Accés Capacitat 50 places Cambra higiènica "usable" (veure característiques al DT-3 Annex). Els establiments amb un desnivell de 3 o més graons es poden eximir, tal com preveu el criteri d exclusió del DT-1. Suprimir barreres, si a l edifici no hi ha planta soterrani i el desnivell és inferior a 0,25 x Sup útil. La resta de casos sense requeriments (la intervenció necessària per eliminarles es considera desproporcionada). Capacitat > 50 places Cambra higiènica adaptada (segons Decret 135/1995) Itinerari practicable sense cap graó. 2. Si la concessió preveu una ocupació igual o inferior a 6 mesos (suma de totes les concessions temporals durant un any natural): L aforament de la terrassa no computa. L establiment ha de complir els requeriments següents, d acord amb l aforament interior: Cambra higiènica Capacitat 50 places Cambra higiènica "usable" (veure característiques al DT-3 Annex). Els establiments amb un desnivell de 3 o més graons es poden eximir, tal com preveu el criteri d exclusió del DT-1. Capacitat > 50 places Cambra higiènica adaptada (segons Decret 135/1995)

DT 5.2 Novembre de 2013 Accés Capacitat 50 places Suprimir barreres, si a l edifici no hi ha planta soterrani i el desnivell és inferior a 0,25 x Sup útil. La resta de casos sense requeriments (la intervenció necessària per eliminarles es considera desproporcionada). Capacitat > 50 places Itinerari practicable sense cap graó. Es pot admetre mantenir un graó cas que concorrin les circumstàncies següents: - L alçada sigui igual o inferior a 12 cm; - L establiment tingui llicència anterior a l entrada en vigor del DB-SUA; - Posteriorment no hagi estat objecte de reforma; - Es tracti d un edifici amb plantes soterrani i es justifiqui que suprimir el graó requeriria efectuar obres que afectarien l estructura. 2. CÓMPUT DE SUPERFÍCIES Pel que fa a l aplicació de les fitxes DT-3.2 i DT-4.4, la superfície exterior de la terrassa no compta a efectes de considerar la superfície útil de l establiment. 3. CONSIDERACIÓ D AMPLIACIÓ (vetllador o terrassa ubicat a l interior del solar). Es considera ampliació sempre que les places de la terrassa o vetllador suposen un increment en l aforament autoritzat de l establiment. Si l increment de places exteriors es compensa amb una reducció de places interiors i, per tant, no es modifica l aforament màxim total autoritzat, no es considera que hi ha ampliació. 4. ACCÉS A LES TERRASSES Han de disposar d un itinerari accessible que permeti a les persones amb mobilitat reduïda accedir a la terrassa. Excepcionalment, es poden admetre petites terrasses amb capacitat no superior a 10 places sense itinerari accessible quan es justifiqui que les obres necessàries per fer-la accessible són desproporcionades. (Nota- El límit de 10 persones es fixa considerant una relativa analogia amb el criteri que el DB- SUA adopta per delimitar l ús restringit, malgrat que es tracti d un supòsit diferent, ja que en aquest cas la justificació no respon a que hi hagin usuaris habituals sinó a les dificultats d intervenir en edificis existents).

DT 5.3 Novembre de 2013 PORTES TIPUS BUS O ACORDIÓ 1. CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR Des del punt de vista de l accessibilitat, les portes d un lavabo poden ser de tipus bus o acordió sempre que garanteixin els paràmetres següents: - Amplada lliure de pas de 80 cm amb la porta oberta (plegada). Cal tenir en compte que a l amplada del marc s ha de restar el gruix real de les fulles plegades, ja que el plegat no sempre és perfecte. - El plegat de la porta ha de ser cap a fora, de manera que si una persona cau a l interior de la cambra higiènica junt a la porta, no obstrueixi la seva obertura. - La porta ha de tenir un sistema i guies de suficient qualitat perquè es pugui accionar amb una ma sense esforç i sense que les fulles perdin la verticalitat. Cal advertir que aquests elements són especialment delicats i necessiten un manteniment adequat de la guia i que, cas que el titular de l establiment no els mantingui en les condicions de funcionament correctes, si es produís alguna denúncia per part de persones amb discapacitat que resultessin perjudicades per aquest motiu, podria ser objecte de sanció. - En el cas d existir una guia inferior, aquesta no haurà de sobresortir del paviment. Per tot això, si bé les portes tipus bus o acordió no estan excloses, són poc recomanables i, cas d instal lar-se, han de garantir un correcte funcionament.

DT 5.4 Novembre de 2015 ITINERARIS INTERIORS HORITZONTALS. AMPLADES I RADIS DE GIR Quan s intervé en edificis existents, les obres de reforma i la distribució de mobiliari han de garantir en cada planta itineraris interiors sense graons en i entre les zones accessibles que compleixin les condicions següents: A) Establiments amb una superfície útil total inferior a 250 m 2 (*): - Amplada lliure de pas 0,90 m Als establiments amb canvi d ús o canvi d activitat que no siguin objecte de reforma integral, es poden admetre amplades de pas de 0,80 m excepcionalment i en punts concrets quan hi hagin pilars o elements de servei inamovibles que impedeixen assolir un pas més gran. - Canvis de direcció: Espai lliure que permeti inscriure un cercle de Ø 1,20 m - Amplada lliure de pas a les portes 0,80 m - Als dos costats d una porta, espai lliure de l escombratge de la fulla de dimensions mínimes: - Ø 1,50 m quan correspongui itinerari adaptat segons el D.135 - Ø 1,20 m en la resta de casos Quan la porta sigui corredissa i es trobi perpendicular al sentit de la marxa (no s ha de girar) aquest diàmetre es pot reduir fins a 1 m sempre i quan a menys de 2,5 metres de la porta hi hagi una zona lliure amb un Ø1,20 m que permeti el canvi de direcció i existeixin motius tècnics que ho justifiquin. B) A la resta d establiments s ha de complir el CTE i el Decret 135/1995 simultàniament. Destaquem les condicions següents: - Amplada lliure de pas 1,20 m - Canvis de direcció: Espai lliure que permeti inscriure un cercle de Ø 1,20 m - Amplada lliure de pas a les portes 0,80 m - Als dos costats d una porta, espai lliure de l escombratge de la fulla de dimensions mínimes: - Ø 1,50 m quan correspongui itinerari adaptat segons el D.135 - Ø 1,20 m en la resta de casos C) No obstant això, també es consideren admissibles els itineraris que no incloguin cap esglaó i compleixin la resta de condicions corresponents a un itinerari practicable segons el Decret 135/1995, encara que no assoleixin alguna de les condicions més exigents indicades als punts anteriors, en els casos següents: a. Quan es trobin justificats per la presència d elements construïts preexistents que impedeixin assolir els paràmetres indicats sense efectuar intervencions desproporcionades. b. Quan es tracti d itineraris en zones que no són objecte de modificació. (*) Es valora que en els locals de reduïda superfície el dimensionat dels itineraris incideix de manera notòria en les possibilitats d aprofitament de l espai.

DT 5.5 Novembre de 2015 ITINERARIS INTERIORS. VESTÍBULS PREVIS Els vestíbuls previs que sigui necessari travessar per accedir a zones o elements accessibles, com ara cambres higièniques o altres, han de complir les condicions mínimes següents: A) Als establiments que en aplicació de la taula 2.1 de l annex 2 del Decret 135/1995 correspon itineraris adaptats, el vestíbul previ ha de tenir un espai lliure de l escombratge de les portes on es pugui inscriure un cercle de diàmetre 1,50 m. Si les dues portes obren cap a l interior del vestíbul es pot admetre considerar l espai lliure de manera independent per a cada una d elles, ja que perquè el vestíbul compleixi adequadament la seva funció, la seqüència d ús és primer tancar una porta i després obrir l altra. B) A la resta, el vestíbul previ ha de tenir un espai lliure de l escombratge de les portes on es pugui inscriure un cercle de diàmetre 1,20 m. Valen les mateixes consideracions de l apartat anterior. C) Excepcionalment, en aquells establiments per als quals el Decret 135/1995 no exigeix cap nivell d accessibilitat (locals comercials, centres docents, etc, de sup. útil total < 100 m2, bars amb ocupació < 50 places,...) es pot acceptar com a solució alternativa un vestíbul previ d amplada 1,00 m i longitud entre 1,40 i 2,50 m, si es donen totes les condicions següents: - Es tracta d un vestíbul previ entre dues portes enfrontades (per tant no requereix girar). Nota - Les portes a espais no accessibles, com pot ser una altra cambra higiènica, poden estar en les parets laterals ja que no formen part de l itinerari accessible. - Les portes són corredisses (més fàcils de maniobrar). - En cada porta, al costat exterior del vestíbul hi ha un espai mínim de Ø1,20 m que permet efectuar canvis de direcció i encarar el vestíbul frontalment (per aquest motiu, aquesta opció no és compatible amb algunes solucions de cambra higiènica usable ). - Es justifica la dificultat d una alternativa millor per la presència d elements inamovibles (pilar, instal lacions,...) o altres circumstàncies que la invalidin. >= 1,4 i <= 2,5 1 (Espai no accessible) Nota.- La longitud màxima de 2,50 m s estableix atesa la possibilitat que la segona porta es trobi tancada i valorant que distàncies superiors compliquen en excés la maniobra de fer marxa enrere.

DT 5.6 Novembre de 2015 ITINERARIS INTERIORS. ESCALES D ÚS PÚBLIC Es consideren escales d ús públic aquelles susceptibles de ser utilitzades pels clients, ja sigui en situacions normals, com en situacions especials (per exemple una escala d evacuació). Totes les escales d ús públic dels establiments que, d acord amb la Taula 2.1 del Decret 135/1995, tenen l obligació de tenir escales adaptades, han de complir les condicions d accessibilitat definides al punt 2.4.2 de l annex 2, les quals, en general, són més exigents que les definides al CTE. No obstant això, atès que quan s intervé en un edifici la modificació d una escala existent o la construcció d una nova genera una afectació important sobre el seu entorn, tant a nivell estructural com a nivell de distribució, a efectes de les intervencions de canvi d ús, canvi d activitat o realització d obres de reforma, es consideren aplicables els criteris següents: A) Escales existents: Es consideren admissibles, i per tant es poden conservar, en els casos següents: a. En establiments objecte de canvi d ús: Les escales existents que compleixen les condicions establertes al DB-SUA per a ús públic, encara que no assoleixin tots els requisits previstos al punt 2.4.2 de l annex 2 del Decret 135/1995. Es requereix una estesa major o igual a 28 cm i una contrapetja menor o igual a 17,5 cm, entre d altres condicions. Les escales existents que no compleixen el DB-SUA si existeix un recorregut alternatiu amb un aparell elevador practicable o amb altres escales que compleixen les condicions definides al DB-SUA per a les escales d ús públic. b. En establiments objecte de canvi d activitat: Les escales existents que compleixen les condicions indicades per a canvi d ús. Les escales existents que compleixen les dimensions que el DB-SUA estableix per a les escales d ús general. Es requereix una estesa major o igual a 28 cm i una contrapetja menor o igual a 18,5 cm. Les escales existents que no compleixen el DB-SUA quan a l establiment, d acord amb la Taula 2.1 de l annex 2 del Decret 135/1995, no el sigui exigible una escala d ús públic adaptada.

DT 5.6 Novembre de 2015 B) Escales existents que són objecte de reconstrucció en la mateixa posició: a. Per defecte, han de complir les condicions previstes al Decret 135/1995, quan d acord amb la taula 2.1 de l annex 2 a l establiment li correspongui escala adaptada, i les previstes al DB-SUA. b. Excepcionalment, es pot acceptar que una escala objecte de reconstrucció no assoleixi algun dels paràmetres exigibles d acord amb el Decret 135/1995 o el DB-SUA quan concorren simultàniament les tres circumstàncies següents: - Que es justifiqui que per complir el Decret 135/1995 o el DB-SUA es requeririen obres desproporcionades degut als condicionants de l estructura existent. - Que l escala reconstruïda compleixi les condicions mínimes requerides per acceptar una escala existent, indicades al punt A) - Que l escala reconstruïda compleixi unes condicions d accessibilitat iguals o superiors a les de l escala inicial. C) Escales de nova construcció: a. Les escales d ús públic de nova construcció han de complir els requeriments previstos al Decret 135/1995 sempre que d acord amb la taula 2.1 de l annex 2 a l establiment li correspongui escala adaptada, així com les condicions establertes al DB-SUA. b. Excepcionalment, als establiments de menys de 500 m2, es pot acceptar que una escala de nova construcció no assoleixi algun dels paràmetres exigibles d acord amb el Decret 135/1995 i/o el DB-SUA segons correspongui quan concorren simultàniament les dues circumstàncies següents: - Que es justifiqui que per complir el Decret 135/1995 o el DB-SUA es requeririen obres desproporcionades degut als condicionants de l estructura existent. - Que l escala de nova construcció compleixi les condicions establertes al DB-SUA per a les escales d ús públic si no disposa d itinerari alternatiu o per a les escales d ús general si disposa d un recorregut alternatiu mitjançant un aparell elevador practicable o altres escales que compleixin amb el Decret 135/1995 i el DB-SUA.

DT 5.Annex1 Novembre de 2014 NOTA INFORMATIVA CRITERIS DEL DEPARTAMENT DE SALUT PER AL REGISTRE DE CENTRES SANITARIS Els documents DT-3.5, DT-4.8 i DT-4.9 referents als centres sanitaris sense internament adverteixen que, en relació amb els establiments de superfície inferior a 100 m2 i pel que fa al tràmit d autorització i registre al Departament de Salut, cal adreçar-se al servei competent d aquest departament perquè valori la possibilitat d acceptar situacions diferents a un accés sense graons, rampes practicables i cambra higiènica adaptada, atesa la complexitat de la normativa sectorial aplicable i la varietat de circumstàncies que pot tenir el centre pel que fa al tipus i combinació d especialitats mèdiques que s hi ofereixen. La present nota té per objecte informar de les diferents tipologies en que el Departament de Salut classifica aquests centres i les condicions que en cada cas requereix per autoritzar-los. CENTRES D ÚS SANITARI SENSE INTERNAMENT DE SUP. ÚTIL 100 M2. 1. Consultes mèdiques o Consultes d altres professionals sanitaris: a. Aplicar les condicions previstes a les fitxes TAAC. b. Es consideren consultes mèdiques o consultes d altres professionals sanitaris els casos següents: i. Quan hi ha un únic facultatiu. Aquest pot exercir-hi totes les especialitats en que estigui titulat, sempre i quan no exigeixin requeriments específics (p.e: Medicina estètica). ii. Quan el local tan sols disposa d un únic despatx, encara que estigui compartit per més d un facultatiu en franges horàries diferents i ben delimitades. iii. Quan hi ha 2 facultatius però no comparteixen cap espai excepte un vestíbul previ comú, de manera que cada unitat és independent de l altra i disposa de la seva pròpia recepció, sala d espera, cambra higiènica i despatx. En aquest cas es consideren consultoris independents cada un d ells. 2. Canvi d activitat de consulta a centre Polivalent (sense canvi d ús): Ha de complir les condicions següents: a. Cambra higiènica: En principi ha de tenir una cambra higiènica adaptada (segons D.135/1995), però s accepta cambra higiènica usable (segons DT-3 annex) si es justifica que la primera no és viable sense efectuar obres desproporcionades. Entre d altres motius, s entenen que una obra és desproporcionada quan: - Implica actuacions en parets de càrrega - Perjudica la funcionalitat de l establiment de manera significativa b. Accés directe des de la via pública: A l entrada únicament s admet un graó de màxim 12 cm en els casos que es justifiqui que no es pot posar una rampa per motius estructurals o altres dificultats tècniques que ho facin inviable.

DT 5.Annex1 Novembre de 2014 c. Accés des de zones comuns d un edifici d habitatges: i. Si el centre es troba en plantes superiors, l edifici ha de tenir ascensor. No s estableixen requeriments de dimensions mínimes per a la cabina. ii. Entre la via pública i l ascensor i entre aquest i l establiment no hi ha d haver barreres arquitectòniques. Cas que hi hagi algun graó o tram d escala aïllat, si es justifica que tècnicament no és viable posar rampa ni plataforma elevadora o que la comunitat de propietaris denega l autorització (cal aportar acta), s eximeix d aquesta condició si el Departament de Salut dóna la seva conformitat. iii. Si el centre es troba en planta baixa i té l accés des del vestíbul comú, la condició del punt ii) anterior s aplica a l itinerari entre centre i via pública. 3. Centre polivalent (amb canvi d ús): Ha de complir les condicions següents: a. Tenir una cambra higiènica adaptada (segons D.135/1995). b. Si el centre es troba en planta baixa, l accés des de la via pública no pot contenir cap graó aïllat i ha de complir la resta de condicions corresponents a un itinerari practicable segons el Decret 135/1995. Aquesta condició s aplica tant si el centre té accés directe des de la via pública, com si el té des del vestíbul comú d un edifici. c. Si el centre es troba situat en plantes superiors, l edifici ha de tenir, com a mínim, un ascensor que compleixi les condicions de la nota (2) del DT-4.9 (cabina de dimensions mínimes 0,80 x 1,00 m, etc). No poden haver barreres arquitectòniques entre la via pública i l ascensor i entre aquest i l establiment. Nota.- Els centres especialitzats tenen els mateixos requeriments que els centres polivalents (són centres especialitzats: les clíniques dentals, els centres de medicina estètica, els centres de diàlisis i els centres de reconeixement mèdic, entre d altres).