Pla de mobilitat urbana sostenible de Rubí Gener de 2018 1
1. Introducció JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PMU Que és un PMU? És l instrument de planificació de la mobilitat d àmbit local. Aporta les estratègies de mobilitat i ha de servir de guia per a la presa de les actuacions municipals. OBLIGATORIETAT DEL PMU Per què un PMU? -Obligatori per llei (Decret Legislatiu 2/2003) per a capitals de comarca i municipis amb més de 50.000 habitants. -Obligatori per llei (PDM) per a municipis amb més de 20.000 habitants. -Obligatori per llei (Decret 226/2006) per als municipis que es troben dins les zones de protecció especial de l ambient atmosfèric. ETAPES D UN PMU Anàlisi situació actual Diagnosi situació actual Objectius Establiment de Mesures d Actuació 2
1. Introducció ESTAT I EVOLUCIÓ PMU 2012-2013 Actualització PMU 2017 -Anàlisi -Diagnosi -Propostes Informació base -Dades oficials -Aforaments -Enquestes -Inventaris -Etc Informació base Actuacions executades (Abril 2017) Aprovació inicial (municipal) Aprovació definitiva (supramunicipal) 3
1. Introducció OBJECTIUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Afavorir els desplaçaments a peu, fent els itineraris i espais d estada amples, còmodes, atractius, segurs, adaptats i ràpids a totes les necessitats de les persones. Dotar a la ciutat de les infraestructures per a circulació i estacionament segurs en bicicleta sense detriment d altres modes de mobilitat sostenible. Garantir la fiabilitat, velocitat, confortabilitat i una cobertura i freqüència del transport públic, per a oferir un sistema de transport col lectiu de qualitat i competitiu respecte al vehicle privat. Promoure un ús racional del vehicle privat motoritzat i fomentar l ús de vehicles elèctrics i de combustible menys contaminants. Compatibilitzar l oferta d aparcament amb la demanda de rotació i de residents, de forma adient per a dinamitzar els diferents sectors de treball, comercial, oci i culturals. Regular una distribució urbana de mercaderies amb un mínim impacte i que garanteixi el ple desenvolupament de les activitats econòmiques. Millorar la seguretat viària mitjançant la reducció de l accidentalitat i respectant l espai públic destinat a cada mitjà de transport. Donar a conèixer i conscienciar a la ciutadania de la despesa energètica i l impacte ambiental que provoquem quan ens movem especialment en la salut pública i el canvi climàtic. Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal d'assolir un ús eficient dels diferents modes de transport en cada tram de la cadena de transport Utilitzar les noves tecnologies en el sistema de mobilitat donant la màxima informació als usuaris per prendre les seves decisions. 4
1. Introducció PROPOSTES La fase de propostes del PMU implica modificacions en la ciutat per tal d obtenir canvis en la mobilitat. Sobre aquests modificacions cal recordar que: -Estem subjectes a limitacions físiques: l espai públic urbà és un bé escàs i limitat. -Estem subjectes a limitacions temporals: el planejament no es a temps infinit sinó limitat (6 anys). -Estem subjectes a limitacions econòmiques: cal prioritzar. La fita es aconseguir un model de ciutat millor al que tenim ara. -Es proposen un conjunt d actuacions de millora global per a la mobilitat. -Les actuacions són interdependents: les propostes estan lligades entre si. -Degut a les limitacions d espai, apareixeran situacions de compromís entre els diferents usos de l espai públic. -Es modificarà el concepte actual de la ciutat: serà necessari un canvi d hàbits, especialment sobre els drets adquirits. 5
1. Introducció ÍNDEX 1. Introducció 2. Propostes per a la mobilitat a Peu 3. Propostes per a la mobilitat en Bicicleta 4. Propostes per a la mobilitat en Transport Públic 5. Propostes per a la mobilitat en Vehicle Privat 6. Propostes en relació a l Aparcament 7. Altres mesures 6
2. Mobilitat a Peu MOBILITAT A PEU Bases Estat de les voreres Es defineixen uns itineraris bàsics d actuació -Vials amb elevats fluxos de vianants. -Vials de connexió entre el centre i els principals punts de generació de viatges. Estat dels passos de vianants En aquests itineraris bàsics s asseguren unes bones condicions de circulació -Voreres accessibles (mínim 1,80 metres d amplada lliure). -Dotació de passos de vianants en les cruïlles -Passos de vianants adaptats. 7
2. Mobilitat a Peu MOBILITAT A PEU Llistat de propostes Millora de la mobilitat a peu P-1 Jerarquització de la xarxa de vianants P-2 Millora de l amplada útil dels eixos bàsics per a vianants P-3 Adaptació dels passos de vianants P-4 Creació de passos de vianants P-5 Creació de més zones de prioritat per al vianant P-6 Millorar les condicions dels itineraris de vianants a les urbanitzacions P-7 Accions per a promoure l hàbit de caminar P-8 Elaboració d un Pla d Accessibilitat P-9 Millorar la permeabilitat a l av. Estatut Exemple mapa de desplaçaments a peu 8
2. Mobilitat a Peu JERARQUITZACIÓ DE LA XARXA 9
2. Mobilitat a Peu AMPLIACIÓ DE VORERES I PACIFICACIÓ DE VIALS 10
2. Mobilitat a Peu CREACIÓ I ADAPTACIÓ DE PASSOS DE VIANANTS 11
3. Mobilitat en bicicleta MOBILITAT EN BICICLETA Bases Cal potenciar aquest mitjà de transport -És un mode que ja disposa d usuaris. -És un mode que no disposa de la infraestructura adequada. -Problemàtica: vials estrets; elevades pendents (28% dels vials) La bicicleta necessita connexions bàsiques -Amb el centre urbà. -Entre els diferents zones, PAEs i urbanitzacions. L espai viari és limitat i es troba ocupat per altres usos -Caldrà una redistribució d aquest espai. -Actualment: 73% transport motoritzat 27% modes no motoritzats. -Equilibri de l ús de la via pública: -Modificacions de les condicions de circulació (carrils). -Modificacions de les condicions d aparcament (disminució places). Criteris generals d implantació en la via pública -La bicicleta ha d anar per la calçada: -Necessita d un espai segregat en xarxa principal de vehicles. -Pot cohabitar amb el vehicle en vies veïnals. -Segons el cas, també afectarà l espai destinat al vianant. 12
3. Mobilitat en bicicleta MOBILITAT EN BICICLETA Llistat de propostes Millora de la mobilitat en bicicleta B-1 Pla Director de la Bicicleta B-2 Establiment i implantació de la xarxa ciclable B-3 Ampliació de la xarxa d aparcaments per a bicicletes B-4 Elaboració d estudis per a la creació d un itineraris ciclistes a les urbanitzacions B-5 Garantir la reserva d espai per a carrils bici segregats en calçada en les futures execucions de vials de jerarquia principal B-6 Campanyes de promoció de l ús de la bicicleta Cal senyalitzar la cohabitació en calçada Cal legalitzar els itineraris de circulació Necessitat de punts d aparcament 13
3. Mobilitat en bicicleta XARXA CICLABLE I APARCAMENTS 14
4. Mobilitat en transport públic MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Bases Bon funcionament del transport públic urbà -Bona cobertura Generar el mínim impacte en la xarxa actual. -No obstant, arran de les modificacions introduïdes en els sentits de circulació d alguns vials del nucli urbà, caldrà ajustar el recorregut de les diferents línies de bus urbà que es vegin afectades. Principals aspectes a millorar -Possibilitat de millorar els intervals de pas (22-30 actualment) -Infraestructura de les parades: -Marquesines -Accessibilitat -Intermodalitat -Connexions intermunicipals Cobertura: >97% de la població 15
4. Mobilitat en transport públic MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC Llistat de Propostes Millora de la mobilitat en transport públic TP-1 Modificació del recorregut urbà TP-2 Increment de les freqüències i horaris del bus municipal TP-3 Potenciar la intermodalitat amb el servei de FGC TP-4 Millora de la infraestructura de les parades del bus urbà TP-5 Servei de transport públic a la demanda per a l estació de RENFE TP-6 Millora de l accés per a vehicles d autobús a l estació de RENFE TP-7 Millora del servei de transport públic a les urbanitzacions TP-8 Increment del nombre de llicencies de taxi per a PMR TP-9 Millora de la informació a l'usuari TP-10 Revisió de la concessió del servei de transport urbà TP-11 Millora sobre la informació del servei de busos interurbans TP-12 Millores en l oferta de serveis de transport interurbà 16
4. Mobilitat en transport públic MODIFICACIONS DEL RECORREGUT 17
5. Mobilitat en vehicle privat MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Bases Prioritats respecte la circulació de vehicles -Jerarquitzar adequadament la xarxa viària. -Definició clara de les vies d estar i vies de pas. Vies de pas Vies d estar Xarxa primària Xarxa secundària col lectora Xarxa secundària veïnal Xarxa de prioritat per a vianants -Garantir el funcionament de la via segons la seva definició. -Endreçar itineraris d entrada i de sortida (per les vies de passar). -Eliminar dreceres per vies d estar confrontació de sentits. -Delimitar zones pacificades de trànsit guiatge i senyalització. Prioritats respecte l aparcament -Accessos fàcils i directes als aparcaments. -Senyalització. -Itineraris d accés a través de vies principals (no veïnals). -Ubicació d aparcaments de rotació en vies de pas. -En vies pacificades cal evitar el flux de vehicles que cerca una plaça d aparcament. 18
5. Mobilitat en vehicle privat MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Circulació Millora de la mobilitat en vehicle privat motoritzat V-1 Implantació d una nova estructura de circulació V-2 Creació de zones pacificades V-3 Pas de vials de doble sentit a sentit únic de circulació V-4 Canvis de sentits de circulació V-5 Carril de gir a l esquerra a la cruïlla Edison Marconi V-6 Realitzar un control periòdic de la velocitat Estructura de circulació basada en cel les convectives Pacificació mitjançant zones 30 19
5. Mobilitat en vehicle privat MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Circulació 20
5. Mobilitat en vehicle privat MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Circulació (CENTRE) 21
6. Aparcament APARCAMENT - Bases Aparcament diürn -Les places d aparcament no regulades presenten un elevat percentatge d ocupació (90% ple tècnic). -Elevada ocupació de les places regulades del centre (80% a l entorn del mercat). Zona blava vs. Places no regulades -Conducta dels usuaris sobre on estacionaran el vehicle (segons enquestes): -Cercar una plaça no regulada a via pública. -Localització d una plaça lliure en menys de 15 minuts. Places de càrrega i descàrrega -Dèficit de places. -Motius: a)oferta insuficient. b)ús de les places per part d usuaris no autoritzats. 22
6. Aparcament APARCAMENT - Bases Aparcament de residents (nocturn) -A nivell global, existeix un superàvit d aparcament per a turismes. -L anàlisi segregat per zones mostra que la major part disposa de superàvit. -Existència d indisciplina en els barris amb més pressió (9% d indisciplina). -Els aparcaments indeguts es realitzen principalment en xamfrans. 23
6. Aparcament MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Aparcament Millora en l'aparcament AP-1 Redistribució de places d aparcament en la via pública AP-2 Pla d aparcaments municipal AP-3 Creació de noves bosses d aparcament AP-4 Senyalització d aparcaments fora de la calçada AP-5 Modificació de les reserves d aparcament de zona blava AP-6 Creació de places regulades per a residents (àrea verda) AP-7 Minimitzar els estacionaments indeguts i control efectiu de les zones d aparcament regulat AP-8 Garantir l aparcament fora de calçada en els nous desenvolupaments AP-9 Aparcament i persones de mobilitat reduïda Aparcament soterrat 11 de setembre 24
6. Aparcament MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Aparcament 25
6. Propostes d actuació ALTRES MESURES Altres mesures AM-1 Campanyes de promoció de la mobilitat sostenible i segura AM-2 Realitzar un control periòdic de soroll dels vehicles motoritzats AM-3 Promoure l ús de vehicles més ecològics AM-4 Reducció de l efecte barrera de la Riera AM-5 Revisió de la normativa de circulació AM-6 Estudis i accions per als polígons d activitat econòmica AM-7 Creació de la Taula de Mobilitat Efecte barrera de la riera de Rubí Estudi mobilitat 3 PAES 26