Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 21 Informe executiu 1
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Redactors Mireia Jané Checa, MªJosé Vidal Benedé, Zoa Tomás Bonodo, Mar Maresma Soler i Cindy Abello Romero. Subdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Secretaria de Salut Pública. 21, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Els continguts d aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObresDerivades 3. de Creative Commons. La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3./es/ Edita Secretaria de Salut Pública 1a edició Barcelona, novembre de 216 Assessorament i revisió lingüística Secció de Planificació Lingüística del Departament de Salut URL http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia_salut_publica/monitoratge_perinatal/ 2
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Resum executiu: fets remarcables Les dades que es presenten en aquest document provenen del registre de nadons de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Secretaria de Salut Pública de Catalunya. Aquest registre es nodreix, des del 1993, del Programa de detecció precoç neonatal. El registre de nadons té una cobertura del 1 dels nadons nascuts vius tant als centres maternals del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) com als centres privats. Igualment també contempla els parts a domicili o en entitats d'atenció al part no hospitalàries. 2.6. ED L any 21 han nascut 7.461 nadons de famílies residents a Catalunya. El nombre de naixements continua decreixent des del 29, any en que es va iniciar la reducció anual de naixements després de 14 anys d increments. La reducció en el nombre de naixements d aquest any ha estat d un 1,6 respecte l any 214. Aquesta reducció en l evolució dels naixements es contempla especialment en la població autòctona (reducció del 1,9 respecte l any 214), mentre que la població estrangera continua amb una reducció molt més moderada (reducció,8 respecte l any 214). De cada 1 dones, 37 donen a llum amb més de 34 anys. A Catalunya, 1 de cada 3 nadons que neixen tenen la mare estrangera. El 87 dels nadons nascuts el 21 van prendre llet materna en néixer. de cada 1 nadons, han nascut mitjançant part a domicili o en entitats d atenció al part no hospitalàries. El 38,3 dels naixements de mares de 14 a 17 anys correspon a dones estrangeres. Aquest percentatge s ha reduït un 1,4, respecte l any anterior. * Podeu consultar el document complet a la pàgina web de l Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/vigilancia_salut_publica/monitoratge_perinatal/ 3
1998 1999 2 21 22 23 24 2 26 27 28 29 21 211 212 213 214 21 naixements Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Evolució del nombre de naixements En total, l'any 21 van néixer 7.461 nadons a Catalunya. 1. 9. 8. 7. 8.433 73.29 77.219 64.177 68.737 84.448 82.734 89.327 8.347 84.71 81.137 77.48 71.771 71.634 7.461 6.. 4.377 3.6 4.313.289 7.438 9.76 7.14 63.939 Edat de la mare: naixements en dones de més de 34 anys 4 3 3 2 2 1 1 37,9 31,8 33,4 34,9 36,2 27,7 29,3 17,3 18, 2,6 21,1 21,4 21,8 22,3 23,2 24 24,7 2, El percentatge de naixements entre dones d edats superiors a 34 anys continua incrementant-se, i se situa en un 37,9. En la darrera dècada, aquest percentatge s ha incrementat en un 63,4. Segons la procedència de la mare, les dones autòctones i de països comunitaris que tenen fills amb més de 34 anys presenten una taxa més alta (un 42,3 i un 46,2, respectivament). Per contra, les dones de la resta d Europa i Àsia que tenen fills per sobre d aquesta edat presenten unes taxes més baixes (un 22,4 i un 17,, respectivament). 4
naixements Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Procedència de la mare i del pare A. Evolució dels nascuts vius segons la procedència de les mares 7 6 4 3 2 1 3,3 4,8 2,1 1,7 4,4 6,8,1 1,9 18,4 1, 1,1,9 4,2 9, 1,3,8 dones autòctones dones estrangeres La reducció en el nombre de naixements al 21, respecte l any anterior és lleugerament més alta en la població autòctona amb un 1,9, mentre que en la població estrangera és del,8. B. Percentatge de nascuts vius de mares i pares de procedència estrangera 3 3 2 2 1 1 26,2 22,7 2,7 21,7 19, 16,6 2, 18,4 1,8 3,4 28,9 29,7 29, 29,6 28,9 28,4 28,9 28,1 29, 29,6 29, 28,8 28 27, 27,9 2,2 23 24 2 26 27 28 29 21 211 212 213 214 21 Nadons amb mare estrangera Nadons amb pare estranger L any 21 el 28,9 dels nadons tenen la mare estrangera; i el 27,9, el pare. Aquests percentatges es mantenen estables respecte anys anteriors.
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu C. Distribució de la procedència de les mares 8 71,1 Entre les mares estrangeres 6 destaquen les procedents del Magrib i vall del Nil i 4 d Amèrica Central i del Sud amb un 8,8 i un 8,6, 2 8,8 8,6 3,9 3,2 2,3 1,8,3 respectivament. D. Distribució dels naixements entre noies de 14 a 17 anys segons l origen 61,7 dones autòctones 38,3 dones estrangeres L any 21 el 38,3 dels naixements en joves d entre 14 i 17 anys correspon a dones estrangeres. 6
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Evolució de la prematuritat A. Prematuritat global (<37 setmanes de gestació sobre total de nadons) 9 8 7 6 4 3 2 1 7,27,6 7,6 7,1 7,6 7, 7,9 7, 7,3 7, 7,6 7,8 7,3 7,1 7,3 7,1 7,1 6,9 L any 21 la taxa de prematuritat es va situar en el 6,9, situant-se per primer cop per sota del 7 en els darrers 17 anys. observant-se un lleuger descens respecte els darrers anys. Les dones espanyoles i les de la Resta d Àfrica presenten una taxa superior, amb un 7 i un 7,6 respectivament. Les dones del Magrib i vall del Nil són les que presenten una taxa inferior amb un,1. B. Prematuritat extrema (<32 setmanes de gestació sobre el total de prematurs) 14 12 1 8 6 4 2 11, 11, 11,3 1,6 11, 11, 11,6 12,1 1,8 1,6 26 27 28 29 21 211 212 213 214 21 L any 21, la taxa de prematuritat extrema s ha situat en un 1,6. La taxa de prematuritat extrema s ha reduït un 12,4 respecte l any anterior. 7
1998 1999 2 21 22 23 24 2 26 27 28 29 21 211 212 213 214 21 Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Evolució del pes baix en néixer A. Evolució global del pes baix (< 2. g sobre el total de nadons) 9 8 7 6 4 3 2 1 7,3 7, 7,6 7,4 7,8 7,7 7,7 7,4 7,4 7,4 7,4 7,7 7,4 7, 7,7 7,7 7,6 7,6 El 21 el pes baix en néixer se situa en el 7,6. En els darrers anys, el pes baix s ha mantingut estable. Les dones de la Resta d Àfrica i les dones autòctones són les que presenten una taxa més alta de pes baix, amb un 8,9 i un 8,1, respectivament. Les dones del Magrib i la vall del Nil són les que presenten una taxa més baixa, amb un. B. Evolució del pes baix extrem (< 1.499g sobre el total de nadons amb pes baix) 12 1 8 6 4 2 1,6 1,6 1 1,3 9,8 1,3 1,4 9,9 1,3 9,1 26 27 28 29 21 211 212 213 214 21 El 21 el pes baix extrem se situa en un 9,1. S observa un descens del 14,1 en el pes baix extrem, respecte l any anterior. 8
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Evolució dels nascuts procedents d un part per cesària 3 3 2 2 1 1 31,8 29,9 23,3 24,1 24, 2,3 26,1 27,9 26,6 28,6 28, 28 27,6 28,3 28,1 28, 28,4 29,6 L any 21 el percentatge de nascuts vius per cesària s ha reduït en un 1 respecte l any anterior, situant-se en un 29,6. Les dones autòctones són les que presenten una taxa més gran de cesàries, amb un 31,2. Les dones amb procedència del Magrib i la vall del Nil són les que presenten una taxa més baixa, amb un 19,8. Distribució dels naixements segons la titularitat del centre maternal 68,8 centres de SISCAT centres privats domicili o entitats d'atenció al part no hospitalàries 3,7, L any 21 el 69 dels naixements a Catalunya ha tingut lloc a hospitals del Sistema Sanitari Integral d Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Aquesta dada es manté estable al llarg dels anys. Les dones procedents de països comunitaris desenvolupats, seguides de les dones espanyoles, són les que presenten una taxa més alta de naixements en centres privats, amb un 46 i un 39,2, respectivament. 9
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Consum de tabac de la mare abans i al final de l embaràs 3 2 2 1 1 26,7 24,2 24,6 22,7 23,7 22,4 22,8 2, 17,6 17, 14,4 12, 12,9 12,7 12,2 13 28 29 21 211 212 213 214 21 abans de l'embaràs al final de l'embaràs : Atès que els centres maternals han anat incorporant progressivament aquesta variable i el registre no era complet, els valors anuals no van ser comparables directament per als anys 28 i 29 L any 21 la prevalença del tabaquisme a l inici de l embaràs es va situar en un 22,8, el que representa un augment del 1,8 respecte l any anterior. S observa que l any 21, el 43 de les dones fumadores deixen el tabac durant la gestació. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública Secretaria de Salut Pública http:// salutpublica.gencat.cat 1