IV JORNADES DE NORMALITACIÓ LINGÜÍSTICA DE MENORCA. FIDELITAT I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES 2 d octubre de 2010

IV JORNADES DE NORMALITACIÓ LINGÜÍSTICA DE MENORCA. FIDELITAT I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES 2 d octubre de 2010

Població 1991-2009 IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca. A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i Comunitat valenciana I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana. I2. Població estrangera. 2

Origen de la població i llengua pròpia (IB) IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca. A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i Comunitat valenciana I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana. I2. Població estrangera. A la columna LP (Llengua pròpia, la seva llengua ). Són dades de l enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

Origen de la població i llengua pròpia (Menorca) IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca. A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i Comunitat valenciana I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana. I2. Població estrangera. A la columna LP (Llengua pròpia, la seva llengua ). Són dades de l enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

Origen de la població i llengua pròpia (IB i Menorca; 2003) IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca. A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i Comunitat valenciana I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana. I2. Població estrangera. A les columnes LP (Llengua pròpia, la seva llengua ). Són dades de l enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

Català: L1, Lpròpia, Lhabitual (2003) Valors globals i de Menorca 6 L1. La seva primera llengua: En quina llengua van començar a parlar Lpròpia: La seva llengua pròpia: Quina és la vostra llengua Lhabitual: La seva llengua habitual: En quina llengua soleu parlar habitualment

LES LLENGÜES A LES ILLES BALEARS (2009-2010) ~ 160 llengües identificades ~ 130 L1 25 tenen més de 1.000 parlants ~ 42 es parlen a la feina ~ 67 es transmeten als fills N hi ha que tenen una L1 de menys de 100.000 parlants (anglès crioll de Nicaragua, bubi, duala, duungooma, ika, kesen, tarahumara) Dades extretes de l estudi Les llengües de les Illes Balears, promogut per Linguamón La casa de les llengües i la Universitat de les Illes Balears. Dirigit per Joan Melià i coordinat per Caterina Canyelles (2010). A part del català i el castellà. 130 L1 (Llengües que els enquestats tenen com a llengua primera) Crioll (30.000), bubi (50.000 Guinea Eq), duala (87.700 Camerun), duungooma (70.000 Mali), ika (22.800 Nigèria), kesen (74.000 Japó), tarahumara (95.200 Mèxic). Hi ha també parlants de llengües apreses de comunitats de menys de 25.000 membres. 7

LES 10 LLENGÜES AMB MÉS PRESÈNCIA A CADA ILLA (2009-2010) MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA ALEMANY ANGLÈS ALEMANY ALEMANY ANGLÈS ÀRAB ANGLÈS ITALIÀ ÀRAB GALLEC ROMANÈS ÀRAB FRANCÈS ALEMANY ÀRAB ROMANÈS GALLEC PORTUGUÈS FRANCÈS FRANCÈS BÚLGAR FRANCÈS ITALIÀ GALLEC ROMANÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ANGLÈS ITALIÀ ROMANÈS GALLEC AMAZIC AMAZIC AMAZIC AMAZIC PORTUGUÈS PORTUGUÈS WÒLOF NEERLANDÈS NEERLANDÈS Les 10 llengües amb més parlants a cada illa. A part del català i el castellà. Wòlof: Senegal i Mauritània (reconeixement de llengua nacional) i Gàmbia (sense reconeixement oficial) 8

Coneixements de català (ESTUDI LES LLENGÜES A LES BALEARS 2009-2010) Proporció d enquestats, classificats en grups d edat, que diuen tenir coneixements de català.

Nombre de llengües que parlen els immigrants (Estudi Les llengües de les Balears ) Proporció d immigrants que diuen quines llengües saben parlar (ells no en donaven la quantitat, sinó que les anomenaven)

Condicions de tria lingüí üística Monolingües castellanoparlants La comunitat lingüística castellana produeix monolingües; la catalana, no. Estudi Linguamón (2009-2010): pràcticament tots els monolingües són castellanoparlants Melià-Mestre (2006): tots els monolingües són castellanoparlants Aportació de la immigració hispanoamericana 31,0% (IB, 2009) 34,7% (Menorca 2009) Llengua majoritària Immigració: permanència transitòria Desconeixement de l existència del català Melià-Mestre (2006): 66% després d arribar a les IB Oficialitat i cooficialitat Tendències d ús en les relacions interpersonals Heterolingües Desconeguts Catalanoparlants Marca ideològica, en determinats entorns, de la pràctica del bilingüisme passiu

Llengua en què continuen parlant quan s adrecen a qualcú en català que els contesta en castellà (2003) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 72,4 74,1 71,4 70,7 70,1 25,1 18,1 12,3 13,1 8,4 10,4 10,5 7,1 9 10,9 6 4,4 0,4 3,4 1,2 Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst Català Castellà Demanen: Cat? Mai 12 Valors globals, segons el lloc de residència i segons quina llengua pròpia diuen tenir (Ct: Català; Cst: Castellà)

Llengua que parlen quan s adrecen pel carrer a una persona desconeguda (els qui saben català). 2003 80 70 73 60 50 40 35 39 49 46 51 30 20 10 0 26 22 20 13 9 13 10 10 9 10 8 5 7 3 Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst N+cat +cat +cast N+cast 13

USOS COMERCIALS Cala Millor, Sa Coma i S Illot (2009) Ningú de l establiment entén (C) o sap parlar (E) en... 14 Proporció d establiments en què cap empleat entén (C) les llengües indicades o que no hi saben parlar (E). Classificació segons el tipus d establiment (restauració i turisme, sense hotels) i altres establiments comercials.