Economia de l empresa Sèrie 2

Documentos relacionados
Economia de l empresa Sèrie 2

Economia de l empresa Sèrie 1

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

ORIENTACIONS PER A L EXAMEN D ECONOMIA DE L EMPRESA PER A LES PAU 2015

Orientacions per a l examen d Economia de l empresa per a les PAU 2011 Pàgina 1 de 8 ECONOMIA DE L EMPRESA

Districte Universitari de Catalunya

Dibuix tècnic Sèrie 1

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions.

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

Índex. Introducció... 21

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

VA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

TEORIA I QÜESTIONARIS

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Novedades fiscales y proyectos de reforma tributaria. Impuesto sobre Sociedades

NOU PLA GENERAL COMPTABLE

NOU PLA GENERAL COMPTABLE

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

Biologia Sèrie 1. Instruccions

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

Districte Universitari de Catalunya

RECERCA EN OLI D OLIVA

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

Seguretat informàtica

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE VIATGERS CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE VIAJEROS

Semblança. Teorema de Tales

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Tecnologia industrial Sèrie 3

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

PARLA3 El teu futur parla idiomes

Dossier Exercicis GANTT CPM PERT

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa Accions/ Participacions.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

TEMA 4: Equacions de primer grau

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Llengua catalana Sèrie 1

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

FACULTAT D ECONOMIA I EMPRESA

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III

competència matemàtica

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

TFGs d oferta pública i concertats:

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

5. Excedència per cura de fills i filles

BASES: 01 OBJECTIUS : Amb la concessió d aquest premi es volen assolir els següents objectius:

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun =

Psicologia i sociologia Sèrie 1

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Districte Universitari de Catalunya

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

ANUNCI DE REGATES CIRCUIT CATALÀ OPTIMIST

Activitat Cost Energètic

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

Nous canals d atenció al client i accés a Banca Multicanal

8 Geometria analítica

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Districte Universitari de Catalunya

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però


AGREGAT DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE CATALUNYA EXERCICIS 2008 I 2009 INFORME 16/2011

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX

BLOC TEMÀTIC III. EL FINANÇAMENT DE L'ECONOMIA EL DINER I EL FINANÇAMENT DE L'ECONOMIA

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

Transcripción:

Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2017 Economia de l empresa Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ Instruccions La prova consta de cinc exercicis distribuïts en dues parts: PRIMERA PART: Exercicis 1 i 2. SEGONA PART: Trieu i resoleu TRES dels cinc exercicis que us proposem. Indiqueu clarament quins heu escollit. En cas que respongueu a més de tres exercicis, només es valoraran els tres primers. S2 42 3 ECONOMIA EMPRESA GS SOLUCIONS 17

Primera part Exercici 1 [4 punts en total] Pauta de correcció Considereu un mateix error només una vegada. Estil Llum, SA ha facilitat el balanç de situació de l empresa a 31 de desembre de 2016 (en milers d euros). Actiu Patrimoni net + passiu Immobilitzat intangible 1.200 Patrimoni net 18.500 Immobilitzat material 9.000 Passiu no corrent 2.000 Inversions financeres a llarg termini 1.000 Passiu corrent 5.000 Existències 4.100 Realitzable 1 9.500 Disponible 2 700 Total 25.500 Total 25.500 1. Deutors comercials i altres comptes per cobrar, d acord amb la terminologia del Pla General de Comptabilitat. 2. Efectiu i altres actius líquids equivalents, d acord amb la terminologia del Pla General de Comptabilitat. a) En el cas d obtenir un resultat de l exercici positiu, quin impost hauria de pagar l empresa? L empresa hauria de pagar l impost de societats, que es paga per l obtenció de beneficis. b) Calculeu l import de l actiu corrent i de l actiu no corrent. L actiu corrent és la suma de les existències, del realitzable i del disponible. L actiu no corrent és la suma de l immobilitzat (intangible i material) i les inversions financeres a llarg termini. AC = 4.100 + 9.500 + 700 = 14.300 milers d euros. ANC = 1.200 + 9.000 + 1.000 = 11.200 milers d euros. Adjudiqueu 0,25 punts per cada càlcul ben realitzat. c) Comenteu la diferència que hi ha entre el passiu corrent i el passiu no corrent. Tant el passiu corrent com el no corrent recullen els deutes que té l empresa (amb els proveïdors, amb Hisenda, amb els bancs ). Ara bé, el passiu no corrent recull els deutes que s han de tornar en un període superior a l any, i el passiu corrent, els deutes que s han de tornar en un termini inferior a l any. 2

d) Calculeu quin percentatge del total de deutes de l empresa és a curt termini. Percentatge de deutes a curt termini =. e) Calculeu i interpreteu el fons de maniobra de l empresa. [1 punt] FM = AC PC = 14.300 5.000 = 9.300 milers d euros. L actiu corrent supera els deutes a curt termini en 9.300 milers d euros. Un FM > 0 vol dir que l empresa no tindrà dificultats per a tornar els deutes a curt termini. Adjudiqueu 0,5 punts pel càlcul i 0,5 punts per la interpretació. f ) Calculeu el resultat d explotació, el resultat financer, el resultat abans d impostos i el resultat de l exercici, tenint en compte que l empresa ha proporcionat la informació addicional següent: [1 punt] Concepte Altres despeses d explotació Altres ingressos d explotació Amortització immobilitzat Compres de mercaderies Despeses de personal Despeses financeres Impost sobre els beneficis Ingressos financers Vendes de mercaderies Import (en milers d euros) 7.500 350 2.500 11.700 10.400 100 757,2 24 34.350 Concepte Import (en milers d euros) + INGRESSOS D EXPLOTACIÓ Vendes de mercaderies Altres ingressos d explotació DESPESES D EXPLOTACIÓ Compres de mercaderies Despeses de personal Amortitzacions Altres despeses d explotació 34.350 350 11.700 10.400 2.500 7.500 34.700 32.100 RESULTAT D EXPLOTACIÓ (A) 2.600 + INGRESSOS FINANCERS DESPESES FINANCERES 24 100 RESULTAT FINANCER (B) 76 RESULTAT ABANS D IMPOSTOS (A+B) Impost sobre el benefici 757,2 2.524 RESULTAT DE L EXERCICI 1.766,8 Adjudiqueu 0,25 punts pel resultat d explotació i 0,25 punts pel resultat financer. Adjudiqueu 0,25 punts pel càlcul del resultat abans d impostos i pel resultat de l exercici, si són correctes segons la solució de l alumne/a. 3

Exercici 2 [3 punts en total] La Mireia ha iniciat un negoci de fabricació de marcs de fotografies amb el mètode de l scrapbooking. Els costos fixos previstos són 4.800 /any i els costos variables per cada marc són 8. La Mireia vol vendre el producte a 24 /marc. a) Calculeu el nombre de marcs de fotos que la Mireia ha de fabricar i vendre per a començar a obtenir beneficis. [1 punt] Si la Mireia produeix i ven 300 marcs l any, tindrà un benefici igual a zero. Per sota d aquest volum de producció tindrà pèrdues i, per sobre, beneficis. Adjudiqueu 0,5 punts pel càlcul i 0,5 punts per la interpretació. Si l alumne/a ha calculat malament el punt mort, però la interpretació és coherent amb el seu resultat, adjudiqueu la puntuació que correspon a la interpretació. b) Calculeu el benefici o la pèrdua anual que tindria la Mireia si produís i vengués 60 marcs al mes. [1 punt] Ingressos totals = preu x quantitat = 24 x (60 x 12) = 17.280. Costos totals = costos fixos + costos variables = 4.800 + 8 x (60 x 12) = 10.560. Benefici = ingressos totals costos totals = 17.280 10.560 = 6.720. Si l alumne/a calcula bé els ingressos i els costos, però s equivoca calculant el benefici, adjudiqueu 0,75 punts. Si l error no és de càlcul, sinó de concepte, no se li adjudicarà cap punt. c) Pensant en les properes festes de Nadal, i per donar a conèixer el producte, la Mireia encarregarà la confecció d uns tríptics publicitaris, que repartirà per la zona i que preveu que costaran al voltant de 320. Calculeu com se n veurà afectat el punt mort. [1 punt] Si l alumne/a planteja bé l equació, però s equivoca en els càlculs, adjudiqueu 0,5 punts. 4

Segona part Dels cinc exercicis següents, escolliu-ne només TRES. Exercici 3 [1 punt en total] Una empresa està valorant la possibilitat de portar a terme una inversió que presenta les característiques següents: Durada del projecte: 3 anys. Desemborsament inicial: 60.000. Fluxos de caixa nets anuals (FCN): FCN (any 1) FCN (any 2) FCN (any 3) 30.000 20.000 12.000 Taxa d actualització o de descompte: 5 %. a) Calculeu el temps que trigaria l empresa a recuperar aquesta inversió segons el criteri estàtic del termini de recuperació (payback). [0,25 punts] Aquesta inversió es recuperaria en dos anys i deu mesos. b) Calculeu el valor actual net (VAN) d aquesta inversió i justifiqueu la conveniència o la inconveniència de realitzar la inversió. [0,75 punts] Aquesta inversió no es portaria a terme perquè el VAN < 0, cosa que significa que els fluxos de caixa nets actualitzats són més petits que el desemborsament necessari per a portar a terme la inversió. Adjudiqueu 0,5 punts pel càlcul i 0,25 punts per la interpretació. 5

Exercici 4 [1 punt en total] L octubre passat podíem llegir a la premsa que l empresa Samsung anunciava unes pèrdues properes als 2.100 milions d euros en el tercer trimestre de l any pel fiasco del seu model Galaxy Note 7. Aquest model va haver de ser retirat del mercat per problemes de sobreescalfament i perill d incendi de l aparell. a) Quina és l estratègia de marca seguida per Samsung, l estratègia de marca única o l estratègia de marques múltiples? Justifiqueu la resposta. [0,25 punts] L empresa Samsung utilitza l estratègia de marca única, perquè tots els productes que fabrica l empresa tenen el mateix nom: rentadores, assecadores, televisors, mòbils, tauletes tàctils (tablets), etcètera. b) Quin inconvenient té aquesta estratègia? [0,25 punts] El principal inconvenient d aquesta estratègia és que el fracàs d un producte pot afectar el prestigi de l empresa i tenir conseqüències en les vendes dels altres productes. c) Expliqueu en què consisteix l estratègia de segona marca a què recorren determinades empreses. L estratègia de segona marca és la que segueixen les empreses que tenen en el mercat altres marques de més prestigi. Tot i que aquesta segona marca es converteix en una competidora de la pròpia empresa, l objectiu és que competeixi amb les empreses que tenen productes en el seu mateix segment de mercat. 6

Exercici 5 [1 punt] Empleneu les caselles de la taula següent amb el nom que s aplica als diferents tipus de mercat segons les característiques que presenten, i poseu-ne un exemple de cada tipus. Característiques del mercat Tipus de mercat Exemples Molts productors i molts consumidors, i producte homogeni Competència perfecta Mercat dels productes agrícoles Un sol productor i molts consumidors Monopoli Mercat de la distribució del tabac a Espanya Pocs productors i molts consumidors, i producte homogeni Oligopoli Mercat del petroli Molts productors i molts consumidors, i producte diferenciat Competència monopolística Mercat de les sabatilles esportives Adjudiqueu 0,125 punts per cada resposta correcta. Exercici 6 [1 punt en total] a) Definiu contracte de treball. Un contracte de treball és un acord entre una empresa i un treballador on es fixen individualment les característiques de la relació laboral i on es manifesten expressament i lliurement les voluntats d ambdues parts. El treballador es compromet a prestar personalment a l empresa els seus serveis retribuïts, a actuar sota la direcció de l empresa i a cedir-li el resultat que obtingui de la seva activitat. b) Quines condicions ha de complir un treballador perquè se li pugui fer un contracte de pràctiques? Perquè se li pugui fer un contracte de pràctiques, un treballador ha de tenir un títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior. 7

Exercici 7 [1 punt en total] Encercleu la lletra de la resposta correcta en les qüestions següents. [0,25 punts per cada apartat. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.] 1. Com s anomena l obertura d una organització als mercats internacionals? a) Deslocalització. b) Globalització. c) Internacionalització. d) Cap de les respostes anteriors no és correcta. 2. Una característica de les PIME és a) la gran capacitat financera. b) l organització flexible. c) el ràpid accés a les millores tecnològiques. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 3. Quan una empresa descentralitza l organització a cada país en què opera i, per tant, ofereix una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals, es diu que l empresa recorre a una estratègia a) multidomèstica. b) transnacional. c) nacional. d) global. 4. Quan una empresa produeix a costos baixos per poder oferir el producte a un preu més barat que el de la competència, es diu que l empresa recorre a una estratègia a) de diferenciació. b) de lideratge en costos. c) d enfocament. d) Cap de les respostes anteriors no és correcta. 8

9

10

11

L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés