LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius

Documentos relacionados
PRONOMS RELATIUS (Remarques)

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

S + V + O V + S + O S + O + V

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

TEORIA VALENCIÀ UNITAT 2 CONTINGUTS

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

L HORA DE LA GRAMÀTICA

Morfologia dels pronoms febles

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

Tema 5: Flexió. formes diferents en els lexemes

Taules de Contingut automàtiques

Llengua catalana 2 215

Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal. - Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

UN POLÍGON és una superficie plana

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.

ELS DÍGRAFS. Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so (sonen com si només

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

UNITAT 8 EL CLIMA (1)

D on vénen els nostres noms? Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària. Quadern de l alumne. Nom: Classe: Edita. Continguts

CEIP TORRE LLAUDER PROVA DELS MÍNIMS DE LLENGUATGE DE C.I. NOM:... CURS:... DATA: Associa cada paraula amb el seu dibuix:

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

AA més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

Els accents i la dièresi

CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS

Unitat 3 CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS

DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

MÚLTIPLES I DIVISORS

Busquem la clau!

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

de què parlen les parets de l escola?

Tot el que ens envolta és matèria, però...

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Quadern de matemàtiques Decimals1

Dibuixem els drets humans

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

Actuació 117. Arxius i Biblioteques TOTS ELS DEPARTAMENTS

Comentaris de l exercici del fullet informatiu i del correu electrònic. (Servei de Llengües UAB)

UNITAT 2. CIUTATS I GENT

SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

5.1. Què és el so? 5.2. La propagació del so Les qualitats del so Propietats ondulatòries del so

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua anglesa

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

La Terra, el planeta on vivim

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Tema 3: Lexicologia. el valor dels signes lingüístics

DIUMENGE QUINZÉ DEL TEMPS ORDINARI

l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS

LES ORACIONS COMPOSTES

En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català

PRONOMS FEBLES QUE SUBSTITUEIXEN EL COMPLEMENT DIRECTE

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

2. Completa amb x, ix, tx o ig les paraules que tens a continuació:

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL

QUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS

El determinat o definit que serveix principalment per a denotar que el nom ja és conegut (per exemple:joan va portar el cotxe).

FITXA DEL LLIBRE ACTIVITATS TÍTOL DE L OBRA:... AUTOR:... DIBUIXOS:... EDICIONS BROMERA COL LECCIÓ:... SÈRIE:... NÚM.:...

Concerts que desperten els sentits

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

VIATGES: Activitat 1: On vas?

Barques de paper, Salvador Espriu

Fitxes de repàs UNITAT 4

Com participar en un fòrum

Introducció als nombres enters

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

INTERVALS. Toni González

Unitat 4: Els vestits. 1. Observa

El verb: temps i mode

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

La citació. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Nucli del text

Polinomis i fraccions algèbriques

Unitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

Exercici 1. Models de Rebut

Introducció als elements químics. Sessió 1

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

L'adjectiu: gènere i nombre

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Tema 8: Les forces i les màquines

Transcripción:

LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA: la carta i el correu electrònic 1

GRAMÀTICA: L ADJECTIU Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats dels noms a què es refereixen o acompanyen: poma dolça, any plujós, caldera vella, pa blanet. Els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nom a què es refereixen; és a dir, tenen el mateix gènere i nombre que aquest, s anomena la concordança. Exemples: caldera (femení singular) vella (femení singular), pa (masculí singular) blanet (masculí singular). La majoria dels adjectius són variables, és a dir, tenen formes diferents per al gènere i per al nombre; però també n hi ha que són invariables. 2

RECORDA: En molts casos el pas del masculí al femení o del singular al plural implica canvis ortogràfics: humit humida, roig roja, lleig lletjos, tranquil tranquil la tranquil les... L adjectiu generalment s escriu darrere del nom del qual indica una qualitat (la neu blanca), però quan volem destacar aquesta qualitat, escrivim l adjectiu davant del nom (la blanca neu). ELS GRAUS DE L ADJECTIU ELS PRONOMS PERSONALS FORTS 3

Observa que tots els pronoms destacats substitueixen un nom de persona (nosaltres substitueix els noms Pau i Jaume), de lloc (hi substitueix a la festa que faig a casa), d un objecte (en substitueix alguna botella de refresc) D esta manera s eviten repeticions innecessàries que farien el llenguatge molt carregós. Els pronoms poden ser de diferents tipus. En esta unitat estudiarem els pronoms personals forts i en la unitat 4 els pronoms febles. DEFINICIÓ: Els pronoms personals forts són paraules que es refereixen a persones o a animals. Segons a qui substitueixen, poden ser de primera persona (el qui parla), de segona persona (el qui escolta) o de tercera persona (de qui o de què es parla). Fixa t que en estos exemples els pronoms ella i ell fan referència a les persones de les quals s està parlant (Marta i el seu marit): 4

ORTOGRAFIA: ACCENT DIACRÍTIC: L accent gràfic serveix per assenyalar el colp de veu més fort i també per a diferenciar algunes paraules que s escriuen igual però no tenen el mateix significat. Este tipus d accent gràfic s anomena accent diacrític. Alguns exemples de parelles de paraules amb accent diacrític: bé: de bona manera bóta: recipient déu: ésser suprem dóna: verb donar és: verb ser més: quantitatiu mòlt: verb moldre món: tot allò creat. Planeta Terra nét: parentiu familiar ós: mamífer sóc: forma del verb ser té: verb tindre be : nom de lletra bota: verb botar deu: número dona: senyora es: pronom feble mes: part de l any molt: quantitatiu mon: possessiu àton net: contrari de brut os: part de l esquelet soc: mercat als països àrabs te: herba d infusió. LA CONTRACCIÓ Quan els articles masculins el, els van precedits de les preposicions a, de i per es forma una contracció. S escriuen així: a + el al a + els als als carrers de + el del de + els dels dels moments per + el pel per + els pels pels parcs 5

La contracció es desfà quan hem d apostrofar l article. Les preposicions a, de i per no s uneixen a l article l quan van davant d aquest. a + l l vaig a l escola de + l de l El cotxe de l home per + l per l Vaig per l antiga avinguda L APOSTROF L últim ressò de l escola acaba a l hora d eixir al carrer. Demà, amb la classe primera, tornarà el soroll dels xiquets. primera. L ocell menut de l albereda, al costat de la porta d entrada, picoteja les molles del terra mentre somia amb la classe Recorda que l apòstrof ( ) és un signe ortogràfic que indica que s ha eliminat una vocal. 6

ESCRIPTURA: LA CARTA I EL CORREU ELECTRÒNIC La carta és un text escrit en el qual contem (a un amic, familiar) notícies, vivències personals... Hi ha dos tipus de cartes: La carta personal si s utilitza un llenguatge col loquial. La carta formal va adreçada a institucions i empreses. S utilitza un llenguatge formal. 7