LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA: la carta i el correu electrònic 1
GRAMÀTICA: L ADJECTIU Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats dels noms a què es refereixen o acompanyen: poma dolça, any plujós, caldera vella, pa blanet. Els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nom a què es refereixen; és a dir, tenen el mateix gènere i nombre que aquest, s anomena la concordança. Exemples: caldera (femení singular) vella (femení singular), pa (masculí singular) blanet (masculí singular). La majoria dels adjectius són variables, és a dir, tenen formes diferents per al gènere i per al nombre; però també n hi ha que són invariables. 2
RECORDA: En molts casos el pas del masculí al femení o del singular al plural implica canvis ortogràfics: humit humida, roig roja, lleig lletjos, tranquil tranquil la tranquil les... L adjectiu generalment s escriu darrere del nom del qual indica una qualitat (la neu blanca), però quan volem destacar aquesta qualitat, escrivim l adjectiu davant del nom (la blanca neu). ELS GRAUS DE L ADJECTIU ELS PRONOMS PERSONALS FORTS 3
Observa que tots els pronoms destacats substitueixen un nom de persona (nosaltres substitueix els noms Pau i Jaume), de lloc (hi substitueix a la festa que faig a casa), d un objecte (en substitueix alguna botella de refresc) D esta manera s eviten repeticions innecessàries que farien el llenguatge molt carregós. Els pronoms poden ser de diferents tipus. En esta unitat estudiarem els pronoms personals forts i en la unitat 4 els pronoms febles. DEFINICIÓ: Els pronoms personals forts són paraules que es refereixen a persones o a animals. Segons a qui substitueixen, poden ser de primera persona (el qui parla), de segona persona (el qui escolta) o de tercera persona (de qui o de què es parla). Fixa t que en estos exemples els pronoms ella i ell fan referència a les persones de les quals s està parlant (Marta i el seu marit): 4
ORTOGRAFIA: ACCENT DIACRÍTIC: L accent gràfic serveix per assenyalar el colp de veu més fort i també per a diferenciar algunes paraules que s escriuen igual però no tenen el mateix significat. Este tipus d accent gràfic s anomena accent diacrític. Alguns exemples de parelles de paraules amb accent diacrític: bé: de bona manera bóta: recipient déu: ésser suprem dóna: verb donar és: verb ser més: quantitatiu mòlt: verb moldre món: tot allò creat. Planeta Terra nét: parentiu familiar ós: mamífer sóc: forma del verb ser té: verb tindre be : nom de lletra bota: verb botar deu: número dona: senyora es: pronom feble mes: part de l any molt: quantitatiu mon: possessiu àton net: contrari de brut os: part de l esquelet soc: mercat als països àrabs te: herba d infusió. LA CONTRACCIÓ Quan els articles masculins el, els van precedits de les preposicions a, de i per es forma una contracció. S escriuen així: a + el al a + els als als carrers de + el del de + els dels dels moments per + el pel per + els pels pels parcs 5
La contracció es desfà quan hem d apostrofar l article. Les preposicions a, de i per no s uneixen a l article l quan van davant d aquest. a + l l vaig a l escola de + l de l El cotxe de l home per + l per l Vaig per l antiga avinguda L APOSTROF L últim ressò de l escola acaba a l hora d eixir al carrer. Demà, amb la classe primera, tornarà el soroll dels xiquets. primera. L ocell menut de l albereda, al costat de la porta d entrada, picoteja les molles del terra mentre somia amb la classe Recorda que l apòstrof ( ) és un signe ortogràfic que indica que s ha eliminat una vocal. 6
ESCRIPTURA: LA CARTA I EL CORREU ELECTRÒNIC La carta és un text escrit en el qual contem (a un amic, familiar) notícies, vivències personals... Hi ha dos tipus de cartes: La carta personal si s utilitza un llenguatge col loquial. La carta formal va adreçada a institucions i empreses. S utilitza un llenguatge formal. 7