TEMA 11: La renovació teatral des de la postguerra als anys 70 Temes de literatura PAU Prof. Josep Vañó
Llegiu bé la pregunta TEXT EXPOSITIU TEATRE: Autors, obres, temàtica, estil, renovació escenogràfica TEMA 11: Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70 CONTEXT: sociopolític i cultural
CONTEXT. 1939 1970 a) ANYS 40: Censura i prohibició de publicar i representar teatre en català. Teatre comercial en castellà. Només en català teatre religiós, costumista o d evasió (sainets, betlems). Any 1946: Autorització per a autors anteriors a la guerra i poc favorables a la República. Traduccions prohibides. b) ANYS 50: 1955: Es funda l ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona. Programa clàssics (Shakespeare i Txèkhov), es promouen traduccions (Ionesco, Bretch) i s escenifiquen autors actuals: Oliver, Espriu, Brossa o Pedrolo. c) ANYS 60: 1960: Es funda l EADAG (Escola d Art Dramàtic Adrià Gual) a Barcelona. Creació del premi Josep Maria de Segarra de teatre, que estimula els joves dramaturgs. Sorgeixen organismes que afavoreixen la posada al dia de l escena valenciana (Ateneu Mercantil, Secció de Teatre de Lo Rat Penat, Aula Ausiàs March de la Universitat) a València. Apareixen els grups de Teatre Independent i Experimental
AUTORS I OBRES: A CATALUNYA Josep M. Segarra, escriu melodrames, amb exaltació de sentiments religiosos i maniqueisme en els personatges: La ferida lluminosa / La ferida de Sívia / Galatea. Joan Oliver (Pere Quart): teatre preccursor del realisme social, contingut polític, crítica mordaç a la burgesia: Ball robat /vacances pagades. Joan Brossa: teatre avantguardista, formes surrealistes, tecniques novedoses. Escrigué una obra dramàtica abundant (poesia escènica). Salvador Espriu (Primera història d Esther), J.M. Benet i Jornet (Berenàveu a les fosques) i Manuel de Pedrolo (Teatre de l absurd: Homes i no / Cruma). (*) Aquests tres autors els estudiarem als temes respectius.
Situació del teatre Valencià Les dificultats de la postguerra propicien l aparició d un teatre d evasió, còmic, que responia al model de sainet musical : La cotorra del mercat / El tio Estraperlo. A causa del desprestigi de la llengua, aquest teatre no manté l hàbit cultural i els sainets decauen i desapareixen. Sorgeix una generació renovadora del teatre valencià a l empara d institucions com l Ateneu Mercantil, lo Rat Penat o la Universitat, amb autors com : Martí Domínguez Barberà ( Malaenes / No n eren deu?); Joan Alfons Gil Albors ( Barracó 62); Francesc de P. Burguera ( Tornar a voler / L home de l aigua) i Rafael Villar (Vençut per la ironia).
Evolució de la temàtica teatral durant aquest període Teatre melodràmatic dels anys 50: drames que tracten de commoure amb situacions extemes, sentiments exagerats, conflictes d índole moral i personatges maniqueus ( bons o dolents). Teatre èpic, (Bertol Brecht) Teatre Independent: Grups a Catalunya (Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom); Grups al P. Valencià (El Rogle, l Horta teatre, Pluja, La Cassola). Teatre realista de documentació històrica (M.A. Capmany). La sàtira política (J. Teixidor: El Retaule del Falutista)
Característiques del teatre èpic: influència de B. Brecht Més que no actuar, es narra. Es pretén que l espectador esdevinga un observador i es distancie de l acció. El que passa a l escenari és ficció però ha de servir perquè l espectador reflexione sobre la seua vida social fora del teatre i en prenga una postura crítica. L acció no és lineal, l obra és fragmentària, cada escena té el seu pes. S argumenta, es transmeten pensaments.
Característiques del teatre independent (anys 70) S origina a partir del teatre de cambra i dels cercles teatrals universitaris. Es diferencia, per tant del comercial i supera el d aficionats. Fa crítica social i política i denuncia abusos de poder. Intenta burlar la censura. Es reaferma en l ús d una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes. S adreça inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel lectuals, universitari. Renova la posada en escena (incorporació de dansa i ball, utilització d elements tecnics...). Forma els actors.