Sostenibilitat del sistema sanitari públic català Santiago Marimón 9/04/05
Documents base: El procés participatiu d ICV, l Eix Salut Programa ICV-EUA. www.iniciativa.info/documents/programes/programaparlament/programa04.pdf Document marc del Grup de treball per la racionalització i el finançament de la despesa sanitària. www.gencat/salut/depsan/units/sanitat/pdf/expertssanitat.pdf
Objectius: Millora del finançament Suficiència: 500 M Correcta aplicació sistema actual Fons Cohesió Social Canvis poblacionals Transparència / Qualitat dades econòmiques Impostos especials (tabac, alcohol): Δ percentatge; tipus Despesa a nivell europeu : fins % PIB = UE15 Reducció dèficit fiscal Increment pressió fiscal: fins % UE15 Resultat assolible: equilibri + 2.500 M (38,5% a p.c. 2003) Resultat considerable: 7.500 M (115,8% 2003)
Despesa Pública en Sanitat. 9 8 7 8,2 Part del PIB destinada a Despesa Pública en Sanitat, 1999 7,1 6 5,7 5 4,9 4 3 2 1 0 Suècia mitjana U.Europea Espanya Catalunya Catalunya té la Despesa Pública en Sanitat més baixa de tota la Unió Europea. Font: Catalunya a la cua. Visiosocial.2003 Fonts: L Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro, IDESCAT i EUROSTAT.
Reducció de la Despesa Pública en Sanitat El Pressupost de la Generalitat en despesa assistencial ha passat Del 4,3% del PIB català l any 1993 Al 3,9% del PIB català l any 2003 Font: Catalunya a la cua. Visiosocial.2003 Font: Departament Sanitat,
Vies de finançament no explicitades: Copagament Desgravació fiscal en l IRPF del pagament d assegurances privades i pagament privats directes
Criteris bàsics per la racionalització Qualitat Equitat Eficiència Coneixement Resultats en salut Recolzament social Qualsevol millora del finançament ha d anar acompanyada de la millora de l eficiència dels processos. Si s'incrementessin els recursos sense corregir les ineficiències, es continuaria alimentant aquestes darreres.
El bon govern El sector públic hauria de ser un exemple de bon govern, és a dir, de transparència, informació i rendició de comptes en tots els seus àmbits La informació ha de ser transparent, és a dir, accessible, creïble i fàcilment interpretable El bon govern implica publicar de manera periòdica i en temps real els resultats obtinguts per cada òrgan de responsabilitat en funció del seu pla estratègic Clarificació de responsabilitats Clarificació d objectius (Pla estratègic) Informació per al coneixement (tractament, anàlisi) Informació per l avaluació, de la ciutadania
El bon govern El sector públic hauria de ser un exemple de bon govern, és a dir, de transparència, informació i rendició de comptes en tots els seus àmbits La informació ha de ser transparent, és a dir, accessible, creïble i fàcilment interpretable El bon govern implica publicar de manera periòdica i en temps real els resultats obtinguts per cada òrgan de responsabilitat en funció del seu pla estratègic Clarificació de responsabilitats Clarificació d objectius (Pla estratègic) Informació per al coneixement (tractament, anàlisi) Informació per l avaluació, de la ciutadania
Com estem, en informació? Econòmica: 3 sistemes. Europea?. Democràtica? Pública: la Central de Balanços, els consorcis Ús de les TIC: l informe ESADE-Fòrum CIS Pla estratègic: Pla de Salut
Les propostes en informació: Transparència econòmica i d activitats: - accés a registres i bases de dades (no de persones) - publicació d indicadors d utilització i de resultats Normes de qualitat de la informació Estratègia en STIC. Pla de sistemes Agència d informació per la seva promoció
Com estem? En organització i gestió: El model català: de 3 herències històriques Els hospitals històrics (segles XIII XIX) El mutualisme (inicis s. XX) El franquisme (s. XX) 3 característiques específiques: Diversitat de formes jurídiques Paper dels Ajuntaments Proximitat
Com estem realment? Herències històriques + Especificitats + Pujolisme =????: En model: La LOSC? La compra-venda de...? El model magma, mercat de relacions, Lazarillo de Tormes high tech,...? En gestió de centres: autonomia per la responsabilitat o per la discrecionalitat? rendició de comptes o de pleitesia? societat participativa, civil o caciquil? centralitat per gestió corporativa o per burocratisme? avaluació de resultats o control de la collonésima?
Com estem realment? Herències històriques + Especificitats + Pujolisme =????: En model: La LOSC? La compra-venda de...? El model magma, mercat de relacions, Lazarillo de Tormes high tech,...? En gestió de centres: autonomia per la responsabilitat o per la discrecionalitat? rendició de comptes o de pleitesia? societat participativa, civil o caciquil? centralitat per gestió corporativa o per burocratisme? avaluació de resultats o control de la collonésima?
El gran repte Que el sector sanitari passi de ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic, a ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic.
El gran repte Que el sector sanitari passi de ser un sector al servei dels treballadors (perceptors de rendes de treball) i beneficiaris (perceptors de rendes de capital) del sistema sanitari públic, a ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic (tothom, però particularment la classe treballadora)
El gran canvi De l'assignació de recursos (despeses acceptades) discrecional i en funció d interessos A l'assignació equitativa per resultats de salut (qualitat, coneixement) avaluats per a la satisfacció dels ciutadans (transparència, participació)
Com?: 1) Proposta organitzativa. Equilibri: Descentralització territorial, en base a: Regles del joc ben definides; Pressupostos públics Rendició de comptes pública i constant Model assistencial integrat Diferenciació XUP - no XUP, segons la LOSC Pla estratègic (de salut, de recursos materials i humans) Programa econòmic per l equitat territorial (capitativa) Dimensionat òptim dels territoris per la substituibilitat Gestió corporativa de: Recursos humans R + D + i Sistemes d informació, benchmarking ( ranking) Compres, logística, inversions Incentius a professionals; participació ciutadana efectiva
La clau: Territorialitzar: aplicació de recursos adequació: oferta procediments demanda aplicació del finançament descentralitzat programat Centralitzar: planificació adequació: Poblac./Envelliment Tecnològic finançament centralitzat Concentrar: el model i el sistema informatiu els seveis no directes (RX, Laboratori, logística, administratius)
Com?: 2) Els Professionals, principal actiu: Condicions i instruments de treball: Autonomia responsabilitats, Gestió clínica, Incentius per resultats Política de promoció de RR.HH Foment coneixement i formació (per l Administració!!) Millora retribucions. Dedicacions exclusives Recursos físics i humans de suport Guies de pràctica clínica. Agència d avaluació Clarificació docència i recerca En el finançament i els costos En continguts: concrets; problemes tecnologies Planificació serveis especialitzats Coneixement salut ciutadans/es = Història Clínica Compartida
Nous territoris amb nous campanars: NO: per identitats diferenciades per repartir les cadires del cor de l'església SI: marcar ritme de vida marcar ritme social de salut i sanitat senyal i protecció perill àmbit de solidaritat/sostenibilitat punt trobada súbdits trobada professionals - ciutadans capellans campaners coneixement conegut estoc de gra salut pública
Cap a on anem? Orientació de la descentralització i la responsabilització per la sostenibilitat: cap a la corresponsabilització completa: possible èxit cap a la arresponsabilitat: segur fracàs cap a la corresponsabilització sols econòmica: privatització