Ateneu de Maó L edifici segueix les pautes d arquitectura tradicional de les cases senyorials dels segles XVIII i XIX de Maó. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa trobem l escala principal i els accessos, on s ubica la galeria de fotos dels antics presidents de l entitat, amb una superfície en conjunt de 70 m2. A la primera planta es troba el Saló d Actes, dues sales de biblioteca, la Sala Vives Llull Sala de Tertúlies i el Museu de Ciències Naturals, a més de les dependències administratives i de serveis, ocupant un total de 510 m2. A la segona planta disposem de varies aules on s imparteixen classes de diverses disciplines. Biblioteca Pública Anomenat popularment Ca n Mercadal. Data de 1761. Edifici neoclàssic bastit per la família Mercadal -d aquí el seu nom popular-, sobre construccions medievals. Destinat a Casa de Cultura l any 1953, avui conté la Biblioteca Pública i l Arxiu Provincial.
Carrer d Isabel II És el carrer que concentra el major nombre de cases senyorials construïdes a Maó durant el segle XVIII: Rectoria (2), Pons i Soler (4), Febrer i Cardona (5), Albertí (11), Seguí de Vidal (15), Cerezo Mir (32). Ja al final del carrer, hi podrem trobar les cases natals de quatre fills il lustres de la ciutat: el naturalista Joaquim Rodríguez i Femenías, l arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, el novel lista Màrius Verdaguer i l industrial Francesc Andreu Femenías. Casa Mir Es una casa d'inspiració modernista a la Plaça Espanya de de Maó, i fou dissenyada per l'arquitecte municipal Francesc Femenies. Té quatre pisos i mira cap al port de la ciutat. Combina els colors blanc i groc clar, amb unes grans finestres a la façana principal, i amb alguns vidres tintats de color verd, taronja i blau. És sobre la Costa de Ses Voltes, l'accés principal al Port de Maó per als vianants i els automòbils. A més, està enfrontada, respecte a aquest accés, amb el Claustre del Carme i la peixateria municipal.
Església i claustre del Carme Segle XVIII. Començada pels carmelites l any 1750, la seva construcció va durar més de 70 anys. És d estil neoclàssic i la més espaiosa de les esglésies de Maó. Església i convent de la Concepció Data de 1616. Convent de clausura, construït sota l advocació de la Immaculada Concepció; va ser la segona institució monàstica de la ciutat i la primera de monges. Edificat sobre terrenys de les antigues murades, no presenta pràcticament façana exterior. Església de la Concepció Segle XVIII. Construïda sota l advocació de Sant Nicolau de Bari, per la colònia grega establerta a Maó. De planta de creu grega i estil bizantí, va passar al culte catòlic el 1868, data en què es va reformar la seva façana per eliminar-ne els símbols ortodoxos.
Església de Sant Antoni Ermita medieval construïda extramurs. Va quedar incorporada al teixit urbà amb l expansió de la ciutat, durant el segle XVII. La façana de línies neoclàssiques data del 1790. En l actualitat és sala de cultura. L'Església de Santa Eulàlia L'Església de Santa Eulàlia de Maó fou construïda entre 1879 i 1881. És un edifici de gran qualitat de llum; té una decoració de mosaics, però la resta és més senzilla. Aquesta església es va construir a partir de la urbanització del segle XIX, i per poder dur a terme el projecte, s'aconseguiren doblers de Cuba i de Maó. Església de Sant Francesc L'església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792. Es construïren sobre un temple gòtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret. Actualment el temple és església parroquial. L'església és de nau única, amb decoració d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d'estil barroc. La façana és massissa i té un portal d'estil romànic. El claustre és de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes línies barroques. Amb la desamortització de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nàutica; després biblioteca pública, institut de batxillerat, Casa de la Misericòrdia i, finalment, seu del Museu de Menorca.
Església de Sant Josep L'Església de Sant Josep de Maó fou construïda l'any 1738 per la comunitat de mestres de cases, fusters i calefactors, dedicada a Sant Josep. És un edifici d'estil molt senzill, de nau única, amb petites capelles a cada banda. En el període entre 1764 i 1782 passa a formar part del culte anglicà, però amb la dominació espanyola de 1802 passa de forma definitiva al culte catòlic. Església de Santa Maria Segle XVIII. Construïda sobre l emplaçament d'una església gòtica del segle XIII. Interior d inspiració neogòtica. Des del 1810 compta amb un orgue monumental 4 teclats i 3210 tubs sonors realitzat pels mestres Francisco Otter i Joan Kiburz. A l estiu, s hi ofereixen concerts.
Hospital General Mateu Orfila L'Hospital General Mateu Orfila és el principal hospital de l'illa de Menorca. Va ser construït entre 2004 i 2006 i fou inaugurat l'abril de 2007, en substitució de l'antic hospital Verge del Toro. Porta el nom del Doctor Mateu Orfila, personatge Il lustre de Maó Pescateria i plaça d Espanya Data de 1927. Edifici destinat a mercat del peix. És obra de l arquitecte Francesc Femenías, que també va redissenyar la plaça en aquella època. Al punt més alt de la plaça es situa la Casa Mir, exemple de modernisme maonès, que amb la seva alçada i les seves vidrieres de colors destaca sobre tot el conjunt.
Portal de Sant Roc Segle XIV. Únic vestigi visible de les antigues murades medievals de la ciutat. Va ser profundament restaurat després del saqueig que el pirata Barba-rossa va infligir a la ciutat de Maó l any 1535. Durant la primera meitat de l any 2017 s ha reformat en profunditat. Principal de Guàrdia Segle XVIII. Edifici destinat al cos de guàrdia. Remodelat l any 1786, pel mateix arquitecte i en el mateix estil que l Ajuntament. Incorpora el color vermell a la façana i s orna amb trofeus i elements militars. Actualment, acull oficines municipals Residència Geriàtrica L'edifici es va construir l'any 1738, durant dominació dels anglesos, que volien construir un hospital de caritat de nova planta al carrer Cós de Gràcia, amb un oratori dedicat al Bon Pastor. Aquell edifici estava mantingut amb doblers que provenien d'herències i amb almoines. L'edifici ja el van fer sobre un hospital de l'edat Mitjana que acollia a persones malaltes i necessitades. Ha sofert diverses reformes, que van remodelar la façana amb un estil de línies clàssiques. Anys més tard, Juana Adelaida Cardona Serra va deixar una herència per poder fer-hi una nova reforma, i al seu costat es va construir un edifici destinat a malalts contagiosos, que avui és la Casa de la Infància. Aquest hospital municipal és, en l'actualitat, una residència geriàtrica i la última remodelació és de l'any 1995.