Tràmit administratiu Aprovació inicial Aprovació definitiva Publicació

Documentos relacionados
EDICTE de 2 de març de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Lleida referent al municipi d Alguaire.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós)

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.O.U. DE ROQUETES. Creació de nova clau 4e.1 i regulació d'altres aspectes normatius de la clau 4e.

emt Ajuntament d'amposta Obres i Urbanisme Còpia 02 Secretaria EMT-POUM-009

MEMÒRIA PLA DE MILLORA URBANA AL SOLAR Avda. CATALUNYA, ES CASTELL. ULLDECONA (TARRAGONA)

En funció de la talla de parcel.la, de la intensitat d'edificació i del tipus edificatori, s'estableixen sis categories.

CASC ANTIC. SUBSTITUCIÓ DE L EDIFICACIÓ ANTIGA 12

CATÀLEG DE CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLEIDA. 22 de setembre de 2017

Tarragona, 19 de juliol de SÍLVIA CAIRE GARCIA Secretària de la Comissió Territorial d Urbanisme de Tarragona

PLA DE MILLORA URBANA SERRA&MOTA. PROMOTOR :SERRA&MOTA S.A. MUNICIPI : GIRONA

ORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE L ARBOÇ

P.E.U.M.B. MODIFICACIÓ _ Pla Especial Urbanístic Mas Bach _ _R a ú l O l i v a A r q u i t e c t o /5_

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES.

AJUNTAMENT DE L ESPLUGA DE FRANCOLÍ

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ URBANA DE BANYOLES (SECTOR NP1) A L ÀMBIT DEL PARC MANEL SADERRA

AJUNTAMENT DE GUARDAMAR DE LA SAFOR CARRER MOLÍ 10, (VALÈNCIA) TLF , FAX

INTRODUCCIÓ DEL CONCEPTE DE ROMPUDA

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL Nº14 Modificació de l article 67 Sistema Viari MEMÒRIA. Ajuntament del Port de la Selva.

RESIDENCIAL UNIFAMILIAR. Ra

MEMÒRIA DESCRIPTIVA PLA DE MILLORA URBANA PER L ORDENACIÓ DE VOLUMS C/MAS FIGUERES-CAMÍ VELL DE FORNELLS GIRONA. Girona, a Novembre del 2.

PROPIETARIS: JOAN MAINOU i PONT i MERCÈ GIL i VALLDENEU

NORMATIVA URBANÍSTICA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

Informació complementària

SUBJECTE A ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ESPECÍFICA. 18

Modificació puntual del PGOTU de Palafolls, -U4 esp- MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM DE PALAFOLLS EN L ÀMBIT DE LA UNITAT D ACTUACIÓ 17, MAS REIXACH

MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI

Mantenir la personalitat del municipi: Garantir la sostenibilitat del municipi:

Taller 2: Els Rodals; la relaciódel sòl no urbanitzable amb la ciutat Data: Dijous 03 d octubre de 2013 Lloc: EscolaParc de les Aigües -Figueres

ANNEX. Estudi d impacte i integració paisatgística. Enginyer Industrial: JOAQUIM VILÀ BRAMON. Núm. de col legiat: I

PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D UNA NOVA HABITACIÓ I UN BANY A L EDIFICI DEL CENTRE DE DIA-RESIDÈNCIA DE POLLENÇA.

MPGO Ampliació centre docent C. Damià Campeny cantonada C. Sant Agustí EMPLAÇAMENT

SÒL URBÀ CONSOLIDAT POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA A01 DENOMINACIÒ: LA SALLE SUD

01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES

Estudi patrimonial i urbanístic dels àmbits Cases C. Peris Mencheta i l Av. Frederic Rahola Àmbit Cases Periodistes Can Baró

EDICTE d 1 d abril de 2008, sobre un acord de la Subcomissió d Urbanisme del municipi de Barcelona referent al Municipi de Barcelona.

ORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE BANYOLES

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FITXA TÈCNICA DEL SOLAR. Paràmetres edificatoris

V. NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ MUNICIPAL D ARENYS DE MUNT. TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Pàgina

A la primera planta s hi instal laran els serveis sanitaris per a homes i dones, en nombre suficient d acord amb la capacitat de l aparcament.

ORDENANÇA GENERAL NÚM. 19. Ordenança municipal sobre intervenció arquitectònica en les façanes i mitgeres del nucli urbà de l Ametlla de Mar

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE SALÀS DE PALLARS ALINEACIÓ DEL c/ DE LA POBLA

MAS BARRIL II PLA DE MILLORA URBANA

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

LA PROTECCIÓ DELS VALORS DEL TERRITORI EN LA REGULACIÓ URBANÍSTICA

1/12 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ

AMPLIACIÓ DE L'EDIFICI "LA NAU" PER A OFICINES DE L'AJUNTAMENT AVINGUDA DEL PELEGRÍ, 29. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Abril de 2018

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

CASC ANTIC. SUBSTITUCIÓ DE L EDIFICACIÓ ANTIGA. SANTA COLOMA VELLA II. 12ca

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 15 de febrer de 2016

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ DE SANT FRUITÓS DE BAGES, EN L ÀMBIT DE LA UNITAT D ACTUACIÓ 15b CEMENTIRI. DOCUMENT COMPRENSIU

CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC SESSIÓ CONSTITUTIVA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ DE GIRONA EN L ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL DEL BARRI VELL

Annex. Models d escrits Model l Aldea

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

AJUNTAMENT DE CUNIT. PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL

ENTRADA DE VEHICLES És l accés de vehicles des de la via pública als immobles o recintes,

MODIFICACIÓ DE L ARTICLE 179 DE LES NNUU DEL POUM QUE AFECTA EL SECTOR ZONA INDUSTRIAL NORD (PP 8)

CONDICIONS TÈCNIQUES PER A LES BARBACOES

ÀREA D URBANISME I HABITATGE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ PER DEFINICIÓ DE PARÀMETRES A LA SUBZONA A3.1.

ORDENANÇA REGULADORA DELS USOS DE LES PLANTES BAIXES EN LES URBANITZACIONS RESIDENCIALS A TORDERA

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

Integració GECO BIG: Formes de presentació que es mostren en colleccions, galeries i elements multimèdia

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL PPU-5 DE CAN VERNEDES I CA N AULEDA PER INCORPORAR PARCIALMENT L ÚS RECREATIU A LA PARCEL LA H1

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

EXERCICIS TEMA 6. EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N.

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

Ajuntament de Tossa de Mar

El futur centre cívic casal de joves

Servei de manteniment de la llicència d ús del software OR2. Exp

OBJECTIUS I CANVIS INTRODUITS EN LA MODIFICACIÓ

Desenvolupament i promoció d'un lloc web per a una empresa d'estètica

ANNEX NORMATIU VIII. FITXES DELS SECTORS DE PLANS DE MILLORA URBANA

ÍNDEX. TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 13. Expropiacions 1. INTRODUCCIÓ CRITERIS... 3

Pujada Sant Feliu, 8 A Illa 221 1/2

Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès

El manual és una eina de consulta que té com a objectius:

VALORACIÓ DE LA PARCEL LA INDUSTRIAL CARRETERA C 15, KM 2 SECTOR INDUSTRIAL MASIA EN NOTARI PIRELLI VILANOVA I LA GELTRÚ SITUACIÓ EMPLAÇAMENT

TÍTOL V: REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha resolt, en data 31 de juliol de 2015, l assumpte que s indica a continuació:

SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017

Secció 3a Normes aplicables al tipus d ordenació d edificació aïllada

Ordenació segons Pla General vigent i la seva aplicació Quadre comparatiu. 1. Situació i Emplaçament, Pla General vigent 2.

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

ESTUDI DE DETALL D ALINEACIONS

PLA ESPECIAL DE LA PISCINA MUNICIPAL

Instruccions perquè els ajuntaments o ens locals vinculats o dependents s hi donin d alta i per sol licitar-hi activitats de la llista de propostes

EDICTE de 25 de maig de 2011, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Tarragona referent al municipi de Mont-roig del Camp.

Transcripción:

Document MODIFICACIÓ Nº 16 DEL PLA GENERAL DE VILAFANT Regulació de tanques en sòl urbà i no urbanitzable Data Abril de 2017 Equip redactor SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS Tràmit administratiu Aprovació inicial Aprovació definitiva Publicació

ÍNDEX DE DOCUMENTS MEMÒRIA DESCRIPTIVA... 3 1. OBJECTIU... 4 2. PROMOTOR I REDACTOR... 4 3. PLANEJAMENT VIGENT... 4 Planejament municipal... 4 Planejament urbanístic supramunicipal... 5 4. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT... 6 5. PROPOSTA... 6 NORMATIVA URBANÍSTICA... 8 6. PROPOSTA DE NORMATIVA URBANÍSTICA... 9 Article 1.... 9 Article 2.... 9 Article 3.... 10 Article 4.... 11

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1. OBJECTIU L objectiu del present projecte de modificació del Pla General de Vilafant és la regulació precisa de les tanques de parcel les en el sòl urbà i el sòl no urbanitzable. 2. PROMOTOR I REDACTOR El document Modificació nº 15 del Pla General de Vilafant. Regulació de tanques en el sòl urbà i el sòl no urbanitzable el redacten els Serveis Tècnics de l Ajuntament de Vilafant amb N.I.F. nº P-1723500-C i seu social a la plaça de l Ajuntament nº 1 del mateix municipi, codi postal 17740. 3. PLANEJAMENT VIGENT Planejament municipal Planejament general: Pla General de Vilafant Aprovació definitiva: 21 d abril de 1999 Publicació al DOGC: 12 de juliol de 1999 Publicació text refós: DOGC del 14 de juny de 2005 En el sòl urbà la regulació de les tanques es recull a la secció IV. Edificació aïllada, concretament a l article 90 amb els següent text normatiu: Art. 1 Tanques. 1.- Les tanques amb davant a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, en quant a altura i a materials, conforme a les disposicions establertes per a cada zona o sector en què aquesta es divideixi, en les Ordenances del pla Parcial o Especial. 2.- Les tanques amb davant a espais públics hauran de subjectar-se en tota la seva longitud, a les alineacions i rasants d'aquests, malgrat que, en determinats casos es permetrà retrassar-la o retranquejar-la en part, amb la finalitat de relacionar millor l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació del vial. En aquests casos, l'espai intermig entre edificació i alineació pública, haurà de mantenir-se sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari. 3.- L altura màxima de les tanques de façana serà de 1,20 m. amb material opac i fins a 2,00 m. amb tanca vegetal. L'altura màxima de les tanques en la resta de llindars serà tal que en cap cas es sobrepassi l'altura de 2,00 mts. per la part opaca, vegetal o reixada, mesurats des de la cota natural del terreny en aquest llindar. En el sòl no urbanitzable la regulació de les tanques es recull en els articles 41, 42 i 43 del text normatiu que corresponen a les tres zones delimitades en aquest tipus de sòl, amb els següent text:

Art. 2 Sòl no urbanitzable de protecció agrícola. ( d1 )... 4. Tanques de finques. Les tanques de finques en sòl no urbanitzable hauran de ser amb suports de fusta o metàl lics, d'una alçada màxima de 2 mts., amb separació mínima entre suports de 2 mts. Entre suport i suport hi podrà haver travesser de fusta ó filats metàl lics fins a una alçada màxima de 2 mts. Preferentment el travesser inferior hauria d estar separat del terra com a mínim 15 cm. per tal de permetre el pas dels animals no obstant, en casos justificats, les tanques podran tenir una base d obra de 20 cm. Amb tanca alta es podran vallar, únicament, les parts destinades a pati de granges, patis d habitatges ó zones annexes d'altres edificis que es construeixin en sòl no urbanitzable. En el cas dels patis de granges, per tal de reduir l impacte visual de l activitat, podran ser opaques fins una alçada de 2m. amb les mateixes condicions estètiques (textures, colors, acabats,...) que es fixen per a les edificacions en sòl no urbanitzable. En els altres casos, patis d habitatges i altres edificacions seran d'obra fins a un màxim d 1m. i la resta vegetal, podran tenir com a suport una reixa metàl lica fins a una alçada màxima de 2mts. Les tanques es situaran a una distància mínima de 3m. des de la cara exterior de l explanació dels camins i 5m. a la llera dels recs. Art. 3 Sòl no urbanitzable de protecció ambiental. ( d.2 ).... 4. Tanques de finques. Les tanques de finques en sòl no urbanitzable de protecció ambiental hauran de ser amb suports de fusta, d'una alçada màxima de 1 mts., amb separació mínima entre suports de 2 mts. Entre suport i suport hi podrà haver travesser de fusta ó filats metàl lics fins a una alçada màxima de 1 mts. Preferentment el travesser inferior hauria d estar separat del terra com a mínim 20 cm. per tal de permetre el pas dels animals. Amb tanca alta es podran vallar, únicament, les parts d edificacions existents, destinades a pati de granges, patis d habitatges ó zones annexes. Aquestes tindran una alçada màxima de 2m. i es realitzaran amb les mateixes condicions que es descriuen a l apartat 4 de l article 39 de les presents normes. Les tanques es situaran a una distància mínima de 3m. des de la cara exterior de l explanació dels camins i 5m. a la llera dels recs. Art. 4 Sòl no urbanitzable de protecció de riberes ( d3 ).... 3.- Tanques. En aquestes zones, amb caràcter general, no es permet cap tipus de tanca, excepte en els casos en que la tanca d'una part de la finca pugui servir per protegir la vegetació o fauna característica de la zona. En aquests casos les tanques reuniran les condicions dels apartats anteriors i necessitaran un informe previ favorable del departament de Medi Ambient de la Generalitat. Planejament urbanístic supramunicipal Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres Aprovació definitiva: 11 de novembre de 2010 Publicació al DOGC nº 5762 de 24 de novembre de 2010

Les determinacions d aquest planejament supramunicipal no té incidència en l àmbit del tancament de finques que és objecte d aquesta modificació puntual del planejament urbanístic municipal. 4. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT Com es dedueix de l apartat anterior, el planejament urbanístic municipal regula les característiques de les tanques en diversos tipus de sòl i determinades zones però n hi ha d altres que es troben sense regulació. Aquest és el cas de les zones amb edificació alineada a vial on no es regula el tractament de les tanques de les finques o parts de finca que no estan edificats. Així mateix, en les àrees que estan regulades, al llarg del temps de vigència del Pla, s ha constatat que en alguns casos presenten dèficits pel que fa a regulació d alçades o materials. També han sorgit noves necessitats i requeriments pel que fa a la preservació del benestar dels residents i a la necessitat de compatibilitzar els usos residencials amb les activitats econòmiques en nuclis d usos complexos com el Pont del Príncep, Les Forques, el Puig Grau i el nucli antic. En aquest sentit, l'adaptació i actualització de la normativa municipal pel que fa a la regulació de les tanques i pantalles de manera que es millori la protecció de veïns i finques, així com la imatge urbana, es considera una bona oportunitat en quan a garantir la privacitat de les finques, la convivència entre usos i activitats diferents i la sostenibilitat ambiental i social. La confluència d aquests factors urbanístics i socials fan convenient iniciar un procés de modificació del planejament urbanístic municipal que permeti una actualització de la regulació de les tanques que abasti la totalitat de les zones urbanístiques del municipi. 5. PROPOSTA D'acord amb els objectius anteriors, es proposen es següents actuacions: 5.1. Incorporació de la regulació de les tanques en les zones d edificació amb alineació a vial. 5.2. Modificació de la regulació de les tanques en les zones d edificació aïllada pel que fa a les alçades i materials, així com la incorporació de paràmetres per a la regulació dels tancaments entre zones de diferents usos. 5.3. Modificació de la regulació de les tanques en el sòl no urbanitzable amb la precisió de les alçades i materials. En concret, es pretén modificar, en l àmbit de la ordenació per alineació a vial, l article 81 Retranquejos en el sentit d incorporar-hi les condicions de les tanques que permetin el tancament de parts de finca sense edificació, resultants de les reculades de l edificació o de la manca d edificació de la finca. Així mateix, s aprofita la ocasió per normalitzar el nom de l article passant de retranquejos a reculades.

En l àmbit d ordenació per edificació aïllada es pretén modificar l article 9 Tanques en el sentit de completar la regulació de les tanques amb dimensions i materials més precisos i incorporar-hi les condicions dels elements separadors entre zones de diferents usos. Pel que fa al sòl no urbanitzable es pretén modificar l apartat tanques dels articles 41 i 42 de les normes urbanístiques, per tal de regular de forma més precisa els materials dels tancaments i la seva incidència paisatgística. Vilafant, abril de 2017 Lluís Gratacós Soler, arquitecte SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

NORMATIVA URBANÍSTICA

6. PROPOSTA DE NORMATIVA URBANÍSTICA Article 1. Es modifica l article 81 de les normes urbanístiques en el sentit de canviar la denominació i d'incorporar-hi la regulació de les tanques resultants de les reculades de l edificació o de la no edificació dels solars. Art. 81 Reculades i tanques 1-. Les edificacions podran recular-se de l'alineació oficial del carrer en qualsevol de les diferents plantes amb la condició que s'asseguri que la reculada no donarà lloc a la vista de parets mitgeres existents o possible de les edificacions de les parcel les contigües, encara que fossin tractades com façanes. Aquesta reculada no modificarà la situació de la línia de profunditat edificable màxima. 2-. Les tanques dels solars o trams de solar sense edificació resultants de la reculada de l edificació o de la no edificació de la finca, tindran una alçada màxima de 3,00 m amb material opac. L acabat superficial del tancament serà arrebossat pintat dels colors inclosos a la carta de colors de Vilafant i, en el cas de finques edificades, tindran el mateix acabat que la façana de l edificació. Article 2. Es modifica l article 90 de les normes urbanístiques en el sentit d'incorporar-hi la regulació més precisa de materials i dimensions, així com la regulació dels tancaments entre zones de diferent ús. Art. 90 Tanques 1.- Les tanques amb davant a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, en quant a altura i a materials, conforme a les disposicions establertes per a cada zona o sector en què aquesta es divideixi, en les Ordenances del pla Parcial o Especial. 2.- Les tanques amb davant a espais públics hauran de subjectar-se en tota la seva longitud, a les alineacions i rasants d'aquests, malgrat que, en determinats casos es permetrà recular-la totalment o parcialment, amb la finalitat de relacionar millor l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació del vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública, haurà de mantenir-se sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari. 3.- En les zones residencials o mixtes (a2, a3, a4, a9) l altura màxima de les tanques de façana serà de 1,20 m. amb material opac i fins a 2,20 m. amb tanca vegetal o altra material diferent de l obra de fàbrica (acer, alumini,...). En les zones industrials (a7), l altura màxima de les tanques de façana o veïns serà de 3,00 m i podrà ser en material opac o calat. En tots els casos s haurà de garantir una bona integració a l entorn edificat.

4.- L'altura màxima de les tanques en la resta de llindars serà tal que en cap cas es sobrepassi l'altura de 2,20 m mesurats des de la cota natural del terreny en aquest llindar. 5.- En les tanques de façana de les zones industrials s hi podran instal lar marquesines integrades als portals d entrada amb unes dimensions màximes de 5 m d alçada, 12 m d amplada i 1 m de profunditat. Hauran de ser amb estructura metàl lica, d aspecte lleuger i integrades formalment amb el portal. Podrà incorporar els rètol d identificació de l empresa. 6.- Entre zones de diferents usos i en les zones industrials, que per raó d alguna activitat es produeixin molèsties o efectes no desitjats sobre les persones, es podran instal lar en la façana o la partió, elements de protecció (acústica, visuals, ambiental,...) amb una base fixa d alçada no superior als 3 m i fins a 5 m d alçada total amb elements modulars i autoportants. La part superior, entre els 3 m i 5 m serà de material fàcilment desmuntable i s haurà de retirar en quan desapareguin els motius de la seva implantació. En els casos que sigui possible, es combinaran amb elements vegetals per tal de millorar-ne la integració a l entorn Article 3. Es modifica l apartat 4 de l article 41 de les normes urbanístiques en el sentit d'incorporar-hi la regulació més precisa de materials i dimensions de les tanques. Art. 41. Sòl no urbanitzable de protecció agrícola (d1)... 4. Tanques de finques. Les tanques de finques en sòl no urbanitzable hauran de ser amb suports de fusta o metàl lics, d'una alçada màxima de 2,20 m, amb separació mínima entre suports de 2 m. Entre suport i suport hi podrà haver filat metàl lic fins a una alçada màxima de 2,20 m. Es podran col locar un màxim de tres travessers horitzontals (a la part inferior, superior i central). El travesser inferior ha d estar separat del terra com a mínim 15 cm per tal de permetre el pas dels animals. En casos justificats per la protecció de granges, habitatges o conreus d horta, les tanques podran tenir una base d obra de 20 cm. Les tanques seran de colors verdosos o marrons per tal d assolir una major integració a l entorn rural i hauran d anar acompanyades de vegetació que cobreixi la totalitat de la superfície. Si l activitat agrícola o ramadera es troba en el límit amb les zones residencials o a una distància inferior a 30 m d aquestes i l activitat que s hi desenvolupa genera molèsties, es podran instal lar a la façana o a la partió, elements de protecció (acústica, visuals, ambiental,...) amb una base fixa d alçada no superior als 1,20 m i fins a 4 m d alçada total amb elements modulars i autoportants. La part superior, entre els 1,20 m i 4 m serà de material fàcilment desmuntable i s haurà de retirar en quan desapareguin els motius de la seva implantació. Aquestes instal lacions seran de colors verdosos o marrons i hauran d anar acompanyades de vegetació que cobreixi la totalitat de la superfície. Les tanques es situaran a una distància mínima de 3m des de la cara exterior de l explanació dels camins i 5m a la llera dels recs.

Article 4. Es modifica l apartat 4 de l'article 42 de les normes urbanístiques en el sentit d'incorporar-hi la regulació més precisa de materials i dimensions de les tanques. Art. 41. Sòl no urbanitzable de protecció ambiental (d1)... 4. Tanques de finques. Les tanques de finques en sòl no urbanitzable hauran de ser amb suports de fusta o metàl lics, d'una alçada màxima de 2,20 m, amb separació mínima entre suports de 2 m. Entre suport i suport hi podrà haver filat metàl lic fins a una alçada màxima de 2,20 m. Es podran col locar un màxim de tres travessers horitzontals (a la part inferior, superior i central). El travesser inferior ha d estar separat del terra com a mínim 15 cm per tal de permetre el pas dels animals. En casos justificats per la protecció de granges, habitatges o conreus d horta, les tanques podran tenir una base d obra de 20 cm. Les tanques seran de colors verdosos o marrons per tal d assolir una major integració a l entorn rural i hauran d anar acompanyades de vegetació que cobreixi la totalitat de la superfície. Les tanques es situaran a una distància mínima de 3m. des de la cara exterior de l explanació dels camins i 5m. a la llera dels recs. Vilafant, abril de 2017 Lluís Gratacós Soler Arquitecte SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS