ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017

Documentos relacionados
27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016

Pressió ambulatòria en els

GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011

Hipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Impacte de la contaminació de l aire en la salut de la població de Barcelona

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina

Cardiopatia isquèmica

Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament

Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial. Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular

IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA. Dra. Silvia Treviño BQ

Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009

Sessions d Actualització en Cardiologia Curs La síndrome coronària aguda en el malalt molt ancià. Què hem de fer?

DISLIPÈMIA. Aportacions locals

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

Situació actual de l accés vascular a Catalunya

Varicel la i Herpes Zòster

Prescripció de benzodiazepines als ancians ingressats a la Unitat d Aguts de psiquiatria del PSSJD. Silvia Sibelo Natalia Pastrana Alba Ahicart

S hereta el càncer de mama?

EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer

BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT DANIEL MARTÍNEZ L AGUNA MF CAP SANT MARTÍ. GDT OP CAMFIC. GREMPAL IDIAP JORDI GOL

CONGESTIÓ REFRACTÀRIA. Núria Farré Unitat d Insuficiència Cardíaca Març 2017

Hipertensió Arterial

TENSIÓ ARTERIAL VALOR VARIABLE

Vigilància de la salut a la UPC

LA RETINOPATIA DIABÈTICA

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

Casos Clínics en HTA

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

Fisioteràpia. HUSJR. Farmacologia. FMCS. URV

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2016

EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Marina Roca Monsó Març 2015

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015

De què morim. Mortalitat a les Illes Balears

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

Cirurgia colo-rectal a la vellesa

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut

Does the economic recession influence the incidence of pertussis in a cosmopolitan European city?

Esquema. presentació (tipus de taller sobre mesures dela PA) mesures de PA: TAC, AMPA, MAPA: indicacions i recomanacions tensió arterial clínica

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2015

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT

Risc cardiovascular en gent gran Com trasdallem l evidència a la práctica clínica?

Campanya de vacunació antigripal

Daniel Martínez

HTA EN L ANCIÀ. Dr Jordi Aligué Hospital de dia crònic Fundació Althaia 30 de maig de 2013

Revisió bibliogràfica lipidologia Laia Matas Pericas Unitat de Risc Vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

"Tractem pacients, NO analítiques" Dr. Carlos Gómez ABS Collblanc. L Hospitalet Llob. Membre Grup GEDAPS

Secretaria d Acció Sindical de la CONC. Informe. sobre les conciliacions individuals i expedients de regulació de l ocupació a Catalunya

Campanya de vacunació antigripal

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

Sulfonilurees de segona línia

Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009

AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.

Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

III JORNADES GEDAPS. Actualització en diabetis Temari. Individualitzar tractament en DM2

HIPERTENSION ARTERIAL MAS O MENOS CONTROL

Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo?

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària

Incidència del Càncer

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2015

EXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

CSMA La Seu d'urgell - UP 859

Antidiabètics orals Manel Mata Cases CAP La Mina. St. Adrià de Besòs (Barcelona), SAP Litoral ICS USR Barcelona, IDIAP Jordi Gol, GEDAPS, RedGDPS

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA

Memòria de Qualitat 2014

Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria

Transcripción:

ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017

NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY

NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY

CRITERIS DE SELECCIÓ Entre l abril de 2016 i l abril de 2017 Aplicabilitat clínica pràctica Que aportin novetats Publicacions de qualitat

DE QUÈ PARLAREM... - Epidemiologia de la HTA - Novetats en el diagnòstic - Tecnologia i mesura de la TA - Tractament antihipertensiu - Hipertensió arterial de bata blanca - Soroll a la feina - Meditació i HTA - Guies i consens

TENDÈNCIA POBLACIONAL MUNDIAL DE LA PRESSIÓ ARTERIAL DELS DARRERS 40 ANYS

TENDÈNCIA POBLACIONAL DE LA PA últims 40 a. Objectiu: Avaluar les tendències mundials en la PAS i PAD mitjanes, i la prevalença i nombre de persones amb PA elevada, >140 i/o >90 mmhg.

TENDÈNCIA POBLACIONAL DE LA PA últims 40 a.

PREVALENÇA D HTA al 2015

TENDÈNCIA POBLACIONAL DE LA PA últims 40 a. CONCLUSIONS Durant les últimes 4 dècades, el mal control de la PA ha passat dels països rics als països amb baixos ingressos (Sud d'àsia i Àfrica subsahariana), mentre que la PA ha estat persistentment alta a Europa central i oriental.

NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC D HTA NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC D HTA: - Mesura Clínica - Pressió ambulatòria: AMPA I MAPA - Mesura Clínica Automàtica

NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC D HTA NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC D HTA: - Mesura Clínica - Pressió ambulatòria: AMPA I MAPA - Mesura Clínica Automàtica

NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC D HTA TECNOLOGIA I MESURA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL

TECNOLOGIA I MESURA DE LA TA The Freescan self-blood pressure monitor Journal of Human Hypertension (2017), 1 4

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RISC CARDIOVASCULAR INTERMEDI

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI Original Article Blood-Pressure Lowering in Intermediate-Risk Persons without Cardiovascular Disease Eva M. Lonn, M.D., Jackie Bosch, Ph.D., Patricio López-Jaramillo, M.D., Ph.D., Jun Zhu, M.D., Lisheng Liu, M.D., Prem Pais, M.D., Rafael Diaz, M.D., Denis Xavier, M.D., Karen Sliwa, M.D., Ph.D., Antonio Dans, M.D., Alvaro Avezum, M.D., Ph.D., Leopoldo S. Piegas, M.D., Ph.D., Katalin Keltai, M.D., Ph.D., Matyas Keltai, M.D., Ph.D., Irina Chazova, M.D., Ph.D., Ron J.G. Peters, M.D., Ph.D., Claes Held, M.D., Ph.D., Khalid Yusoff, M.D., Basil S. Lewis, M.D., Petr Jansky, M.D., Alexander Parkhomenko, M.D., Ph.D., Kamlesh Khunti, M.D., Ph.D., William D. Toff, M.D., Christopher M. Reid, Ph.D., John Varigos, B.Sc., Lawrence A. Leiter, M.D., Dora I. Molina, M.D., Robert McKelvie, M.D., Ph.D., Janice Pogue, Ph.D., Joanne Wilkinson, B.A., Hyejung Jung, M.Sc., Gilles Dagenais, M.D., Salim Yusuf, M.B., B.S., D.Phil., for the HOPE-3 Investigators N Engl J Med Volume 374(21):2009-2020 May 26, 2016 - Assaig clínic: HOPE 3, Disseny factorial 2x2-12.705 participants, sense MCV i risc intermedi

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI Objectiu Avaluar el paper dels antihipertensius en les persones amb risc CV intermedi Criteris d'inclusió: - Homes 55 anys, dones 65 anys - Amb almenys un dels següents factors de RCV: - Elevada relació cintura-maluc - Nivells baixos d HDL-c - Ús actual o recent del tabac, disglucèmia - Ant. familiars de malaltia coronària prematura - Disfunció renal lleu Criteris d'exclusió: - Participants amb MCV

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI N=6356 N=6349

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI Figure 1. Systolic Blood Pressure over the Course of the Trial, According to Trial Group. I bars represent 95% confidence intervals

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI Cumulative Incidence of Major Cardiovascular Events, According to Trial Group.

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI

TRACTAMENT ANTIHIPERTENSIU EN PACIENTS AMB RCV INTERMEDI CONCLUSIONS El tractament amb candesartan 16 mg / HCTZ 12.5 mg no es va associar amb una menor taxa d esdeveniments CV majors en comparació amb el placebo, entre pacients amb RCV intermedi sense malaltia CV.

HTA, OSTEOPOROSI I TIAZIDES

HTA, OSTEOPOROSI I TIAZIDES J Hypertens. 2017 Jan;35(1):188-197. - Estudi retrospectiu a Suècia, cohort de 57.822 hipertensos, > 45 anys. - 48 centre d Atenció Primària. - Seguiment : fins a l'aparició d'una fractura osteoporòtica, mort o finalització de l'estudi després d 11 anys.

HTA, OSTEOPOROSI I TIAZIDES

Home Dona ------------

CONCLUSIONS: - En pacients amb HTA el tractament amb tiazides redueix el risc de fractures osteoporòtiques. - L efecte protector de les tiazides s incrementa amb la major durada de la prescripció. - La supressió del tractament amb tiazides sembla que podria augmentar el risc de fractures.

QUIN RISC TÉ SER HIPERTENS DE BATA BLANCA?

J Hypertens. 2016 Apr;34(4):593-9 - Es va fer una revisió sistemàtica d'estudis de cohorts. - Es van incloure 14 estudis amb un total de 29.100 participants (13.538 pacients normotensos, 4806 amb WCH i 10.756 amb HTN sostinguda) amb una edat mitjana de 59 anys i un seguiment de 8 anys.

Esdeveniments cardiovasculars La incidència d'esdeveniments CV va ser del 6% en els hipertensos de bata blanca i del 4% en pacients normotensos (OR 1,73, 95% CI 1,27-2,36; P <0,006).

Mortalitat cardiovascular: La incidènica de mortalitat CV va ser del 4% en els hipertensos de bata blanca i del 1,2% en pacients normotensos (OR 2,79, 95% CI 1,62-4,8; P <0,001).

Esdeveniments cardiovasculars La incidència d'esdeveniments CV va ser del 5,7% en els hipertensos de bata blanca i del 11,4% dels participants amb HTA sostinguda (OR 0.40, 95% CI 0,32-0,51; P <0,001).

Mortalitat cardiovascular: La incidència de mortalitat CV va ser del 4,2% en els hipertensos de bata blanca i del 6,6% en els participants amb HTA sostinguda (OR 0,48% CI 0,36-0,64; P <0,001).

CONCLUSIÓ: La morbimortalitat CV associada a la HTA de bata blanca és lleugerament superior a la de la normotensió, però inferior a la de la HTA sostinguda.

EL SOROLL A LA FEINA

EL SOROLL A LA FEINA - Relació entre l'exposició a diferents freqüències de soroll i la incidència de la HTA. - Estudi retrospectiu. - Una cohort de 1.002 voluntaris de 4 empreses de maquinària de Taiwan (1973 a 2012).

CONCLUSIÓ: - L exposició al soroll a la feina s associa a un major risc d HTA. - Una exposició a un soroll persistent de 4 khz a la feina encara té una relació més intensa amb la incidència d HTA.

MEDITACIÓ I HTA

J Hypertens. 2017 Apr;35(4):696-706 Objectiu: Avaluar l efecte de la meditació sobre la pressió arterial (clínica i ambulatòria), inclosa la meditació transcendental i la no-transcendental. - 735 19 estudis: 12 de MT i 9 Non-MT

PAS clínica

PAS MAPA

PAD MAPA

CONCLUSIÓ: La meditació no-transcendental pot ser una alternativa per reduir la PAS i la PAD (clínica i ambulatòria). Cal més recerca sobre els efectes de la meditació transcendental sobre la PAS mesurada per MAPA.

GUIES I CONSENS

CONSENS (Hypertension. 2016 Oct; 68) Sembla que HI HA UNA FORTA EVIDÈNCIA ENTRE LA HTA EN LA MITJANA EDAT I LA FUNCIÓ COGNITIVA EN LA VELLESA, però l'impacte de la HTA en l estat cognitiu en l'edat avançada i que el tractament antihipertensiu millori la cognició no és concloent.

CONSENS J Hypertens. 2016 Oct;34(10):1887-920

NOVES GUIES

NOVES GUIES

NOVES GUIES

Situacions freqüents en ancians que podrien donar lloc a sobrediagnòstic i sobretractament: 1. La rigidesa arterial, que pot donar lloc a xifres falsament elevades, i pseudohipertensió. 2. La HTA de bata blanca o aïllada a la consulta. 3. Major variabilitat en les xifres de pressió arterial (PA).

Pels OBJECTIUS DE CONTROL cal tenir en compte: - l edat - la comorbiditat associada i la funcionalitat, pel que la valoració geriàtrica integral serà molt important.

PACIENTS TERMINALS: No hi ha cap evidència de benefici del tractament antihipertensiu en aquest tipus de pacient.

AMB QUIN FÀRMAC INICIAR EL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC? Grup farmacològic d elecció: 1. Primera elecció: diürètics, calciantagonistes i IECA (GR B). 2. Iniciar amb dosis baixes i fer un augment gradual 3. Segons comorbiditats acompanyants: - HTA sistòlica aïllada: Diürètics i calci-antagonistes (GR B). 4. Abans d iniciar el tractament és important descartar la HTA i la hipotensió ortostàtica, sobretot en diabètics i en els que presentin caigudes freqüents. Combinació de fàrmacs: Cal fer-la amb prudència, avaluant la resposta i monitoritzant efectes adversos. En els pacients fràgils, si xifres de PA < 140 mmhg valorar la retirada de medicació antihipertensiva.

SEGUIMENT DEL PACIENT HIPERTENS ANCIÀ: 1. Si es pauta un diürètic o IECA, caldria fer un control analític amb ionograma i funció renal als 15 dies d haver-lo iniciat (GR D). 2. En les visites de seguiment cal preguntar per possibles símptomes d hipotensió (ortostàtica, hipotensió postprandial, caigudes injustificades...) En aquest cas, valorar la realització d una MAPA per confirmar-la, i si és així reconsiderar el tractament farmacològic. 3. Es recomana: - Visita anual amb analítica i exploració física. - ECG (cada 2 anys).

NOVES GUIES

PREVALENÇA D HTA al 2015

POBLACIÓ DEL SUD D ÀSIA: Incidència de CI superior a la mitjana. Recomanacions: Especial atenció en la detecció de la sd. metabòlica, actuació: - l exercici físic i el pes - evitar tiazídics per la incidència de DM Atenció a la ingesta de sal a la població.

POBLACIÓ DE L ÀFRICA SUBSAHARIANA: Major sensibilitat a la sal amb formes més severes d HTA. Recomanacions: Restricció de sal. En general pitjor resposta als antihipertensius i necessiten major percentatge de combinacions. Moltes Guies recomanen els diürètics i els antagonistes del calci, tot i que no hi ha unanimitat. - No es recomanen els beta-bloc. com a primera opció.

Noves tecnologies CONCLUSIONS Contaminació acústica