Vacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

Documentos relacionados
Campanya de vacunació antigripal

Campanya de vacunació antigripal

SETMANA EUROPEA DE LA VACUNACIÓ

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

Solucions individuals per al canvi climàtic

Concepcions errònies de les vacunes

El nou calendari de vacunes

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

VACUNACIÓ DE LES DONES EMBARASSADES

S hereta el càncer de mama?

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 2: La població a Europa

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

JORNADA DE VACUNES CAS : VACUNES EN LA DONA EMBARASSADA I EN L EDAT FÈRTIL. NATALIA ARESTÉ I LLUCH 24 d octubre de 2011

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA

Definició de Transgènic:

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

Mireia Jané Checa (MD, Msc, PhD) 19 de Juny de Sessió extraordinària

Varicel la i Herpes Zòster

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

QUÈ SÓN LES VACUNES I PER A QUÈ SERVEIXEN

Tema 2 : La població de Catalunya

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

VACUNES, DE QUÈ PARLAM? Coordinació de vacunes de les Illes Balears Direcció General de Salut Pública i Participació

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

SERVEIS SOCIALS BENESTAR. Benestar. Cuida T ho mereixes. Campanya per gaudir d una bona vellesa. Benestar

Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

NIVELLS DE COBERTURA, CARACTERÍSTIQUES I MODEL DE TSI. Tenim definits 8 nivells de cobertura que es diferencien en alguna prestació del catàleg.


Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

Tema 1: La salut i la prevenció

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

al voltant d altres estrelles.

Estratègies metodològiques a la Formació Professional

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

El cicle del carboni

És d orígen desconegut i encara no té cura.

La transformació de l Esquirol des d una perspectiva de salut

Incidència del Càncer

ASSOCIACIÓ MARES I PARES CEIP CARLES SALVADOR

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

Enquesta de salut de Catalunya de juny de 2018

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Resultats de l enquesta XVIII Setmana. Sense Fum. Miniatura.

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA

De què morim. Mortalitat a les Illes Balears

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

RADARS PER A LES PERSONES GRANS DE GUINARDÓ I BAIX GUINARDÓ

Vida dies amb els seus cafès de bon matí

QUE HA DE INCLOURE UN PROGRAMA DE VIGILANCIA I CONTROL D AUS SALVATGES URBANES?

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

- Explicació de les Sigles VIH SIDA

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

DIFERENCIES ENTRE PLANTILLES DE RUNNING Y CICLISME

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Les vacunes. Objectius:

Does the economic recession influence the incidence of pertussis in a cosmopolitan European city?

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

PLANTADA DE PRIMAVERA. Ada,Alba i Ariadna

LA CIÈNCIA I LA SALUD

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

HORARIS DELS ENTRENAMENTS 2015/2016

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

SULFAT DE COURE IODE

La graella de les tasques domèstiques. Com es reparteixen?

DESENVOLUPEM HÀBITS SALUDABLES A L ESCOLA. Programa experimental

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

VALOR DE LAS VACUNAS. Juan J. Picazo. Hospital Clínico San Carlos Facultad de Medicina Madrid

JORNADES CATALANES DE SALUT INTERNACIONAL 2012 «ESTRATÈGIES DE FUTUR PER A TEMPS DIFICILS» d abril Programa Preliminar

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

El Departament de Benestar Social i Família aplica una tisorada del 20% amb efectes retroactius des del mes de gener

LA COMPRA VERDA en una organització EMAS

Accidents de treball

Document complementari sobre les diferents maneres de visualitzar les fotos esfèriques.

Tema 2: Els éssers vius

INFORMA T I COMPARTEIX EL QUE SAPS SOBRE EL VIH Coneix la seva història en aquest còmic ATURAR EL VIH ÉS UNA RESPONSABILITAT DE TOTS

INFORME D ADJUDICACIÓ

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

Transcripción:

Vacunes? Antoni Trilla Hospital Clínicde Barcelona Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona atrilla@ub.edu

Antoni Trilla Doctor en Medicina (UB) Especialista en Medicina i Interna Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Cap de Servei de l Hospital Clínic de Barcelona Professor del Departament de Salut Pública Secretari de la Facultat de Medicina Universitat de Barcelona. Investigador (Research Professor) del CRESIB. Malalties infeccioses Vacunació atrilla@ub.edu

La terra és plana.

Les fites més grans assolides per la medicina Eradicació de la verola Eliminaciódela la polioii el xarampió Reducció de la mortalitat infantil Augment tde l esperança de vida

Desenvolupament de les vacunes: 1798 1910

Desenvolupament de les vacunes: 1910 2010

Calendario de vacunación común (España)

Vacunació sistemàtica a Catalunya

Les (moltes) cares de la verola

La primera vacuna: Edward Jenner, 1796

Rhi Rahima Banu 16 octubre 1975 Ali Maow Maalin 26 octubre 1977 Variola Major Bangladesh Variola Minor Somalia

1979

Mite #1: Una millor higiene y neteja han fet que les malalties infeccioses desapareixin. Les vacunes no són ja necessàries. FALS Fet 1: Les malalties evitables per vacunació poden retornar si ens deixem de vacunar. La higiene i neteja ajuden, però molts microorganismes g j j p g es poden transmetre independentment de la nostra netedat

cobertura vacunación 80 100 Figura 1. Poliomielitis, España 1931 2005. Incidencia y cobertura de vacunación 2500 Comienzo vacunación 1963 2000 1500 Número de casos nº casos 0 20 40 60 1997 2000 0 2003 4 Cobertura vacunación (%) 1000 500 0 1931 1 1934 1937 1940 1943 1946 1949 9 1952 1955 5 1958 1961 1 1964 1967 1970 1973 1976 1979 9 1982 1985 1988 8 1991 1 1994 años Fuente: Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III.

Mite #2: Les vacunes tenen efectes adversos greus i alguns, desconeguts, fan efecte a llarg termini. Vacunar se pot ser fatal. FALS Fet #2: Les vacunes són segures. La majoria de les reaccions adverses són lleus i temporals. És molt més probable patir danys greus per la malaltia que per la vacuna.

Mite #3: Les malalties prevenibles per vacunes ja han estat eradicades de Catalunya. Nohiha ha raó per vacunar se se. FALS Fet #3: Hem controlat moltes malalties, però els microorganismes segueixen existint i circulant arreu del món. A Catalunya tenim cada any casos de xarampió, galteres, tosferina, rubeola, meningitis.

Resultats sense precedents: 1980 2009 1980 2009 Canvi Població mundial 4.424424 M 6.808 M +54% Casos de difteria 97.511 857 99% Casos de xarampió 4.211.431 222.318 95% Casos detosferina 1.982.355 106.207 95% Casos de polio 52.795 1.779 97% Casos de tétanus 114.251 9.836 91% WHO Global and regional immunization profile; 2010

Gráfica 2. Casos de poliomielitis, sarampión y rubéola en España. Poliomielitis Sarampión Rubéola 2500 2132 2000 Certificado libre de polio 1500 de la Región Europea de la OMS en 2002 1000 500 0 Año máxima incidencia 1959 195 1964 (cobertura >80%) 0 2010 350.000 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 301.319 Año máxima incidencia 1983 22.701 1988 (cobertura >80%) Reducción Del 99,9% Entre 1983 y 2010 274 0 2010 Objetivo 2015 180.000 161.772 160.000 Reducción 140.000 Del 99,9% Entre 1983 120.000000 y 2010 100.000 80.000 60.000 40.000 18.248 20.000 10 0 0 Año máxima incidencia 1983 1988 (cobertura >80%) 2010 Objetivo 2015 Fuente: Instituto de Salud Carlos III. Elaboración: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Dos raons principalsperper vacunar se: Ens protegim a nosaltres mateixos Protegimalsqueestan estan alnostrevoltant Els programes de vacunació que tenen èxit depenen de la cooperació i solidaritat entre les persones, per tal que individualment contribuïmal benestar de tota la comunitat. No és correcte que deixem que la gent que ens envolta faci esforços per aturar lesmalalties malalties. Nosaltrestambé també ho hem de fer.

Mite #4: Les malalties infeccioses forman part de la vida normal. Millor pasar la malaltia natural que vacunar se. FALS Fet #4: Algunes de les malalties infeccioses (les evitables per vacunes) no han de formar part jade la nostra vida. Poden ser greus i tenir complicacions. La millor prevenció és vacunar se i així evitar aquest risc.

Mite # 5: Posar més d una vacuna al mateix temps pot sobrecarregar el sistema immunitari dels nostres fills. FALS Fet # 5: L evidència Levidència científica diuquehemreduïtmolt molt notablement la càrrega antigènica de les vacunes. Els nostres fills reben més càrrega antigènica per un refredat, pel menjar de cada dia o pel medi ambient que per totes les vacunes que es posen.

Mite # 6: Les vacunes contenen mercuri, que és perillós. FALS Fet # 6: Algunesvacunes (cada cop menys) portentiomersal tiomersal (per evitar contaminació de la vacuna). El tiomersal porta etil mercuri, que no s ha demostrat mai que sigui nociu per la salut. Elmercuri nociuper la salutés el metil mercuri mercuri.

Mite # 7: Les vacunes causen autisme. FALS Fet # 7: No hi ha cap evidencia científica d aquesta associació. L estudi en que es basa l afirmació s ha demostrat que era fals i fraudulent.

Podem prevenir més de 5 milions de morts (estimacions i projeccions de la OMS)