CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. AM 247 NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren. Especialment la composició exterior i l'accés a la resta de les edificacions. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Avda. de la Cúria, 1 CODI POSTAL. 07150 REF CADASTRAL. 0610601DD5801S0001ZL POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. s. XV CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Torre de defensa dins cases de possessió. RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres Es part dels edificis que conformen la seu de l'administració local. DESCRIPCIÓ. Torre de defensa del segle XV adscrita a les cases de possessió de Son Mas, situada al costat nord-oest de les mencionades cases a uns 95 m.s.n.m. i coneguda com, perquè en ella es guardava el sagrari de l'església d'andratx, per protegir-lo dels atacs dels pirates sarraïns. L'estat actual i la seva composició és el resultat de la reforma neogòtica que transformà les cases de possessió a principis del segle XX, modificant tant l'estètica exterior com l'alçada de l'edifici i part dels seus interiors i les seves obertures. Actualment la torre presenta un volum prismàtic de planta quasi quadrada de 6 per 6,5 metres aproximadament, una altura que arriba fins als 18 metres, on destaca el sector inferior atalussat, i el interior disposant quatre plantes més un terrat superior. La seva composició exterior es centra uns paraments de paredat en verd referits amb morter de coloració arenisca, cantoneres de marès ben escairades i un portal romà de dovelles de marès que dona accés exterior a la planta baixa de la clastra. Les dues façana que donen al exterior desenvolupen tres registres diferents segons la planta, en canvi les façanes interiors es troben quasi exemptes d'obertures i amb una composició molt simple. A les façanes exteriors es pot observar els tres registres de finestres seguint un eix vertical central a dues de les seves façanes: una finestra balconera apuntada amb guardapols de decoració vegetal al primer pis, una finestra geminada amb arcs de ferradura apuntats (de reminiscència àrab) i tres espitlleres allargades al pis superior. Espitlleres que localitzam a les quatre façanes junt amb un ampit de la terrassa configurat per un matacà sustentat per mènsules trilobulades i amb merlets esgraonats pels quatre costats. Els merlets són esglaonades i el pretil presenta quatre obertures d'ull de bou a cada costat. Composició superior que homogeneïtza l'estètica exterior de tota la torre. Situat al costat Sud-oest hi ha una gàrgola en forma de drac, tallada per l escultor local Onofre Alemany. Als seus interiors, molt modificats amb la reforma neogòtica, conserva part de la volta de canó realitzada a la planta baixa, l'escala de distribució que va substituir l'escala de caragol, diversos trespol de rajoles hidràuliques, junt amb la petita porta que connecta la torre amb les cases i que es presenta a una cota inferior del nivell del primer pis. On es situa l'accés es troba adossat un volum que oculta l'antic pontet de connexió totalment transformat en un volum de de dues plantes amb terrat superior i compost per una gran finestra d'ull de bou, una gàrgola zoomòrfica i coronat per un ampit decoratiu amb uns florons esquemàtics. HISTÒRIA. La documentació sobre aquesta torre es indica que el seu origen data de principis del segle XV per defensar les cases de possessió de la família Seriol, possiblement l'any 1410. En principi, la torre era albarrana, es a dir, separada del cós de les cases de possessió, de manera que la única connexió amb dites cases era un pont a l altura del primer pis, conformant una fortalesa que controlava el pas de les cases de possessió i dominava visualment tota la vall d'andratx. La seva estructura original la tenim documentada per visites, dibuixos, fotografies i diverses narracions de successos ocorreguts al municipi. Així presentava fins a principis del segle XX una imatge de torre de planta quadrada amb base atalussada, tres plantes més una terrassa amb un matacà, coberta piramidal, una escala de caragol interior i les restes d'una petita capelleta al primer pis. Destacava la finestra gòtica conopial que ens emmarca amb el moment de la seva construcció i molt ben detallada per l'arxiduc com per Mary Stuart Boyd i per les fotografies de n'aguilar. Però el fet més conegut de tots, correspon a la defensa de la torre a l'atac del 2 d'agost de 1578, quan la dida de la casa es va refugiar dins la torre i va matà a un dels assaltants tirant-li un maó al cap. Succés representat al famós exvot del quadre dels moros. A principis del segle XX, amb la compra de la finca per part d'antoni Mulet i Ferragut es va reformar íntegrament les cases, creant una edificació neogòtica i transformant la torre amb l'eliminació de la majoria de les obertures i els elements defensius, atorgantli més alçada i creant noves obertures. Ja a finals del segle XX es transformà la torre per albergar noves oficines de l'administració pública, i encara que es conserva quasi tota la distribució interior es realitzà un nou tram d'escales que comuniques la planta baixa amb el primer pis que modificà la volta de canó existent. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra. HERNÁNDEZ GELABERT, C. (2014). Origenes medievales de las casas de Andratx (Mallorca). Aportación al conocimiento de la formación de los tipos de la arquitectura tradicional local. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Bellas Artes. Departamento de Dibujo I. Madrid. Inèdit. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. STUART BOYD, M. (2012). Las Islas Afortunadas. Vida y viaje en Mallorca, Menorca e Iviza. Traducido por ABAD INDARTE, J. M. de la edición de 1911, publicada bajo el título: The Fortunate Isles. España: Pasión por los libros. PÀGINA 2 de 6
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres de restauració i consolidació necessàries per evitar el deteriorament de la construcció. En particular, aquelles obres de manteniment que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Retirada i/o reubicació dels elements de telecomunicació (antenes) i de protecció contra el llamp instal.lats a la coberta així com de les unitats exteriors d'aire condicionat que s'ubiquen a la terrassa annexa a la torre i són visibles des de la via pública, per tal de reduir el seu impacte visual i permetre la correcta contemplació d'aquest element. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma (principis segle XX) Rehabilitació Restauració (1991-1993) Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 TIPUS DE PROTECCIÓ Bè d'interés Cultural. B.I.C. CATEGORIA Monument - Edifici Agrícola o Residencial Fortificat DISPOSICIÓ Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols DATA B.O.E. 05/05/1949 REVISIÓ El seu subsòl es troba protegit com zona arqueològica JA-35 des de la redacció de la Carta Arqueològica del municipi d'andratx a la dècada dels anys noranta. Aquesta torre de defensa es troba inclosa dins les cases de possessió de Son Mas (AC70)que també gaudeixen de la protecció B.I.C. PÀGINA 4 de 6
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6