TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis

Documentos relacionados
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

magnituds socioeconòmiques

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

magnituds socioeconòmiques

Les pensions estan garantides en la República Catalana. 28 de juny de 2017

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Àrea d Hisenda i Gestió Municipal

Anuari de l Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya Palau Robert, 28 d abril de 2016

Definició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana

INFODADES. Definicions Estructura empresarial. IAE 4

Impacte econòmic dels canvis de domicili social i fiscal de les empreses catalanes

CANAL REUS TV

Pla per a la Inclusió Social

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Informe continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES

L'economia social a Barcelona

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

LES BIBLIOTEQUES POPULARS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA ( )

Informació sobre la Rendició anual de comptes d entitats esportives davant del Consell Català de l Esport. Secció de suport a entitats

MEMBRES ELECTES: Ajuntament de Granollers Càrrec: Alcalde X. Partit Judicial de Granollers. Data pressa possession: 13/06/2015 Mandat :

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

Al Treball en Transport Públic

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Novetats de la Grossa

INTRODUCCIÓ. Des del 2006 la Fundació forma part de la Xarxa d habitatges d inclusió, què actualment depèn de l agència de l habitatge de Catalunya.

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

El sector audiovisual a Catalunya ( )

Tema 7. La contractació a l Administració Pública

Dades d ocupació i atur abril 2012

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

--- PROPOSTES PER MILLORAR LA SITUACIÓ DEL CATALÀ AL FUTBOL CLUB BARCELONA

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

Rètols d obres públiques. Programa d identificació visual de l Agència Catalana de l Aigua

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

Coop57. Una experiència de serveis financers ètics, socials i solidaris

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

Twitter com a eina d atenció al client. Febrer de 2016

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

CAPIATALITZACIÓ PER A EMPRESES DE L ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA. Miquel Miró (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya Fundació Seira)

CULTURA: Horitzó Europa Un altre model és possible

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència

GCompris (conjunt de jocs educatius)

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

JORDI CRISTÓBAL PASCUAL ADVOCAT

Dades d atur i ocupació març 2012

LA INVERSIÓ SOCIAL EN INFÀNCIA A CATALUNYA: ALGUNS REPTES DE PRESENT I DE FUTUR

Observatori econòmic. Cambra de Comerç de Girona. Garrotxa

G R E U G E S C O R N E L L À. les persones. El defensor de SÍNDIC

LA FISCALITAT ACTUAL APLICADA A L EMPRESA AGRÀRIA

Programa Català de Refugi

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons

Cures Pal liatives Pediàtriques: Un dret dels infants. Un deure de tots.

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A

Treball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI. Entitats sense ànim de lucre 2015

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB

QÜESTIONARI BLOC I (FILTRES): PERFIL DE LA PERSONA ENTREVISTADA. Sí No. (fi de l entrevista) [01] [02]

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

L avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011

PIMES I MULTINACIONALS

Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009

El Voluntariat i la Comunitat: El rol i la tasca de les persones voluntàries en la comunitat

Seguiment de la Contractació Pública: Avaluació de l accés de les PIME

La protecció social a Catalunya M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014

Observatori socioeconòmic

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

Fons Gremi de Pescadors de Sant Pere de Calella de Palafrugell

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

ANNEX I INSTÀNCIA. Sr./Sra...amb DNI..., en qualitat de.. de l entitat..., i actuant en representació d aquesta,

Llei de la promoció de l autonomia personal i d atenció a la dependència(lapad), programa unificat d ajudes (PUA) i programa Viure en família

LA GENT GRAN I EL CONSUM Estudi AVVIIS 2a part. Maig 2008

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

El projecte lingüístic de centre i la seva contribució a la normalització lingüística de la llengua catalana d una escola pública.

És d orígen desconegut i encara no té cura.

UTILITZA L HI TENS TOT EL DRET

TORTOSA DADES BÀSIQUES. Superfície: 218,5 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: (2010)

Tutoria universitària i convergència europea

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana ( )

INS Pau Vila: un institut batxibac

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

Taules de Contingut automàtiques

Transcripción:

TIPOLOGIA Cooperatives Mutualitats INSTRUMENTS DE L ECONOMIA SOCIAL Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES Llocs de treball pels socis Serveis pels socis Finalitats d interès general

EL dret de fundació està reconegut a la Constitució Son entitats sense fi de lucre El que es dona a una Fundació no pot tornar mai al que ho ha donat CARACTERÍSTIQUES DE LES FUNDACIONS Ni tampoc pot beneficiar-lo personalment o particularment Els fons aconseguits s ha de dedicar a fins d interès general, es a dir, a beneficiar la societat en general ----------------------------------------------------------- Es molt important la voluntat del Fundador Les administra un Patronat Les vigila un Protectorat de l Administració

Privades / Públiques i altri Patrimonials / de contracte o subvenció Segons finalitats TIPUS DE FUNDACIONS D assistència o inclusió social Hospitalàries Escoles Universitats Cultura Medi Ambient Etc, etc

TRADICIÓ DE LES FUNDACIONS A CATALUNYA A Catalunya hi ha una gran tradició de constitució de Fundacions Cal recordar que la primera Llei catalana de Fundacions es de 1982, mentre que la primera de l Estat es del 2004, només 22 anys mes tard

Hi havia 2025 fundacions, el 23% de les fundacions d Espanya GRANS TRETS DEL SECTOR A CATALUNYA EL 2012 Ocupaven a 78.563 persones, el 40% de l ocupació del sector a tot l Estat Atenent o prestant serveis a 11,9 milions de persones, també el 40% del conjunt d Espanya Encara que només representaven el 16% del Valor Afegit Brut del sector a nivell espanyol, concretament 500 milions de euros.

Nombre de fundacions equivalent al pes de l economia de Catalunya sobre el total d Espanya molt dinàmiques amb una gran activitat i presencia REFLEXIONS SOBRE LES XIFRES però amb poca dimensió económica ---------------------------------------------------- Fundacions molt actives molt dedicades, que fan grans esforços, però bàsicament petites i mitjanes

Han desaparegut un 12% de les fundacions de Catalunya Però la ocupació ha augmentat un 20%, de 65.000 a 79.000 persones LA EVOLUCIÓ ELS PRIMERS ANYS DE LA CRISI (2008-2012) I, evidentment, els usuaris o beneficiaris del serveis de les fundacions se han doblat, passant de 6 a 12 milions de persones La incidència a la societat, en aquests moments d elevada complexitat, ha pujat radicalment, ajudant a suavitzar les dificultats sobrevingudes.

L allau legislatiu LES PREOCUPACIONS DEL SECTOR Les dificultats de finançament Els problemes de comunicació i imatge

A NIVELL CATALÀ L ALLAU LEGISLATIU Projecte de Llei del Protectorat Proposició de Llei de Transparència, accés a la informació i bon govern A NIVELL DE L ESTAT Reglamento de la Ley de Prevención del Blanqueo de Capitales (maig) Anteproyecto de Reforma Tributaria (juny) Anteproyecto de Ley de Fundaciones (agost)

Els rendiments dels patrimonis son més reduïts per la situació económica Les possibilitats de les Administracions de contractar o subvencionar les activitats social de les Fundacions cada vegada son mes baixes LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT Al no avançar una Llei del Mecenatge en termes normals de tall europeu, tampoc s estimula a la iniciativa privada a participar en activitats de suport social Però la crisi fa que la demanda d ajut de la societat creixi de forma imparable Davant d això, l esforç, la bona voluntat i la dedicació de les Fundacions pot lluitar de forma important, però no fer miracles.

L allau legislatiu, posa més controls, més regulacions, més transparència, mes feina, i potser mes burocràcia EPÍLEG Quan les dificultats econòmiques porten a reduir mitjans i a tindre que millorar l eficàcia del funcionament i a tindre que triar amb cura a que es dediquen els fons Però en una situació de mes necessitat de la societat, i per tant de mes demanda de serveis i aportacions Un bon repte

COORDINADORA CATALANA DE FUNDACIONS GRÀCIES www.ccfundacions.cat info@ccfundacions.cat