EL TIGRE I L ESCORPÍ

EL TIGRE I L ESCORPÍ

A la classe d informàtica, aquest curs, les nenes i nens de segon de l Escola Nabí han participat en un conte col laboratiu entre vàries escoles de Sarrià- Sant Gervasi. Ha estat un conte on entre totes les nenes i nens han decidit quin conte volien escriure, amb quin protagonista, a on passava i quin era l argument. Han treballat molt i han fet dibuixos molt representatius de la història. És un treball col laboratiu fet entre els nens de les escoles participants al Seminari Tac de Sarrià-Sant Gervasi, durant el curs 2011-2012. Aquest conte ha estat escrit pels alumnes de Cicle Inicial de les escoles: CEE Aspasim CEIP Nabí CEIP Poeta Foix CEIP Dolors Monserdà-Santapau CEIP Xiprers CEE Pedralbes

Fa molt temps hi havia una illa molt llunyana on hi vivia un tigre molt salvatge. Però aquest tigre era amable i amistós i no menjava cap animal perquè era vegetarià. Encara així de vegades li agradava menjar-se alguna bestiola. El tigre era juganer perquè li agradava jugar amb els altres animals de l illa, li agradava escalar a les palmeres per agafar cocos i beure l aigua, i també li agradava perseguir a les papallones. Tenia moltes ratlles al cos negres i taronges clares, i les ungles les tenia molt llargues, afilades i de color negre i per això havia de tenir cura quan es gratava el cos. El seu pelatge era molt suau i tenia els ulls blaus i verd. També tenia la punta de la cua de color negre. A la cara tenia unes ratlles blanques.

perquè el sol sempre escalfava l aigua. Com ja hem explicat abans, el tigre vivia en una illa, dins d una cova molt profunda. L illa era molt gran i tenia un riu. Al final del riu hi havia una cascada i un llac amb aigua calenta i neta. L aigua era calenta A l illa també havia camps amb herba fresca i verda. Aquesta illa estava al mig del mar i tenia un volcà, però estava apagat, mort. En aquella illa sempre era estiu. Els dies eren sempre calorosos i molt llargs. De vegades sortien núvols i plovia, però el sol no s amagava del tot i sortia l arc de sant Martí. Ah! Se'ns oblidava!! El tigre tenia un nom: es deia Artur... Un dia al vespre va arribar un vaixell a l'illa. En el vaixell de vela hi vivia un noi que estava donant la volta al món i volia pescar peixos i agafar cocos de les palmeres.

Tenia una mascota que era un escorpí. L'escorpí vivia en una capseta de fusta. Quan el noi va baixar del vaixell, la capseta li va caure a l'aigua i com que era fosc no la va trobar. El noi, que es deia Robert, la va estar buscant molta estona però no la va trobar. La capseta va anar flotant per les onades fins que va arribar a la sorra de la platja. L'Artur cada vespre sortia a passejar per la platja i al costat d'unes petxines va trobar la capseta. La va mirar una llarga estona, estava intrigat per veure què hi havia dins. Al final amb les llargues ungles va obrir la capseta i dins hi va trobar l'escorpí que estava espantat, marejat, mort de gana... Encara que us sembli estrany es van fer amics de seguida. L'Artur li va dir : - Escorpí, puja a la meva esquena que anem a buscar menjar. Van caminar per l illa i van trobar plàtans, insectes, cocos, pinyes, mangos... L escorpí estava molt content i tip, amb tot aquest menjar. Es va adormir a l esquena de l Artur i quan va fer una corba, l escorpí, que pesava molt poc, va caure. El tigre no es va adonar, va continuar caminant fins a la seva cova. A la cova el tigre va dir:

- Escorpí, mira quina cova més maca que tinc! Ningú li va contestar, va veure que l havia perdut i va sortir a buscar-lo. Mentrestant, el Robert buscava la capseta amb el seu escorpí, i es va trobar la capsa buida. Al costat va veure les petjades d un tigre. Es va espantar molt i va pensar que el tigre s havia menjat a l escorpí. Va quedar molt trist i espantat. Va seguir les petjades del tigre i se l va trobar pel camí. El Robert li va preguntar molt enfadat: -Tigre, t has menjat el meu escorpí? El tigre li va contestar: - No, l escorpí és el meu amic i jo l estic buscant, si vols podem buscar-lo junts i així serà més fàcil trobar-lo. El Leo, que així s'anomenava l'escorpí, s'havia quedat sol enmig de l'illa i volia trobar els seus amics... Va començar a caminar, però l'illa era molt gran i es cansava de tant caminar... A dalt d'un arbre, va veure un ocell i li va demanar ajuda, li va dir: - Si us plau, puja'm a la teva esquena i vola sobre l'illa, a veure si així puc trobar els meus amics! L'ocell va agafar l'escorpí per les pinces i el va posar sobre seu. Aquesta vegada el Leo es va agafar molt fort, no fos cas que tornés a caure... Van passar molta estona volant però no els van trobar. Quan ja es va fer de nit, l'ocell el va portar a la cova de l'artur, per si havien

tornat allà... però tampoc hi eren... Per la seva banda, el Robert i l'artur que anaven caminant per l'illa també estaven cansats i van decidir tornar a la cova per sopar i dormir i a l'endemà continuar la recerca del Leo... De camí a la cova, es van trobar l'ocell que els va comentar que el Leo ja estava a la cova. Li van agrair la notícia i van sortir corrents cap a la cova. Quan van arribar, van buscar l'escorpí però no el trobaven, el Leo s'havia quedat dormit darrera d'una pedra. El Robert, buscant al Leo per la cova, va ensopegar amb la pedra i va veure l'escorpí. Què contents es van posar tots tres al trobar-se! El tigre i l'escorpí van decidir acompanyar al Robert a fer la volta al món, i així van estar molt temps, fins que van trobar una illa molt maca que els hi agradava molt a tots tres i allà es van quedar a viure. FI