Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet

Documentos relacionados
La infraestructura verde en la planificación del territorio

La planificació i la gestió del medi natural: una qüestió de valors

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

LA UNIÓ EUROPEA I ELS FONS FEDER

El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès

Cicle Seminaris Tècnics de Biodiversitat Urbana

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

QUÈ SÓN LES SOLUCIONS BASADES EN NATURALESA?

Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013

Cartografia a escala municipal dels SE dels boscos (ForEsMap)

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

Nous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda

PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF

Pla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

HORIZON 2020 LIFE Brussel les

L experiència de Sant Cugat en la redacció del PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Gemma López Cap de Secció de Qualitat i Planificació Ambiental

Observatoris socioeconòmics locals 20 anys fent Xarxa

Taller 2: Els Rodals; la relaciódel sòl no urbanitzable amb la ciutat Data: Dijous 03 d octubre de 2013 Lloc: EscolaParc de les Aigües -Figueres

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

IDEC Litoral, la Infraestructura de Dades Espacials del litoral de Catalunya

principals i aplicació

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)

Els sistemes d informació en els centres de recerca

Itinerari en Direcció de Recursos Humans i Desenvolupament del Talent a les organitzacions de salut

RECURSOS PEL DIA MUNDIAL DE L AIGUA 2017

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

Conflicte Fauna Home

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

Catalunya és natura La natura és paisatge o és un element bàsic de la nostra qualitat de vida?

Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL

Escoles Sostenibles. Índex

Primera caracterització ecològica dels espais intersticials i de marge (EIM) de l AMB. Joan Pino i Jacob Cirera Novembre de 2016

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

JORNADES SOBRE LA NOVA GOVERNANÇA DE L AIGUA

agrícola Maig de 2009

PLA D ACCIÓ B+S. Associació de Comerciants Xavier Nogués

ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció

SERVEI DE MEDI AMBIENT, SALUT PÚBLICA I TERRITORI: PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA

Novetats legislatives

JUGATEQUESAMBIENTALS DE SANT ADRIÀ DE BESÒS (PARC DEL LITORAL I PARC DEL BESÒS) EQUIPAMENT * CODI: BAR.1

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

GESTIÓ MANCOMUNADA DE CLAVEGUERAM LA PROPOSTA DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

LA QUALITAT DE L AIRE

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca

Metodologia de la intervenció social

L empresa com a sistema

Xarxa d Entitats d Inserció Sociolaboral d Osona. Ja ets una empresa inclusiva? Empreses i institucions amb Responsabilitat Social Corporativa

Parc natural del Montseny Reserva de la Biosfera Diputació de Barcelona Diputació de Girona. Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

apip Associació per a la Promoció i la Inserció Professional

CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS

L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

ADRINOC i els ajuts Leader. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals

Diagnosi dels espais lliures de la Riera de Merlès

Pla estratègic de la Xarxa

LLEI DE BARRIS A SANT MARTÍ DE TOUS (LLEI 2/2004, DE 4 DE JUNY)

Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

El Banc de Llavors de la Garrotxa

INDEX. Punt de partida Principis de la transformació Metodologia Participació

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Gerència de riscs. Gestió de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous Productes

Museu Europeu del Bosc MUSEU EUROPEU DEL BOSC. I SETMANA BOSC I SOCIETAT Sant Celoni. 1 d octubre de 2015

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

El programa HOGARES VERDES

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Què és? Som el que mengem

Pla estratègic

magnituds socioeconòmiques

La revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) La visió des de Catalunya

Projecte Eco-Bats. Beneficis i experiències dels ratpenats en el control de plagues. Criteris d instal lació de caixes dormider de ratpenats

Avaluació i preservació del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Servei de Biblioteques de la UAB Cristina Azorín

INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010

Eines per al reconeixement del turisme sostenible: EMAS, Ecolabel i Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Barcelona, 7 d abril de 2011

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

PDR.CAT Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya Gener de 2014

El Pla director del verd urbà

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

magnituds socioeconòmiques

Logística d aprovisionament

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

La valorització dels serveis ambientals a Catalunya

13a Assemblea general. Pla anual d activitats 2013

Jornada: Habitatge i gent gran LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

Transcripción:

Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona

Alguns conceptes

Serveis ecosistèmics Els serveis ecosistèmics són els beneficis que els humans obtenim dels ecosistemes (MEA 2005). Els serveis ecosistèmics són les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes al benestar humà (TEEB 2010).

LA CASCADA DELS SERVEIS DELS ECOSISTEMES Estructura o procés biofísic (ex. coberta vegetal o producció primària neta) Funció (ex. alentiment del pas d aigua, o biomassa) Ecosistemes i Biodiversitat Servei (ex. protecció enfront inundacions o productes forestals) Benefici (contribució a la salut, a la seguretat, etc.) Valor (ex. disposició a pagar per protecció o productes forestals) IMPACTES (Planificació i gestió del territori) Benestar humà (sistema socioeconòmic) Font: adaptat de Haines Young & Potschin (2010) 5

Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural (3.5.2011) Objectiu principal per al 2020 Aturar el 2020 la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics de la Unió Europea, i restaurar-los en la mesura possible, incrementant al mateix temps la contribució de la UE a la lluita contra la pèrdua de biodiversitat mundial. Objectiu 2 Manteniment i millora d ecosistemes i serveis ecosistèmics no més tard del 2020 mitjançant la creació d infraestructures verdes i la restauració de, al menys, el 15 % dels ecosistemes degradats.

Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural (3.5.2011) Acció 5: Els Estats membres hauran de CARTOGRAFIAR I AVALUAR l estat dels ecosistemes i els serveis que proporcionen dins els seus territoris nacionals (any 2014).

Cartografia de Serveis Ecosistèmics Font: Maes et al. (2011) 8

COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS (6.5.2013) Infraestructura verda: millora del capital natural d Europa Infraestructura verda: Xarxa de zones naturals i seminaturals i d altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d una extensa gamma de serveis ecosistèmics. Incorpora espais verds (o blaus en el cas dels ecosistemes aquàtics) i altres elements físics d espais terrestres (incloses les zones costaneres) i marines. En els espais terrestres, la infraestructura verda és present en els entorns rurals i urbans.

Estratègia europea Fomentar les infraestructures verdes en els principals àmbits polítics de la UE: agricultura, silvicultura, naturalesa, aigua, mar i pesca, política regional i de cohesió, mitigació del canvi climàtic i adaptació, transport, energia, prevenció de catàstrofes i usos del sòl. La Comissió desenvoluparà, d aquí a finals de 2013, una sèrie de directrius destinades a demostrar com es poden integrar les infraestructures verdes en l aplicació d aquestes polítiques de 2014 a 2020. Facilitar l accés al finançament destinat a projectes d infraestructura verda: en col laboració amb el BEI, la Comissió crearà, d aquí a 2014, un mecanisme de finançament de la UE que recolzi aquest tipus de projectes. Millorar la investigació i les dades, consolidar la base de coneixements i fomentar les tecnologies innovadores de recolzament a les infraestructures verdes. Recolzament a projectes d infraestructura verda a escala de la UE: la Comissió durà a terme, d aquí a finals de 2015, un estudi per avaluar les possibilitats de desenvolupar una xarxa d infraestructures verdes a escala de la UE.

E N G I N E

El paper de la Diputació de Barcelona

www.sitxell.eu

Què hi trobem? MÒDULS DEL MEDI Geologia Hidrologia Flora, vegetació i hàbitats Geologia Fauna Ecologia del paisatge Patrimoni cultural Paisatge Hàbitats, vegetació i flora MÒDULS D USOS Socioeconomia Normatives i directives sectorials Fauna Planejament Infrastructures de transport Serveis tècnics Connectivitat ecològica Ecologia del paisatge Usos agraris

. 22% of the Barcelona Province. 48% of the Barcelona Metropolitan Region

La incorporació del serveis ecosistèmics i la infraestructura verda

PRIMERS MAPES SERVEIS: SUPORT BIODIVERSITAT

PRIMERS MAPES SERVEIS: REGULACIÓ PROTECCIÓ CONTRA L EROSIÓ 27

PRIMERS MAPES SERVEIS: PROVISIONAMENT PRODUCCIÓ AGRÀRIA

PRIMERS MAPES SERVEIS: CULTURALS TRANQUIL LITAT

Canet de Mar

Elements diagnosi Canet de Mar Serveix de suport: Àrees amb elevada biodiversitat / valor ecològic /connectivitat Serveis de regulació: Regulació i protecció del cicle hidrològic Protecció del sòl contra l erosió Protecció de la franja litoral Regulació del clima, filtració de l aire, reducció del soroll Serveis d aprovisionament: Àrees d especial interès per a l agricultura Serveis culturals: Àrees d especial interès per al lleure Àrees d interès històric, identitari o paisatgístic.

SUPORT REGULACIÓ

APROVISIONAMENT CULTURALS

SÍNTESI DE SERVEIS INF. VERDA LOCAL

Moltes gràcies www.sitxell.eu