LES PRÀCTIQUES EN LES EMPRESES: UN CAMÍ D ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL. Dues de les vies d accés al mercat de treball són, sens dubte, per una banda la formació professional en l empresa de persones treballadores i, de l altra, les pràctiques en l empresa d alumnes, siguin de formació professional reglada o de formació universitària. Per altra banda, la formació professional no reglada, principalment mitjançant els certificats de professionalitats i altres accions formatives no reglades, permetran als seus participants duu a terme pràctiques en les empreses. Totes aquestes pràctiques són pràctiques que no suposen l existència d una relació laboral per l empresa. En canvi, en l àmbit de les relacions de treball i, amb la mateixa finalitat d adquirir pràctica laboral, la legislació actual contempla una figura contractual: el contracte de pràctiques. Anem doncs a analitzar cadascuna de les possibilitats que s ofereixen a les nostres empreses, des de l àmbit educatiu, per tal de captar el talen que necessitem. 1.- PRÀCTIQUES NO LABORALS. Les pràctiques que no constitueixen relació laboral entre l alumne i l empresa on es realitzen aquestes pràctiques són aquelles que deriven o bé del mateix ordenament legal del sistema educatiu, o bé de la mateixa legislació social, sigui en matèria de formació professional o en matèria de política d ocupació. Dins de la formació professional, la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, considera clau la formació pràctica, mitjançant la realització de pràctiques professionals i estances en empreses. La formació professional, alhora, es duu a terme a través de tres modalitats: a) Formació professional inicial, en el sistema educatiu, o formació reglada. b) Accions d inserció i reinserció laboral de treballadors en atur. c) Formació continua en les empreses, de treballadors en actiu. D aquesta última modalitat, al tractar-se de treballadors en actiu en les empreses, no en parlarem avui, ja que no es tracta pròpiament d una via d accés al mercat de treball.
1.1.- PRÀCTIQUES DERIVADES DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA. 1.1.1.- PRÀCTIQUES DERIVADES DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL. 1.1.1.1.- El mòdul professional de formació en centres de treball. Aquest mòdul és un mòdul obligatori tant pels alumnes de formació professional de grau mitjà, com els de grau superior, amb una durada d entre 350 i 700 hores, distribuïdes entre 10 i 20 setmanes de pràctiques a les empreses. A més, aquestes pràctiques podem desenvolupar-se en qualsevol país de la Unió Europea. Els de cicle mitjà, a través del programa Leonardo da Vinci i els de cicle superior, a través del programa Erasmus. Aquestes pràctiques no constitueixen relació laboral. 1.1.1.2.- Les estances complementàries de la formació reglada. Aquestes estances són estances complementàries de la formació reglada que preveu la Llei Orgànica 5/2002, de les Qualificacions i Formació Professional i que ve regulada per una norma habilitant i el corresponen concert entre les entitats de formació i les empreses. Tant el contingut de les pràctiques, com la seva durada i les corresponents compensacions als participants es regulen pel mateix concert, sense que sigui aplicable, al no tractar-se d una relació laboral, la legislació laboral, ni el conveni col lectiu aplicable a l empresa. Normalment, s instrumentalitzen mitjançant la concessió de beques i altres compensacions econòmiques als participants en aquestes estances. En aquestes pràctiques, sempre que hi hagi contraprestació econòmica, els hi és d aplicació, els mecanismes d inclusió a la Seguretat Social regulats en el RD 1493/2011, de 24 d octubre i, per tant, hauran de ser donats d alta a la Seguretat Social. 1.2.- PRÀCTIQUES DERIVADES DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL NO REGLADA. 1.2.1.- Certificats de professionalitat. Tampoc constitueixen relació laboral les pràctiques realitzades dins els mòduls de formació pràctica que es duen a terme un cop superats els mòduls formatius dels certificats de professionalitat.
1.2.2.- Accions formatives, dins la formació professional d oferta. Dins les polítiques actives d ocupació, el Ministeri d Ocupació i Seguretat Social efectua una planificació plurianual de formació en oferta prenent en consideració les propostes de les Comunitats Autònomes i els Agents Socials. Entre d altres, aquesta formació, compren les següents actuacions: a) Accions formatives dirigides a treballadors aturats. b) Programes destinats a la formació de persones amb necessitats formatives especials. c) Accions formatives que inclouen compromisos de contractació dirigits prioritàriament a treballadors aturats i treballadors immigrants en els seus països d origen. Aquests programes d accions formatives poden incloure pràctiques en les empreses, regulades pel RD 1543/2011, de 31 d octubre, en les que els participants podran rebre beques, en concepte de compensació per despeses o ajudes amb la finalitat de conciliar la seva assistència a la formació, amb la seva vida familiar, aquestes regulades pel RD 395/2007, de 23 de novembre. Dins del RD 1543/2011, de 31 d octubre, abans esmentat, es regula una modalitat de pràctiques no laborals en les empreses, de joves d entre 18 i 25 anys, amb qualificació professional, però sense experiència laboral. En aquestes pràctiques els hi és d aplicació, els mecanismes d inclusió a la Seguretat Social regulats en el RD 1493/2011, de 24 d octubre i, per tant, hauran de ser donats d alta a la Seguretat Social. 1.3.- PRÀCTIQUES DERIVADES DE LA FORMACIÓ REGLADA UNIVERSITÀRIA. 1.3.1.- Pràctiques curriculars. El RD 592/2014, d 11 de juliol, permet a les universitats establir Programes de Cooperació Educativa amb empreses, amb la finalitat que els alumnes realitzin pràctiques en les mateixes, que hauran de ser compatibles amb els estudis i que podem ser valorades com a crèdits en el corresponen currículum formatiu. Aquestes pràctiques no podran excedir, en la seva durada, del 50 per cent del temps íntegre que suposi el curs acadèmic.
L alumne haurà de complir amb les tasques encomanades per l empresa, en l horari fixat per la mateixa i s haurà de nomenar un tutor que serà la persona que farà el seguiment de les pràctiques a l empresa. En aquestes pràctiques, sempre que hi hagi contraprestació econòmica, els hi és d aplicació, els mecanismes d inclusió a la Seguretat Social regulats en el RD 1493/2011, de 24 d octubre i, per tant, hauran de ser donats d alta a la Seguretat Social. 1.4.- ELS BECARIS. Per últim, i dins l apartat de les pràctiques no laborals, hi ha les pràctiques que s emmarquen no dins el marc educatiu de la formació professional o universitària, sinó en els acords de negociació col lectiva o bé dins la pròpia programació empresarial, mitjançant la convocatòria de les beques d empresa, possibilitat que ve contemplada pel RD 1543/2011, de 31 d octubre. En aquest cas, les pràctiques s articulen mitjançant un acord entre l interessat i l empresa, acord que haurà de precisar necessàriament les condicions de la seva realització, el nomenament d un tutor i amb una durada de tres a nou mesos. Els participants reben una beca de suport. En aquestes pràctiques els hi és d aplicació, els mecanismes d inclusió a la Seguretat Social regulats en el RD 1493/2011, de 24 d octubre i, per tant, hauran de ser donats d alta a la Seguretat Social. 2.- PRÀCTIQUES LABORALS. 2.1.- El contracte en pràctiques. Als alumnes, un cop finalitzada la seva formació acadèmica, ja sigui en el vessant de formació professional o en el vessant de formació universitària, o la seva formació no reglada, mitjançant l obtenció dels certificats de professionalitats o titulacions equivalents, podran ser contractes amb la modalitat de contractes en pràctiques. La condició per poder fer aquest tipus de contracte és que la titulació no tingui una antiguitat major de cinc anys, en general, i de set anys en el supòsit de persones amb discapacitat. Si el treballador és menor de 30 anys, no es té en compte quina és la data de finalització dels seus estudis.
La durada del contracte no podrà ser inferior a sis mesos, ni superior a dos anys i es podrà prorrogar fins a dues vegades, per períodes no inferiors a sis mesos, si es fa per una durada inicial inferior a la màxima. La retribució serà, com a mínim, del 60% i del 75%, respectivament, durant el primer i segon any del contracte, del salari conveni d un treballador que ocupi el mateix lloc de treball. Si aquest contracte es concerta amb una persona aturada, inscrita al Servei Públic d Ocupació, i menor de 30 anys, gaudirà d una reducció en les quotes a la Seguretat Social per contingències comunes, del 50%. Totes aquestes opcions són oportunitats que hem d aprofitar les empreses i que ens permetran captar el talent de les persones que es volen integrar en el mercat de treball, alhora que suposa aprofitar el retorn de la inversió que la societat ha dut a terme en la seva formació professional i universitària.