Informe anual de l activitat turística a la Costa de Barcelona Maresme

Transcripción

1 Informe anual de l activitat turística a la Costa de Barcelona Maresme Dades de gener a desembre 2010 Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme

2 Índex INTRODUCCIÓ CONTEXT... 4 DADES ECONÒMIQUES Situació del mercat laboral... 6 Oferta turística... 9 Visitants oficines de turisme Visitants a museus i rutes turístiques del Maresme Anàlisi de la demanda Balanç Setmana Santa a la Costa de Barcelona Maresme (març - abril) Balanç temporada turística a la Costa de Barcelona Maresme (juny setembre) SATISFACCIÓ Anàlisi del perfil del visitant La Costa de Barcelona - Maresme i les noves tecnologies... 27

3 Introducció El present informe és un anàlisi de la situació de l activitat turística de la marca turística Costa de Barcelona Maresme durant l any Les dades referents a la situació laboral de les activitats turístiques del Maresme, elaborades per l Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, formen part dels indicadors que es recopilen. Per altra banda, s ha analitzat l evolució de les dades d ocupació hotelera i d allotjaments d acampada a la Costa de Barcelona Maresme a partir de les dades oficials de l Instituto Nacional de Estadística (INE), i de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT). Cal tenir present que les dades que es fa referència són bàsicament les dades d allotjaments hotelers i d acampada degut principalment a què el nombre d allotjaments de turisme rural i d apartaments turístics és molt baix en comparació amb la resta de les zones turístiques i comporta que siguin dades de poca significació. 4 D utilitat és també la informació cedida pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona, en què es pot observar quina va ser l ocupació en diversos períodes: Setmana Santa i Estiu. També destaquem els informes d anàlisi del perfil del turista als municipis de Santa Susanna, Malgrat de Mar i Pineda de Mar durant el mes d agost. No menys important són les dades referents al nombre de visitants a les oficines de turisme i als museus del Maresme, així com les rutes turístiques organitzades pels ajuntaments i/o oficines de turisme. Context La Costa de Barcelona Maresme constitueix una franja allargada entre la costa i la serralada litoral que conserva un paisatge muntanyós sorprenent, al costat de la Mediterrània i a pocs quilòmetres de Barcelona. Rica en tradicions, gastronomia i patrimoni, es va convertir en destinació turística internacional fa més de 50 anys, gràcies també als seu excel lent clima durant tot l any. Tot i ser una destinació turística madura, la comarca es troba avui en dia en ple desenvolupament d un pla estratègic amb l objectiu de consolidar la marca com a destinació turística de qualitat, amb una preocupació constant per l impacte ambiental i la sostenibilitat. En aquest sentit, alguns municipis del Maresme (Santa Susanna, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella, Arenys de Munt, Caldes d Estrac, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Tiana) participen en el projecte del Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació (SICTED) per millorar la qualitat no només en les empreses i serveis turístics sinó en tota la població i comarca. De mica en mica són més els municipis i les empreses que sol liciten participar-hi. Tradicionalment coneguda com a comarca de sol i platja, la Costa de Barcelona Maresme està posant en marxa una oferta complementària basada en productes culturals, jornades gastronòmiques, activitats de turisme actiu, o el foment de les certificacions de Turisme Familiar a Santa Susanna, Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar o les certificacions de Turisme Esportiu a Santa Susanna i Calella atorgades per l Agència Catalana de Turisme. La creació de producte turístic fora de l Alt Maresme és fonamental per tal de poder desestacionalitzar la forta temporada turística existent avui en dia. La cultura, la gastronomia, les

4 festes populars, les activitats d oci, el negoci... són grans pols d atracció que fan necessari el treball en xarxa per posar-los en pràctica. La competició esportiva Challenge Costa de Barcelona Maresme ha permès donar a conèixer el nostre territori a nivell internacional a través de l esport, però també els esdeveniments de menor ressò han generat visites als municipis amb menys tradició turística. La suma dels esforços del sector públic i el privat fomenten la divulgació i el coneixement del divers patrimoni de la comarca, tangible com intangible. 5

5 DADES ECONÒMIQUES Situació del mercat laboral Les dades ofertes en els informes elaborats per l Observatori de Desenvolupament Local del Maresme del Consell Comarcal del Maresme, analitzen l evolució de la situació laboral de les Activitats Turístiques de la comarca a partir de les variables d ocupació, activitat econòmica, atur registrat i contractació laboral. Cal tenir present que quan es parla d Activitats Turístiques es fa referència conjunta a les activitats 55, 56 i 79 de la Classificació Catalana d Activitats Econòmiques 2009 que corresponen, respectivament, als Serveis d allotjament, Serveis de menjars i begudes i Agències de viatges i operadors turístics, que són les tres divisions econòmiques amb una clara vinculació amb el turisme. Parlem d Hostaleria quan ens referim a les divisions 55 i 56 conjuntament. 6 En el present s analitzen les principals dades extretes dels informes trimestrals, tot just finalitzar el resum del trimestre podeu consultar l informe complet a través dels enllaços que hi trobareu. 1r trimestre Els registres de l INSS, que reproduïm tot seguit, indiquen que, en el cas de les activitats turístiques, el nombre de centres i d ocupats assalariats és superior al del trimestre passat mentre que el nombre d autònoms és lleugerament menor. El nombre de centres de cotització se situa en els 1.385, en els treballadors ocupats assalariats al règim general i en els treballadors ocupats del règim autònom. Aquestes xifres suposen un increment del 3,59% en el cas de les comptes de cotització i del 14,91% en el cas de l ocupació respecte el trimestre passat. El nombre de treballadors autònoms, en canvi ha disminuït un lleu 0,7%. 1r trimestre 2010 Nom Empreses Assalariats Autònoms 55 Serveis d allotjament Serveis de menjar i begudes 79 Agències de viatge i operadors turístics Total activitats turístiques Variació intertrimestral (%) 3,59% 14,91% -0,70% Variació interanual (%) 0,72% 4,72% -0,28% Total comarca (totes activitats) Font: Elaboració Observatori Desenvolupament Local del Maresme a partir del Dpt. de Treball L evolució interanual si bé ha tingut el mateix signe la intensitat del creixement i descans ha estat menor. Malgrat això, el creixement en sí mateix ja és una molt bona dada pels temps que corren. Aquest trimestre les empreses de les activitats turístiques han representat l 11,71% del total de centres cotitzats a la comarca, percentatge lleugerament superior al del trimestre anterior en què era de l 11,32% fruit del creixement intertrimestral. El mateix ha passat en el cas dels assalariats en pes dels quals passa del 8,9% del trimestre passat al 10,18% d aquest. El pes dels autònoms, en canvi, ha caigut al 9,02%. Podeu ampliar la informació del 1r trimestre del 2010

6 2n trimestre Aquest segon trimestre de l any l ocupació de les activitats turístiques ha augmentat respecte el primer trimestre, tant si ens referim a l ocupació assalariada com a l autònoma. Així mateix, i com també és el més habitual, el nombre d empreses ha augmentat en aquest període. D acord amb els registres de l INSS, les empreses dedicades a les activitats turístiques són, a finals d aquest trimestre 1.584, un 14,37% més que el primer trimestre de l any i un 1,47% respecte el mateix període d un any abans. Quant als ocupats, en són d assalariats i d autònoms. En ambdós casos l ocupació ha crescut respecte el primer trimestre de l any. Els ocupats assalariats han augmentat un 20,40% i els autònoms un 5,66%. Interanualment, els ocupats assalariats han disminuït un 2,43% mentre que els autònoms experimenten un lleu creixement del 0,52%. 2n trimestre 2010 Nom Empreses Assalariats Autònoms 55 Serveis d allotjament Serveis de menjar i begudes 79 Agències de viatge i operadors turístics Total activitats turístiques Variació intertrimestral (%) 14,37% 20,40% 5,66% Variació interanual (%) 1,47% -2,43% 0,52% Total comarca (totes activitats) Font: Elaboració Observatori Desenvolupament Local del Maresme a partir del Dpt. de Treball 7 Aquest trimestre les empreses de les activitats turístiques han representat el 13,02% del total de comptes de cotització registrats al Maresme davant de l 11,71% que representaven el primer trimestre de l any degut al creixement del nombre d ambdós períodes. Per altra banda, els ocupats assalariats en les activitats turístiques suposen l 11,86% sobre el total d assalariats al règim general de la Seguretat Social davant del 10,18% que representaven el primer trimestre de l any. El pes dels autònoms ocupats en aquestes activitats és del 9,43% mentre que el trimestre passat era del 9,02%. Podeu ampliar la informació del 2n trimestre del r trimestre Aquest trimestre l ocupació total de les activitats turístiques ha disminuït, tant respecte el trimestre passat com respecte al mateix període d un any abans, mentre que en el cas de les empreses el nombre s ha reduït en termes intertrimestrals però ha augmentat respecte a un any abans. Tenint en compte el tipus d ocupació però, parlem de descensos generalitzats en el cas dels assalariats i de creixements lleus en el cas de l ocupació autònoma. D acord amb els registres de l INSS, les empreses dedicades a les activitats turístiques són, a finals d aquest trimestre 1.534, un 13,16% menys que el segon trimestre de l any però un 1,52% més que el mateix període d un any abans. Quant als ocupats, en són d assalariats i d autònoms. Així, mentre el nombre d ocupats assalariats ha davallat respecte el segon trimestre de l any (-2,68%) el d autònoms ha augmentat un lleu 0,09%. Les variacions interanuals indiquen també un descens de l ocupació en treballadors assalariats (-3,7%) mentre que el nombre d autònoms incrementa un 0,27%. 3r trimestre 2010 Nom Empreses Assalariats Autònoms 55 Serveis d allotjament Serveis de menjar i begudes 79 Agències de viatge i

7 operadors turístics Total activitats turístiques Variació intertrimestral (%) -3,16% -2,68% 0,09% Variació interanual (%) 1,52% -3,70% 0,27% Total comarca (totes activitats) Font: Elaboració Observatori Desenvolupament Local del Maresme a partir del Dpt. de Treball Al final d aquest període les empreses de els activitats turístiques representen el 12,91% del total de comptes de cotització registrats al Maresme, un pes una mica inferior al que tenien el trimestre passat, quan era del 13,02%. El pes dels treballadors de les activitats turístiques és de l 11,67% sobre el total d assalariats de la comarca, unes dècimes per sota del que suposaven el trimestre passat, i el pes dels autònoms que es dediquen a aquestes activitats és del 9,54% quan el segon trimestre era del 9,43%. Podeu ampliar la informació del 3r trimestre del t trimestre L any 2010 ha finalitzat amb un nou descens de l ocupació en les Activitats Turístiques. Descens que es produeix tant en termes intertrimestrals com interanuals si bé, la disminució de l ocupació respecte el tercer trimestre de l any ha estat més intensa que l experimentada en termes interanuals. El nombre de treballadors assalariats ha disminuït un 28,23% respecte el trimestre passat i ha passat així dels treballadors del tercer trimestre als a 31 de desembre de Interanualment la reducció ha estat més suau, del 3,37%. Pel que fa els treballadors autònoms el seu nombre, com dèiem, també ha davallat. La reducció respecte el trimestre passat ha estat del 5,29% i, en termes anuals, ha estat molt suau, del 0,57%. Així, el nombre de treballadors autònoms se situa en els a 31 de desembre de t trimestre 2010 Nom Empreses Assalariats Autònoms 55 Serveis d allotjament Serveis de menjar i begudes 79 Agències de viatge i operadors turístics Total activitats turístiques Variació intertrimestral (%) -10,17% -28,23% -5,29% Variació interanual (%) 3,07% -3,37% -0,54% Total comarca (totes activitats) Font: Elaboració Observatori Desenvolupament Local del Maresme a partir del Dpt. de Treball Pel que fa a l activitat, mesurada amb el nombre d empreses, ha disminuït respecte el tercer trimestre de l any, com era d esperar d acord amb la seqüència història de què disposem (-10,17%) i ha augmentat respecte el mateix període d un any abans (+3,07%). A 31 de desembre de 2010 les empreses de les Activitats Turístiques representen l 11,85% del total de comptes de cotització registrats al Maresme, un pes inferior al que tenien el trimestre passat quan era del 12,91%. El pes dels treballadors de les Activitats Turístiques és del 8,78%; del 8,65% en el cas dels assalariats; pràcticament 3 punts per sota del pes del trimestre passat (11,67%), i del 9,09% en el cas dels autònoms, lleugerament per sota que el trimestre passat (9,54%). Podeu ampliar la informació del 4t trimestre del 2010

8 Oferta turística Oferta d allotjament turístic El Maresme centra la seva oferta d allotjament turístic a la zona nord de la comarca, encapçalada pels municipis de Calella, Santa Susanna, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. En les següents imatges es pot observar quina és la distribució dels establiments per tipus. Distribució dels allotjaments hotelers a la Costa de Barcelona - Maresme 9 D 1 a 3 establiments De 4 a 10 establiments Més d 11 establiments Distribució dels allotjaments d acampada a la Costa de Barcelona - Maresme D 1 a 3 establiments De 4 a 5 establiments Més de 6 establiments Distribució dels allotjaments de turisme rural a la Costa de Barcelona - Maresme

9 1 establiment 2 establiments Més de 3 establiments 10 L oferta d allotjament de la Costa de Barcelona Maresme es centra fonamentalment en establiments hotelers, tal i com s indica en el nombre d establiments turístics registrats a la Direcció General de Turisme a l any 2010, on del total dels 222 establiments 170 eren hotels, 30 càmpings i 22 turisme rural. Val a dir, que tant els hotels com les cases de turisme rural van augmentar respecte a l any 2009 amb 7 i 3 establiments respectivament. Del nombre total d establiments de les marques turístiques catalanes, la Costa de Barcelona Maresme es troba en 6a posició per darrera de Catalunya Central i el Garraf; encara que en quant al nombre de places es situa en 4a posició per davant del Garraf. Establiments hotelers Càmpings 2010 Turisme rural Establiments Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa del Garraf Costa de Barcelona - Maresme Pirineus - Prepirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida Val d'aran Places Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa del Garraf Costa de Barcelona - Maresme Pirineus Total

10 Prepirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida Val d'aran Font: Idescat a patir de les dades del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. El nombre d establiments de la Costa de Barcelona - Maresme per categoria continua sent major en establiments de 2 a 4*, predominant els de 3*. El nombre de pensions de 2* és força elevat i pràcticament és superior als hotels de 2 i 4 estrelles d or. Establiments hotelers 2009 Establiments hotelers Estrelles d'argent 1* 14% Estrelles d'or 5* 0% Estrelles d'or 4* 10% Estrelles d'argent 1* 13% Estrelles d'or 5* 0% Estrelles d'or 4* 11% Estrelles d'argent 2* 22% Estrelles d'or 3* 38% Estrelles d'argent 2* 24% Estrelles d'or 3* 37% Estrelles d'or 1* 6% Estrelles d'or 2* 10% Estrelles d'or 1* 5% Estrelles d'or 2* 10% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme Estrelles d'or Estrelles d'argent 5* 4* 3* 2* 1* 2* 1* Total Establiments Places Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme Estrelles d'or Estrelles d'argent 5* 4* 3* 2* 1* 2* 1* Total Establiments Places Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme.

11 Evolució de l oferta establiments turístics a la Costa de Barcelona Maresme ( ) La Costa de Barcelona Maresme és sens dubte una marca turística madura basada en el segment de sol i platja i, centrat principalment en la zona de l Alt Maresme. En els darrers anys són destacables els augments d establiments a les zones amb menys tradició turística com són el cas de Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Dalt, entre d altres, que fan que la temporada no sigui tan estacional ni marcada. El turisme rural, tot i no ser el principal allotjament de la zona comença a despuntar-se com a pol important de turistes de l àrea metropolitana de Barcelona que busquen relax a poca distància de la ciutat. En els propers gràfics es pot observar l evolució general del nombre d allotjaments, així com el nombre de places i, també les específiques per hotels, càmpings i turisme rural des del 2006 al Evolució total establiments ( ) Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme Evolució total de places ( ) Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. En els darrers anys l evolució del nombre d establiments hotelers ha anat minvant, degut principalment al tancament d establiments. No obstant, durant el 2010 es van augmentar el nombre dels mateixos amb l obertura d hotels alguns d ells a la zona del Baix Maresme com va ser el cas dels municipis de Mataró i Vilassar de Mar.

12 Evolució establiments hotelers ( ) Establiments hotelers Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. 13 El nombre de places hoteleres, tot i haver patit un descens de les mateixes, està augmentant gràcies a l obertura de nous establiments. Evolució de places en establiments hotelers ( ) Establiments hotelers Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. Pel que fa al nombre d establiments d acampada l evolució s ha mantingut, i es comptabilitzen les mateixes instal lacions que l any anterior, tot i que en els darrers anys s han tancant un total 2 establiments. El nombre de places en aquesta tipologia d allotjament s ha anat mantenint en el temps encara que amb petites variacions, tal i com es pot veure en els següents gràfics. 34 Evolució establiments de càmping ( ) Càmpings Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme.

13 Evolució de places en càmpings ( ) Càmpings Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. 14 Tot i que la marca turística Costa de Barcelona Maresme no té un tradició en establiments de turisme rural, el cert és que els municipis situats o propers a les serres del Litoral i Montnegre - el Corredor, presenten un ascens especial en oferir als visitants aquesta tipologia d allotjament, encara que com veurem més endavant les dades actuals de viatgers i pernoctacions són de poca significació en comparació amb el nombre existent a la resta de marques turístiques catalanes. En els següents gràfics es poden veure les evolucions d establiments i de places Evolució establiments turisme rural ( ) Turisme rural Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme. Evolució de places de turisme rural ( ) Turisme rural Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l Idescat i del Departament d Innovació, Universitats i Empresa. Direcció General de Turisme.

14 Visitants oficines de turisme L aposta dels municipis del Maresme per donar a conèixer els seus recursos turístics ha fet que el nombre d oficines de turisme a la comarca s hagi vist incrementat. Les poblacions d Alella i Palafolls van ser les últimes oficines que es van incorporar durant l any La següent taula mostra el nombre de visites i principals nacionalitats ateses a les instal lacions. Les dades que apareixen són les que ens han fet arribar les oficines de turisme perquè apareguessin a l informe. Dades de visitants a les oficines de turisme de la Costa de Barcelona - Maresme Oficina de turisme Consorci de Turisme del Maresme Acumulat gener - desembre 559 Principals procedències Mataró, província de Barcelona (sense Maresme), França, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Alella* 798 Alella, Barcelona, França, Regne Unit Calella Espanyols, Catalans, Països de l Est, Rússia, França Mataró Mataró, França, Regne Unit Pineda de Mar** Espanya, França, Regne Unit Santa 35% Espanya, 15% França, 14% Regne Unit, 8% Alemanya, 8% Itàlia,, 7% Susanna*** Rússia, 6% Països Baixos Sant Pol de Estrangers (França, Alemanya, Holanda), catalans, espanyols Mar**** Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les oficines de turisme del Maresme (*) Oberta a partir de juny (**) Dades de maig a octubre (***) De febrer a desembre (****) Del 21 de juny al 21 de setembre L oficina de turisme del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme va registrar 559 consultes realitzades principalment de manera presencial, tot i que per la seva situació davant de l Estació de tren de Renfe, les principals consultes realitzades foren referents a carrers de Mataró i activitats a fer a la ciutat i rodalies.

15 L oficina de turisme d Alella, tot i haver obert les seves portes durant el mes de juny, va registrar prop de 800 consultes realitzades bàsicament per residents a la població i de l àrea metropolitana de Barcelona, destacant l interès dels ciutadans de Barcelona ciutat. Les dades registrades a les oficines de turisme de Calella van ascendir a les consultes, fet que va suposar un augment d un 32% respecte a l any Quan a nacionalitats l augment més rellevant va recaure en els espanyols, catalans, Països de l est, francesos i russos. Les consultes realitzades a través de l Oficina de turisme i el punt d informació del front marítim de Mataró van arribar a les L oficina de turisme situada a l Ajuntament de Mataró és el punt d inici de les rutes turístiques per la ciutat. Pineda de Mar va facilitar les dades dels mesos de temporada alta, moment en el qual els turistes van registrar consultes. 16 Per l oficina de turisme de Santa Susanna es van realitzar-se consultes, sent, doncs la 2a oficina del Maresme amb més visites després de Calella. No es disposen dades absolutes dels visitants atesos a l oficina de turisme de Sant Pol de Mar, tot i això la principal procedència va ser estrangera entre els quals trobem francesos, alemanys, holandesos, però també catalans i espanyols. Visitants a museus i rutes turístiques del Maresme L oferta cultural del territori ha anat evolucionant en els darrers anys. Els tècnics dels ajuntaments i els propis responsables dels museus han donat importància als recursos i instal lacions culturals. El foment pel coneixement del modernisme, per les obres pictòriques, les rutes culturals, entre d altres han anat creixent per oferir al visitant el bo i millor del Maresme. El mapa mostra els principals espais museístics de la Costa de Barcelona - Maresme i en el quadre següent s observa quines van ser les principals dades de visitants rebuts en els principals museus de la comarca, així com altres activitats que organitzen. Les dades que apareixen són les que ens han fet arribar els museus perquè apareguessin a l informe. Dades visitants museus de la Costa de Barcelona - Maresme Museu Acumulat gener - desembre Altres activitats que es desenvolupen Fundació Palau Visites guiades, tallers, exposicions, festival de Poesia i+, rutes turístiques pel municipi...

16 Museu del Càntir Visites guiades, tallers, exposicions, Fira del Càntir Casa museu Domènech i Montaner Museu de l Estampació de Premià Museu de Sant Andreu de Llavaneres Museu de Calella Visites comentades, rutes pel municipi, exposicions, Fira Modernista Exposicions temporals, visites guiades, tallers didàctics, conferències Exposicions temporals Visites guiades, rutes guiades: Renaixentista i Jeroni Martorell, refugi antiaeri del Parc Dalmau Museu de la Nàutica Rutes, visites guiades, tallers didàctics... Museu Marès de la Punta Exposicions temporals, tallers Museu Mollfulleda de Mineralogia Exposicions temporals, tallers... Ca l Arenas. Centre d Art de Mataró Conferències, xerrades, visites guiades, recitals de poesia... Museu de Gènere de Punt. Fundació Jaume Vilaseca Font: Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme, a partir de les dades cedides pels Museus de la comarca Des de l Oficina de Turisme de Mataró es van centralitzar diverses rutes turístiques per la ciutat en la que destaquen les rutes audioguiades que van ascendir als usuaris, però també les visites guiades pel patrimoni de la ciutat: Persones Ruta 205 Ruta per la història de Mataró 313 El Modernisme a Mataró 111 Ruta Puig i Cadafalch Mataró Argentona 24 Ca l Arenas 47 Santa Maria i Capella dels Dolors 66 Ruta del Mar 285 Vil la romana de Torre Llauder 48 De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI Font: Oficina de Turisme de Mataró

17 Anàlisi de la demanda La Costa de Barcelona Maresme va situar-se durant el 2010 en 5a posició al respecte d altres marques turístiques catalanes en quant a viatgers i en 4a posició en quant a nombre de pernoctacions realitzades als establiments hotelers de la comarca. Tot i el nombre de viatgers va ser inferior que als registrats al Garraf el nombre de pernoctacions va doblar les realitzades a la mateixa comarca. Establiments hotelers 2010 Viatgers Pernoctacions Total , ,8 Barcelona 6.665, ,7 Catalunya Central 710, ,6 Costa Brava 2.993, ,7 Costa Daurada 2.023, ,2 Costa del Garraf 1.027, ,3 Costa de Barcelona - Maresme 938, ,2 Pirineus - Prepirineus 553, ,2 Terres de l'ebre 250,8 381,0 Terres de Lleida 256,9 604,0 Val d'aran 210,5 625,9 Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments hotelers de l INE 18 En quant a les dades relatives als càmpings, la marca maresmenca es va situar en 4a posició per darrera de Pirineus Prepirineus tant en viatgers i pernoctacions. Càmpings 2010 Viatgers Pernoctacions Total 2.469, ,4 Barcelona 0,0 0,0 Catalunya Central 92,5 284,0 Costa Brava 873, ,4 Costa Daurada 596, ,7 Costa del Garraf 219,8 952,6 Costa de Barcelona Maresme 250, ,9 Pirineus Prepirineus 353, ,6 Terres de l Ebre 8,2 27,5 Terres de Lleida 62,4 363,1 Val d Aran 12,2 54,6 Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments d acampada de l INE Tot i que el nombre d establiments de turisme rural al Maresme va a l alça, el cert és que en comparació amb la resta de les zones turístiques de Catalunya les dades publicades són de poca significació i per tant no apareixen publicades a les fonts consultades.

18 Turisme rural 2010 Viatgers Pernoctacions Total 300,1 899,6 Barcelona 0,0 0,0 Catalunya Central 40,6 115,7 Costa Brava 68,1 214,4 Costa Daurada 18,4 51,7 Costa del Garraf 11,6 35,5 Costa de Barcelona - Maresme n.d n.d Pirineus - Prepirineus 130,3 398,7 Terres de l'ebre 19,5 53,2 Terres de Lleida 11,6 30,4 Val d'aran n.d. n.d. Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments de turisme rural de l INE 19 Dades de la marca Costa de Barcelona Maresme Tal i com s ha vist al llarg de l anuari, l oferta d allotjament turístic a la Costa de Barcelona Maresme es centra principalment en establiments hotelers. Dels viatgers rebuts en hotels i càmpings durant el 2010, van fer-ho i respectivament. En quant a viatgers allotjats en hotels el major nombre pertany als estrangers que van venir a la zona principalment amb paquet turístic i aquests van ascendir sobre els Contràriament, la principal tipologia de clients, en termes generals, que es van allotjar en els càmpings de la comarca va ser públic nacional que va ser de prop dels Les pernoctacions registrades durant el 2010 van ser prop de 5 milions en establiments hotelers i 1 milió en càmpings. Aquesta xifra va representar un augment d un 5,12% en hotels i una disminució de 3,84% en càmpings respecte a l any anterior. Establiments hotelers Tal i com es pot veure en el següent gràfic els viatgers allotjats en establiments hotelers residents a l estranger va ser fonamentalment el públic més important durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Les dades referents al mes de febrer van ser de poca significació i per aquest motiu apareixen amb les sigles (n.d.). Viatgers en allotjaments hotelers 2010 Residents a Residents a Espanya l'estranger Totals mensuals Gener Febrer n.d. n.d. n.d. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre

19 Novembre Desembre Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades l INE Viatgers en hotels Residents a l'estranger Residents a Espanya Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades l INE Pernoctacions en allotjaments hotelers 2010 Residents a Residents a Espanya l'estranger Totals mensuals Gener Febrer n.d. n.d. n.d. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades l INE Establiments d acampada Els principals resultats en aquesta tipologia d allotjament es centren en el major nombre de visitants nacionals vers dels estrangers, encara que aquests últims han estat els que han augmentat una mica més respecte a l any Viatgers en establiments d acampada 2010 Residents a Residents a Espanya l'estranger Totals mensuals Gener Febrer Març

20 Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre n.d. n.d. n.d. Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades l INE 21 Pernoctacions en establiments d acampada 2010 Residents a Residents a Espanya l'estranger Totals mensuals Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre n.d. n.d. n.d. Total Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades l INE Evolució viatgers i pernoctacions en hotels i càmpings En termes concrets del Maresme podem veure quina ha estat l evolució dels viatgers en els principals tipus d allotjament de la zona. Evolució nombre viatgers ( ) Viatgers espanyols Viatgers estrangers Hotels Càmpings Hotels Càmpings Total viatgers Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE

21 Viatgers en hotels i càmpings ( ) Viatgers Càmpings Viatgers Hotels Viatgers Hotels Viatgers Càmpings Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE Tot i que el nombre total de pernoctacions en els allotjaments hotelers i d acampada van comptar amb un augment respecte l any anterior, el nombre de les pernoctacions fetes pels espanyols i estrangers als càmpings es va veure lleugerament disminuïda, mentre que les realitzades als hotels va augmentar. Evolució nombre pernoctacions ( ) Pernoctacions espanyols Pernoctacions estrangers Hotels Càmpings Hotels Càmpings Total pernoctacions Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE Pernoctacions totals en hotels i càmpings Pernoctacions Càmpings Pernoctacions Hotels Pernoctacions Càmpings Pernoctacions Hotels Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE

22 Grau ocupació en establiments turístics del Maresme Quant al grau d ocupació dels allotjaments hotelers de la comarca es manté l estacionalitat durant els mesos de juliol, agost i setembre. En la gràfica següent es pot observar l evolució durant l any 2010 en el grau d ocupació per places, per habitacions i també per places durant el cap de setmana. Ocupació en establiments hotelers ,00 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 Grau ocupació per places Grau ocupació per habitacions Grau ocupació per places cap de setmana 23 Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE L ocupació en càmpings no és gaire diferent que l ocupació hotelera major durant els mesos estiuencs. Val a dir que les dades referents als mesos de gener i desembre apareixen com a dades de poca significació degut en gran part pel baix nombre d establiments oberts. Ocupació en establiments d acampada ,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 Grau ocupació per parcel les Grau d'ocupació de parcel les en cap de setmana Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l INE

23 Balanç Setmana Santa a la Costa de Barcelona Maresme (març - abril) Segons l estudi elaborat pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona respecte al balanç de les dades de Setmana Santa emmarcades entre els dies no festius (27 al 31 de març) i els festius (1 al 5 d abril) els principals resultats a la Costa de Barcelona Maresme van ser: Hotels Del 27 al 31/03 De l 01 al 05/04 Total Set. Santa Ocupació durant Setmana Santa ,23 76,25 68,46 24 Càmpings Del 27 al 31/03 De l 01 al 05/04 Total Set. Santa Turisme Rural Del 27 al 31/03 De l 01 al 05/04 Total Set. Santa 48,45 59,29 53,27 39,50 88,51 61,29 Apartaments Del 27 al 31/03 De l 01 al 05/04 Total Set. Santa Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona ,22 75,44 69,77 En comparació amb la resta de marques de la província de Barcelona, el Maresme va obtenir els majors resultats en quant a ocupació hotelera en ambdós períodes, i tot i que el turisme rural no és la tipologia d allotjament més potent, els resultats van ser superiors als de l'interior de la demarcació. Podeu consultar l informe complet sobre els resultats de Setmana Santa 2010 Balanç temporada turística a la Costa de Barcelona Maresme (juny setembre) A partir de les dades elaborades pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona, l evolució de l ocupació turística per tipologia d establiment amb la comparativa de l any anterior a la Costa de Barcelona Maresme va ser la que es pot veure en les gràfiques següents:

24 Allotjament hotelers a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setmebre 2a setembre 25 Font: LABturisme 2010 Allotjaments de turisme rural a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setmebre 2a setembre Font: LABturisme 2010 Tot i tenir un inici de temporada amb valors d ocupació hotelera inferiors a l any 2009, la comarca va mantenir un comportament similar i fins i tot superior a la temporada passada durant la resta de l estiu. Els valors màxims en l ocupació hotelera van ser durant la primera i la segona quinzena d agost de: 87% i 85% respectivament. També va destacar el bon final de temporada (+5% respecte el 2009). Tot i la poca rellevància del turisme rural a la comarca del Maresme, el comportament dels establiments de turisme rural va estar per sota dels valors d ocupació de l any anterior, destacant els decreixements de la primera quinzena de juliol i la segona d agost. Podeu consultar l informe complet de balanç de temporada

25 SATISFACCIÓ Anàlisi del perfil del visitant En el següent apartat es donaran a conèixer els principals resultats dels diversos anàlisis sobre el perfil del visitant de poblacions de Santa Susanna, Malgrat de Mar i Pineda de Mar elaborats pel Laboratori de Turisme i el Servei d Avaluació i Qualitat de la Diputació de Barcelona i que permeten obtenir dades interessants sobre el tipus de turista que arriba a la Costa de Barcelona Maresme: Santa Susanna Malgrat de Mar Pineda de Mar Treball de camp 4 i 21 d agost 8 i 18 d agost 7 i 19 d agost 26 Persones enquestades persones 401 entrevistes persones 509 entrevistes persones 378 entrevistats Perfil 56,6% turistes (allotjats al municipi) 26,9% visitants (sense pernoctar) 7,5% visitants segona residència 7% turistes allotjats en altre població 47,7% turistes (allotjats al municipi) 25% visitants (sense pernoctar) 17,9% visitants segona residència 9,4% turistes allotjats en altre població 45,8% turistes (allotjats al municipi) 12,4% visitants (sense pernoctar) 40,2% visitants segona residència 1,6% turistes allotjats en altre població Característiques entrevistat Edat mitja: 42 anys Acompanyats parella: 67,8%; 46,1% parella amb fills Edat mitja: 45 anys Acompanyats parella: 69%; 33,2% parella amb fills Edat mitja: 46,5 anys Acompanyats parella: 74,6%; Motiu visita Oci i turisme Visita familiars i/o amics Motius professionals Oci i turisme Visita familiars i/o amics Oci i turisme Visita familiars i/o amics Motius professionals Allotjament principal Procedència (*) principal 82%. Fonamentalment hotels de 3* 57% espanyols (2/3 catalans) 43% estrangers (Països Baixos, Regne Unit, França, Alemanya) Hotels, càmpings i cases de familiars o amics 50,8% espanyols (43,9% de Barcelona ciutat i 18,7% província de Barcelona) 49,2% estrangers (Països Baixos, França, Rússia, Regne Unit, Itàlia) 49,2% hotels, 21% càmpings i 13,4% casa familiars i amics. 58,7% espanyols (majoritàriament catalans) 41,3% estrangers (Regne Unit, França, Països Baixos, Alemanya) Despesa declarada Mitja entrevistats: 29,4 pax/dia Mitja entrevistat: 27,7 pax/dia Mitja turistes: 30 pax/dia Mitja visitants: 25 pax/dia Mitja entrevistat: 29,1 pax/dia Mitja turistes: 32,9 pax/dia Mitja visitants: 30,7 pax/dia Font: Estudis elaborats pel LabTurisme i Servei d Avaluació i Qualitat de Diputació de Barcelona (*) Cal tenir en compte que aquests són els resultats per al període en el que es va realitzar el treball d enquestació i que no necessariament ha de coincidir amb els perfils de procedència durant altres períodes de l any. Podeu consultar l informe complet de Santa Susanna Podeu consultar l informe complet de Malgrat de Mar Podeu consultar l informe complet de Pineda de Mar

26 La Costa de Barcelona - Maresme i les noves tecnologies Un dels principals objectius del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme és donar a conèixer els recursos turístics de la Costa de Barcelona Maresme. La principal via de comunicació és el web de la marca turística la qual es nodreix de la informació enviada pels tècnics de turisme de la comarca, així com altres fonts, però també ho són l aplicatiu de la web al mòbil de descarrega gratuïta i també el posicionament del Maresme a les xarxes socials, en especial al facebook. L acord de col laboració amb el portal TripAdvisor ha fomentat un flux de visites major a la web turística. Durant el 2010 el nombre de visites realitzades a la pàgina web van ser de prop de En el quadre següent es pot veure quina va ser l evolució i destaca el mes d octubre amb la competició esportiva Challenge Costa de Barcelona Maresme. 27 Nombre de visites al web per mesos Nº Visites Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de consulta de la web Quant a les pàgines més visitades es troben les de festes i fires, gastronomia, cultura, entre les més clicades. Les webs Firesifestes, el Consell Comarcal del Maresme, TripAdvisor, Challenge-Barcelona... han aportat un gran nombre de visitants a la pròpia web. La web al mòbil és un projecte que el Consorci porta treballant des de fa uns quatre anys. Es va començar amb una antena bluetooth a la seu del Consorci, però durant l any 2010 es van adquirir 12 antenes més per repartir a totes les oficines de turisme de la comarca i així poder difondre a un nombre més elevat d usuaris la guia turística. Sobre les estadístiques de descàrrega, cal destacar que han pujat respecte l any 2009 amb un 230% comptant tots els emissors. Cal destacar les oficines de turisme de Calella i Malgrat de Mar com les antenes que han registrat més descàrregues, amb 580 i 315 respectivament. Val a dir que són dues de les oficines de turisme que tenen més afluència de turistes durant els mesos d estiu. La guia no només es pot descarregar via bluetooth, sinó també introduint l adreça del navegador del mòbil: o a través de l ordinador al mòbil via bluetooth o cable de dades. El Consorci aposta per les noves tecnologies per promocionar el turisme a Costa de Barcelona - Maresme a través de les xarxes socials, internet i l aplicatiu al mòbil. Us animem a que us feu fans de Costa de Barcelona - Maresme a Facebook.

27 28 Dades de contacte: Observatori per a la Qualitat del Turisme del Maresme observatori.turisme@ccmaresme.cat Tel