2. Deficiències que afecten les estructures I Tàpia i pedra

Transcripción

1 REPÀS DE CONCEPTES PRÀCTICS: DIAGNOSI, DEFICIÈNCIES I ACTUACIÓ EN REHABILITACIÓ D ESTRUCTURES. 2. Deficiències que afecten les estructures I Tàpia i pedra 1

2 Índex Característiques de la tàpia i la pedra. Degradació de la pedra. Mesures correctores específiques. 2

3 DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES I: TÀPIA I PEDRA Característiques de la tàpia i la pedra 3

4 Característiques de la tàpia 4

5 Característiques de la tàpia Amalgama d'argila (alguns llims), àrids, nòduls calcaris etc. (Palla: "armat amb fibres"). Amb un determinat contingut d'aigua intersticial: just per no variar el volum aparent de la massa cas que "s'assequi" encara més (= Límit de retracció) Amalgama de llims (alguna cosa d'argila que cohesiona) sorra i àrids: són de mala qualitat. Es poden identificar al tacte i visualment. Es solen presentar en mal estat de conservació, amb minves en la secció. molt afectades per les humitats. "No desitjables" com a element estructural. 5

6 Volcàniques Característiques de la pedra Roques molt poroses de poca densitat (escuma volcànica) - Bona resistència a compressió - Bones qualitats tèrmiques Ígnies Les més emprades han estat els diferents tipus de granit, i en menor mesura, els basalts. - Compactes, denses, molt poc poroses - Feldspats com cimentants dels grans de quars i les làmines de mica -Sedimentàries Són les roques més utilitzades en construcció, sobre tot les de tipus "Arenisca" donada la seva duresa, facilitat de talla i llaura, molt adequades per a les exigències dels "mestres d'obra" de les diferents èpoques. - Sorres de procedències diverses, cimentades en la majoria dels casos per carbonat càlcic, i de vegades per altres òxids metàl lics - De porositat (variable) molt més gran que les roques magmàtiques. 6

7 DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES I: TÀPIA I PEDRA Degradació de la pedra 7

8 Degradació de la pedra: meteorització Un dels aspectes clau, és el transvasament hídric intersticial i l'actuació de les sals solubles, tant interiors com adquirides des de fora. Les sals solubles són transportades, i amb la pèrdua d'aigua, cristal litzen augmentant de volum allà on precipiten. La fracció argilosa: el fenomen de la tixotropia: augment i disminució de volum. Alguns minerals o nòduls metàl lics, oxiden augmentant el volum. L'aigua de pluja dissol el CO2 augmentant la seva acidesa (i agressivitat) 8

9 Degradació de la pedra: meteorització 9

10 Degradació de les arenisques 10

11 Sobrecementació i arenització 11

12 Degradació dels granits Els granits més densos, i per tant menys porosos que les arenisques, poden patir un procés d'arenització, no de dins a fora, sinó des l'exterior cap a l'interior. Els feldspats, poden patir hidrólisi en contacte amb l'aigua, sobre tot en ambients àcids (dissolució del CO2 atmosfèric), convertint-se en argila. L'argila, per l'acció de l'aigua i la seva tixotropia, pateix alteracions de volum i deixa de ser un material cementant. Els grans de quars es descohesionan i les làmines de mica es desprenen. 12

13 Degradació dels granits 13

14 DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES I: TÀPIA I PEDRA Mesures correctores específiques 14

15 Intervencions en pedra Josep Baquer i Laureà Miró Consultors d'estructures 15

16 Intervencions en tàpia 16

17 DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES I: TÀPIA I PEDRA Intervencions en tàpia 17