Planificació de l espai fluvial a la conca del Besòs ÍNDEX

Transcripción

1 ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ GENERAL DEL USOS DEL SÒL A LA CONCA DEL BESÒS SISTEMES NATURALS AGRICULTURA ZONES URBANES I PERIURBANES DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL A LA CONCA DEL BESÒS EN ELS PROPERS ANYS INCENDIS FORESTALS PLÀNOLS A.7. Usos del sòl 1

2 1.- INTRODUCCIÓ A continuació s analitza la classificació dels usos del sòl a la conca del Besòs i la seva distribució espacial. La informació de partida és la cobertura dels usos del sòl de l any 2002 en format raster, elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i editada per l'institut Cartogràfic de Catalunya. 2.- DISTRIBUCIÓ GENERAL DEL USOS DEL SÒL A LA CONCA DEL BESÒS Degut la seva situació geogràfica pròxima a l àrea metropolitana de Barcelona i per incloure alguns dels grans nuclis urbans del Vallès, la conca del Besòs té un important percentatge de superfície amb usos del sòl artificials (20,4%). Tot i així, més de la meitat de la superfície (56,5%) està ocupada per sistemes naturals. El 23,1% restant està ocupat per terres de conreu (Figura 1). Distribució general d'usos del sòl a la conca del Besòs Zones urbanes i periurbanes 20,42% Sistemes naturals 56,51% Zones de conreu 23,08% Figura 1.- Percentatges de distribució general s usos del sòl a la conca del Besòs. 1.A.7. Usos del sòl 2

3 A la següent taula es mostra la classificació detallada dels usos del sòl de la conca del Besòs: Classificació d'usos del sòl Taula 1.- Tipus ús del sòl Superfície [km 2 ] Superfície [%] ZONES URBANES Infraestructures viàries 28,07 2,73 Urbanitzacions 96,31 9,39 Nuclis urbans 42,70 4,16 Zones industrials i comercials 42,43 4,14 Total zones urbanes 209,51 20,42 ZONES CULTIVADES Conreus herbacis de secà 196,53 19,15 Conreus herbacis de regadiu 32,56 3,17 Fruiters de secà 5,57 0,54 Fruiters de regadiu 1,50 0,15 Vinyet 0,65 0,06 Total zones cultivades 236,81 23,08 SISTEMES NATURALS Arbustos i prats 106,37 10,36 Bosc d'escleròfil les 94,00 9,16 Bosc de caducifolis 20,01 1,95 Bosc d'aciculifolis 325,01 31,67 Aigua continental 0,25 0,02 Sòl amb vegetació escassa o nul la 34,25 3,34 Zones cremades 0,01 0,00 Total sistemes naturals 579,91 56,51 Superfície ocupada per cada ús del sòl. Bosc d'aciculifolis 31,67% Bosc de caducifolis 1,95% Sòl amb vegetació escassa o nul la 3,34% Bosc d'escleròfil les 9,16% Figura 2.- Arbustos i prats 10,36% Aigua continental 0,02% Zones cremades 0,00% Fruiters de regadiu 0,15% Infraestructures viàries 2,73% Vinyet 0,06% Urbanitzacions 9,39% Nuclis urbans 4,16% Zones industrials i comercials 4,14% Conreus herbacis de secà 19,15% Conreus herbacis de regadiu 3,17% Fruiters de secà 0,54% Gràfic del percentatge d'ocupació per a cada ús del sòl a la conca del Besòs. Com es pot observar al gràfic de la figura 3, les conques dels rius Mogent, Congost, Tenes i de la riera de Caldes tenen una distribució d usos del sòl molt semblant, amb aproximadament el 57% de la superfície ocupat per sistemes naturals, el 27% per zones de conreu i el 16% per sistemes artificials. La conca del riu Ripoll només té un 12% de superfície dedicada al conreu, mentre que el 27% està ocupar per sistemes artificials degut sobretot a que inclou Sabadell i rodalies. El Besos baix, que no es tracta d una subconca pròpiament dita, té un 42% de la superfície dedicat a usos artificials ja que inclou part dels nuclis urbans de Barcelona, Montcada, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet. 1.A.7. Usos del sòl 3

4 % de superficie de la subconca Distribució general d'usos del sòl per subconca 100% 90% 80% 70% 60% 50% Sistemes naturals Zones de conreu Zones urbanes i periurbanes 40% 30% 20% 10% 0% RIU MOGENT RIU CONGOST RIU TENES RIERA DE CALDES RIERA SECA RIU RIPOLL BESOS BAIX Figura 3.- Distribució general s usos del sòl a les diferents subconques. 3.- SISTEMES NATURALS Tot i la forta antropització que ha sofert la conca del Besòs, els sistemes naturals ocupen més 4.- AGRICULTURA Figura 4.- Distribució general s usos del sòl a les diferents subconques. de la meitat de la superfície de la conca (56,5%). Els usos dedicats a sistemes naturals es situen sobretot a les parts altes de la conca, a partir del punt on es deixa la plana del Vallès i es passa a la serralada Prelitoral al nord, o a la serralada Litoral al sud (Figura 4). A la conca del Besòs l activitat agrícola és rellevant, amb un 23,1% del total de la superfície. Comparant les cobertures d usos del sòl dels anys 1986 i 2002, en els últims anys aquesta activitat ha anat disminuint, passant del 29,8% al 23,1%. Les formacions vegetals més abundants són els boscos d espècies acicufòlies (31,7% de la superfície de la conca), típiques d ambients mediterranis. Per altra banda els boscos d esclerofil les ocupen el 9,2% de la superfície de la conca. Segons el grid d usos del sòl de l any 1986, la superfície ocupada pels sistemes naturals era del 58,2%, pràcticament igual que a l any Això és degut a que a la conca del Besòs l abandonament de les zones de cultiu es tradueix en augments en la superfície dels sistemes artificials. Les zones agrícoles es concentren a la plana vallesana i a la plana de Centelles, tractant-se bàsicament de conreus herbacis de secà. 5.- ZONES URBANES I PERIURBANES La Conca del Besòs, amb un 20,4% de la superfície ocupada per zones urbanes i periurbanes, és amb diferència la més antropitzada de les principals conques internes de Catalunya (Fluvià, Gaià, Muga, Ter, Llobregat, Tordera, Francolí i Foix). Aquestes zones es concentren a la plana vallesana i als voltants de Barcelona, al tram final del Besòs. 1.A.7. Usos del sòl 4

5 Aproximadament el 9,4% de la superfície està ocupada per zones urbanes poc denses i urbanitzacions, mentre que tant els nuclis urbans com les zones industrials representen al voltant del 4,2% de la superfície de la conca. Cal destacar l important percentatge de superfície ocupat per infraestructures viàries (2,7%). 7.- INCENDIS FORESTALS La gran densitat de nuclis urbans i infraestructures a la conca del Besòs fa que els incendis siguin fàcilment detectables, que l accessibilitat sigui bona, i que per tant que durant el periode els grans incendis hagin estat poc freqüents i de menor superfície 6.- DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL A LA CONCA DEL BESÒS EN ELS PROPERS ANYS respecte a altres conques. A la taula 3 es mostra la superfície de la conca del Besòs afectada per incendis durant aquest periode. El desenvolupament territorial té associat un canvi en els usos del sòl que cal tenir en compte en l estudi hidrològic. L increment de superfície urbanitzada s ha calculat a partir dels horitzons mitjans de creixement de població obtinguts per l IDESCAT (Institut d Estadística de Catalunya) i a partir de l increment de superfície urbanitzada previst en els Plans d Ordenació Urbana Municipals, els Plans Generals d Ordenació i els Plans Directors de Clavegueram d alguns dels municipis del Vallès Oriental. Com que només són conegudes les dades d increment de superfície i de població al Vallès Oriental, s ha utilitzat la correlació amb les dades de l IDESCAT per a obtenir els increments de població a la resta de comarques de la conca del Besòs. Aplicant aquest procediment per als pròxims 20 anys (fins al 2028), s obtenen les dades de la següent taula: Taula 3.- Any Superfície cremada [ha] , , , , , , ,8 TOTAL 7238,7 Superfícies afectades per incendis forestals a la conca del Besòs durant el període Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Comarca Increment previst de població Increment superfície urbanitzada Osona 2,95% 15,97% Vallès Orienta 3,03% 16,42% Vallès occidental 3,58% 19,35% Àmbit metropolità 2,13% 11,50% Promig 2,92% 15,81% Taula 2.- Resum dels increments previstos de població i de superfície urbanitzada per comarques entre els anys 2008 i Aproximadament el 95% de la superfície afectada per incendis es va cremar en els anys 1994 (63%) i 2003 (32%). L any 1994 l incendi més important va ser el que va cremar la zona dels Cingles de Bertí i la Vall del Tenes, afectant sobretot els municipis de Figaró, Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. També hi va haver incendis destacables l any 1994 a la zona de la Serra de Sant Mateu (municipis de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles), a la zona compresa entre els municipis de Polinyà, Sentmenat i Palau-Solità i Plegamans, al municipi de Sant Quirze del Vallès, i a la zona de Sant Llorenç del Munt al municipi de Sant Llarenç Savall. L any 2003 l incendi més important es va produïr a la zona de Sant Llorenç del Munt i l Obac, afectant els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Castellterçol, Granera, Mura i Monistrol de Calders (aquests tres últims no pertanyen a la conca del Besòs). A la figura 5 es mostra la superfície afectada per incendis durant el període a la conca del Besòs. Els incendis forestals tenen un efecte significatiu en la resposta hidrològica d una conca, sobretot pel que fa a la capacitat d infiltració del sòl. En l estudi hidrològic es tindrà en compte 1.A.7. Usos del sòl 5

6 aquest efecte sobre la capacitat d infiltració de les àres boscoses a partir de la superfície anual mitja cremada durant el periode PLÀNOLS Els plànols que acompanyen al present document són els següents: Plànol 1.A.H: Usos del sòl. ÍNDEX DE TAULES Taula 1.- Superfície ocupada per cada ús del sòl. Font: elaboració pròpia Taula 2.- Resum dels increments previstos de població i de superfície urbanitzada per comarques entre els anys 2008 i Taula 3.- Superfícies afectades per incendis forestals a la conca del Besòs durant el període Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge ÍNDEX DE FIGURES Figura 5.- Distribució de le superfícies afectades per incendis forestals a la conca del Besòs durant el període Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Figura 1.- Percentatges de distribució general s usos del sòl a la conca del Besòs Figura 2.- Gràfic del percentatge d'ocupació per a cada ús del sòl a la conca del Besòs... 3 Figura 3.- Distribució general s usos del sòl a les diferents subconques Figura 4.- Distribució general s usos del sòl a les diferents subconques Figura 5.- Distribució de le superfícies afectades per incendis forestals a la conca del Besòs durant el període Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge A.7. Usos del sòl 6