El cub. Treball realitzat per a nens i nenes de 6 i 7 anys. Escola El roure gros Santa Eulàlia de Riuprimer

Transcripción

1 El cub Treball realitzat per a nens i nenes de 6 i 7 anys. Escola El roure gros Santa Eulàlia de Riuprimer

2 A partir del cub que ens va cagar el tió, vàrem decidir fer-ne amb fang, tallant-los amb seccions diferents. Ens vàrem adonar que sortien formes diverses: piràmides, prismes rectangulars, cubs més petits, hexàgons

3 Per poder classificar els cubs de fang, vam fer separacions amb cartró a diferents calaixos, així els podíem guardar o utilitzar quan els necessitéssim.

4 Ens van començar a sorgir dubtes, vam adonar-nos que el cub tenia 6 cares, 8 puntes (que vam descobrir que es deien vèrtex), però no sabíem com es deia la línia que unia un vèrtex amb l altre. L endemà, l Eyoel ens va portar un paper escrit on deia: arestes. Ens va explicar que ho va saber perquè el vespre abans n havia estat parlant amb el seu germà gran. Podíem afegir doncs, que el cub tenia 12 arestes.

5 Tot anant al rieral, vam començar a construir cubs amb troncs i fil.

6 Per veure les arestes ben definides, vàrem construir cubs amb canyes i escura-pipes. Així podíem observar dues coses: amb les canyes, les arestes i amb els trossos d escura-pipes, els vèrtex. Les cares eren invisibles.

7 Vàrem fer el mateix amb pals de pinxo que enganxàvem amb silicona. Calia tallar els pals a la mateixa mida per tal que sortís un cub exacte.

8 Vam saber que els nens i nenes de cicle superior sabien fer cubs de paper, i els vam demanar que ens n'ensenyessin. El primer que vam fer va ser agafar 6 fulls DINA4 de diferents colors. Tot el paper no ens servia, calia doblarho i tallar-ho perquè ens quedés un quadrat per començar a fer una part del cub.

9 Mentre ho doblàvem, sortien formes planes diverses: triangles, romboides, quadrats... Amb les 6 parts apunt podíem construir el cub.

10 El sabó de glicerina també ens permetia tallar cubs de diferents mides.

11 Sembla que el campanar de Santa Eulàlia estigui format per cubs apilats. Així que vàrem tallar cubs de porexpan de diverses mides, per fer construccions.

12 Degut al fred que feia, vam trobar gel pels voltants de l escola, volíem tallar-lo per formar cubs. Vam saber que l Eloi tenia una glaçonera que si hi posàvem aigua en podien sortir cubs. Per tal que es congelés ho vam posar una nit a fora la finestra i un altre dia al congelador. Un cop teníem els cubs de gel vam començar a fer-ne construccions tot i que es desfeien. També vam poder observar que a dins d un cub hi podíem posar un altre objecte.

13 En Joel va descobrir que amb els reglets de 2 es podia construir un cub. Quan ho va explicar, ens vàrem adonar que podíem fer el mateix amb tots els altres reglets.

14 Així vàrem descobrir que el cub de 1 valia 1, el de 2 8, el de 3 27, el de 4 64, el de 5 125

15 Apilant els cubs grans de fusta podíem veure com anaven creixent. És el mateix que passava amb els reglets. Un cub gran de fusta era com el reglet de 1.

16

17 Amb aquests mateixos cubs volíem comprovar si podíem construir un cub buit per a dins. Vàrem descobrir que per poder-ho fer el cub havia de ser més gran per fora.

18 Amb sugus i una taula amb fustes que delimitaven espais, vàrem descobrir què calia fer per calcular quants n hi cabien sense haver d omplir tota la superfície. Això ens va ajudar a entendre com es podia calcular una superfície més gran, parlàvem de metres quadrats.

19 Per fer un metre quadrat, necessitàvem 4 fustes i cada una havia de mesurar 1 metre.

20

21 Amb el metre quadrat teníem la base per començar a construir el metre cúbic. Per fer-lo necessitàvem 12 fustes, que eren les arestes. Per unir-les, utilitzàvem 8 cantoneres que feien de vèrtex.

22 Calia mesurar les fustes per la banda de dins perquè sinó no era un metre cúbic exacte.

23 Quan va estar construït volíem saber quants nens i nenes cabien a dins. Tot i que els nostres caps sortien del metre cúbic, hi cabien 5 files de 4 nens i nenes, un total de 20.

24 Calia que tots ocupéssim el mínim espai possible.

25 Com que el metre cúbic no tenia cares visibles, vàrem decidir fer unes cortines. Que mesuraven un metre per un metre i vint centímetres, perquè per un costat calia doblar-les i cosir-les.

26

27 Vàrem calcular quants tetrabricks cabien a la base del metre cúbic.

28 Volíem saber la capacitat d un cub. Amb l ajuda d ampolles diferents i una proveta vàrem saber que hi cabia un litre d aigua. Cada cara mesurava 10 cm.

29 Un cop vàrem saber la capacitat del cub, aquest ens va ajudar a esbrinar l aigua que cabia a diferents recipients que no tenien etiqueta.

30

31 Amb els cubs de fusta vàrem descobrir quants litres cabien en un metre cúbic. Cada cub feia 10 cm per cada cara, si en comptes de fusta hagués estat aigua la seva capacitat seria d 1 litre. Com que hi cabien 1000 cubs, vàrem saber que en un metre cúbic hi cabrien 1000 litres d aigua.

32

33

34 Vàrem decidir construir 2 cubs amb miralls. En un, els miralls estaven per la banda de dins i l altre vam col locar-los mirant cap a fora. Amb el cub que tenia els miralls per fora podíem veure tota la classe. L altre hi vam posar peces a dins i ho vam tapar amb un mirall que per sobre hi tenia un forat. El que es veia no s acabava mai i el material de dins es multiplicava.

35

36 Col locant el cub de diverses maneres i canviant de posició una llanterna, podien sortir ombres ben diferents, totes eren formes geomètriques planes. Si feies aguantar el cub per un dels vèrtex i l enfocaves amb un lot per sobre, l ombra que feia tenia forma d hexàgon.

37 Continuàvem observant les ombres, però canviant la llum de la llanterna per la del sol. Ens vam adonar que no passava el mateix perquè la posició del sol no la podíem canviar nosaltres. Vam poder apreciar altres formes com el pentàgon, el romboide però no aconseguíem un hexàgon regular.

38

39 Es va proposar sortir l endemà a les 12 del migdia perquè valoràvem que el sol estaria sobre nostre i podríem aconseguir l ombra que buscàvem: un hexàgon regular, però no va ser així, vam portar el cub a la plaça de les pedretes i el sol no estava en la posició que havíem previst.

40 Vàrem descobrir que l ombra s aconsegueix amb llum i un objecte (el cub), que l ombra surt per la banda contrària al sol o a la llum de la llanterna, que les ombres no tenen volum perquè no les podem agafar.

41 Finalment vàrem preparar i exposar tot el procés d aquest treball.