PROJECTE BASIC DE REHABILITACIÓ DE FAÇANA I ELIMINACIÓ D INSTAL LACIONS SOBREPOSADES EDIFICI PER ESCOLA D ADULTS

Transcripción

1 PROJECTE BASIC DE REHABILITACIÓ DE FAÇANA I ELIMINACIÓ D INSTAL LACIONS SOBREPOSADES EDIFICI PER ESCOLA D ADULTS CARRER COLL D ES PALMER,4-6. ALAIOR MENORCA ILLES BALEARS

2 I. MEMORIA 1. Memòria descriptiva 1.1 Agents 1.2 Informació prèvia 1.3 Descripció del projecte 1.4 Justificació de la solució adoptada 2. Memòria constructiva 2.1 Treballs previs 2.2 Sustentació de l edifici 2.3 Sistema estructural 2.4 Sistema envolvent 2.5 Sistema de compartimentació 2.6 Sistemes d acabats 2.7 Sistemes de condicionament i instal lacions 2.8 Consideracions finals 2.9 Pressupost 3. Compliment del CTE 3.1 Nivell de compliment del CTE i las prestacions del edifici. 3.2 Instruccions d ús i manteniment 4. Compliment d altres reglaments i disposicions 4.1 Selecció de normativa tècnica aplicable en obres d edificació 4.2 Documentació Tècnica. Fitxes

3 I. MEMÒRIA

4 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 AGENTS Projecte Bàsic de Rehabilitació de façana i eliminació d instal lacions sobreposades a un edifici per escola d adults, redactat pels arquitectes J. J. Gomila i D. Enrich per encàrrec del Excm. Ajuntament d Alaior. 1.2 INFORMACIÓ PREVIA L edifici amb façana composada i façana de capella annexa a rehabilitar s ubiquen en unes parcel les situades al carrer Coll d es Palmer, nº2-4-6, a la ciutat de Alaior, amb una orientació est per la seva façana principal. Les parcel les tenen una forma irregular i presenten una façana posterior a l antic carrer de St. Nicolau avui Carreró. L edifici es considera rehabilitat amb un projecte redactat per els tècnics que subscriuen el present documenta i es composa de planta baixa, planta pis primer, part de planta pis segon i un petit soterrani que donava accés a un túnel antiaeri. A la façana figura la data de 1908, segurament la data de la seva construcció, com edifici de serveis per allotjar persones majors en regim de beneficència. L edifici fou regit per una ordre religiosa fins els anys setanta. L any 1998 deixa de servir com a residencia de gent gran i es convertí en un edifici que ha allotjat diversos serveis municipals i majoritàriament ha servit per desenvolupar la tasca educativa envers persones adultes. La capella annexa complementa el conjunt i fou molt utilitzada quant l ordre religiosa assistia la residencia de gent gran i tenia una escola a l altre banda del mateix carrer. L edifici ha sofert diferents condicionaments al llarg de la seva historia però sempre mancat d una visió global del conjunt Estilísticament l edifici presenta una composició de façana, segurament influenciat per l edifici maonès dedicat a la mateixa finalitat, encara que la seva composició no sigui regular ja que la caixa d escala noble es troba desplaçada del seu eix central.aquest desplaçament de l eix compositiu suposa la necessitat presentar una finestra central amb tractament de portalada per tal de mantenir una imatge de simetria compositiva.

5 La façana de la capella es pot considerar d estil neogòtic amb una composició senzilla però efectiva ja que marca d imatge del carrer. La coberta de la mateixa es un afegit que es situa en un segon terme. La peça interior que presenta interès a l escola d adults es la caixa d escala, també amb un tractament asimètric, que ofereix una doble alçada i centra el passadís de distribució a la part posterior. La caixa d escala esta estucada i la resta de paraments pintats així com la façana que rebé un tractament de sòcol de pedra natural. D interior de la capella es senzill també neogòtic amb vidrieres a les finestres ogivals que configuren el presbiteri. 1.3 DESCRIPCIO DEL PROJECTE El projecte pretén rehabilitar la façana de l edifici per escola d adults recuperant la seva composició simètrica, potenciant els accessos i la funcionalitat de la planta baixa i eliminar de les dues façanes les instal lacions de telefonia, electrificació i enllumenat públic que les marquen profundament. El projecte ja aprovat de rehabilitació de l edifici elimina les barreres arquitectòniques de l ala dreta i redistribueix mes racionalment el conjunt alliberant la planta baixa a la part esquerra per a funcions mes publiques i directament connectades a la via d accés. Així aquest projecte proposa obrir un nou accés a la planta baixa esquerra sense barreres arquitectòniques, substituir les vidrieres de la planta pis segon, eliminar el cablejat i obrir sota l arquitrau central, substituint la finestra existent per una vidriera a manera de mostrador anunci Per complementar el conjunt el projecta proposa la recuperació del color original de l edifici de l escola d adults i marcar els arquitraus a la manera tradicional, restituint a l hora les arestes de la fàbrica de marès de la façana de la capella encapsades per el traçat de les instal lacions.

6 1.4 JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA L edifici existent actualment data de Correspon a un projecte de reconstrucció de l Hospital Civil o Caritat existent amb anterioritat. La capella annexa dedicada a la Verge de Gracia fou edificada conjuntament i presenta com a data d acabament 1909 La documentació pertinent es guarda a l arxiu municipal amb el número IB d obres públiques i un informe posterior de 17 se setembre de 1987 referent a quant va passar de la denominació d Hospital Civil a Nuestro Hogar. Encara que el projecte parli de reconstrucció cal considerar que estilísticament es unitari i cal suposar que es va refer totalment composant una façana simètrica sobre un eix posterior,en planta, no centrat donat per la tipologia del solar. El darrer llistat d edificis a protegir que figura en el Pla General de 1994 no apunta dit edifici com edifici a protegir ja que a finals del segle XX era evident la seva degradació i la necessitat d actualització de les seves instal lacions. Actualment acull en una distribució dispersa l escola d adults i magatzems municipals en una distribució caòtica.està en fase d execució un projecte d adequació interior que a l hora proposa una racionalització d usos. El nou Pla General aprovat inicialment incorpora un nou catàleg de protecció arquitectònica 2006, i també parla, complementàriament a la fitxa, de variables tipològiques a mantenir en el seu article 109.Dit article defensa el manteniment de les tècniques i materials tradicionals en les construccions insulars. L article 109 parla també de les proporcions de forats, cornises i peces treballades, caixes d escala, balcons i boinders, estucats i esgrafiats a façanes així com d altres elements decoratius i compositius. Finalment l article 109 fa referència a la necessitat d informe previ favorable del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca en cas de intervencions que alterin elements tipològics com els esmentats amb anterioritat. Per altre banda el mateix article fa referència a les petites obres necessàries per adaptar els edificis al preceptiu decret 20/2003 de 28 de febrer Reglament de supressió de barreres arquitectòniques i el decret 145/1997 de Condicions d habitabilitat dels edificis, s entén que primant aquestes normatives de caràcter general i estatal sobre les clàusules de caire inferior.

7 No fa referència dit article a la eliminació d instal lacions sobreposades ni en el descontrol que les mateixes suposen per la percepció de d imatge arquitectònica del conjunt. Essent un edifici municipal que suporta un canvi d us cal tenir en compte la major versatilitat del mateix. El seu emplaçament al Centre de la ciutat el fa òptim per rebre les funcions que l entitat municipal pugui preveure. A dia d avui es pensa en Escola d adults i dependencies de la regidoria de Cultura. La solució proposada fa accessible tot el conjunt eliminant les barreres arquitectòniques que avui per avui farien inviables la seva utilització pública. Intervindre a la façana mantenint la seva simetria possibilita no variar la composició d accés històrics i deixar l actua l caixa d escala com a fita compositiva, encara que, descentrada del conjunt. La proposta presenta una intervenció a façana d obertura d un nou accés a nivell de carrer, eliminant les barreres arquitectòniques de la part esquerra el que permetrà un accés directe a unes dependencies municipals obertes al públic Aquesta nova obertura centrada dins un dels cossos laterals presenta unes mides que reflecteixen que es tracta d una intervenció actual en contrast amb les obertures existents. El nou accés permet retrassar el tancament de fusteria de manera que la porta obri en sentit d evacuació..

8 També per a la millora compositiva de la façana es proposa la substitució de la finestra central a planta baixa per una vidriera unitària a manera de mostrador cartellera.així es reforça la composició originaria ja que l obertura central es majoritàriament compositiva i poc funcional des de el moment que es troba, en planta, desplaçada respecta a l habitació que serveix. Ubicar dins una obertura de portal una finestra convencional amb persiana de llibret i pintar la resta de mur del color de la fusteria no es la millor solució per ressaltar dita obertura al centre mateix de la composició de façana. A la planta pis segon es composen unes finestres quadrangulars amb persianes exteriors. El projecte proposa refer les vidrieres per tal de que amb unes vidrieres oscil lants no calgui posar baranes interiors donada la seva ubicació des de d interior de la planta. A la façana s afegí un sòcol de pedra a la part baixa per a la seva protecció però amb el mateix es suprimí la accentuació de la pilastra, la proposta recupera la necessària formació de base de la pilastra a la manera que es manifesta a la façana de la capella veïna. Finalment cal considerar el color com element distintiu i a la vegada integrador i unificador del conjunt en la seva imatge exterior. Sota la pintura blanca actual de la façana de l-escola d-adults.es pot percebre un color ocre suau, un color torrat realitzat amb un estucat pobre que unifica molt millor amb el color natural del mar es que conforma la façana de la capella. Així es proposa invertir la coloració de la façana deixant els panys llisos de color torrat i els elements molturats de color blanc trencat. Per la mateixa raó compositiva els voltants de les finestres es remarcaran amb blanc trencat de manera que restin ressaltades sobre el fons de color mes intens. Maó, abril de 2009 Gomila i Enrich S.C.P Arquitectes.-

9 2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1 PREVISIONS TÈCNIQUES. Segons la informació prèvia disponible no es preveuen peculiaritats en el terreny de l emplaçament de l empotrament de les instal lacions ni problemes derivats d inestabilitats.el subsòl de la zona es conegut`perquè el carrer es pavimentà de nou fa dos anys i es referen les instal lacions d aigua potable i clavegueram. Les obres a realitzar, són d adequació d espais per racionalitzar les instal lacions d enllumenat públic electrificació i telefonia juntament amb l obertura d un nou access i restauració de façanes.s edifici està en bones condicions estructurals de murs i forjats. L edifici ja disposa de les infraestructures dels serveis d aigua, electricitat, telecomunicacions i clavegueram. A l entrada de l escola d adults es preveu un armari per col locar les claus de pas i quadres de comandament i control de les serveis. La distribució interior horitzontal dels diferents serveis es farà per el cel-ras i la distribució vertical es farà mitjançant regates. 2.2 TREBALLS PREVIS El replanteig ho farà la direcció de l'obra amb l'ajut del personal que sol liciti al contractista que, a més a més, aportarà les eines necessàries. En la parcel la on es situa la rehabilitació no hi ha cap mena de construcció ni instal lació que calgui enderrocar o retirar ni es preveu l existència d elements enterrats estranys. 2.3 SUSTENTACIÓ DE L EDIFICI No s intervé en l estructura de l edifici mes que per obrir una portalada amb un apeo que es proposa fer amb IPN.n EXCAVACIONS Les sèquies per ubicar les instal lacions a enterrar seguiran les directrius de les companyes suministradores i el paviment existent es reposarà en les condicions que te ara.per a qualsevol variació hom consultarà amb la Direcció Tècnica la solució a adoptar abans de realitzar-hi cap

10 abocament. Les sèquies s'hauran de fer ben net de terra vegetal i pedres. 2.4 SISTEMA ESTRUCTURAL FONAMENTACIÓ En aquest projecte no s intervé en la fonamentació existent. Per la justificació del compliment de la Norma Sismorresistent (NCR-02), mirar l annex corresponent a la memòria de càlcul. ESTRUCTURA Les dimensions, característiques i sistema d execució quedaran especificats en l annex de càlcul de l estructura en el projecte executiu a desenvolupar. 2.5 SISTEMA ENVOLVENT COBERTES No s intervé a les mateixes. TANCAMENT FAÇANES Les façanes son de marès, pedra de la zona, a la capella el marès està treballat i es vist mentre a l edifici de l escola d adults esta revocat i pintat. Es mantindran les característiques de cada façana i es restituiran els elements deteriorats. La pintura a aplicar serà transpirable i elegida per la direcció tècnica dintre de la gama que proposa el P.G. Es donarà a tres mans i prèviament es repassarà la superfície per deixar-la el mes uniforme possible. TANCAMENT SECUNDARIS EXTERIORS El conjunt de la fusteria exterior mantindrà l imatge actual, es mantindran les persianes de llibret color verd que seran restaurades i repintades. Les vidrieres de guillotina de la planta pis primer també seran restaurades i repintades mentre que les vidrieres de la planta pis segon seran substituïdes per elements de les mateixes mides amb un vidre únic i oscil lobatents de manera que obertes com a pivotant garanteixin la seguretat necessària donada l alçada de l ampit existent.

11 2.6 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ No es modifica. 2.7 SISTEMA D ACABATS ACABATS EXTERIOR ESTUCATS: exteriors amb morter de ciment Portland, dosificació 1:3, interior i exterior, llisos i convenientment amaestrats. En el cas d'una variació, el tipus d'estucat serà degudament autoritzat per la Direcció. Segons el material a aplicar la Direcció Tècnica decidirà si se n'han de donar dues o tres mans, així com el color que s'ha d'aplicar. Els forats de planta baixa presentaran els esplandits i arquitraus folrats de pedra natural amb un moldurat tradicional de color clar en combinació del sòcol existent. ACABATS INTERIORS Amb aquest projecte no es pretén intervenir a d interior de l edifici. 2.8 SISTEMES DE CONDICIONAMENT I INSTAL LACIONS Una deles pretensions de aquest projecte es la supressió de les instal lacions a façanes del conjunt. El projecte proposa l ensorrament de totes les instal lacions i les caixes necessàries per tal de garantir un adequat servei as centres mantenint les possibilitats d altres serveis puntuals.referent a aquest punt l'enginyer Roger Vidal Cabiró, amb nombre de col legiat 614, en l'il lustre Col legi d'enginyers de les Illes Balears, ha redactat el Projecte d'instal lacions i Activitats per l escola d adults, aquest projecte serà receptor de les millores que es proposen. Les instal lacions i aspectes que es desenvolupen en el projecte són: Supressió de Barreres Arquitectòniques. Instal lacions Elèctriques i de Telecomunicacions Esquemes elèctrics Instal lacions contra incendis Instal lacions fontaneria i sanejament Instal lació climatització

12 BAIXANTS D AIGÜES PLUVIALS Es comprovarà que l evacuació de les aigües de la vesant frontal de la coberta tinguin garantit el seu correcte estat EVACUACUÓ D AIGÜES Estan previstes i solucionades en un altre projecte. LAMPISTERIA Totes les instal lacions s executaran d acord amb la normativa vigent CTE DB HS-4 Subministrament d aigua, així com les especificacions de la Companyia subministradora. CONSIDERACIONS GENERALS El subministrament serà directe de la xarxa pública amb comptador unitari i centralitzat en el armari de la planta baixa, en zona d ús comunitari de fàcil i lliure accés. Les seves dimensions són d acord a les especificacions fixades per la companyia subministradora i permetran efectuar amb normalitat la seva lectura, així com els treballs de manteniment i conservació. Es garantirà la seva ventilació així com el seu desguàs per gravetat a la xarxa de sanejament. Tota la instal lació es realitzarà d'acord amb la normativa actualment en vigor, essent-ne el instal lador el responsable directe. Tota la instal lació serà encastada amb tub de coure. Les parts de tub que hagin de ser vistes seran de material cromat, i a les entrades i sortides d encastament també es col locaran plafons cromats. ELECTRICITAT Es seguiran les directrius de la companya subministradora soterrant les línees que discorren per la façana. Les síquies seran d una fondària de 70cms. I una amplada de 50cms., i es realitzaran les necessàries casetes de connexió. El subministrament és directe de la xarxa pública amb potència suficient, en Baixa Tensió, amb un comptador centralitzat en planta baixa, aquest s ubica en un armari a la planta baixa, en zona d ús comunitari de fàcil i lliure accés i amb un espai lliure d 1,50m davant la centralització. A la

13 capella el comptador es troba interior i donades les mides de la façana i la seva textura i protecció no es possible la seva reubicació. La instal lació es dissenya d acord amb la normativa vigent, de forma que garanteixi la potència i estabilitat necessària pel correcte funcionament dels diferents usos de l edifici en condicions de seguretat. L edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió en el seu interior de 230 volts en alimentació monofàsica i 230/400 voltis en alimentació trifàsica), garantint la seguretat de les persones i dels béns, i assegurant el normal funcionament d altres instal lacions i serveis. CONSIDERACIONS GENERALS Tota la instal lació es regirà per les normes actualment en vigor de la Delegació d'indústria, essent-ne responsable directe el instal lador si s incomplissin les esmentades normes. CONNEXIO DE SERVEI I INTERRUPCIONS GENERALS El cable de connexió de servei serà tipus mànega, antihumitat i de la secció necessària. Els interruptors generals hauran de tenir un enclavament de seguretat i s'hauran de col locar, tal com s'indica als plànols, a una altura no inferior a 1 metre. CONDUCTORS: Tots aniran encastats en tub de plàstic de diàmetre adequat amb el corresponent conductor a terra. En el cas que hi hagi circuits d'enllumenat i força, aquests se separen passant els primers pel sostre i els segons prop del terra. CONSIDERACIONS FINALS NETEJA DE L'OBRA: L'obra es deixarà ben neta dels materials sobrants per dintre i per fora, així com de taques de pintura, ciment, pols, etc. Els paviments hauran de quedar nets i degudament polits. DIVERSOS: Es recorda al constructor la necessitat de complir tots aquests requisits i l'obligació d'efectuar una consulta amb la Direcció Tècnica Facultativa davant qualsevol tipus de dubte que se li presenti, essent ell personalment responsable dels falls i les irregularitats que s esdevinguin del incompliment dels requisits anteriors.

14 2.9 PRESSUPOST El pressupost d execució material és de ,56 (cinquanta-sis mil, sis-cents noranta-cinc euros, amb cinquanta-sis cèntims). Que després es veurà incrementat amb els percentatges del 6% de G.G. i 13% de B.I. i el 16% d IVA. Maó, abril de 2009 Gomila i Enrich S.C.P. Arquitectes.-

15 3. COMPLIMENT DEL CTE 3.1 ÓPCIO ADOPTADA D acord amb les disposicions del CTE, l opció que s aplica en aquest projecte és: OPCIÓ 1 : - Aplicació íntegra del CTE : Part I i Part CTE II. - Els DBs: Seguretat d Utilització (DB-SU), Maó, Abril de 2009 Gomila i Enrich S.C.P. Arquitectes.-

16 2. CTE-SU_ SEGURIDAD DE UTILIZACIÓN SU1.1 RESBALADICIDAD DE LOS SUELOS (Clasificación del suelo en función de su grado de deslizamiento UNE ENV 12633:2003) NORMA Clase PROY Zonas interiores secas con pendiente < 6% 1 Zonas interiores secas con pendiente 6% y escaleras 2 Zonas interiores húmedas (entrada al edificio o terrazas cubiertas) con pendiente < 6% 2 Zonas interiores húmedas (entrada al edificio o terrazas cubiertas) con pendiente 6% y escaleras 3 Zonas exteriores, garajes y piscinas 3 SU1.2 DISCONTINUIDADES EN EL PAVIMENTO El suelo no presenta imperfecciones o irregularidades que supongan riesgo de caídas como consecuencia de traspiés o de tropiezos Pendiente máxima para desniveles 50 mm Excepto para acceso desde espacio exterior Perforaciones o huecos en suelos de zonas de circulación Altura de barreras para la delimitación de zonas de circulación Nº de escalones mínimo en zonas de circulación Excepto en los casos siguientes: En zonas de uso restringido En las zonas comunes de los edificios de uso Residencial Vivienda. En los accesos a los edificios, bien desde el exterior, bien desde porches, garajes, etc. (figura 2.1) En salidas de uso previsto únicamente en caso de emergencia. En el acceso a un estrado o escenario Distancia entre la puerta de acceso a un edificio y el escalón más próximo. (excepto en edificios de uso Residencial Vivienda) (figura 2.1) SU 1.3. DESNIVELES NORMA Diferencia de nivel < 6 mm 25 % Ø 15 mm 800 mm mm. y anchura hoja PROY mm. Protección de los desniveles Barreras de protección en los desniveles, huecos y aberturas (tanto horizontales como verticales) balcones, ventanas, etc. con diferencia de cota (h). Señalización visual y táctil en zonas de uso público Características de las barreras de protección Para h 550 mm para h 550 mm Dif. táctil 250 mm del borde Altura de la barrera de protección: NORMA PROYECTO diferencias de cotas 6 m. 900 mm resto de los casos mm huecos de escaleras de anchura menor que 400 mm. 900 mm - Resistencia y rigidez frente a fuerza horizontal de las barreras de protección (Ver tablas 3.1 y 3.2 del Documento Básico SE-AE Acciones en la edificación) Características constructivas de las barreras de protección: No existirán puntos de apoyo en la altura accesible (Ha). Limitación de las aberturas al paso de una esfera Límite entre parte inferior de la barandilla y línea de inclinación NORMA PROYECTO 200 Ha 700 mm Ø 100 mm - 50 mm

17 2. CTE-SU_ SEGURIDAD DE UTILIZACIÓN SU 1.4. ESCALERAS Y RAMPAS Escaleras de uso general: peldaños tramos rectos de escalera NORMA PROYECTO huella 280 mm 300 mm contrahuella 130 H 185 mm 160 mm la relación se cumplirá a se garantizará 540 mm 2C + H 700 mm (H = huella, C= 620 mm lo largo de una misma contrahuella) escalera CUMPLE escalera con trazado curvo escaleras de evacuación ascendente Escalones (la tabica será vertical o formará ángulo 15º con la vertical) escaleras de evacuación descendente Escalones, se admite Escaleras de uso general: tramos Número mínimo de peldaños por tramo 3 Altura máxima a salvar por cada tramo 3,20 m En una misma escalera todos los peldaños tendrán la misma contrahuella En tramos rectos todos los peldaños tendrán la misma huella En tramos curvos (todos los peldaños tendrán la misma huella medida a lo largo El radio será de toda línea equidistante de uno de los lados de la escalera), constante la huella medida en el tramo curvo En tramos mixtos huella en las partes rectas Anchura útil del tramo (libre de obstáculos) comercial y pública concurrencia 1200 mm - otros 1000 mm Escaleras de uso general: Mesetas entre tramos de una escalera con la misma dirección: Anchura de las mesetas dispuestas anchura escalera Longitud de las mesetas (medida en su eje) mm entre tramos de una escalera con cambios de dirección: Anchura de las mesetas ancho escalera Longitud de las mesetas (medida en su eje) mm Escaleras de uso general: Pasamanos CTE PROY - - Pasamanos continuo: en un lado de la escalera en ambos lados de la escalera Cuando salven altura 550 mm Cuando ancho mm o estén previstas para P.M.R. Pasamanos intermedios. Se dispondrán para ancho del tramo mm - Separación de pasamanos intermedios mm - Altura del pasamanos Configuración del pasamanos: será firme y fácil de asir Separación del paramento vertical el sistema de sujeción no interferirá el paso continuo de la mano 900 mm H mm 40 mm

18 2. CTE-SU_ SEGURIDAD DE UTILIZACIÓN SU 1.5. LIMPIEZA DE LOS ACRISTALAMIENTOS EXTERIORES Limpieza de los acristalamientos exteriores limpieza desde el interior: toda la superficie interior y exterior del acristalamiento se encontrará comprendida en un radio r 850 mm desde algún punto del borde de la zona practicable h max mm en acristalamientos invertidos, Dispositivo de bloqueo en posición invertida cumple ver planos de alzados, secciones y memoria de carpinteria cumple ver memoria de carpinteria limpieza desde el exterior y situados a h > 6 m No procede plataforma de mantenimiento a 400 mm barrera de protección h mm previsión de instalación de puntos fijos de equipamiento de acceso especial anclaje con la resistencia adecuada SU2.1 IMPACTO con elementos fijos NORMA PROYECTO NORMA PROYECTO Altura libre de paso en zonas de circulación uso restringido mm 2.50 mm resto de zonas mm 2500 mm Altura libre en umbrales de puertas mm 2200 mm Altura de los elementos fijos que sobresalgan de las fachadas y que estén situados sobre zonas de circulación 7 7 mm Vuelo de los elementos en las zonas de circulación con respecto a las paredes en la zona comprendida entre y mm medidos a partir del suelo 150 mm 100 mm Restricción de impacto de elementos volados cuya altura sea menor que mm disponiendo de elementos fijos que restrinjan el acceso hasta ellos. elementos fijos con elementos practicables disposición de puertas laterales a vías de circulación en pasillo a < 2,50 m (zonas de uso general) En puertas de vaivén se dispondrá de uno o varios paneles que permitan percibir la aproximación de las personas entre 0,70 m y 1,50 m mínimo El barrido de la hoja no invade el pasillo Un panel por hoja a= 0,7 h= 1,50 m con elementos frágiles Superficies acristaladas situadas en áreas con riesgo de impacto con barrera de protección SU1, apartado 3.2 Superficies acristaladas situadas en áreas con riesgo de impacto sin barrera de protección Norma: (UNE EN 2600:2003) diferencia de cota a ambos lados de la superficie acristalada 0,55 m H 12 m resistencia al impacto nivel 2 diferencia de cota a ambos lados de la superficie acristalada 12 m resistencia al impacto nivel 1 resto de casos resistencia al impacto nivel 3 duchas y bañeras: partes vidriadas de puertas y cerramientos resistencia al impacto nivel 3 áreas con riesgo de impacto Impacto con elementos insuficientemente perceptibles Grandes superficies acristaladas y puertas de vidrio que no dispongan de elementos que permitan identificarlas NORMA PROYECTO señalización: altura inferior: 850mm<h<1100mm H= 900 mm altura superior: 1500mm<h<1700mm H= mm travesaño situado a la altura inferior NP montantes separados a 600 mm NP SU3 APRISIONAMIENTO Riesgo de aprisionamiento en general: disponen de desbloqueo Recintos con puertas con sistemas de bloqueo interior desde el exterior baños y aseos NORMA PROY Fuerza de apertura de las puertas de salida 150 N 175 N usuarios de silla de ruedas: ver Reglamento de Recintos de pequeña dimensión para usuarios de sillas de ruedas Accesibilidad NORMA PROY Fuerza de apertura en pequeños recintos adaptados 25 N 30 N

19 2. CTE-SU_ SEGURIDAD DE UTILIZACIÓN SU 4.2 ALUMBRADO DE EMERGENCIA Dotación Contarán con alumbrado de emergencia: recorridos de evacuación aparcamientos con S > 100 m2 locales que alberguen equipos generales de las instalaciones de protección locales de riesgo especial lugares en los que se ubican cuadros de distribución o de accionamiento de instalación de alumbrado las señales de seguridad Condiciones de las luminarias NORMA PROYECTO altura de colocación h 2 m se dispondrá una luminaria en: cada puerta de salida señalando peligro potencial señalando emplazamiento de equipo de seguridad puertas existentes en los recorridos de evacuación escaleras, cada tramo de escaleras recibe iluminación directa en cualquier cambio de nivel en los cambios de dirección y en las intersecciones de pasillos Características de la instalación Será fija Dispondrá de fuente propia de energía Entrará en funcionamiento al producirse un fallo de alimentación en las zonas de alumbrado normal El alumbrado de emergencia de las vías de evacuación debe alcanzar como mínimo, al cabo de 5s, el 50% del nivel de iluminación requerido y el 100% a los 60s. Condiciones de servicio que se deben garantizar: (durante una hora desde el fallo) NORMA PROY Vías de evacuación de anchura 2m Iluminancia eje central 1 lux Iluminancia de la banda central 0,5 lux Vías de evacuación de anchura > 2m Pueden ser tratadas como varias bandas de anchura 2m a lo largo de la línea central relación entre iluminancia máx. y mín 40:1 puntos donde estén ubicados - equipos de seguridad - instalaciones de protección contra incendios Iluminancia 5 luxes - cuadros de distribución del alumbrado Señales: valor mínimo del Índice del Rendimiento Cromático (Ra) Ra 40 Iluminación de las señales de seguridad NORMA luminancia de cualquier área de color de seguridad 2 cd/m 2 relación de la luminancia máxima a la mínima dentro del color blanco de seguridad 10:1 relación entre la luminancia Lblanca y la luminancia Lcolor >10 5:1 y 15:1 Tiempo en el que deben alcanzar el porcentaje de iluminación 50% 5 s 100% 60 s PROY Abril de 2009 Gomila i Enrich S.C.P. Arquitectes

20 4. COMPLIMIENT D ALTRES REGLAMENTS Y DISPOSICIONS 4.1 DOCUMENTACIÓ TÈCNICA. FITXES JUSTIFICATIVES - Situació. Annexa memòria urbanística Maó, Abril de 2009 Gomila i Enrich S.C.P. Arquitectes.-

21

22 PROJECTE: EMPLAÇAMENT: MUNICIPI: PROPIETARI Ó PROMOTOR: ARQUITECTE/S: PROJECTE BÀSIC DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES DE L'ESGLÉSIA VERGE DE GRÀCIA I DE L'ESCOLA D'ADULTS CARRER D'ES PALMER ALAIOR EXCM. AJUNTAMENT D'ALAIOR GOMILA I ENRICH S.C.P. ANNEXE MEMÒRIA URBANÍSTICA Art. 6.1 de la Llei 10/90 de Disciplina Urbanística de la CAIB (BOCAIB nº. 141 de 17/11/90) Planejament Vigent: Municipal Sobre Parcel.la P.G.O.U. ALAIOR Reuneix la parcel.la les condicions de solar segons l'art. 82 de la Llei del Sòl (R.D. 1346/76) Sí X No CONCEPTE PLANEJAMENT PROJECTE Index d'intensitat d'ús Observacions Façana mínima Parcel.la mínima Situació de l'edifici a la parcel.la Tipologia Separació mitgeres Alçada màxima Classificació del sòl Parcel.la Calificació Ocupació ó Profunditat edificable Volum ó Edificabilitat Ús Metres Nº de plantes Entre edificis Façana Fons Dreta Esquerra Reguladora Total URBA CASC ANTIC EXISTENT EQUIPAMENT ENTRE MITGERES EXISTENT P.B. + 2 P.P. INTENSIVA URBA CASC ANTIC NO VARIA EQUIPAMENT ENTRE MITGERES NO ES MODIFICA NO ES MODIFICA INTENSIVA Maó, Abril 2009 Gomila i Enrich S.C.P.