La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona

Transcripción

1 Cliqueu aquí per accedir a la versió completa de la publicació La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona Jordi Soler Insa Col lecció_estudis Sèrie_Territori 8

2 La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona

3 La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona Jordi Soler Insa Col lecció_estudis Sèrie_Territori, 8

4 Autor de l estudi Jordi Soler Insa del text: Jordi Soler Insa de l edició: Diputació de Barcelona Juny 2010 Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Addenda Impressió: Gráficas Varona, S.A. ISBN: Dipòsit legal: S

5 7 Índex Presentació Introducció: la protecció entre la Il lustració i el Romanticisme La protecció, una nova fórmula de relació entre la societat i l entorn El naixement del proteccionisme en el seu temps: el Romanticisme i el retorn a la natura Les idees higienistes en les societats urbanes i industrials El naixement convencional de la idea de protecció: Yellowstone i els primers proteccionistes El desenvolupament inicial de les idees proteccionistes a Espanya i Catalunya La Llei espanyola de parcs nacionals de La Comissaria de Parcs i els primers parcs espanyols Les primeres passes de la protecció d espais naturals a Catalunya: dels jardins urbans als espais lliures L acció de la Mancomunitat de Catalunya: la protecció del Montseny La Generalitat republicana i el Pla Regional de Catalunya L edat moderna del conservacionisme: l extensió de la consciència ecològica L extensió de la «consciència ecològica» al món

6 8 La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona El desenvolupament dels organismes i els tractats internacionals La situació de la protecció del medi natural durant el Franquisme El paper de la Diputació de Barcelona en la protecció d espais naturals La resposta de la Diputació de Barcelona: l ús d instruments urbanístics per a la protecció del medi natural Els primers parcs naturals: Sant Llorenç del Munt i el Montseny Els plans del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l Obac El Pla Especial del Parc Natural del Montseny El desplegament de la política de protecció de la Generalitat de Catalunya La lògica territorial de la protecció dels espais naturals de Barcelona: de l Anella Verda metropolitana a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona El mite de la freqüentació El dinamisme econòmic de la regió metropolitana L Anella Verda La gestió de la Xarxa de Parcs Naturals A manera de conclusions breus: el futur de les polítiques de protecció. Elements per a la reflexió Els nous paradigmes de la protecció d espais naturals La intervenció de la Diputació de Barcelona en el nou marc jurídic i d organització territorial Annexos Cronologia Bibliografia Taula: La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona La política de protección de espacios naturales de la Diputación de Barcelona. Resumen L autor

7 9 Presentació La història de la protecció dels espais naturals és relativament recent. S inicia tot just en el final del segle XIX als EUA. Al nostre país, com en el conjunt d Europa, l acció pública de conservació i gestió del patrimoni natural es remunta al primer quart del segle XX, de la mà de l aleshores anomenada Mancomunitat de Catalunya. La Diputació de Barcelona, ja des d aquells passos incipients, també va participar amb un paper destacat, tant en la seva evolució (hi requeia la gestió del Patronat de la Muntanya del Montseny, el primer massís amb protecció oficial a Catalunya, el 1928) com en la formulació de les polítiques actuals de gestió d espais naturals. El llibre que teniu a les mans relata amb rigor documental tot aquest procés històric, que, com a tal, és la suma d altres històries paral leles, en què coincideix l evolució dels corrents de pensament sobre el medi natural, des del romanticisme a l eco - logisme; o el paper que han tingut en les polítiques de protecció els diferents règims polítics de l Estat espanyol, les seves institucions i alguns dels responsables. L autor del llibre, el pedagog i geògraf Jordi Soler Insa, està vinculat a la planificació i gestió dels espais naturals, des de fa una vintena d anys, en diferents llocs de responsabilitat tècnica dins l Àrea d Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La seva experiència professional li ha permès glossar i analitzar l evolució de les polítiques de protecció del medi natural remarcant les fites rellevants, els arguments i els actors que han configurat el model de planificació i gestió que actualment regeix al nostre país. El contingut de la publicació, que va entrellaçant la seqüència històrica amb les motivacions de vegades ocultes que fonamenten els avenços en les polítiques de protecció, permet fer lectures tant d índole sociopolítica com sectorial. Això posa de manifest que el debat sobre la planificació del territori i el seu marc competencial ve de lluny, i que, encara avui, no està resolt de manera satisfactòria.

8 10 La política de protecció d espais naturals de la Diputació de Barcelona Per això, aquesta exhaustiva publicació és recomanable, no tan sols per als qui tinguin un interès específic en l àmbit de la protecció del medi natural, sinó també per als qui desitgin analitzar la seva evolució com a política pública i vulguin entendre quins han estat els factors que, allunyats sovint de qualsevol previsió o pronòstic, l han fet avançar. Òbviament, com el seu títol indica, el contingut del llibre fa una menció especial i detallada de la política de protecció dels espais naturals duta a terme per la Diputació de Barcelona, la qual pot ser entesa des de dos vessants diferents. El primer, intrínsec o merament històric, permet valorar la Diputació com una institució pionera i compromesa amb el medi natural més enllà de les seves competències materials. Aquest fet ha donat com a resultat la protecció i la gestió, conjuntament amb els municipis implicats, d una Xarxa de Parcs Naturals que molt probablement avui no existiria si més no, amb la seva extensió i qualitat ambiental actual si aquesta institució no hagués actuat oportunament davant el buit legislatiu o la manca d iniciativa d altres administracions. I hi ha, però, un segon vessant tan rellevant com el primer, que posa de manifest la idoneïtat d una administració local d escala supramunicipal com la Diputació de Barcelona per al disseny i la implementació de polítiques públiques de gestió i conservació dels espais naturals. Aquestes polítiques, dedicades especialment a la gestió forestal, la conservació dels hàbitats naturals o la prevenció d incendis forestals necessiten una escala més gran que l estrictament municipal per poder ser eficients, ja que afecten qüestions estratègiques de l agenda local i de la vida quotidiana de cada municipi i dels seus ciutadans. Els boscos o la manera com es fa la conservació de la natura conformen el paisatge d un territori concret que alhora esdevé un recurs patrimonial i cultural de primer ordre per als municipis, per al seu desenvolupament socioeconòmic i per a la qualitat de vida de la ciutadania en general. Les polítiques necessàries per obtenir aquests resultats conjunts difícilment es podran elaborar en solitari des de l Administració estatal o autonòmica, perquè són administracions que les tracten de manera sectorial i, per tant, incompleta per als interessos locals. Per això, de la lectura del llibre també es deriva el paper clau que ha tingut i que, lògicament, pot continuar tenint una administració local intermèdia com la Diputació de Barcelona a l hora de conjuminar les visions i els interessos entre els diferents actors del territori, per desplegar polítiques de consens que incorporin de manera eficaç i en cada moment històric els nous paradigmes de la conservació del medi natural.

9 Presentació 11 Una política de consens que han d integrar els municipis en la seva planificació i gestió, ja que són, en definitiva, l Administració més interessada i propera al territori i als ciutadans. Josep Mayoral i Antigas Diputat president de l Àrea d Espais Naturals

10 13 Introducció: la protecció entre la Il lustració i el Romanticisme La consideració de l espai físic com a objecte de protecció i, fonamentalment, la formulació d una intervenció pública amb aquest objectiu explícit a través de mesures legislatives i de la concreció d estructures administratives de gestió és un fenomen força recent. Convencionalment se li atorga una antiguitat de poc més d un segle, des que al darrer quart del segle XIX el govern federal dels Estats Units va aprovar la creació del parc de Yellowstone. Aquest fet va suposar un canvi important, encara no exempt de tensions, amb relació a les relacions seculars de la societat i el medi físic: relacions d aprofitament basades en la producció i no, òbviament, en la protecció. Durant molts segles l expressió protecció de la natura ha evocat la protecció d aquelles agressions i perills d origen natural que neguitejaven la societat i de cap manera una acció proteccionista d aquesta envers la seva pròpia amenaça cap al medi natural. No cal dir que el primer concepte encara és força present, fins i tot predominant, malgrat que les ciències de la terra han contribuït a fer entendre que una actuació positiva de preservació del medi comporta, al mateix temps, uns efectes profilàctics gens menyspreables en relació amb els riscos naturals. Si es fa una recerca benintencionada, es poden trobar referències històriques a les idees de conservació i respecte del medi natural força anteriors al segle XIX. Així José Cándido de Melo esmentava que l emperador Asóka, que va governar l Índia a mitjan segle III ac, va fer gravar en una columna que els drets dels animals eren inviolables i que els boscos no s havien de cremar inútilment, mentre que Plató es planyia de la desforestació de les muntanyes gregues. A partir de l edat mitjana abunden els exemples d adopció de mesures proteccionistes de determinats espais, sota la protecció reial o feudal, amb finalitats cinegètiques, figures de protecció que, per cert, s han mantingut, sota diverses modalitats i amb una certa eficàcia fins als nostres dies. Més enllà de les pràctiques consuetudinàries d aprofitament sense limitacions dels recursos naturals, també hi ha exem-