L audiència de televisió a Catalunya (2011 i 2012)
|
|
- Samuel Ramírez Castro
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 L audiència de televisió a Catalunya (2011 i 2012) Reinald Besalú Març de FETS DESTACATS DE L AUDIÈNCIA TELEVISIVA DE 2011 I 2012 A CATALUNYA - Tant el 2011 com el 2012 van ser anys de rècord de consum televisiu a Catalunya. En concret, cada català major de 4 anys va consumir, de mitjana, 245 minuts diaris de televisió el 2011 i 253 minuts el A més, de mitjana més del 92% de catalans majors de 14 anys van veure la televisió cada dia al llarg d aquests dos anys. - La televisió pensada exclusivament per al públic català arriba només a una quarta part de l audiència de Catalunya, mentre que el 75% d audiència restant correspon a canals d abast espanyol. De la mateixa manera, la televisió privada domina les audiències a Catalunya, ja que obté una quota de pantalla de l entorn del 66%, enfront de l oferta de les televisions públiques. - TV3 continua sent la cadena més vista a Catalunya i, a més, és de les poques cadenes generalistes, juntament amb Antena 3 i 8TV, que aconsegueixen augmentar la quota de pantalla de 2011 a La 1, en canvi, pateix una forta davallada que la relega a la quarta posició del rànquing l any TV3 també és la cadena amb més audiència acumulada diària (a l entorn del 45% dels catalans hi contacten diàriament), molt per davant de la resta de cadenes generalistes. El Canal 33 i el 3/24 també experimenten un fort augment d audiència acumulada de 2011 a FDF i Neox, vinculades respectivament a Mediaset i Antena 3, són les cadenes temàtiques d aparició recent més vistes a Catalunya. Divinity, 3/24 i Boing experimenten un creixement important de 2011 a Els dos grans grups de comunicació privats espanyols (Mediaset i Grup Antena 3) acaparen gairebé el 50% de l audiència televisiva de Catalunya. El grup RTVE perd 2,2 punts de quota de 2011 a BTV és l única cadena local que assoleix unes xifres d audiència acumulada diària superiors als espectadors. La majoria de televisions locals se situen per sota dels espectadors diaris. - Els programes més vistos tant l any 2011 com el 2012 a les cadenes generalistes són les retransmissions esportives i la ficció seriada. Pel que fa a les emissions més vistes al llarg d aquests dos anys, destaca el predomini d emissions corresponents a programes de prime time i emeses a TV3. 1
2 2. AUDIÈNCIES TELEVISIVES A CATALUNYA ELS ANYS 2011 I 2012, SEGONS KANTAR MEDIA QUADRE 1. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes (2011 i 2012) 16,0 14,0 12,0 10,0 14,1 14,3 12,1 11,2 10,6 10,1 10,9 9,3 8, ,0 5,3 5,1 5,3 4, ,0 2,7 3,2 2,0 0,0 TV3 Telecinco Antena 3 La 1 Cuatro La Sexta 8TV QUADRE 2. Variacions de quota de les cadenes de televisió (en percentatge) 20,0% 18,5% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 1,4% 5,0% -5,0% -10,0% -7,4% -3,8% -15,0% -20,0% -14,7% -13,2% TV3 Telecinco Antena 3 La 1 Cuatro La Sexta 8TV Seguint la tendència iniciada el 2010, els anys 2011 i 2012 TV3 també va ser la cadena de televisió més vista a Catalunya, amb un 14,1% i un 14,3% de quota de pantalla respectivament. A més, com ja va succeir el 2010, el 2012 TV3 va augmentar la seva quota de pantalla respecte de l any anterior. Això sembla indicar que la fragmentació de l oferta televisiva a Catalunya, que en els darrers anys havia comportat una disminució notable de les audiències de TV3, ha deixar d afectar la cadena en termes 2
3 d audiència. El 2012 també es va ampliar la distància respecte de la segona cadena més vista, Telecinco, fins a arribar als 3,1 punts de quota. De fet, Telecinco, juntament amb La 1 i La Sexta, van ser les cadenes que van patir davallades més severes en la seva quota de pantalla d un any a l altre. És especialment significativa la pèrdua de La 1, d 1,6 punts, que la situa per primera vegada a la història per sota del 10% de quota de pantalla a Catalunya i que la relega a la quarta posició del rànquing, quan el 2011, amb una quota del 10,9%, ocupava la tercera. En el cas de La Sexta, la davallada de 0,7 podria estar vinculada amb el cessament de les emissions de les retransmissions de Fórmula 1 i dels partits de la lliga de futbol. Cuatro, en canvi, va patir un descens molt menys acusat, de només 0,2 punts. A banda de TV3, Antena 3 i 8TV van ser les altres dues cadenes generalistes que van veure com augmentava la seva quota de pantalla el D aquesta manera, Antena 3 va passar a ser la tercera cadena més vista a Catalunya, amb un 10,6% de quota de pantalla, mig punt més que l any anterior. L augment de 8TV, del 18,5% en termes percentuals, va tenir a veure sobretot amb l aposta de la cadena privada pel programa 8 al dia, que la va fer competitiva en les franges d accés al prime time i de prime time entre setmana. QUADRE 3. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques (2011 i 2012) 3,0 2,8 2,7 2,6 2,5 2,4 2,3 2,2 2,2 2,0 1,5 1,0 0,5 1,8 1,7 1,7 1,7 1,6 1,6 1,6 1,6 1,6 1,5 1,5 1,5 0,9 1,6 1,4 1,3 1,3 1,3 1,2 1,1 0,8 1,2 1,1 1,0 0,9 0,7 0,6 0,7 0,6 0,7 0,6 0,7 0,7 0,6 0,6 0,5 0,5 0,5 0,3 0,3 0, ,1 0,1 0,0 Pel que fa a les cadenes temàtiques en obert, s observa, com en anys anteriors, una gran dispersió en el repartiment de l audiència. Només FDF, Neox i La 2 (també Clan l any 2011), totes elles cadenes vinculades als grans grups de comunicació espanyols, superen els dos punts de quota. En una segona agrupació amb les cadenes per sobre de l 1,5% de quota hi situaríem Nitro, La Sexta 3, Divinity, Canal 33 3
4 i Súper 3. D entre aquestes, destaca el gran creixement d audiència que experimenta Divinity l any 2012, quan gairebé duplica la seva quota de pantalla, cosa que n evidencia la progressiva consolidació. En un tercer grup de cadenes entre l 1% i l 1,5% de quota hi trobem Paramount, 3/24, Boing, Xplora, Nova, Discovery Max i La Siete. Entre aquestes darreres, és destacable l augment que es produeix el 2012 al 3/24 (per tractar-se d un any d alta intensitat informativa) i a Boing (en detriment de Clan); mentre que La Siete i especialment Nova disminueixen la seva audiència. Pel que fa als nous canals apareguts l any 2012 (Paramount, en substitució de La10; Xplora, en substitució de La Sexta 2; Discovery Max, en substitució de Veo; i Energy), tots ells aconsegueixen situar-se a l entorn de l 1% de quota de pantalla. Per últim, en relació a les cadenes temàtiques de pagament, van assolir una quota conjunta del 5,6% l any 2011 i del 5,4% l any 2012, seguint el camí d un descens que es produeix ininterrompudament des de l any Pel que fa als nivells de consum televisiu, es van situar de nou en xifres de rècord: 245 minuts per persona i dia l any 2011 i 253 minuts l any D altra banda, si se sumen les quotes de les diferents cadenes en funció del grup de comunicació al qual pertanyen, s observa que l any 2012 es produeix un predomini dels dos grans grups privats espanyols (Mediaset i Grup Antena 3), que empaten amb 23,9 punts de quota cadascun (l any anterior el Grup Antena 3 tenia una quota de pantalla molt inferior perquè encara no havia absorbit el grup La Sexta). Tant Mediaset com Antena 3, a més, creixen en audiència l any 2012, igual que el conjunt de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que se situen en tercera posició, tot i que amb una quota inferior al 19%. RTVE, en quarta posició, perd 2,2 punts de quota de 2011 a 2012 fins a situar-se al 14,6%. Els canals dels multiplex de Vocento (Disney Channel, Paramount, MTV, Intereconomía i La10) i Unidad Editorial (Discovery Max, Marca, 13TV i Veo) també creixen, tot i que continuen situant-se per sota del 5% de quota de pantalla. Per últim, 8TV, del Grup Godó, creix 0,5 punts i continua per davant de la quota de pantalla dels canals del multiplex d Unidad Editorial. En conjunt, les cadenes pertinents als grans grups de comunicació van sumar 2,3 punts de quota l any 2012, en detriment d altres cadenes com les locals o les de pagament. 4
5 QUADRE 4. Repartiment anual de quota de pantalla dels grups de comunicació (2011 i 2012) ,9 23,9 22, ,1 18,4 18,6 16,8 14, , ,3 3,3 2,7 3,2 2,6 1,2 0 Mediaset Grup Antena 3* CCMA** RTVE Grup La Sexta Multiplex Vocento Grup Godó*** Multiplex Unidad Editorial *L any 2012 el Grup Antena 3 incorpora la quota de pantalla dels canals del grup LaSexta, després de la fusió que va tenir lloc l 1 d octubre de 2012 **No es comptabilitza la quota del canal Esport3, no disponible ***No es comptabilitza la quota del canal RAC105TV, no disponible Pel que fa a la quota conjunta dels canals en funció del seu àmbit d emissió (Catalunya o Espanya), continua el desequilibri que ja es produïa en anys anteriors: els canals espanyols tripliquen la quota dels catalans. A més, l any 2012 el conjunt de canals catalans perden 1,4 punts de quota en favor dels d àmbit espanyol. I en relació amb la distribució de la quota de pantalla en funció de la titularitat de les cadenes, de nou es produeix un desequilibri important en favor de les cadenes privades que, a més, augmenten la seva quota de pantalla en 4,1 punts l any
6 QUADRE 5. Quota de les cadenes en funció de l àmbit d emissió (2011 i 2012) ,3 74, ,7 25, Quota canals catalans Quota canals espanyols Nota: En la quota dels canals catalans s hi comptabilitza també la quota de les cadenes autonòmiques d altres territoris QUADRE 6. Quota de les cadenes en funció de la titularitat (2011 i 2012) ,2 63, ,2 33, Quota canals públics Quota canals privats Nota: Se n exclouen les televisions locals, les televisions autonòmiques d altres territoris, Esport3, RAC105TV, Estil9 i BarçaTV, que tenen una quota conjunta del 5,6% el 2011 i del 3,5% el
7 3. AUDIÈNCIES TELEVISIVES A CATALUNYA ELS ANYS 2011 I 2012, SEGONS EL BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA 1 Tot i que la metodologia per a l obtenció de les dades, la periodització i l univers d estudi varien notablement, resulta interessant comparar les dades d audiència que proporciona El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, enquesta centrada exclusivament en l espai català de comunicació, en relació amb les dades que proporciona Kantar Media, basades en audímetres. Tot i que l enquesta no permet donar compte de les dades d una manera tan acurada i detallada com en el cas dels audímetres, resulta rellevant perquè recull aquell consum televisiu que és realment significatiu per a l espectador, aquell que és capaç de recordar. A més, El Baròmetre proporciona també dades d audiència de les televisions locals, no disponibles en el cas de Kantar Media. QUADRE 7. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes generalistes, segons El Baròmetre i segons Kantar Media (2011 i 2012) 18,0 17,3 17,5 16,0 14,0 12,0 10,0 14,1 14,3 12,0 12,1 11,0 11,2 10,8 10,6 10,9 10,9 10,2 10,1 10,2 9,3 8,0 6,0 6,2 5,5 5,3 4,8 5,1 5,3 5,1 4,6 El Baròmetre Kantar Media 4,0 2,6 2,7 3,0 3,2 2,0 0, TV3 Telecinco Antena 3 La 1 Cuatro LaSexta 8TV Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i Kantar Media 1 Tot i que al text es fa referència als anys 2011 i 2012, en realitat les dades d El Baròmetre corresponen als períodes novembre 2010-octubre 2011 i novembre 2011-octubre
8 QUADRE 8. Variacions de quota de les cadenes de televisió (en percentatge), segons El Baròmetre i segons Kantar Media 20,0% 15,0% 15,4% 18,5% 10,0% 5,0% 0,0% -5,0% -10,0% 1,2% 1,4% -7,4% -8,3% 5,9% 5,0% -6,4% -3,8% El Baròmetre Kantar Media -15,0% -20,0% -12,7% -14,7% -13,2% -17,7% TV3 Telecinco Antena 3 La 1 Cuatro La Sexta 8TV Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i Kantar Media Com es pot observar en els gràfics anteriors, El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura atorga una quota de pantalla força superior a TV3, en comparació amb la que li atorga Kantar Media (es tracta d una diferència de més de tres punts). Per la resta de cadenes generalistes, en canvi, els resultats són força similars, i només es podria destacar que, segons El Baròmetre, La1 continuaria per sobre dels 10 punts de quota a Catalunya l any 2012 i La Sexta tindria tant l any 2011 com el 2012 una quota superior a la de Cuatro, aspectes en els quals Kantar Media difereix. Pel que fa a les variacions d un any a l altre, també apareixen força coincidents. Allò més destacable té a veure amb el descens de La 1, molt més pronunciat en les xifres de Kantar Media, i amb el descens de Cuatro, que en aquest cas és més elevat segons les xifres d El Baròmetre. També cal fer notar que, tot i la disparitat de xifres de quota de pantalla en el cas de TV3 entre les dues fonts, ambdues li atorguen un creixement similar d un any a l altre. Pel que fa a la quota de pantalla que El Baròmetre atorga als canals temàtics, destaquen les elevades audiències del Canal 33 i el Canal 3/24, de Televisió de Catalunya, que superen els dos punts de quota i se situen per davant dels canals temàtics que, segons Kantar Media, eren els més vistos tant el 2011 com el També es detecta que l aparició del canal Esport 3 l any 2012 provoca una disminució en l audiència a Teledeporte, Barça TV i Marca TV; mentre que Clan i Disney Channel perden audiència en favor de Boing. Com amb les xifres de Kantar Media, s observa una gran dispersió d audiència, amb unes cadenes temàtiques que se situen sempre per sota dels tres punts de quota. 8
9 QUADRE 9. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques, segons El Baròmetre (2011 i 2012) 3,0 2,9 2,5 2,3 2,0 1,5 1,0 0,5 2,1 2,1 2,1 2,0 2,0 2,0 1,8 1,7 2,1 1,9 1,7 1,6 1,5 1,3 1,3 1,3 1,2 1,2 1,2 1,2 1,1 0,9 1,1 1,0 1,0 0,9 0,9 0,5 0,8 1,0 0,7 0,7 0,6 0,6 0,5 0,5 0,5 0, ,0 0,1 0,1 0,0 0,0 Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i Kantar Media El Baròmetre, a més, també proporciona dades sobre audiència acumulada o penetració diària nombre de persones diferents que contacten amb una cadena o bé amb el mitjà en general, amb independència del temps que hi dediquen. Així, sabem que l any 2011 el 92% dels catalans majors de 14 anys van contactar diàriament amb la televisió, i que aquest percentatge es va veure incrementat en 0,9 punts l any Si sumem a aquestes xifres les de consum diari de televisió que proporciona Kantar Media (245 minuts per persona i dia l any 2011 i 253 l any 2012), que són les més elevades de la història, es fa evident que la televisió és un mitjà amb una molt bona salut a Catalunya. Pel que fa a l audiència acumulada de les diferents cadenes, destaca de nou TV3, ja que és l única cadena amb la qual contacten diàriament més del 40% de catalans. A més, i tot i la progressiva consolidació de les cadenes temàtiques, experimenta un creixement important de penetració l any Antena 3 i 8TV són les altres dues cadenes capaces d augmentar de manera significativa la seva penetració l any Telecinco, en canvi, disminueix en audiència acumulada l any 2012 i se situa en quarta posició, tot i ser la segona cadena en quota de pantalla. Tant Antena 3, com La 1 i Telecinco se situen el 2011 i el 2012 entorn del 30% de penetració diària. Al seu torn, La Sexta i Cuatro se situen entorn del 20% i 8TV, per últim, a l entorn del 10%. 9
10 QUADRE 10. Audiència acumulada de les cadenes de televisió a Catalunya (2011 i 2012) 50,0% 45,0% 42,8% 46,7% 40,0% 35,0% 30,0% 25,0% 20,0% 34,8% 31,8% 30,9% 31,4% 30,8% 29,9% 22,6% 21,5% 21,6% 21,0% ,0% 10,0% 12,0% 9,4% 5,0% 0,0% TV3 Antena 3 La 1 Telecinco La Sexta Cuatro 8TV Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura Pel que fa a les cadenes temàtiques, les seves xifres d audiència acumulada (més fàcils d expressar en nombres absoluts quan es tracta de xifres baixes), mostren que la majoria d elles va augmentar la penetració el 2012 respecte de 2011, cosa que significa que poc a poc van fent-se un lloc en l imaginari televisiu dels espectadors catalans. Només Clan, Barça TV, Nova i, en menys mesura, Teledeporte, Intereconomía i Estil 9 perden penetració d un any a l altre. Per contra, destaquen els elevats augments de cadenes com el 3/24, FDF, Nitro o Boing. L augment que experimenta el Canal 33, que el converteix en la cadena temàtica amb més audiència acumulada l any 2012, s explica en part perquè a partir del mes de setembre de 2012 inclou els continguts del desaparegut Súper 3, cosa que li aporta uns espectadors infantils que d altra manera tindrien moltes menys probabilitats de contactar-hi. 10
11 QUADRE 11. Audiència acumulada de les cadenes temàtiques de televisió a Catalunya (2011 i 2012) Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura Per últim, El Baròmetre també ofereix dades sobre la penetració diària de les cadenes locals de Catalunya. En aquest sentit, destaca BTV, amb una audiència acumulada diària que supera els espectadors l any Es tracta d una penetració major que la d algunes cadenes temàtiques d abast català. Altres cadenes locals amb una penetració destacable són 25TV, Teletaxi TV i Lleida TV, totes tres amb més de espectadors diaris de mitjana. La resta de cadenes locals, comparativament, tenen audiències molt baixes. QUADRE 12. Audiència acumulada de les cadenes de televisió locals a Catalunya (2011 i 2012) Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 11
12 4. AUDIÈNCIES TELEVISIVES A L ESTAT ESPANYOL Si ja en el cas català es feia palesa la pèrdua d audiència de La 1 de TVE de 2011 a 2012, per al conjunt de l Estat espanyol aquesta pèrdua encara va ser més contundent. Així, mentre que el 2011 (i també els anys 2009 i 2010) la cadena pública espanyola va ser la més vista, amb 14,5 punts de quota de pantalla, l any següent, i després d haver perdut 2,3 punts de quota, va passar a ocupar la tercera posició, cosa que no succeïa des de l any Telecinco, amb una quota del 13,9%, va passar a ser la cadena més vista l any 2012, tot i la pèrdua de 0,3 punts i el fet que mai una cadena havia estat líder d audiència amb una quota tan baixa. Antena 3 va ser l única de les cadenes generalistes que va aconseguir augmentar la quota de pantalla l any 2012, tot i que va continuar més d un punt per darrere de Telecinco. L augment va ser força significatiu: d un 11,5% el 2011 a un 12,5% el Pel que fa al conjunt de cadenes autonòmiques públiques, van perdre 0,6 punts de quota, fet que no els va impedir seguir mantenint la quarta posició en el rànquing. Cuatro es va mantenir, mentre que La Sexta va perdre 0,8 punts de quota d un any a l altre (com en el cas català, la pèrdua dels drets de retransmissió del futbol i la Fórmula 1 podria haver-li comportat una disminució de l audiència). QUADRE 13. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes a Espanya (2011 i 2012) 16,0 14,0 12,0 10,0 14,2 13,9 11,5 14,5 12,5 12,2 10,1 9,5 8,0 6,0 4,0 2,0 6,1 6,0 5,7 4, ,0 Pel que fa a les cadenes temàtiques, resulta interessant destacar que FDF, de Mediaset, sobrepassa Neox, d Antena 3, i es converteix en la cadena temàtica més vista l any 2012, amb 2,9 punts de quota, davant dels 2,6 de Neox. Clan, en canvi, pateix una pèrdua important d audiència (0,7 punts) i se situa en 12
13 tercera posició l any 2012, quan l any anterior havia estat la cadena temàtica més vista i l única que superava els tres punts de quota. Aquestes tres cadenes, juntament amb La 2, configuren el grup de canals temàtics de la TDT amb quotes iguals o superiors als 2,5 punts. La resta de canals temàtics obtenen uns resultats d audiència força similars, sempre a l entorn de l 1% de quota de pantalla. Destaquen els augments significatius en quota de Boing (d 1,1% de quota l any 2011 a 1,7% l any 2012, cosa que explicaria el descens de Clan), i també de Divinity (de 0,9% a 1,4%) i de 13TV (de 0,4% a 1%). Pel que fa a la quota conjunta de les cadenes temàtiques de pagament, va ser del 6,8% el 2011 i del 6,2% el 2012, unes xifres superiors a les que assoleixen aquestes cadenes a Catalunya, tot i que el descens d un any a l altre també va ser més pronunciat que en el cas català. QUADRE 14. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques a Espanya (2011 i 2012) 4,0 3,5 3,2 3,0 2,5 2,9 2,7 2,6 2,6 2,6 2,5 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 1,7 1,7 1,6 1,6 1,6 1,6 1,5 1,5 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 1,1 0,9 1,4 1,3 1,2 1,1 1,0 1,0 1,0 0,9 0,9 0,9 0,8 0,8 0,7 0,6 0,6 0,5 0,4 0,4 0, ,1 0,0 5. EVOLUCIÓ MENSUAL Si s observa l evolució mensual de la quota de pantalla de les cadenes a Catalunya durant els anys 2011 i 2012, es fa palès el predomini de TV3, que tan sols deixa de ser la cadena més vista els mesos de juliol i agost de 2011 i el mes de juny de 2012, quan ocupa la segona posició. En el cas del mes de juny de 2012, la pèrdua del lideratge de TV3 en favor de Telecinco, a més, fou deguda a les retransmissions que aquesta darrera cadena oferia dels partits de futbol de l Eurocopa. No obstant, les xifres també fan evident que la cadena pública catalana té dificultats per mantenir xifres elevades d audiència durant els mesos d estiu, quan se situa per sota del 14% de quota de pantalla. El mes de màxima audiència 13
14 d aquest període a TV3 va ser el maig de 2011, quan la cadena va obtenir un 16,1% de quota. Telecinco és la segona cadena més vista en la majoria de mesos, a excepció dels casos ja comentats en què supera TV3 i també els mesos de febrer, abril i desembre de 2012, quan es veu superada per La1, Antena 3 o bé per ambdues cadenes, tot i que en tots els casos a molt poca distància. Al llarg d aquests dos anys contemplats, Telecinco oscil la entre els 10 i els 14 punts de quota. Pel que fa a La1, el seu descens d audiència es fa palès quan s observa que va començar l any 2011 per sobre dels 11 punts de quota i va acabar el 2012 per sota dels 8. Aquesta gran davallada es produeix sobretot a partir del mes de maig de 2012, quan passa a ocupar una quarta posició en el rànquing d audiència que la cadena ja no abandonarà. Només durant l agost de 2012, coincidint amb les retransmissions associades als Jocs Olímpics de Londres, La 1 aconsegueix créixer lleugerament, tot i continuar per sota dels 10 punts de quota. I en relació amb Antena 3, tot i que la cadena comença el 2011 per sota dels 10 punts de quota, aconsegueix revifar a partir del mes d agost i des de llavors oscil la entre els 10 i els 11 punts de quota. A partir d aquest moment, a més, Antena 3 passa a disputar-se la tercera posició en el rànquing amb La 1, i a partir de l estiu de 2012 passa a disputar-se la segona posició amb Telecinco, a la qual aconsegueix superar durant el mes de desembre. La Sexta comença el 2011 amb més de 6 punts de quota però va patint davallades d audiència de manera lleugera però constant fins a arribar a una quota del 3,8% l abril de A partir d aquest moment, però, la cadena remunta fins a assolir els 5,5 punts el desembre de La Sexta es disputa la cinquena posició en el rànquing amb Cuatro, cadena que obté unes xifres d audiència força estables al llarg dels mesos de 2011 i Assoleix el seu màxim el febrer de 2011 (5,9%), mentre que marca el mínim l agost d aquest mateix any (4,6%). 8TV, al seu torn, creix en audiència a partir de setembre de 2011, quan la cadena estrena el programa 8 al dia, i a partir d aquest moment va augmentant lleugerament la quota gairebé tots els mesos fins a situar-se a tocar dels 4 punts de quota a finals de 2012 (la cadena havia començat el 2011 amb una quota del 2,8%). La 2 pateix molt poques oscil lacions d audiència i la majoria de mesos se situa lleugerament per sobre dels 2 punts de quota de pantalla. El Canal 33, el Súper 3 i el Canal 3/24, en canvi, no aconsegueixen superar aquesta xifra. Destaca, no obstant, un lleuger creixement de l audiència al Súper 3 en l època de vacances escolars i un augment de quota al 3/24 el mes de setembre de D altra banda, la integració del canal Súper 3 al Canal 33, que es produeix a partir del mes d octubre de 2012, sembla que no provoca cap augment significatiu de l audiència d aquest canal. 14
15 Per últim, pel que fa al conjunt de cadenes temàtiques de pagament, obtenen les millors xifres d audiència durant els mesos d hivern, amb quotes a l entorn del 6%, mentre que durant els mesos d estiu se situen a l entorn del 5% de quota de pantalla. QUADRE 15. Evolució de la quota de pantalla per mesos a Catalunya (2011 i 2012) 18,0 16,0 14,0 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 La 1 La 2 Antena 3 Cuatro Telecinco La Sexta TV3 33 8tv Temàtiques pagament Canal 3/24 Super 3 2,0 0,0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre ELS PROGRAMES MÉS VISTOS ELS ANYS 2011 I 2012, CADENA A CADENA A continuació es presenten els llistats dels cinc programes més vistos al llarg dels anys 2011 i 2012 a cadascuna de les cadenes generalistes que emeten a Catalunya, havent eliminat els programes d una sola emissió, les repeticions, els programes contenidor i els previs i posts de les retransmissions esportives. Resulta destacable observar el predomini dels programes esportius en les dues televisions públiques, que a més són també els programes més vistos en els dos anys considerats (són els únics que aconsegueixen superar el milió d espectadors fent la mitjana entre totes les emissions). L altre gran gènere és la ficció seriada, amb una presència molt notable a les cadenes privades (a Telecinco i Antena 3 predominantment de producció espanyola i a Cuatro, La Sexta i 8TV predominantment de producció estrangera). Per últim, destaca l aposta de Cuatro pels realities, un gènere amb molta presència en els seus rànquings. TAULA 1. Rànquing dels cinc programes més vistos a TV3 l any
16 Futbol: Copa del Rei ,0 35,6 4 Futbol: Lliga de Campions ,8 35,1 15 Futbol: Supercopa d Espanya ,5 40,8 2 Crackòvia ,8 26,7 38 El Convidat ,2 22,8 14 TAULA 2. Rànquing dels cinc programes més vistos a TV3 l any 2012 Futbol: Supercopa d Espanya ,6 47,0 2 Futbol: Copa del Rei ,7 33,8 5 Futbol: Lliga de Campions ,1 30,7 15 Crackòvia ,9 22,8 42 El convidat 677 9,8 21,7 14 TAULA 3. Rànquing dels cinc programes més vistos a Telecinco l any 2011 La que se avecina 478 6,9 16,4 13 Aída 460 6,6 14,7 19 Supervivientes: perdidos en Honduras 448 6,4 22,4 15 Tita Cervera, la baronesa 420 6,0 16,4 2 CSI Nueva York 386 5,5 13,2 17 TAULA 4. Rànquing dels cinc programes més vistos a Telecinco l any 2012 Futbol: Eurocopa ,2 36,
17 La voz 629 9,1 28,5 13 Futbol: Europa League 546 7,9 18,2 5 La que se avecina 511 7,4 18,4 10 Aída 420 6,1 13,3 38 TAULA 5. Rànquing dels cinc programes més vistos a Antena 3 l any 2011 Tu cara me suena 457 6,6 19,5 10 El barco 438 6,3 15,4 26 Cine prime time (vacances) 437 6,3 16,6 2 Los protegidos 432 6,2 14,2 14 Gran hotel 371 5,3 13,3 9 TAULA 6. Rànquing dels cinc programes més vistos a Antena 3 l any 2012 Tu cara me suena 483 7,0 21,3 11 El número ,0 19,0 13 Pulseras rojas 411 5,9 16,6 13 Buenas noches y Buenafuente 406 5,9 12,9 7 Fenómenos 379 5,5 13,5 4 TAULA 7. Rànquing dels cinc programes més vistos a La1 l any 2011 Futbol: Lliga de Campions ,1 34,8 15 Futbol: Classificació Eurocopa 691 9,9 24,4 3 Futbol: Supercopa d Espanya 571 8,2 24,8 2 17
18 Futbol: amistós selecció 567 8,1 22,8 7 Águila Roja 561 8,1 18,4 15 TAULA 8. Rànquing dels cinc programes més vistos a La1 l any 2012 Futbol: Lliga de Campions ,5 27,6 15 Águila Roja 631 9,1 20,4 3 Futbol: Supercopa d Espanya 590 8,5 21,5 2 Cuéntame cómo pasó 494 7,1 15,5 4 Futbol: amistós selecció 415 6,0 16,8 7 TAULA 9. Rànquing dels cinc programes més vistos a Cuatro l any 2011 Perdidos en la ciudad 337 4,8 12,1 8 Hermano mayor 326 4,7 11,2 12 Hijos de papá 264 3,8 9,5 10 Frank de la jungla 252 3,6 8,1 10 Spartacus: sangre y arena 245 3,5 10,1 13 TAULA 10. Rànquing dels cinc programes més vistos a Cuatro l any 2012 Hermano mayor 307 4,4 10,2 14 Futbol: Copa del Rei 291 4,2 8,8 3 House 273 3,9 9,
19 Terra Nova 257 3,7 9,3 13 Quién quiere casarse con mi hijo? 255 3,7 9,6 18 TAULA 11. Rànquing dels cinc programes més vistos a La Sexta l any 2011 Futbol: Copa del Rei ,8 28,4 7 The walking dead 389 5,6 13,0 12 El mentalista 344 4,9 11,2 26 Bones 302 4,3 9,7 18 Fórmula ,0 13,6 19 TAULA 12. Rànquing dels cinc programes més vistos a La Sexta l any 2012 Salvados 454 6,5 13,6 31 Pesadilla en la cocina 386 5,6 12,3 9 El mentalista 292 4,2 9,0 15 The walking dead 261 3,8 8,5 7 Bones 252 3,6 7,9 13 TAULA 13. Rànquing dels cinc programes més vistos a 8TV l any 2011 Agatha Christie s Poirot 184 2,6 5,7 4 Maigret 132 1,9 4,1 2 Miss Marple 132 1,9 4,2 4 El comisario Montalbano 123 1,8 4,2 18 La competència en color 118 1,7 4,0 4 19
20 TAULA 14. Rànquing dels cinc programes més vistos a 8TV l any al dia 184 2,7 7,5 65 La competència en color 120 1,7 4,4 11 Arucitys 117 1,7 6,1 218 Mort a Sant Anselm 102 1,5 4,3 2 El capo de Corleone 97 1,4 4, EMISSIONS MÉS VISTES ELS ANYS 2011 I 2012 L emissió més vista de l any 2011 a Catalunya va ser el partit de la Lliga de Campions de futbol entre el Barça i el Madrid, que es va jugar el dia 3 de maig i que es va emetre per La 1. La retransmissió va obtenir una audiència mitjana de espectadors (xifra que equival al 38,4% dels catalans majors de 4 anys) i va fer-se amb el 71,3% de la quota de pantalla. A continuació es presenta un llistat dels programes que van aconseguir col locar alguna emissió dins el rànquing de les més vistes el No obstant, se n exceptuen les retransmissions esportives, les que corresponen a programes contenidor i les de programes de menys de 15 minuts de durada (com els informatius escurçats que s emetien a La 1 durant la mitja part dels partits de Champions), que sinó coparien el rànquing. Com es pot observar, la majoria d emissions corresponen a espais programats en prime time i a TV3. TAULA 15. Rànquing de les 10 emissions televisives més vistes a Catalunya l any 2011 Programa Títol de l emissió més vista Cadena AM (000) AM (%) Quota Data Hora Durada (minuts) Crackòvia ---- TV ,6 34,3 30/05/ :51 41 Telenotícies cap de setmana vespre ---- TV ,1 29,4 29/05/ :
21 El convidat Xavier Sardà TV ,7 27,5 21/11/ :41 50 Telenotícies vespre Alguna pregunta més ---- TV ,3 27,0 10/01/ : TV ,2 24,9 01/02/ :57 30 Veterinaris ---- TV ,8 25,0 03/03/ :51 27 La película de la semana Harry Potter y la orden del Fénix La ,1 26,2 02/01/ : Eurovisión Votaciones La ,0 31,7 14/05/ :25 63 Ermessenda ---- TV ,9 24,7 21/03/ :25 91 Telenotícies migdia ---- TV ,9 33,8 14/03/ :29 72 L any 2012 l emissió més vista també va correspondre a la retransmissió d un partit de futbol, en concret el que van jugar Espanya i Itàlia en la final de l Eurocopa. El partit, que va retransmetre Telecinco el dia 1 de juliol, va congregar davant la pantalla una mitjana de catalans (el 39,1% de la població major de quatre anys) i va obtenir una quota del 74,3%. En la taula següent es presenta el rànquing de les deu emissions més vistes a Catalunya l any 2012, aplicant els mateixos criteris de filtre que en la taula 15. Igual com succeïa l any 2011, la majoria d emissions més vistes corresponen a programes emesos en prime time i a TV3. TAULA 16. Rànquing de les 10 emissions televisives més vistes a Catalunya l any 2012 Programa Títol de l emissió més vista Cadena AM (000) AM (%) Quota Data Hora Durada (minuts) Juegos Olímpicos Ceremonia Inaugural La ,5 53,6 27/07/ : Eurovisión Votaciones La ,6 39,7 26/05/ :22 62 Crackòvia ---- TV ,5 29,0 23/01/ :
22 El convidat Jordi Pujol TV ,1 32,4 17/09/ :36 63 Alguna pregunta més Telenotícies vespre Eleccions Parlament de Catalunya Telenotícies cap de setmana vespre Telenotícies cap de setmana migdia ---- TV ,8 27,3 31/01/ : TV ,1 27,2 02/02/ : TV ,0 30,2 25/11/ : TV ,0 25,3 05/02/ : TV ,8 35,5 05/02/ :39 71 Piromusical Mercè TV ,4 27,0 24/09/ :
L audiència de televisió a Catalunya ( )
L audiència de televisió a Catalunya (2008-2009) Reinald Besalú INTRODUCCIÓ L objectiu d aquest informe és fer un repàs a les principals dades d audiència de televisió de l any 2009 a Catalunya, tot establint
Más detallesL audiència de televisió a Catalunya els anys 2013, 2014 i 2015
L audiència de televisió a Catalunya els anys 2013, 2014 i 2015 REINALD BESALÚ i ANNA MEDRANO / JULIOL 2016 L audiència de la televisió generalista Aparentment, al llarg dels anys 2013, 2014 i 2015 el
Más detallesDades sobre infants i joves i mitjans de comunicació. Consellera Carme Figueras Barcelona, 27 d octubre de 2015
Dades sobre infants i joves i mitjans de comunicació Consellera Carme Figueras Barcelona, 27 d octubre de 2015 LES DADES SOBRE INFÀNCIA I MITJANS Problemes principals Escassa visibilitat dels infants i
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesEl preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos
Más detallesVariació població. Població
. Demografia . Demografia Perfil de la Ciutat. Edició 3 Una visió global Indicadors Ciutat Variació població Mitjana Densitat deu anys edat Barberà del Vallès 3.436,6% 5.47 38,3,5% Girona 97.98 5,5% 7.39
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya
3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesL índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa
Más detallesBUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT
BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població
Más detallesCONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya
- 3.d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present
Más detallesPADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ
Informació anual PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ Any 2014 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Àrea de Promoció Econòmica 13 de Gener del 2015 Amb el suport de: PADRÓ CONTINU XIFRA
Más detallesEl risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni
Segons els resultats del darrer estudi EuroRAP El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni La demarcació amb més percentatge de quilòmetres
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesEls establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa
Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesEls hàbits de lectura de l alumnat d ESO de l Institut Cubelles. (Novembre de 2013) Lectors freqüents (llegeixen almenys 1 o 2 vegades la setmana).
l (Novembre de 2013) Durant la primera quinzena de novembre, les professores d alternativa a la religió van passar una enquesta per tal de conèixer els hàbits de lectura de l alumnat de 1r a 4t d ESO.
Más detallesL ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada
Comunicat de premsa L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Les primeres dades de 2012 revelen el major ús dels títols
Más detallesInforme sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència
Informe sobre la matrícula de la UdL, curs 2016-17. Avenç de resultats. Novembre 2016 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i, sobre tot, el bon comportament dels màsters, han contribuït decisivament
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesEstudi 2014 de la inversió publicitària a Catalunya
Estudi 2014 de la inversió publicitària a Catalunya Amb el suport de : Barcelona, 12 de Febrer 2014 Índex de continguts 1 Metodologia de treball 2 Inversió publicitària anunciants amb seu a Catalunya 3
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
Más detallesEl tramvia arriba a Badalona
El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -
Más detallesFITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA
FITXES LOCALS 1 FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA DADES BÀSIQUES Superfície: 53,7 km 2 Població: 15.511 habitants (21) Nombre d empreses: 1.551 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE
Más detallesBADALONA COMUNICACIÓ, S.A. TARIFES DE PUBLICITAT
BADALONA COMUNICACIÓ, S.A. TARIFES DE PUBLICITAT RÀDIO CIUTAT DE BADALONA TELEVISIÓ DE BADALONA BÉTULO Revista d Informació Municipal Gener 2008 RÀDIO CIUTAT DE BADALONA FALQUES PUBLICITÀRIES DURACIÓ HORARI
Más detallesÍndex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del 2016
Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del Data de publicació: dijous 12/01/2017 www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de desembre del és del +0,4% (desembre 2015: -0,9%).
Más detallesTambé s utilitza a Àustria, Finlàndia, Israel, Holanda o Polònia, així com en les eleccions al Parlament Europeu.
LA LLEI D HONDT Víctor d Hondt va ser un jurista i matemàtic belga. El 1878 va descriure un sistema d assignació d escons que és el que s utilitza a Espanya en la majoria de les convocatòries electorals.
Más detallesINVENTARI D ESTABLIMENTS TURÍSTICS. Càmpings
PRINCIPALS DADES COSTA DE BARCELONA MARESME. 2009 INVENTARI D ESTABLIMENTS TURÍSTICS Establiments turístics per marca turística. 2009 Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments 2.799
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detallesEl TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el
Más detallesMEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 2016
MEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 216 1 1. Dades de recollida de residus de 216 216 ORGÀNICA PAPER/CARTRÓ ENVASOS VIDRE VEGETAL SELECTIU DEIX. REBUIG TOTAL Tn % RECUPERACIÓ Gener 214,56 66,2 68,18
Más detallesMés de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral
Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia
Más detallesRONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detallesPensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona
Pensions a la Catalunya independent Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona 1 Es podran pagar les pensions? Com? El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment: les cotitzacions
Más detallesASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,
Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA
Más detallesNovetats de la Grossa
Novetats de la Grossa Octubre 2016 Novetats de la Grossa Després de tres anys, la Grossa s ha consolidat com el sorteig típic de les festes de Nadal a Catalunya i avui ja és una loteria de país, que crea
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detalles1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? Nivell 1r ESO El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesLa Terra, el planeta on vivim
F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesUNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI Memòria 2015 Emissions de a la URV Missió El Pla de medi ambient de la URV té com a objectiu central la reducció de les emissions pròpies de Gasos d Efecte Hivernacle () en
Más detallesINFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT
INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,
Más detallesTASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o
Más detalles6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.
6. Voleibol Àrea: EF Bloc: HME Curs: 1r i 2n CS Nº Sessions: 11 Objectius: - Analitzar les situacions de jocs. - Aplicar les normes bàsiques. - Realitzar les diverses habilitats motrius que inclou aquest
Más detallesCatalunya i Espanya en xifres
i en xifres Cambra de Comerç i Indústria de Lleida Dr. Joan Hortalà i Arau 09 d octubre de 2014 - 2-1. Superfície i població Superfície - 3-505.968 km² 32.091 km² 12.150 km² 5.910 km² 7.728 km² 6.303 km²
Más detallesBaròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012
Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del
Más detallesCOMITÈ EXECUTIU - 23 de maig de Indicadors de mobilitat i conjuntura
- Indicadors de mobilitat i conjuntura 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present informe és incorporar,
Más detallesL exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales
L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any
Más detalles1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014
19 de febrer de 2015 Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any 2014 El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014 La població estrangera disminueix
Más detallesAvaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014
Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detalles» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.
ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat
Más detallesCONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL
CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi
Más detallesATENCIÓ HOSPITALÀRIA
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ HOSPITALÀRIA RESULTATS ENQUESTES EN LÍNIA HOSPITAL DOS DE MAIG Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat de
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2015
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya Informe anual 2015 Autors: Centre d'estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEICSAT) Alguns drets reservats: 2016,
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesFotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.
Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil
Más detalles5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesBalanç del segon episodi de calor del mes de juliol
Balanç del segon episodi de calor del mes de juliol Entre els dies 9 i 21 de juliol la temperatura s ha mantingut elevada tot i que de manera més moderada que els primers dies de juliol. Només al Prepirineu
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
Más detallesComença la venda de bitllets de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits
Barcelona, 6 de juliol del 2016 Comença la venda de s de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits Els punts de venda podran imprimir s de tots els números a través
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 8 de gener de 2013 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detalles1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.
NOTA EXPLICATIVA DE LA PONDERACIÓ DELS INGRESSOS FAMILIARS DE LES LLARS DE CATALUNYA PER A CONSIDERAR-LES BENEFICIÀRIES DELS PROGRAMES D HABITATGE DE LA GENERALITAT 1) Evolució històrica dels indicadors
Más detallesGeografia Criteris específics de correcció Model 1
Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova
Más detallesPreparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial
NORMATIVA REFERENT A LES PROVES D'ACCÉS ALS ESTUDIS UNIVERSITARIS DELS MÉS GRANS DE 25 ANYS. CURS 2015-2016 INFORMACIÓ GENERAL PROVES ACCÉS UNIVERSITAT CURS 2015-2016 Amb el nou Reial Decret 1892/2008,
Más detallesINTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesConvocatòria FN Bàdminton Equips dels JEEC Data de publicació: 10 d abril de 2017 Curs Pàgina 1 de 5
Curs 2016-2017 Pàgina 1 de 5 JOCS ESPORTIUS ESCOLARS DE CATALUNYA 2016-2017 CONVOCATÒRIA DE FINAL NACIONAL BÀDMINTON EQUIPS 1.- Seu, data i termini d inscripció DATA LÍMIT INSCRIPCIÓ 21 de maig de 2017
Más detallesEvolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives Gener 2016
Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives 2016 Gener 2016 1 0. Introducció PIMEC fa anualment una radiografia de la situació empresarial a través del seu Anuari de la pime catalana, una
Más detallesPerllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015
Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar Lloret de Mar, 6 de març de 2015 Índex 1. Situació actual 2. Descripció de l actuació 3. Principals dades Perllongament de la C-32: Blanes - Lloret
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesEl sector audiovisual a Catalunya ( )
El sector audiovisual a Catalunya (26-21) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 11 / novembre del 212 www.idescat.cat El
Más detallesReglament regulador. prestacions. Juny, 2014
Reglament regulador del càlcul c de prestacions Juny, 2014 Objecte Prestacions (exemple) Es regula la base de càlcul de les prestacions econòmiques de la branca general Prestacions d incapacitat temporal
Más detallesManlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera
Manlle eu comparat amb 13 municipis d entree 20.000 i 35.000 habitants CERCLE DE COMPARACIÓÓ INTERMUNICIPAL Policia local Població Castellar del Vallès Esparreguera Manlleu Masnou, El Molins de Rei Olesa
Más detallesÉs d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detallesSABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos
SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos Contingut: informació financera i comptable d aproximadament 1,3 milions empreses espanyoles. Conté un històric de comptes anuals de gairebé 20 anys, segons
Más detalles