DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 3 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE

Transcripción

1 DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 3 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE 1. Consideracions prèvies Per recuperar la matèria de Tecnologies s han de realitzar les activitats d estiu proposades i presentar-se a l examen de setembre. L alumnat haurà de confeccionar un dossier amb les activitats d estiu. Per a la realització del dossier s han de tenir present les següents indicacions: El dossier es farà amb fulls blancs A4, a mà (no amb ordinador). S ha de copiar l enunciat de cada activitat i contestar-la. El primer full serà la tapa i s ha de veure clarament el nom de l alumne, el curs i el grup. L enquadernació es farà amb grapes (no clips ni bosses portafolis). Les activitats d estiu s hauran de lliurar el mateix dia de l examen de setembre (si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts). 2. La qualificació final extraordinària de setembre Serà el resultat obtingut de la valoració dels següents apartats: 1.- L evolució de l alumne durant el curs. Es considerarà la nota de l actitud que tenia en l avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un valor del 10% de la qualificació final extraordinària. 2.- Les activitats de recuperació proposades per realitzar al llarg de l estiu. Es puntuarà el dossier d activitats (tant la correcció a l hora de contestar les activitats com la bona presentació del dossier). Tindrà un valor del 20% de la qualificació final extraordinària. 3.- Prova extraordinària. Es considerarà el resultat de l examen de setembre. Tindrà un valor del 70% de la qualificació final extraordinària. Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 1

2 3. Examen de setembre El mes de setembre es farà una prova teòrica. Per preparar aquesta prova s han d estudiar les següents unitats del llibre de text utilitzat durant el curs. UNITAT 1. Creació de pàgines web UNITAT 3. Forces i estructures UNITAT 4. Disseny i construcció d habitatges UNITAT 5. Sistemes de comunicació UNITAT 6. Mecanismes de transmissió de moviment 4. Activitats d estiu proposades Aquestes activitats estan dividides per unitats temàtiques (que corresponen a les mateixes unitats del llibre de text que s ha fet servir al llarg del curs). Per realitzar les activitats s ha de consultar el llibre de text. Recordeu que les activitats d estiu s hauran de presentar necessàriament el mateix dia de l examen de setembre (en cas contrari es valorarà el dossier amb 0 punts). UNITAT 1. Creació de pàgines web 1. Entra al portal educatiu del Departament d Ensenyament i llegeix les condicions d ús. Fes una relació dels aspectes més importants relacionats amb la informació i el respecte a la privacitat. 2. Quins llenguatges informàtics coneixes que siguin específics per construir pàgines web? 3. Te n recordes quin significat té l acrònim WWW? 4. Quin recurs s ha d utilitzar a l hora de crear una pàgina web per mantenir determinats continguts, textos o imatges, en una determinada posició de la pàgina. 5. Quin significat té l acrònim HTML? 6. Digues quins són els formats dels fitxers gràfics que són més habituals en una pàgina web. Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 2

3 7. Si estem visitant una pàgina web i volem obtenir el fitxer gràfic d una imatge que apareix en aquesta, quin procediment hem de seguir? 8. Volem incorporar a la nostra pàgina web una imatge per il lustrar un tema, en la part central. La imatge ha estat obtinguda amb una càmera digital de 1,2 Mpíxels i ens ha proporcionat una imatge de 1280 x 960 píxels. Podríem emprar-la directament? Argumenta la teva resposta. 9. Al generar una pàgina web, les imatges queden integrades en el mateix fitxer com si es tractés d un fitxer d un processador de textos? Explica la teva resposta. 10. Es pot generar un fitxer HTML, des d un programa de caràcter general com un full de càlcul o un programa de generació de presentacions? UNITAT 3. Forces i estructures 1. L acció capaç de produir o modificar l estat de repòs o de moviment d un cos o de produir-hi deformacions s anomena. La seva unitat en el Sistema Internacional és. 2. Per indicar com actua una força sobre un cos ho fem mitjançant La longitud del segment ens mostra. 3. Els aparells que s utilitzen per mesurar forces s anomenen. 4. Les propietats mecàniques més importants dels materials són: a) b) c) d) e) 5. Indica quins dels factors següents determinen la resistència d un objecte: la forma, el color, el tipus de material, la textura, les dimensions o el procés de fabricació. 6. Anomena cinc materials que consideris resistents. Justifica la resposta basant-te en aplicacions d aquests materials en què creguis que han de ser resistents. 7. La propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se s anomena: a) Resistència b) Tenacitat c) Elasticitat d) Plasticitat Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 3

4 8. La propietat que tenen alguns materials de deformar-se permanentment, sense arribar-se a trencar, s anomena: a) Resistència b) Fragilitat c) Elasticitat d) Plasticitat 9. Anomena tres objectes elàstics i tres de fràgils. 10. Diferencia la ductilitat i la mal leabilitat. 11. Dels següents materials, quin és dur i fràgil alhora? a) Fusta natural b) Alumini c) Plàstic d) Vidre 12. Quan treballa, el cable d una grua està sotmès, principalment, a un esforç de: a) Flexió b) Compressió c) Tracció d) Torsió 13. A quin tipus d esforç està sotmès el volant d un cotxe? I una canya de pescar? 14. A quin esforç, principalment, està sotmesa la cadena d una bicicleta? 15. Les potes d una cadira, quin esforç suporten? 16. Què és el vinclament? 17. Dibuixa un cos deformat per un esforç de flexió i un altre per vinclament. Representa-hi les forces que hi actuen. 18. Posa cinc exemples d objectes sotmesos als cinc tipus d esforç estudiats. Dibuixa ls i assenyala les forces que hi actuen. 19. De què depèn la resistència d un cos a un determinat esforç? 20. Quines característiques ha de tenir un cos sotmès a un esforç de compressió? 21. Quin tipus d esforç suporta la tija d un tornavís quan cargolem? 22. Defineix què és una estructura. 23. Quines són les tres funcions bàsiques de les estructures? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 4

5 24. Dels objectes següents, indica quin té clarament una estructura rígida: Bolígraf, llibre, taula, pissarra, samarreta, estoig de CD, porteria de futbol, telèfon mòbil, barana, mocador, xarxa de voleibol, paella. 25. Quins són els dos principals tipus d estructures? Anomena un exemple de cada classe. 26. Esmenta tres estructures formades per la unió de peces més petites que formen triangles. 27. Quins són els principals inconvenients de les estructures metàl liques? 28. Què són els perfils laminats? Per a què serveixen? UNITAT 4. Disseny i construcció d habitatges 1. Quins són els tres documents que formen part d un projecte arquitectònic? 2. Quins són els objectius que persegueixen les normes d habitabilitat? Quines són les normes més importants que cal tenir en compte a l hora de dissenyar un habitatge? 3. Esmenta tres condicions d habitabilitat que indiquen dimensions mínimes. 4. Quina funció tenen els plànols en el projecte arquitectònic?. Quins són els plànols més importants d un projecte arquitectònic? 5. Quina diferència hi ha entre les funcions que fan el director d obra, els tècnics especialistes i els encarregats? 6. Quins són els plànols més importants d un projecte arquitectònic? Què es representa en cadascun d ells? Indica a quines escales se solen dibuixar. 7. Quina diferència hi ha entre la superfície útil d un habitatge i la superfície construïda? 8. Si una estança ha de tenir 4,5 m de llargària per 3,3 m d amplària i la volem representar a escala 1/50, amb quines dimensions en mm l haurem de dibuixar? 9. En un plànol d un habitatge fet a escala 1/20 amidem amb el regle la longitud d una estança i el valor de la mesura és de 137,5 mm. Quin és el valor de la longitud que haurà de tenir a la realitat? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 5

6 10. Completa la taula: 11. Quins són els elements constructius més importants? 12. Per què s utilitzen els símbols? 13. Quina diferència hi ha entre un aglomerant i un conglomerat? 14. Què és el temps de presa? 15. Fes un dibuix a mà alçada d un forjat i indica-hi els diferents elements de què consta. 16. Una paret pot formar part de l estructura d una edificació? En quins casos? 17. Fes un dibuix a mà alçada de la coberta d un terrat i indica-hi les diferents parts i els materials de què consten. 18. Quina és la funció d un encofrat? 19. Quins elements són necessaris per construir un forjat? 20. La cuina i el petit rebost que pots veure representats a continuació han estat dibuixats a escala 1/50. Quines són les seves dimensions? I la seva superfície útil? Dibuixa-hi la instal lació elèctrica mitjançant els símbols normalitzats. Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 6

7 UNITAT 5. Sistemes de comunicació 1. Quins són els cinc elements que intervenen en un procés comunicatiu? Fesne un esquema. 2. En una conversa telefònica entre dues persones entren en joc els cinc elements que intervenen en un procés comunicatiu. Identifica ls en aquest cas concret. 3. Quines interferències es poden produir en la lectura d un document escrit? Recorda que una interferència és un fenomen no desitjat que dificulta la recepció o interpretació del missatge. 4. De quines parts consta un telèfon fix? Quina és la funció de cadascuna d elles? 5. Si de sobte els serveis telefònics d una població quedessin interromputs, què passaria? A partir d aquesta possibilitat, descriu com ha influït la telefonia en el desenvolupament de la societat. 6. Què volen dir les sigles SMS? 7. Quin canal de transmissió d informació fan servir la telefonia mòbil, la ràdio i la televisió? 8. Relaciona els conceptes freqüència, període i longitud d ona. 9. Calcula el període i la longitud d una ona amb una freqüència de 100 MHz. 10. Una ona té un període de 0,5 s: quina és la seva freqüència? I la seva longitud en metres? 11. Què és la modulació? En les emissores comercials, quins tipus hi ha? Quines característiques tenen? 12. Quina funció fan les antenes en un sistema de radiocomunicacions? 13. Per què es fan servir antenes parabòliques per rebre la informació d un satèl lit? 14. Quan es diu que estem connectats a serveis d Internet i de televisió per cable, a quin tipus de cable ens referim? 15. Quina longitud tindrà la diagonal d una pantalla de 17 polzades? 16. Quins són els tres colors bàsics a partir dels qual es forma la imatge en color en una pantalla? 17. Quines avantatges aporta la TDT respecte la televisió analògica? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 7

8 18. En quines unitats es mesura la capacitat de transmissió de dades d un sistema de comunicació com ara Internet? 19.Quina diferència hi ha entre la xarxa de banda estreta d Internet i la de banda ampla? 13. Calcula quants bytes d informació es poden baixar durant un minut en una connexió ADSL que manté una velocitat constant d 1 Mbps. 20. Què és el protocol TCP/IP? Per a què serveix? 21. Què és un encaminador o router? UNITAT 6. Mecanismes de transmissió de moviment 1. En els dibuixos de la figura, la roda motriu és la de l esquerra. Escriu en el requadre de sota en quin cas es produeix multiplicació, reducció o es manté el moviment a la roda conduïda. 2. En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre D1 = 100 mm i la politja conduïda D2 = 450 mm. Per cada volta de la motriu, quantes en dóna la conduïda? 3. Un con de politges és format per tres politges de 150, 250 i 350 mm de Ø que enllacen amb un con idèntic però invertit. Determineu les tres relacions de transmissió possibles. 4. Indica els principals avantatges i inconvenients de la transmissió per politges. 5. Indica en quin dels dos casos és possible que els engranatges puguin girar. Justifica la teva resposta. Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 8

9 6. En una transmissió per engranatges, el motriu té z1=22 dents i el conduït z2=77. Si la roda conduïda ha donat 7 voltes, quantes n ha haver donat la motriu? 7. Un engranatge té 72 dents i engrana amb un altre que en té 24. Si el primer dóna 1/3 de volta, quantes en dóna el segon? 8. En el mecanisme de la figura, quina serà la relació de transmissió i 1-2 entre els engranatges 1 i 2? 9.Cap on es desplaçarà la cremallera, a la dreta o a l esquerra? 10. En una bicicleta el plat té 54 dents, mentre que el pinyó en té 18. Si es pedala a raó de 3 pedalades per segon, la roda del darrera gira a: 11. En una transmissió per engranatges la relació de transmissió i 1-2 = 0,3. Si la roda motriu gira a n1 = min -1, quina serà la velocitat de rotació n1 de la roda conduïda? 12. Un motor té una potència Pmot=5 kw i gira a nmot=1450 min 1. Quin és el moment màxim que pot transmetre? 13. En una transmissió entre dos engranatges el motriu és accionat per un motor amb una potència P1 = 500 W, té z1 = 75 dents i gira amb una velocitat angular de ω1 = 100 rad/s. Si l engranatge conduït té z2 = 15 dents, el moment a l engranatge conduït val: 14. En una transmissió per engranatges el conduït gira a n = 30 min 1 i porta associat un moment M = 30 N m. Quina és la potència que rep l engranatge conduït? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 9

10 15. En les tres transmissions de la figura de sota, l engranatge de l esquerra és el motriu. Indica, justificant la resposta, quina transmissió podrà subministrar a un moment més elevat a l engranatge conduït. 16. En quin dels tres casos pujarà més lentament el pes, Q? I en quin cas costarà més esforç de fer-lo pujar? 17. Indica quin mecanisme és el que hi ha representat a la figura. Escriu el nom de les diferents peces assenyalades amb una fletxa. Quina és la principal aplicació d aquest mecanisme? 18. Quin és el mecanisme representat a la figura? Quines són les seves aplicacions? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 10

11 UNITAT 7. Màquines tèrmiques 1. Indica breument la funció que realitza cadascun dels elements següents en una màquina de vapor: a) Caldera b) Mecanisme biela-manovella c) Regulador d) Distribuïdor 2. Per què diem que una màquina de vapor és alternativa i una turbina de vapor rotativa? 3. Per què a les turbines de vapor, se les anomena turbines de gas de cicle tancat? 4. Quines són les aplicacions més importants de les turbines de vapor? 5. En un motor d explosió de 4T, l entrada de combustible i la sortida dels gasos cremats en el cilindre es produeix a través de. Normalment en tenen, però de vegades en poden tenir fins a. 6. Indica, de forma ordenada, quines són les quatre fases d un motor de 4T i, per a cadascuna d elles, el sentit (puja/baixa) en el qual es desplaça el pistó. Quantes voltes dóna el cigonyal per cada cicle de treball? 7. En què consisteix la injecció electrònica? 8. Com s anomenen els conductes a través dels quals es duu a terme l admissió i l escapament en els motors de dos temps? Per què se ls anomena de dos temps? 9. Per què en els motors de 2T la gasolina es barreja amb una petita quantitat d oli? 10. Quins són els avantatges i inconvenients d un motor de 2T envers un de 4T? 11. Quines diferències més importants hi ha entre un motor d encesa per guspira i un d encesa per compressió? 12. Quins elements són els encarregats d introduir el combustible dins els cilindres en els motors dièsel? 13. Com es produeix l explosió en un motor dièsel? Què té a veure la relació de compressió en aquest fenomen? 14. Quines són les diferències més rellevants entre els motors de gasolina i els dièsel? Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 11

12 15. Què li passaria al motor d un automòbil si es quedés sense líquid el sistema de refrigeració? I si es quedés sense oli el sistema de lubrificació? 16. En un motor de quatre cilindres, cada cilindre té 80 mm de diàmetre i 84 mm de cursa. Determina les cilindrades total i unitària. 17. Si volem utilitzar combustibles biològics en els automòbils, quin d ells utilitzarem en un que incorpori un motor Diesel? I si el motor és de cicle Otto amb bugies? 18. Quines substàncies s emeten a l atmosfera durant el funcionament de les màquines tèrmiques? Quines conseqüències mediambientals tenen cadascuna d elles?. 19. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Cas que siguin falses justifica la teva resposta. a) Tant els vehicles elèctrics, com els d hidrogen i els híbrids porten motors elèctrics. b) Els vehicles amb pila de combustible cremen l hidrogen dels dipòsits per obtenir energia tèrmica. c) Els vehicles híbrids, els elèctrics i els de pila de combustible no produeixen CO2 quan funcionen. d) El pes de les bateries és un important inconvenient, tant en els vehicles elèctrics com en els híbrids. e) La utilització de vehicles amb pila de combustible és sempre sostenible des d un punt de vista mediambiental. f) L únic producte que surt pel tub d escapament d un vehicle amb pila de combustible és vapor d aigua. Tecnologies 3 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 12