PODA DE PRODUCCIÓ EN PRESSEGUER

Transcripción

1 PODA DE PRODUCCIÓ EN PRESSEGUER Ramon Montserrat IRTA Estació Experimental de Lleida La finalitat de la poda de producció és mantenir en equilibri l activitat vegetativa i productiva de l arbre per aconseguir una producció elevada, de qualitat i constant al llarg dels anys. Encara que l activitat principal de la poda de producció es realitza durant la parada hivernal amb la poda de fructificació, la poda en verd a l estiu i la prepoda a la tardor són un complement molt important per tal de mantenir els arbres en equilibri i poder aconseguir els objectius abans esmentats. PODA DE FRUCTIFICACIÓ La poda de fructificació es realitza durant l hivern i té com a objectiu deixar el nombre adequat de rames productives segons el potencial de producció de la plantació. La intensitat de la poda dependrà de la fertilitat de cada varietat, l hàbit productiu, les condicions ambientals de la finca i el destí del producte. Segons el seu hàbit productiu, cada varietat produeix la fruita de millor qualitat en un tipus de rama determinat (Taula 1 i Figura 1). Pel que fa a aquest aspecte, podem classificar les varietats en tres grups: varietats que produeixen sobre mixtes, varietats que produeixen sobre xifones i ramets de maig i varietats que produeixen bé en tot tipus de rama. Taula 1.- Tipus de rames productives. Tipus de rama productiva Mixta Xifona Ramet de maig Descripció Rama de 20 a 80 cm de longitud amb gemmes laterals de flor i de fusta Rama curta, menor de 20 cm, amb les gemmes laterals de flor i la terminal de fusta. Rama molt curta que presenta una gemma vegetativa central envoltada de botons de flor Rama mixta lateral Xifona Rama de dos anys Ramet de maig Rama mixta terminal Figura 1.- Tipus de rames productives.

2 Varietats que produeixen sobre mixtes (poda sobre mixtes) Aquestes varietats solen florir molt sobre mixtes o donen fruits de mala qualitat sobre la resta de rames. Les rames mixtes poden sortir directament de les branques principals o sobre rames de dos anys, en posició lateral o terminal (Figura 2). En varietats amb molta floridesa és preferible seleccionar aquelles que surten directament del tronc o les primeres que es troben a la rama de dos anys, com és el cas de Catherine, Romea i els diferents clons d UFO. Mixta situada directament sobre una rama principal Mixta sobre rama de dos anys en posició lateral Mixta sobre rama de dos anys en posició terminal Figura 2.- Representació esquemàtica de rames mixtes situades en diferents posicions. En les varietats amb poca flor (sèrie Rich ) o mal quallat ( Red Diamond ) és preferible treballar sobre mixtes laterals i terminals situades sobre rama de dos anys, millorant així el potencial de producció. Les xifones i ramets de maig se suprimeixen sistemàticament per evitar pèrdua de calibre i qualitat del fruit. La renovació de les mixtes és molt important i cal assegurar-la deixant una petita part basal de la rama vella ( taco ) amb gemes vegetatives per tal d afavorir noves brotacions. Consideracions a tenir en compte amb la poda de varietats que produeixen sobre mixtes tipus Rich

3 1a. No formar una rama mare directament. 1b. No obrir massa les rames mares. 2. No debilitar les submares. 3. Afavorir l instal lació de coursonnes. 4. Recuperar rames vigoroses per formar cursones. 5. Poda a taco per afavorir la renovació. 6. Poda sobre bones rames mixtes 7. La poda en verd es fonamental. 8. Eliminar la fusta de dos anys massa dèbil. CEFRA Figura 3.- Esquema de poda de varietats tipus Rich. 1a. No formar una rama mare directament, ja que tenim el risc de que la vegetació es desplaci cap a l extrem, deixant despullada la part baixa de la rama. 1b. Cal no obrir excessivament les rames mare ja que la fusta es poc resistent i es poden doblegar pel pes de la fruita. 2. Les submares, encara més que les mares es dobleguen amb facilitat i es perden molt ràpidament, per tant, es te que procurar no debilitar-les amb la poda. 3. Les coursonnes son petites estructures que suporten les rames mixtes i es tenen que potenciar al màxim. 4. Es pot recuperar una rama mixta vigorosa per formar una coursonne arquejant-la mitjançant una lligada. 5. Poda a taco: consisteix en deixar una petita part basal de la rama amb gemes vegetatives per assegurar la seva renovació. 6. Poda sobre bones rames mixtes situades en rames de dos anys, ja que son les que produeixen millor qualitat. 7. La poda en verd es fonamental per que no s assequin les parts baixes de l arbre. Els pollissos es tallen de forma que puguin tornar a brotar i així recuperar punts de vegetació, especialment a les parts baixes. 8. Cal eliminar sistemàticament la fusta de dos anys dèbil i amb poc creixement terminal, ja que el fruit que produeix es petit i de mala qualitat.

4 Intensitat de la poda En aquests tipus de varietats és necessari fer una previsió de càrrega per deixar el nombre de mixtes adequat. Aquesta previsió s ha de calcular en funció del potencial productiu de la plantació tenint molt en compte l experiència d anys anteriors i la resposta vegetativa dels arbres. Exemple: Per una plantació a 5x3m (666 arbres/ha Potencial productiu de la parcel.la k/ha Marge de seguretat = 20% Producció calculada % = k/ha Producció calculada per arbre /666 = 54 k Pes mig del fruit 160 g Fruits per arbre 54/0,160 = 338 Fruits per metre lineal de rama mixta = 5 Fruits per rama mixta (60 cm) = 3 Nº de mixtes por arbre 338/3 = 113 Un cop podats els primers arbres, cal comptar el nombre de mixtes deixades per tal de veure si correspon a les previsions fetes anteriorment. Varietats que produeixen sobre xifones i ramets de maig (poda sobre rama de dos anys) Són varietats que sobre mixtes floreixen poc o tenen un mal quallat i en canvi produeixen bé sobre xifones i ramets de maig ( Big Top, Big Sun, Nectariane COV ). En aquestes varietats cal mantenir les millors rames de dos anys senceres, conservant xifones i ramets de maig. Les més dèbils i mal situades se suprimeixen, deixant el suficient espai entre elles per facilitar l entrada de llum (Figura 4). La funció principal de les mixtes no és tant la de produir, sinó la d assegurar la renovació de les rames de dos anys de cara a la pròxima campanya. La poda d aquestes varietats és més lleugera per tal d aprofitar al màxim el seu potencial de producció.

5 1. Creixement de les mares molt erecte. 1a. Obertura amb poda d estiu. 1b. Obertura amb rama prevista l any abans. 2. Les submares s instal len difícilment, surten amb un angle molt tancat. 2a. Es fa necessari arquejar-les artificialment. 2b. La vegetació s esmuny a l extrem. 3. Les coursonnes son difícils d instal lar, poden provocar reaccions vigoroses. 4. Rames mixtes poc productives. Poda sobre rames de dos anys. 5. Evitar les rames verticals, agafen massa força. 6. Poda d estiu dels pollissos. 7. Les rames mal il luminades tenen poques flors. CEFRA Figura 4.- Esquema de poda de varietats tipus Big Top. 1. Les rames mare, solen tenir un creixement molt erecte i les secundaries surten amb angles molt tancats, per aconseguir la seva obertura es fonamental la poda de formació en verd tipus vas català (1a). Posteriorment, l obertura es fa sobre fusta de dos anys per mitjà d una rama seleccionada l any anterior per aquest motiu(1b). 2. Les submares son difícils d instal lar ja que formen un angle molt tancat amb les mares (2a), pot ser interesant arquejar-les artificialment si es necessari. La vegetació es desplaça fàcilment als extrems (2b). 3. Les coursonnes són difícils d instal lar i poden provocar reaccions vigoroses (3a). 4. Les rames mixtes són poc productives, per lo tant es tenen que deixar rames de dos anys amb les seves xifones i ramets de maig. 5. Evitar les rames mixtes verticals ja que agafen massa vigor i es transformen en rames de dos anys inservibles per produir. 6. Al principi de l estiu, la poda en verd dels futurs pollissos es te que fer a uns 10 cm, d aquesta manera apareixeran anticipats capaços de produir l any vinent. 7. A les zones ombrejades, les brotacions son dèbils i amb poques flors, es millor suprimir-les ja que donen fruita de mala qualitat.

6 Varietats que produeixen bé en tot tipus de rama (poda intermèdia) Aquestes varietats accepten tot tipus de rama ( Elegant Lady, Plus Plus, Tardibelle ). La intensitat de la poda es farà en funció del grau de floribunditat de cada varietat, procurant deixar les mixtes adequades per mantenir una bona renovació de l arbre. PODA EN VERD La poda en verd és la que es duu a terme durant el període vegetatiu i té com a objectiu corregir els creixements desmesurats en certes parts de l arbre per tal de reequilibrar-lo. Es tracta d eliminar una part de la vegetació que no és necessària per a la producció i que a més la perjudicaria. Les operacions de poda en verd poden seguir l ordre següent: 1) eliminació de pollissos ( chupons ) i 2) eliminació de creixements terminals de les rames productives verticals o massa vigoroses. Eliminació de pollissos Aquesta operació cal fer-la aviat, sovint coincidint amb l aclarida de fruits. Moltes vegades els pollissos se suprimeixen totalment, especialment els situats a les parts altes, però en algunes varietats és millor tallar-los a 10 cm o desviar-los a un anticipat per tal de poder-los aprofitar l any vinent, ja sigui per produir o per recuperar nous punts de vegetació. Eliminació de creixements terminals de les rames productives verticals o massa vigoroses Aquesta poda es pot fer fins un mes abans de la collita, d aquesta manera facilitem l entrada de llum i aconseguim millorar el color i la qualitat del fruit. És necessari deixar un marge de seguretat de 20 cm entre el tall i l últim fruit de la rama per tal de que quedi protegit per les fulles del voltant (Figura 5). En varietats primerenques es pot realitzar després de la recol lecció, amb una poda més severa però amb mesura per tal de no provocar l aparició d anticipats. A la vegada que es fa aquest tipus de poda, cal eliminar també els pollissos que hagin quedat oblidats en la poda anterior. La poda mecànica d estiu de les parts altes dels arbres no substitueix totalment la poda manual però sí la facilita.

7 Pollís part baixa 2 Mixta vertical 3 Pollís part alta 4 Mixta vigorosa 5 Pollís sobre mixta Figura 5.- Esquema de poda en verd abans de collir. PREPODA Aquesta operació és una poda simple i de rames grans que té com a objectiu principal facilitar l entrada de llum a les parts interiors de l arbre durant la tardor, per tal de millorar la qualitat de la fusta que ha de produir l any vinent. La prepoda es realitza a finals d estiu, normalment durant el mes de setembre en les varietats ja recol lectades, i s eliminen solament les rames grosses que es preveu treure amb la poda d hivern. Llista de possibles intervencions en la prepoda: 1. Suprimir els pollissos oblidats en la poda en verd o que han sortit més tard. 2. Eliminar les rames de dos anys verticals i massa vigoroses. 3. Tallar les rames massa baixes i que poden dificultar les feines de conreu. 4. Desviar o retallar les submares. 5. Suprimir les rames superiors vigoritzades excessivament. 6. Desviar les rames mare a l altura desitjada de l arbre.

8 1-2 Pollissos interiors 3 Rames debilitades 4 Desviaments submares 5 Rames superiors vigoritzades 6 Rebaixament de rames mare Giauque, 2003 Figura 6.- Esquema de les possibles intervencions en prepoda.