PLA LOCAL DE JOVENTUT TOSSA DE MAR

Transcripción

1 PLA LOCAL DE JOVENTUT TOSSA DE MAR MARÇ

2 ÍNDEX * LOCALITZACIÓ pàg. 5 1.VISUALITZACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT pàg. 6 2.APROXIMACIÓ I DIAGNOSI DE LA REALITAT JUVENIL A TOSSA DE MAR INTRODUCCIÓ pàg. 10 ÀNALISIS QUANTITATIU: pàg POBLACIÓ pàg Evolució de la població de 1981 a Estructura de la població Població jove de 15 a 29 anys Migracions internes dels joves del municipi Migracions externes dels joves Estat civil dels joves del municipi 2.EDUCACIÓ pàg Nivell d instrucció dels joves 2.2. Escolarització 2.3. Mobilitat educativa 3.TREBALL pàg Situació laboral dels joves Activitat 3.3. Ocupació 3.4. Atur 3.5. Contractació 3.6. Mobilitat laboral 4.HABITATGE pàg Emancipació 4.2. Règim de tinença 5.CONTEXT SOCIOECONÒMIC pàg. 45 2

3 5.1. Índexs macroeconòmics 5.2. Indicadors de conjuntura 6. CONCLUSIONS DE L ANÀLISIS QUANTITATIU pàg. 48 ÀNALISIS QUALITATIU pàg POLÍTIQUES EDUCATIVES I CULTURALS pàg L Educació Reglada 1.2. L associacionisme educatiu en el temps lliure 1.3. La formació en l esport 1.4. L educació mediambiental 1.5. Turisme com element formatiu 1.6. L educació en valors 1.7. La família 1.8. La creativitat i el consum cultural 1.9. La identitat nacional i la llengua Societat de la informació 2.POLÍTIQUES D ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL pàg Agents locals 2.2. Serveis d informació i assessorament 2.3. Programes de garantia social 2.4. Formació professional 3. POLÍTIQUES D ACCÉS A L HABITATGE pàg Existència de servei d informació i assessorament sobre habitatge 3.2. Estadística/cens de tinença d habitatge en propietat o lloguer per joves menors de 30 anys Promoció pública en matèria d habitatge i Oferta de Vivenda de Protecció Oficial (VPO) Altres 4. POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ DE LA SALUT pàg Identificació del mapa d entitats local 4.2. Descripció dels equipaments públics 4.3. Programació conjunta amb entitats i serveis per al desenvolupament d activitats i/o programes. 3

4 5. POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA pàg Programes de foment de la participació 5.2. Foment de les entitats, associacions i col lectius juvenils. 6. POL. D EQUILIBRI TERRIT. I COHESIÓ SOCIAL pàg Accés a les autopistes de la informació 6.2. Cohesió Social 7. CONCLUSIONS DE L ANÀLISIS QUALITATIU pàg. 78 DIAGNOSI pàg. 81 CONCLUSIONS pàg OBJECTIUS GENERALS pàg. 88 PLANIFICACIÓ DE TREBALL pàg. 101 METODOLOGIA pàg. 105 AVALUACIÓ pàg. 107 RECURSOS HUMANS I RECURSOS FUNCIONALS pàg. 108 PRESSUPOST pàg

5 LOCALITZACIÓ Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenat simplement Tossa fins el Es situa a tocar de les comarques del Baix Empordà i el Gironès, limita amb els municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d'aro. La seva superfície és de 38 6 km 2. El terme de Tossa de Mar està format per una vall, aïllada dels municipis veïns per els cims del Massís de Cadiretes - l'ardenya, (Puig de Cadiretes de 519 m, Turó d'en Rosell de 340 m i d'altres) on està plenament integrada (més de 2600 Ha estan dins l'àmbit del PEIN del Massís de Cadiretes). El relleu es molt muntanyós amb pendents superiors al 20% i la proximitat al mar del turons conformen un litoral abrupte, típic de la Costa Brava, amb multitud de penya-segats i petites cales, moltes de les quals són de difícil accés. Tossa de Mar és una de les poblacions més mítiques de la Costa Brava. La bellesa de les seves platges i boscos i del seu patrimoni històric i cultural, fan d'aquest indret un punt de referència obligada per al turisme. La Vila Vella, que es l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques anomenades des Codolar, de ses Hores i d'en Joanàs. Dins la Vila Vella està emplaçat el Museu Municipal a l'anomenada Casa Falguera (s. XIV) o cal Governador, un dels museus d'art contemporani més antics (1935) amb obres de grans artistes, com Marc Chagall, Jean Metzinger, André Masson, Georges Kars, Oscar Zügel, els catalans Rafael Benet, Josep Mompou, Pere Creixams, Enric Casanovas, Emili Bosch-Roger, entre altres; molts dels quals passaren temporades a la vila els anys trenta i alguns fins i tot a la postguerra, formant-hi una mena d'escola de Tossa. A la Vila Nova, desenvolupada el segle XVIII, fora muralla, a partir del barri de la Roqueta, just al costat del portal de la muralla, hi destaca l'església parroquial, un monumental edifici barroc, i l'antic Hospital, també barroc, ara seu de la Casa de Cultura. 5

6 1. VISUALITZACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT Per dissenyar el Pla Integral de Joventut cal visualitzar les polítiques que s estan duent a terme en el nostre territori, per observar a quines necessitats dels joves estem donant resposta. Cal fer-ho a tres nivells paral lels: administració pròpia, altres administracions i teixit associatiu juvenil: 1.1 ADMINISTRACIÓ PRÒPIA( (interdepartamental): Des de l àrea de Joventut s organitzen diversos serveis, actuacions i programes durant tot l any: - Punt d Informació Juvenil (PIJ) - Cursos de monitors i director en el lleure - Cursets (ioga, sevillanes...) - Concerts per a joves - Acampades, ràfting i sortides a la neu - Tallers (musicals, artesania) L àrea de Joventut conjuntament altres àrees de l administració organitza: - Cursets de socorrisme (Sanitat i Esports) - Atenció al nouvingut (Serveis Socials) Un cop al trimestre es realitza una taula de treball interdepartamental amb els tècnics de les diferents àrees: cultura, educació, treball, medi ambient, esports, joventut, participació, ensenyament, festes i tradicions, turisme, etc., - Informar de les actuacions que es porten a terme - Coordinar les accions que impliquen més d un departament - Elaborar la publicació municipal: Butlletí Informatiu. - Elaborar el Pla Local de Joventut en totes les seves fases. En el recull de dades de l anàlisi qualitatiu veurem que la majoria d accions relacionades amb l àrea de joventut interdepartamental en l àmbit municipal són fruït del treball conjunt entre les àrees de cultura, ensenyament, esports, medi ambient i serveis socials en l àmbit municipal. 1.2 ALTRES ADMINISTRACIONS (interinstitucional): 6

7 Amb el Consell Comarcal de la Selva per tal de coordinar accions conjuntes hi ha una comunicació constant via telèfon, mails electrònics, etc. S han portat a terme converses de treball amb un tècnic de la Secretaria de Joventut per tal de rebre assessorament sobre la gestió dels serveis de l àrea de joventut i l elaboració del Pla Local de Joventut. A nivell interinstitucional, també es col labora puntualment amb l àrea de Cultura amb la Diputació de Girona i amb el Consell Comarcal de la Selva. A nivell intermunicipal s institueix una taula de treball amb els regidors i tècnic de joventut amb els municipis més propers del territori (comarca de La Selva i El Maresme) constituïda per: Tordera, Palafolls, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Pineda de Mar. La taula de treball es reuneix cada 2/3 mesos amb l objectiu de compartir recursos i treballar coordinadament. Els primers reptes assolits del Pla Local són les següents propostes: - Bus nocturn que enllaça els municipis més afectats per problemes de mobilitat: Tossa Lloret - Blanes i Palafolls. - Promocionar algun Festival Musical al territori. Es facilita l intercanvi de grups de música en els concerts de cada municipi. - Barraques Tossa: 1era edició 2012, diferents grups musicals de la comarca fan concerts al preu simbòlic d 1 euro, amb sortejos, etc. - Compartir serveis i activitats. 1.3 TEIXIT ASSOCIATIU JUVENIL (participació jove): Al llarg del 2010 s han realitzat qüestionaris entre els usuaris del casal que recullen el mateix tipus de demandes relacionades amb la creació d espais per a la participació juvenil, l oferta formativa per a joves i l oferta d activitats lúdiques més properes a les seves demandes i inquietuds. S està treballant per tornar a realitzar un FÒRUM de JOVENTUT. A partir de les xerrades espontànies amb els joves usuaris del casal abans i durant l elaboració d aquest pla, ens han transmès la urgent necessitat de dinamitzar el casal com a espai d interrelació, de possibilitats, un espai que vagi més enllà de lo merament físic, que sigui orgànic, un punt de trobada en constant moviment on ells es sentin protagonistes. La següent gràfica ens mostra les iniciatives destinades a joventut de les diferents àrees: 7

8 En primer lloc hi figuren les polítiques educatives i culturals que tradicionalment integren les àrees destinades majoritàriament a joventut ( educació, lleure, esports, etc.). En segon lloc i molt distanciades hi ha les polítiques d equilibri territorial i cohesió social, participació democràtica i accés la món del treball. En darrer lloc les polítiques que destinen menys recursos a treballar amb els joves són les de promoció de la salut i les d accés a l habitatge. 8

9 Veiem com la majoria d iniciatives es concentren en les polítiques educatives i culturals, que concentren molts àmbits interrelacionats amb joventut: Nº D'INICIATIVES EN LES POLÍTIQUES EDUCATIVES I CULTURALS EDUCACIÓ 2 ASSOCIACIONISME EDUCATIU/LLEURE 6 FORMACIÓ EN L'ESPORT 19 EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL 4 TURISME 0 EDUCACIÓ EN VALORS 1 LA FAMÍLIA 4 CREATIVITAT I CONSUM CULTURAL 10 LA IDENTITAT NACIONAL I LA LLENGUA 6 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 3 Per sobre de totes les actuacions, destaca la formació en l esport amb un gran nombre d actuacions dirigides als joves, seguida per la creativitat i el consum cultural, àrea que gaudeix d una gran tradició al municipi a nivell de totes les edats. 9

10 2. APROXIMACIÓ I DIAGNOSI DE LA REALITAT JUVENIL A TOSSA DE MAR INTRODUCCIÓ Per portar a terme la diagnosi del municipi en primer lloc s ha realitzat un anàlisi quantitatiu i en segon lloc un anàlisi qualitatiu comptant amb les aportacions dels joves tossencs i amb la participació de tècnics, caps de serveis, representants d entitats, regidors, etc. que interaccionen d una manera o altra amb els joves de Tossa. Ens permet tenir una visió global de tots els àmbits del municipi i de la realitat juvenil per tal de començar a assentar les bases del Pla Local de Joventut de Tossa de Mar. ANÀLISIS QUANTITATIU Per realitzar l anàlisi quantitatiu s ha utilitzat l EDE com a instrument metodològic i les fonts utilitzades són l Idescat (Institut d Estadística de Catalunya), l Anuari Econòmic Comarcal de La Caixa Catalunya, l Observatori de Treball del Departament de Treball, el Padró Municipal, l estadística del Departament d Ensenyament, dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el CEIP i l IES de Tossa. Les dades s han agrupat en les següents categories: població, educació, treball, habitatge i economia. A l estudi hi ha recollides dades dels anys 1981, 1986, 1991, 1996, 2001 i 2010 en tots el àmbits i en l àmbit d educació inclou l avaluació dels alumnes des del curs 2001/2002 al curs 2005/06. Una vegada realitzat el recull de dades s han contrastat amb el Director de l escola, amb la Directora de l IES, amb el regidor de Joventut, Esports i Festes, amb el regidor de Medi ambient i Urbanisme, amb la regidora de Benestar Social i Sanitat, amb la Regidora d Ensenyament, Cultura i Patrimoni i el regidor de Participació. Recull de Dades Bàsiques: Total de la població (2010): habitants Índex de Joventut (2010): 16 06% (960 joves) Índex d immigració juvenil (2010): 32 60% (313 joves) FONT: IDESCAT (INSTITUT D ESTADÍSTICA DE CATALUNYA) 10

11 1. POBLACIÓ 1.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DEL MUNICIPI I LA COMARCA de 1981 a 2010 Tal com mostren les dades de la següent taula, l'evolució total de la població del municipi de Tossa de Mar entre els anys 1981 i 2010 és positiva. L any el municipi registrava habitants, mentre que al en registra L increment total en aquests 29 anys és d un per cent. La població gairebé ha doblat el nombre d habitants. Pel que fa a la comarca (La Selva) l evolució ha sigut també positiva, s ha passat d un registre de habitants el a el LA SELVA TOSSA DE MAR ANY Habitants Increment a (1) Habitants Increment a (1) Font: Padró continu d habitants, cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. (1) Increment anual brut En el següents gràfics podem observar com l evolució de la població sempre és progressiva, però no sempre al mateix ritme. A la comarca de La Selva veiem com mentre l any 1986 hi ha un increment anual brut del 2.09, el 1991 i 1996 no arriba al 2 per cent. El mateix passa en el municipi on l any 1991 l increment no va arribar a l 1 per cent. Haurem d estar alerta què passa els propers anys, la crisis tant forta que estem patint i el nou govern de Rajoy poden fer variar molt aquestes estadístiques. Evolució al municipi: 11

12 Evolució a la comarca: habitants increment a (1) Habitants Increment a(1) Font: Padró continu d habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. 1.2 ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ La piràmide de població del municipi al 2010 ens mostra que la franja d edat més nombrosa és de 35 a 39 anys d edat, hi ha una lleugera diferència entre homes i dones (315 homes i 259 dones), fent un total de 574 habitants, però coincideixen en l estructura. Això, és degut al baby boom que hi va haver a Espanya en els anys 70. L edat amb menys nombre d habitants comença als 80 anys, de 80 a 85 anys tenim 76 dones i 46 homes, fent un total de 122 habitants. Podem remarcar també que fins als 60 anys sempre hi ha major nombre d homes, mentre que a partir d aquí és a l inrevés. La Piràmide de població ens indica que al municipi hi predomina un percentatge molt elevat de població jove i de mitjana edat (de 20 a 54 anys). Es percep una tendència a l'envelliment de la població (índex d'envelliment de 122). L índex de dependència juvenil és de 20 i observem que l'índex de dependència global s'eleva a 44. Piràmide de Població de Tossa de Mar

13 Al els índexs de població són els següents: Habitants 2010 Índex de dep. juvenil Índex d envelliment Índex de dependència TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA Font: Dades del Padró. IDESCAT. Índex de dependència juvenil: població < 15 anys/població de 15 a 64 anys Índex d envelliment: població >64 anys/població <15 anys Índex de dependència global: població <15+població>64/ població de 15 a 64 anys. 1.3 POBLACIÓ JOVE DE 15 A 29 ANYS Analitzem ara més profundament la franja d edat que ocupa el Pla Local de Joventut: de 15 a 29 anys. L evolució dels joves de 15 a 29 i de la seva proporció respecte el total de la població. Municipi, comarca i Catalunya joves %joves joves %joves joves %joves TOSSA de Mar LA SELVA CATALUNYA Font: Padró continu d habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. La proporció de joves respecte el total de la població ha disminuït considerablement des del Si el 1996 hi havia 926 joves i es corresponia a un % del total de la població, al 2010 n hi ha 960 i corresponen a un 16 06% del total de la població, és a dir, la proporció de joves ha baixat un 8 17 % en aquests 14 anys. 13

14 Pel que fa a la comarca, La Selva, passa el mateix, encara que al 1996 hi havia joves i al n hi ha , el percentatge disminueix un 5 26 %. A Catalunya la proporció de joves disminueix un 6 55 %. Evolució de la població jove del municipi: Gràfic 1.6. Evolució de la població jove del municipi Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. Queda reflectit en el gràfic com mentre de l any 1981 fins el 1991 la proporció de joves i els joves és ascendent, a partir de l any 1991 el nombre de joves segueix pujant, però la proporció baixa. Els motius d aquesta evolució negativa s'expliquen fonamentalment : Per l'obligació de sortir fora del municipi dels estudiants que acaben l'eso i/o volen estudiar altres opcions que no siguin el Batxillerat, així mateix els estudiants de Batxillerat, una vegada han acabat es veuen obligats a marxar principalment a Barcelona o Girona per continuar la seva formació (Universitat o altres) i moltes vegades ja no retornen al municipi per les poques possibilitats de prosperar professionalment si tenen estudis mitjans i/o superiors. Manca de llocs de treball qualificats. Encariment de l'habitatge. Les males comunicacions del municipi. Tossa és un poble aïllat sense connexió amb la resta de la comarca, no hi ha tren, els autobusos només comuniquen amb Lloret, Girona i Barcelona (poques combinacions) Comunicació per carretera amb Lloret, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols (mínim 20 minuts amb cotxe). 14

15 Poble turístic que atrau un gran nombre de població per estiuejar i treballar durant la temporada turística exclusivament. Per grups quinquennals d edat: 15-19, i anys, la proporció és molt similar al municipi, la comarca i Catalunya joves %joves joves %joves joves %joves TOSSA DE MAR , , ,08 100,00 La SELVA , , ,88 100,00 Catalunya , , ,56 100,00 Font: Dades del Padró continu de població. IDESCAT. A Tossa, el grup més nombrós és el de joves de 25 a 29 anys (404 joves) i el menys nombrós el de 20 a 24 (270 j). Tant a la comarca com a Catalunya el menys nombrós és la franja de 15 a 19 anys. Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 anys per grups d edat quinquennals al municipi: Si analitzem l evolució d aquesta proporció ens trobem que mentre el 1996 la diferència entre el grup i el grup era pràcticament inapreciable (0 87%) es va fent cada vegada més gran. Al 2001 hi ha un 11 23% més de joves de que de i al 2010 ja trobem un 13 95% més de joves de anys que de La franja de és manté sempre com la menys nombrosa. Font: dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. (percentatges) 15

16 Població de 10 a 34 anys per grups d edat i sexe. Municipi Si observem la franja d edat de joves de 10 a 34 anys tenint en compte el sexe ens trobem el següent: TOSSA DE MAR homes dones total % , , , , ,02 total ,00 Font: dades del Padró continu de població. IDESCAT. Hi ha un total de joves. El grup més nombrós de joves és de 30 a 34 anys, un 29 02%, és a dir, 502 joves. En totes les franges d edat hi ha més homes que dones, on la diferència és més petita és en la franja de anys, només 2 noies menys que nois. Evolució de la població de 10 a 34 anys per franges d edat quinquennals. Municipi. Si valorem el següent gràfic podem concloure com cada cop hi ha més diferència en la proporció de joves de anys. Al 1996 hi havia 213 joves de anys i 357 de 30-34, essent la franja més nombrosa. Al 2001 hi havia 198 joves de anys i 376 de 30-34, essent més nombrosa la franja amb 402 joves. Al 2010 hi havia 268 joves de anys i 502 de 30-34, tornant a ser la franja més nombrosa la de anys amb una diferència de més de 100 joves. Hem de creure per tant, que aquest fet es deu, com a la resta del país, al baby boom dels setanta. 16

17 Font: dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població IDESCAT. Població jove de 15 a 29 anys segons el lloc de naixement. Municipi, comarca i Catalunya Observem ara, el lloc de naixement dels joves que viuen al municipi, comarca i Catalunya. nascuts a Catalunya nascuts resta de l'estat nascuts a l'estranger joves % joves % joves % TOSSA DE MAR , , ,42 100,00 LA SELVA , , ,98 100,00 Catalunya , , ,99 100,00 Font: Padró Continu de Població. IDESCAT. El fet que només un 56 46% de joves que viuen a Tossa siguin nascuts a Catalunya és força destacable, tan sols representa una mica més de la meitat, queda reflectit com Tossa és un municipi amb molta immigració, haurem d observar com hem comentat anteriorment com canvia això amb el nou Govern d Espanya. Nascuts a la resta de l Estat n hi ha 78, un 8 13%, en canvi, els joves nascuts a l estranger tenen un paper molt gran: un 35 42%. Cal destacar que a la comarca la proporció de joves nascuts a Catalunya és una mica més elevada, un 61 61%, però la proporció de joves nascuts a l estranger és molt similar, 33 98%. A Catalunya també és una mica diferent: nascuts a Catalunya hi ha un 67 45% de joves, un 3 56% nascuts a la resta d Estat i un 28 99% nascuts a l estranger. La proporció d immigrants baixa una mica quedant així constància com el nostre municipi és un punt d arribada d immigrants. 17

18 Població del Municipi segons el lloc de naixement. 2010: Font: Padró Continu de Població. IDESCAT. En la franja de joves de 15 a 29, la proporció de nascuts a l Estranger és superior que a la mitjana de la resta de la població, un 10 3% més elevada. 1.4 MIGRACIONS INTERNES DELS JOVES DEL MUNICIPI Tal com s'observa a la taula les migracions internes del municipi donen un saldo positiu fins el L any 2005 el saldo de migracions internes del total de la població és de 14, el 2006 és de 26 i el 2008 és de 4. L any 2009 això canvia i passem a tenir un saldo negatiu: -61 (194 arriben i 255 marxen). Si observem la franja de joves de anys, el resultat és molt diferent, ja resulta negatiu a partir del 2006: el saldo de migracions del 2005 és de 15, però el saldo de migracions del 2006 i 2008 és de -4 i -7 respectivament, el saldo és negatiu, és a dir, se n van més joves que no pas n arriben. TOSSA DE MAR arriben marxen arriben marxen arriben marxen arriben marxen Total població (1) Font: Moviments Migratoris Arriben = immigren, marxen = emigren (1) total el conjunt de la població del municipi que immigra i emigra (no només els joves) 18

19 Podem suposar que el canvi de saldo positiu a saldo negatiu en la franja de 15-29, es deu a que ja no arriben al municipi joves atrets per el creixement econòmic del sector turístic. 1.5 MIGRACIONS EXTERNES DELS JOVES Evolució de la població i dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera. Municipi. 1996, 2001 i PNE JNE JNE(- rue) %PNE/ total P %JNE/ J %JNE/ PNE Font: dades de l Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró continu d habitants. IDESCAT. PNE Població de nacionalitat estrangera JNE Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera JNE (-rue) Població jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UE %PNE/total P Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la població %JNE/J Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels joves %JNE/PNE Proporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de població de nacionalitat estrangera Analitzant la taula anterior observem com la població de nacionalitat estrangera (PNE) també té un ritme de creixement positiu, si el 1996 hi ha 152 estrangers al 2010 ja n hi ha 1.391, això suposa passar d un 3 94% del total de la població al 23 28% del total de la població, és un augment de 19 34%, en només 14 anys. Al 1996 només hi ha 28 joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera i al 2010 n hi ha 313, s ha multiplicat per 11 la xifra de joves, s ha passat d un 3 02% a un 32 60%. 35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 %PNE/total P %JNE/J 10,00 5,00 0, Font: dades del padró continu d habitants. IDESCAT. 19

20 Joves de 10 a 34 anys de nacionalitat estrangera per grups d edat quinquennals Municipi. En el següent gràfic es reflecteix la proporció de joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera per grups d edat quinquennals a Tossa de Mar l any 2010, sumant un total de 538. El grup de anys és el més nombrós amb 179 joves, molt seguit del grup de amb 169 joves. El grup menys nombrós és el de anys amb 46 joves. Font: dades del padró continu de població. IDESCAT. L'any 2010, per franges d'edat i nacionalitats hi ha la següent distribució: 169 joves de nacionalitat estrangera de 25 a 29: 69 de la resta de la UE 9 de la resta d'europa 34 d'àfrica 13 d'amèrica N i C 39 d Amèrica Sud 5 d Àsia i Oceania 82 joves de nacionalitat estrangera de 20 a 24: 39 de la resta de la UE 6 de la resta d'europa 14 d'àfrica 20

21 2 d'amèrica N i C 19 d Amèrica Sud 2 d Àsia i Oceania 62 joves de nacionalitat estrangera de 15 a 19: 13 de la resta de la UE 5 de la resta d'europa 18 d'àfrica 2 d'amèrica N i C 24 d Amèrica Sud Contemplem ara en aquest gràfic la població de nacionalitat estrangera segons el continent d origen per dos grans grups d edat: de 10 a 34 anys i majors de 34 anys a Tossa l any Font: dades del padró continu de població. IDESCAT. En els dos grups predominen els estrangers provinents de la resta de la Unió Europea, però en els majors de 34 anys la diferència és molt més elevada. El continent d on provenen menys estrangers és Àsia i Oceania amb tan sols 12 i 13 immigrants. El segon lloc l ocupa Amèrica del Sud per les dues franges d edat, nombre que ha fet un augment progressiu, seguida de l Àfrica, que ha anat perdent el nombre d immigrants. El total de joves de anys de nacionalitat estrangera segons el continent d origen i l edat en dades absolutes i percentatges és: Resta UE Resta E Àfrica Amèrica N i C Amèrica S Àsia i Oceania % Font: dades del padró continu de població. IDESCAT. A la comarca de la Selva la proporció és la mateixa. 21

22 Si ens centrem en el grup d edat que ens interessa per fer el Pla Local de Joventut, joves de anys, de nacionalitat estrangera segons el continent d origen i per sexe trobem les següents dades l any 2010: Font: dades del padró continu de població. IDESCAT. De la resta de la UE i d Àsia i Oceania vénen gairebé igual d homes que de dones. De la resta d Europa, d Amèrica del Nord i Central, d Amèrica del Sud vénen més dones que homes, amb diferències poc significatives, en canvi d Àfrica vénen molts més homes (50) que dones (16). Els joves de anys de nacionalitat estrangera provenen majoritàriament dels següents països: Gàmbia: 39 joves Marroc: 26 j Polònia: 26 j Regne Unit: 21 j Xile: 20 j Equador: 17 j Romania: 17 j Itàlia: 14 j Resta d Europa: 14 j França: 13 j Ucraïna: 13 j Hondures: 13 j 22

23 1.6 ESTAT CIVIL DELS JOVES DEL MUNICIPI Evolució dels joves de 20 a 29 anys segons estat civil. Municipi. Pel que fa a l estat civil dels joves de anys tenim dades del 1986, 1991 i 2001, el grup més nombrós és el de solters, passant d un 57% a un 78%, seguit del nombre dels casats, el qual ha tingut un descens significatiu del al (percentatges) 100% 90% 80% No hi consta 70% divorciats/ades 60% separats/ades 50% vidus/vídues 40% casats/ades 30% solters/es 20% 10% 0% Font: dades de l Estadística de Població 1986, cens 2001 i IDESCAT. Si analitzem l estat civil dels joves anys, l any 2001, tenint en compte el sexe ens trobem que hi ha: - Un total de 360 homes: 298 solters, 60 casats, 1 separat, 1 divorciat i cap vidu. - Un total de 341 dones: 253 solteres, 80 casades, 6 separades, 2 divorciades, cap vídua. (dades absolutes) homes dones Font: dades del Cens IDESCAT. divorciats/ades separats/ades vidus/vídues casats/ades solters/es 23

24 Fragmentant els grups d edat per quinquennis només podem destacar que els joves es casen majoritàriament a partir dels 25 anys i que els menors de 20 ho fan amb un nombre molt reduït. TOSSA DE MAR Solters/es Casats/es Vidus/es Separats/es Divorciats/es Font: dades del Cens IDESCAT. 24

25 2. EDUCACIÓ 2.1 NIVELL D INSTRUCCIÓ DELS JOVES Joves de anys segons el nivell d instrucció i per grups d edat del municipi, l any 2001: % Font: dades dels Cens IDESCAT. 1 No sap llegir o escriure 4 ESO, EGB o Baix. Elemental 7 Batxillerat Superior 2 Sense estudis 5 FP grau mitjà 8 Diplomatura 3 Primer Grau 6 FP grau superior 9 Llicenciatura i Doctorat Es pot observar que al municipi el nombre d analfabets en la franja de joves és molt baix, 5 persones que suposen un 0 55% dels joves. La majoria de joves deixen d estudiar quan obtenen la ESO, als 16 anys, un 39 80% que suposen 365 habitants. Els joves que decideixen continuar estudiant fan majoritàriament Batxillerat Superior, un 18 97%. Un 7 85% dels joves cursa una Diplomatura i un 4 47% es decideix per una Llicenciatura o Doctorat. Comparem ara les dades municipals amb el total de Catalunya al 2001: 45,00 40,00 35,00 30,00 25,00 20,00 TOSSA DE MAR Catalunya 15,00 10,00 5,00 0,00 No sap llegir o escriure Sense estudis Primer grau ESO, EGB o Batx. elemental Font: dades del Cens IDESCAT. FP grau mitjà FP grau superior Batxillerat superior Diplomatura Llicenciatura i doctorat 25

26 Els percentatges de joves de anys que només tenen la primària (sense estudis, primer grau, ESO, EGB o Batx. Elemental) s'eleva al 50 25% l any 2001, aquests percentatges són clarament superiors al global de Catalunya, un 38 61%. L any 2001, el percentatge d universitaris entre el joves de anys de Tossa de Mar és de 21 64% (87 estudiants), un percentatge superior a nivell comarcal (11 54%), però clarament inferior a nivell nacional (26 20%): E. obligatoris o inferior E. postobl. No universitaris E. universitaris j % j % j % TOSSA de Mar LA SELVA CATALUNYA Font: dades del Cens IDESCAT Definicions E obligatoris o inferior Estudis postobl. no universitaris Estudis universitaris Equivalència segons dades de l'idescat de 2001 "no sap llegir o escriure",,, "FP grau mitjà" "Diplomatura" "sense estudis" "FP grau superior" "Llicenciatura i doctorat" "primer grau" "Batxillerat superior" "EGB, ESO o Batxillerat elemental" Equivalència segons dades de l'idescat de 1996 "no sap llegir o escriure" "FP 1r grau" "Títol mitjà" "primària incompleta" "FP 2n grau" "Títol superior" "EGB 1a etapa" "BUP i COU" "EGB 2a etapa" En aquesta taula consta el nivell d instrucció de la població municipal, l any 2001, separant les franges d edat de anys i 30 anys en endavant en percentatges: E. obligatoris o inferior E. postobl. No universitaris E. universitaris j % j % j % Joves de 25 a De 30 a 65 i més Font: dades del Cens IDESCAT

27 Hi ha 202 joves de anys amb estudis obligatoris o inferiors, 113 amb estudis post obligatoris no universitaris i 87 joves amb estudis universitaris. Pel que fa a la població major de 30 anys tenim habitants amb estudis obligatoris o inferiors, 502 amb estudis post obligatoris no universitaris i 264 habitants amb estudis universitaris. Si comparem el nivell d instrucció dels joves de anys del municipi per sexe l any trobem: Font: dades del Cens IDESCAT. Estudis obligatoris o inferiors Estudis post obligatoris no universitaris Estudis universitaris DONES HOMES Es pot observar que les dones tenen un 10 08% més en el percentatge d estudis universitaris que els homes. Analitzem ara l evolució en el nivell d instrucció dels joves del municipi entre el 1996 i el 2001: 100% 90% 16,52 21,64 80% 70% 60% 31,23 28,11 50% 40% 30% 20% 52,25 50,25 10% 0% Font: dades del Cens IDESCAT. E. universitaris E. postobl. no univ. E. obligatoris o inferior 27

28 El percentatge d alumnes amb estudis obligatoris ha disminuït lleugerament, un 2%. El percentatge d alumnes amb estudis post obligatoris no univ. ha disminuït un 3 12%, i ha augmentat un 5 12% el percentatge d alumnes amb estudis universitaris. Estudis obligatoris o inferiors Estudis post obligatoris no universitaris Estudis universitaris ESCOLARITZACIÓ Avaluació dels alumnes de segon cicle d ESO Totes les dades són de l IES Tossa, l únic centre d ensenyament secundari de la població. No hi ha doncs, sector privat. Alumnes de 4art d ESO Sector públic Avaluats Graduats en ESO Certificats Ens. Sec. Romanen al cicle Curs Total T % T % T % Font: dades del Departament d Educació. El primer que observem és que el nombre d alumnes matriculats al centre, i per tant, avaluats, no segueix un ritme regular. Tant puja el nombre com baixa, amb una diferència d uns deu joves per any. El que sí ens crida l atenció és com davalla el percentatge de graduats en ESO. Cada curs aproven menys alumnes i això és realment preocupant, passem d un 93 55% de graduats en ESO el curs a un 60 87% de graduats el curs , és un descens del 32 68%. El que també augmenta progressivament és el nombre d alumnes que romanen al centre repetint curs, potser per això també augmenta el nombre de no aprovats, segurament són joves que no tenen interès en tenir el graduat. N hi ha molt pocs que obtenen el Certificat d Ensenyament Obligatori. *El curs l IES de Tossa té un total de 217 alumnes matriculats: 187 cursen ESO (30 alumnes 4art d ESO) i 30 Batxillerat. 28

29 Alumnes estrangers matriculats a l ESO segons la zona d origen. Sector públic CUR S Unió Europe a Resta d Europ a Àfric a Amèric a del Nord Amèric a Central i del Sud Àsia i Oceani a Total estranger s Total alumne s FONT: dades del Departament d Educació. Mirant el nombre total d estrangers es pot apreciar com l augment és progressiu, passem de 3 alumnes estrangers el curs a 28 alumnes estrangers el curs , fet lògic si ha pujat el nombre d immigrants joves al municipi. El nombre d estrangers que provenen de la Unió Europea o Amèrica Central i del Sud és molt similar fins al curs , on els joves americans doblen la xifra de joves europeus (18 i 9 respectivament). Es pot apreciar també que fins el 2005 encara no hi havia joves procedents de l Àfrica. 2.3 MOBILITAT EDUCATIVA A Tossa no hi ha la possibilitat de cursar un mòdul de Grau Superior, ni tampoc Diplomatura Universitària, per tant són molts els joves que forçosament s han de desplaçar per motius educatius per acabar la seva formació. El destí més destacat és Girona amb 70 alumnes, seguida de Barcelona amb 59. Municipi de destí Numero de joves que s hi desplaça Girona 70 Barcelona 59 Lloret de Mar 4 Blanes 3 Olot 1 Roses 1 29

30 Santa Coloma de Farners 1 Font: Dades del Cens IDESCAT. 30

31 3. TREBALL 3.1 SITUACIÓ LABORAL DELS JOVES Tal com es veu a la taula, l any a Tossa de Mar, 917 joves, el 71% de la població entre 15 i 34 anys és activa, amb un 57,23% d ocupats i un 13,69 de desocupats. La població inactiva representa el 29% restant, 376 joves que es classifiquen de la següent manera: el 20,26 són estudiants, el 4,49 es dedica a feines de la llar i el 4,33 restant a altres situacions. ACTIUS NO ACTIUS desocupats ocupats desoc. 1a ocup desocp. ocp. estudia Feines llar Altres situacions Font: dades del Cens IDESCAT. Comparant les gràfiques de població de anys segons situació laboral i per grups d edat del municipi de l any 2001 i de l any 1996 ens adonem que la situació és exactament igual. 31

32 Gràfic 3.1. Població de 15 a 34 anys segons Gràfic 3.2. Població de 15 a 34 anys segons situació laboral i per grups d'edat. Municipi. situació laboral i per grups d'edat. Municipi (percentatges) (percentatges) 100% 100% 90% 90% 80% 80% 70% 60% 50% 40% altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. 70% 60% 50% 40% altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. 30% ocupats 30% ocupats 20% 20% 10% 10% 0% % Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens Idescat. Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens Idescat. Comparació territorial. Joves de 15 a 29 anys segons situació laboral. Municipi, comarca i Catalunya % 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% TOSSA DE MAR LA SELVA Catalunya Font: dades del Cens IDESCAT. altr. situacions feines llar estudia desocp. ocp. anterior desoc.1a ocp. ocupats Taula 1: Situació Laboral dels joves de anys % = respecte el total del grup d'edat Població activa Població inactiva TOSSA DE MAR Feines de la Ocupat Desocupat Estudiant Llar Altres situacions Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % , , ,61 4 1,85 5 2, , , ,42 5 1, , , , , , , , ,63 3 0, , ,99 Total Tossa , , , , ,33 Comarca , , , , ,67 Catalunya , , , , ,14 Font: Cens IDESCAT. 32

33 Tal com s observa a la taula, el global de població activa de 15 a 34 anys, és molt similar al de la comarca (72 28) i Catalunya (71 94), però el percentatge de població ocupada (57 23%) del municipi està clarament per sota del de la comarca (62 56) i el de Catalunya (63 24); conseqüentment el percentatge de població desocupada del municipi (13 69) és superior a la comarca (9 74) i a Catalunya (8 70). Els percentatges de la població inactiva, en canvi, són molt similars a la comarca i a Catalunya, en global i per classificacions. Situació laboral dels joves segons el sexe En la següent taula s aprecia com el percentatge d homes ocupats és superior al de dones, tanmateix, el percentatge de dones que es dediquen a les feines de la llar és molt més elevat, potser perquè són dones que han sigut mares i no treballen per fer-se càrrec dels seus fills. El percentatge d homes i dones que estudien és molt similar. ACTIUS NO ACTIUS desocupats ocupats desoc. 1a ocup desocp. ocp. estudia Feines llar Altres situacions Dones Homes Total Font: Cens IDESCAT. 3.2 ACTIVITAT Taxa d activitat dels joves de anys. Municipi, comarca i Catalunya TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA Font: dades de l Estadística de Població 1996, Cens IDESCAT. L evolució municipal no ha seguit el mateix ritme que l evolució comarcal i nacional, mentre La Selva i Catalunya han augmentat el percentatge d activitat del 1996 al 2001, un 5 31% i un 8 55% respectivament, Tossa ha disminuït el percentatge d activitat un 4 38%. 33

34 3.3 OCUPACIÓ Taxa d ocupació dels joves de anys. Municipi, comarca i Catalunya TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA Font: dades de l Estadística de Població 1996, Cens IDESCAT. A nivell municipal la taxa d ocupació ha disminuït molt poquet, un 2 97%, en canvi a nivell nacional, ha disminuït un 11 08%. És un fet curiós que a nivell comarcal la taxa d ocupació ha pujat un 8 81% en aquest període de 5 anys. Joves de anys ocupats segons branques d activitat per sexe. Municipi homes dones total Agricultura i ramaderia Pesca Indústries extractives Indústries manufactureres Electricitat, gas i aigua Construcció Comerç i reparació Hostaleria Transport i comunicació Mediació financera Immobiliàries, lloguers Adm. pública, defensa i SS Educació Sanitat i serveis socials Altres serveis Personal domèstic Organismes extraterritorials Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens Idescat. *Les professions on treballen més homes són: la construcció i l hostaleria i les professions on treballen més dones són: comerç i reparació i també l hostaleria. 34

35 Font: dades del cens IDESCAT. Tal com mostra el gràfic corresponent, essent Tossa de Mar un municipi dedicat gran part de l any al Turisme, per branques d activitat destaca en primer lloc amb una ocupació del 22 16% el sector de la Hostaleria, seguit del de la construcció (20%) i el Comerç i la Reparació (19 19%). La comparativa territorial ens mostra que a nivell de Catalunya el sector amb més ocupació és el de Indústries manufactureres amb uns taxes d ocupació de 24 89%, mentre que al municipi és un sector amb poca ocupació (6 35%), seguit del sector de Comerç i reparació (17 26%). Joves de anys ocupats segons situació professional. Municipi i Catalunya Font: dades del cens IDESCAT. 35

36 El percentatge d empresaris per compte propi és molt similar a nivell municipal i nacional, en canvi, el percentatge d assalariats fixos és molt superior a nivell nacional, quedant Tossa molt per sota de la mitjana. En contrapartida hi ha un percentatge molt més elevat d assalariats eventuals al municipi tal i com es pot comprovar en la següent taula: Municipi Empr. Compte propi Assalariats fixos Assalariats eventuals Altres situacions N. joves % Font: dades del cens IDESCAT Altres situacions: membres de cooperatives, ajudes familiars i altres situacions. Joves de anys ocupats segons situació professional per sexe. Municipi Els percentatges són molt similars, però no les dades absolutes, donat que hi ha molts més homes en actiu: Empr. Compte propi Assalariats fixos Assalariats eventuals Altres situacions Homes Dones Font: dades del cens IDESCAT. Joves de anys ocupats segons situació professional per grups d edat. Municipi Personal directiu Tècnics i professionals científics i intel lectuals Tècnics professionals i de suport Empleats administratius Treballadors de serveis i venedors comerç Treballadors qualificats agr. i pesca Artesans i treballadors qualificats ind. i construcció Operadors instal lacions, maquin. i muntatge

37 Treballadors no qualificats Forces armades Font: dades del cens IDESCAT. Cal destacar que el grup d edat amb més joves ocupats és la franja de anys, i el que menys el grup d edat de La professió més nombrosa són els treballadors de serveis i venedors de comerç, seguida a molta distància dels artesans i els treballadors de la industria i la construcció. Els treballadors d agricultura i pesca són molt pocs, tan sols 8, i sembla que cada cop seran menys. Finalment, la professió de les forces armades al municipi només la realitza un jove entre 16 i 19 anys. Joves de anys ocupats segons professió per sexe. Municipi % 90% Forces armades Treballadors no qualif. 80% Oper. instal lacions, maq. i muntad. 70% 60% 50% 40% Artesans i treb. qual. ind. i constr. Treb. qual. agr. i pesq. Treb. de servei i venedors comerç 30% Empleats administratius 20% 10% 0% homes dones Técnics i profes. de suport Tècnics i profes. científics i intel lectuals Pers. directiu Font: dades del cens IDESCAT. Si analitzem els percentatges d ocupació per sexe queda reflectit com en els homes l ocupació principal és la industria i la construcció i en les dones és el comerç. En l àmbit administratiu i científic intel lectual tenen una ocupació molt més elevada les dones. En les forces armades no hi ha cap dona i operàries de màquines ben poques. 37

38 Joves de anys i majors de 29 anys ocupats segons professió. Municipi Font: dades del cens IDESCAT Nivell de qualificació baix: Nivell de qualificació mitjà: Nivell de qualificació alt: Persones treballadores no qualificades Persones treballadores de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços Persones tècniques i professionals de suport Persones empleades administratives Persones treballadores qualificades en activitats agràries i pesqueres Persones artesanes i treballadores qualificades de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria Persones operadores d'instal lacions i maquinària i muntadors Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques Persones tècniques i professionals científiques i intel lectuals Observant el gràfic veiem com només un 15% dels menors de 29 anys ocupats tenen un nivell de qualificació alt, un 45% té un nivell de qualif. mitjà i un 40% tenen un nivell de qualif. baix. A partir dels 29 anys la situació canvia, trobem un 30% d ocupats amb un nivell de qualificació alt, un 40% amb un nivell de qualif. mitjà i un 30% amb un nivell de qualif. baix. 38

39 3.4 ATUR Taxa d atur dels joves de anys. Municipi, comarca i Catalunya i TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA FONT: dades de l Estadística de Població Cens IDESCAT. L evolució de l atur de l any 1996 al 2001 va tenir una tendència a la baixa que, malauradament, avui dia no és així, sinó tot al contrari. A nivell municipal la baixada va ser petita, un 1 4%, però a nivell de Catalunya va ser molt important, un 8 16% menys d aturats. Taxa d atur dels joves de anys i dels majors de 29 anys per sexe. Municipi Font: dades del cens IDESCAT. La taxa d atur dels joves de anys és pràcticament igual entre homes (13 38%) i dones (14 45%), però a partir dels 29 anys el percentatge de dones aturades gairebé duplica al d homes, un 14% i un 7 76% respectivament. També cal destacar que el percentatge d homes aturats disminueix molt (5 62%) a partir dels 29 anys, en canvi, el percentatge de dones aturades és quasi idèntic. Evolució de l atur registrat dels joves de 16 a 29 anys, en els darrers 4 anys. Municipi. En aquesta taula ja amb dades més actuals, podem veure l evolució de l atur dels joves diferenciant el sexe. 39

40 L atur masculí sempre és superior a l atur femení, però la tendència no és la mateixa, ja que entre 2009 i 2010 gairebé no puja l atur masculí i al 2011 sofreix una lleugera davallada (5 6%). En canvi l atur femení augmenta progressivament i passa d un 16 3% al 2008 a un 31 3% al 2011, pràcticament el doble, passant així a igualar gairebé el percentatge d atur masculí (34 2%) HOMES DONES TOTAL Font: dades del Departament de Treball. IDESCAT. A nivell comarcal la tendència de l atur entre joves disminueix tant en els homes com en les dones. 3.5 CONTRACTACIÓ La precarietat laboral del joves de 15 a 34 anys queda reflectida per aquestes dades, havent-hi un de contractes laborals enfront d un 25,05 de contractes indefinits. A part de les causes estructurals que actualment marquen el mercat de treball (atur, precarietat, sobrequalificació) aquest percentatge elevat de contractes temporals està clarament influenciat per la vocació turística del municipi que determina la temporalitat de la gran majoria de contractacions. 3.6 MOBILITAT LABORAL Hi ha joves de Tossa de Mar que tenen feina, però en altres municipis, per això es desplacen per motius laborals. Els municipis principals on es desplacen són: - Girona: 33 joves - Lloret de Mar: 19 j - Barcelona: 14 j - Blanes: 5 j - Mollet del Vallès: 4 j - Calella: 2 j - Sant Boi de Llobregat: 2 - Cassà de la Selva: 2 j - Palafolls: 1 j - Terrassa: 1 j 40

41 Font: dades del cens IDESCAT 4. HABITATGE 4.1 EMANCIPACIÓ Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada. Municipi, comarca i Catalunya El 58 12% de joves del municipi estan emancipats, són 626 joves. El 41 88% de joves entre 20 i 34 anys encara no estan emancipats, són 451 joves. En la següent taula analitzem l emancipació dels joves per grups quinquennals i segons si viuen en parella o altres situacions: No Emancipats emancipats Viu a la llar d origen Viu en parella Altres situacions Total j % j % j % j % Font: dades del cens IDESCAT. Els joves que viuen a la llar d origen són solters sense parella, solters amb parella o altres estats civils. Com més joves són, més alt és el percentatge 41

42 de no emancipats, un 67 22%, i quan més grans es fan el percentatge es va reduint. En el col lectiu d emancipats passa el contrari, com més joves són, menys emancipats trobem, és en el grup de 30 a 34 on el percentatge d emancipats és més elevat, un 77 93%. També cal destacar que dins el nombre de joves emancipats n hi ha 387 que viuen en parella i 239 que viuen en altres situacions, un 24 27% menys. El percentatge total de joves de 20 a 34 anys emancipats és un 16 24% més elevat que el percentatge de no emancipats. 120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 32,8 58,5 77,9 67,2 41,5 22, Emancipats No emancipats Font: dades del cens IDESCAT. Si comparem les dades d emancipació del municipi amb les dades d emancipació de la comarca i Catalunya, es pot apreciar que l índex d emancipats de Tossa és lleugerament superior, un 4 7% i un 8% més elevat respectivament. A Catalunya pràcticament no hi ha diferència entre els joves em. i els no em. No emancipats Emancipats TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA FONT: dades de l Estadística de Població Cens IDESCAT. Evolució de la població de 20 a 34 anys emancipada per grups d edat. Municipi i No emancipats Emancipats Viu a la llar d origen (%) Viu en parella (%) Altres situacions (%) Total (%)

43 FONT: dades de l Estadística de Població Cens IDESCAT. En aquesta taula analitzem l evolució del percentatge de joves d emancipats del municipi. És curiós observar com tot i variar els percentatges per franges d edat, el resultat total d emancipació és pràcticament el mateix, el percentatge de no emancipats puja 0 77% i el percentatge d emancipats baixa un 0 85%. Segueix sent superior el nombre d emancipats al nombre de no emancipats. L any 1996 vivien a la llar d origen més joves de 20 a 24 anys que al 2001, en canvi de joves de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys, en viuen més a la llar d origen al 2001 que al En el percentatge d emancipats cal destacar que el nombre total de joves que viuen en parella ha disminuït un 10 53%, mentre que el nombre d emancipats que viuen en altres situacions ha augmentat un 9 68% del 1996 al A continuació fem la comparativa amb la Comarca i Catalunya. No emancipats Emancipats TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA FONT: dades de l Estadística de Població Cens IDESCAT. El percentatge d emancipació de cada regió varia molt poc en aquests 5 anys, es mantenen les xifres pràcticament igual. A nivell municipal el nombre d emancipats segueix sent un 18% superior al de no emancipats. A nivell comarcal també predomina el nivell d emancipació al de no emancipació, en aquest cas, un 7%. A Catalunya, el percentatge d emancipació està igualat, al 1996 el nombre de no emancipació és lleugerament superior (3 72%) i al 2001, el nombre d emancipats és superior per dues dècimes. Es pot concloure, per tant, que a Tossa de Mar l índex d emancipació és clarament superior al global de Catalunya (un 8 02%). 4.2 RÈGIM DE TINENÇA Població de 20 a 34 anys emancipada segons el règim de tinença de l habitatge per grups d edat. Municipi

44 propietat lloguer Altres situacions Total j % j % j % j % Font: dades del cens IDESCAT En aquesta taula podem observar per grups d edat en quina situació de tinença es troben els 626 joves emancipats de Tossa de Mar. En totes les franges predomina el percentatge de joves que tenen la vivenda en propietat, però és a la franja més alta, de 30 a 34 anys, on el nombre és més elevat: fins un 63 14%. El règim de lloguer té el màxim registre en els joves de 25 a 29 anys, però no amb gran diferència amb les altres franges d edat. En altres situacions trobem 96 joves la majoria dels quals tenen entre 20 i 24 anys. En el següent gràfic queda reflectit a nivell visual: ,45 17,87 10,92 25,9 31,6 33,2 63,1 45,9 48,9 20 a 24 anys 25 a 29 anys 30 a 34 anys % Altres % Lloguer % Propietat Font: dades del cens IDESCAT Població de 20 a 34 anys segons el règim de tinença de l habitatge per grups d edat. Municipi, comarca i Catalunya Propietat Lloguer Altres TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA Font: dades del cens IDESCAT. 44

45 Tant a nivell municipal, com comarcal i de Catalunya els joves que estan emancipats tenen majoritàriament una vivenda en propietat. És a Catalunya on el percentatge és més elevat, fins un 11% més que al municipi. A nivell comarcal predomina el règim de lloguer, fins un 8 5% més que a Tossa. Pel que fa a altres situacions és a nivell municipal on el percentatge és més elevat, però sempre molt per sota de les altres categories de tinença. 5. CONTEXT SOCIOECONÒMIC 5.1 ÍNDEXS MACROECONÒMICS Per conèixer la realitat econòmica del poble, hem d analitzar les dades d economia del país, observarem la variació del VAB en els últims anys. VAB: és el Valor Afegit Brut, és la suma dels valors addicionals que adquireixen els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. Taxa real de variació interanual (%) 2009 Primari Indústria Construcció Serveis Total La Selva Catalunya Font: Caixa Catalunya: Anuari Econòmic Comarcal A nivell comarcal i a nivell nacional hi ha una clara davallada en tots els sectors, tan sols manté un valor positiu el VAB del sector primari, es nota la crisis que travessem i l augment de l atur. El creixement global, doncs, és negatiu: a la comarca i a Catalunya. 45

46 Si mirem l evolució del creixement del VAB en els últims 5 anys, a nivell de Catalunya i a nivell de les comarques gironines, podem apreciar com és d irregular, la variació de 2005 a 2006 és positiva, del 2006 a 2007 creix un percentatge menor, al 2008 a Catalunya creix molt poc i a les comarques gironines trobem un descens i en el 2009 ja tenim una forta davallada en els dos àmbits Comarques gironines Catalunya Font: Caixa Catalunya: Anuari Econòmic Comarcal. 5.2 INDICADORS DE CONJUNTURA Si analitzem com ha evolucionat el mercat de la vivenda al municipi en els últims anys, ens trobem que també ha patit una forta davallada: Any Hab. Nova construcció Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge L any 2003 es van acabar 263 habitatges de nova construcció i l any 2010 només 8 habitatges, és una diferència molt exagerada, però era previsible ja que del 2003 al 2006 hi ha un boom de construcció de blocs de pisos en nous barris que encara no estan venuts. Si els joves no tenen feina estable es fa molt difícil poder comprar una vivenda de nova construcció. L evolució dels preus de l habitatge del municipi, en conseqüència, té una tendència a la baixa, podem observar en la següent taula l evolució de l any 2008 al Any Preu mitjà HNC (*) (*) Preus mitjans/m2 construït (E/m2) Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge El preu mitjà per metre quadrat construït baixa en dos anys euros. Tipus d habitatge del municipi, comarca i Catalunya. 46

47 Analitzem l evolució de l habitatge en el municipi del 1981 al Principals Secundaris Vacants Altres situacions Total Any n % n % n % n % n % Font: dades del Cens 1981, 1991, A l any 1981 trobem al municipi un total de habitatges, l any 2001 ja en són 6.534, n hi ha més. Ha augmentat un 6 96% el percentatge d habitatges principals, en canvi, el percentatge d habitatges secundaris ha disminuït un 6 58%, però això ha sigut des del 1991 fins al 2001, ja que del 1981 fins al 1991 els percentatges gairebé no es mouen. Els habitatges vacants pateixen una disminució del 2 93% del 1981 al 1991, però tornen a augmentar fins quedar en un 4 53% al En tots els períodes el percentatge d habitatges de segona residència és molt superior al percentatge d habitatges principals, al 1981 un 54 38% més elevat i al 2001 un 40 84%. En la següent taula comparem els tipus d habitatge del municipi, la comarca i Catalunya al Principals Secundaris Vacants Altres TOSSA DE MAR LA SELVA CATALUNYA Font: Dades del Cens IDESCAT. A nivell comarcal i nacional la situació és molt diferent a la del municipi. A Catalunya predomina l habitatge principal, gairebé un 70%, molt per sobre del secundari, que està molt igualat amb les vivendes vacants. A la comarca, també predomina la vivenda principal, però només dista un 17 63% de la secundària. També cal destacar que al global de Catalunya el percentatge de vivendes vacants és un 9 14% superior al municipi. En el següent gràfic queda reflectit visualment: 47

48 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% TOSSA DE MAR LA SELVA Catalunya Font: Dades del Cens IDESCAT. Altres sit Vacants Secundaris Principals 48

49 6. CONCLUSIONS DE L ANÀLISIS QUANTITATIU Característiques de la població juvenil de Tossa: Els joves de Tossa de 15 a 29 anys representen el 16 06% del total de la població (960 joves). Entre el col lectiu de joves el grup més nombrós és el d edats compreses entre els anys, representant gairebé la meitat (42 08%) del total de joves. No hi ha gaire diferenciació entre el nombre d homes i de dones. (502 h- 458 d). Tan sols un 56 46% dels joves (542) que viuen al municipi han nascut a Catalunya. Immigració: La immigració juvenil ha disminuït respecte als anys anteriors, marxen més joves que no pas n arriben, podem suposar que el canvi de saldo positiu a saldo negatiu en la franja de 15-29, es deu a que ja no arriben al municipi joves atrets per el creixement econòmic del sector turístic. Entre els joves immigrants les taxes més elevades es donen en les edats compreses entre i 30-34, i els que tenen un origen de la resta d Europa i d Amèrica del Sud. Ha disminuït el percentatge de joves immigrants provinents de l Àfrica. Estudis/formació: El nivell de formació dels joves de Tossa és molt bàsic. La tendència dels alumnes que estudien ESO és negativa, el 2006 trobem fins un 34 75% d alumnes que romanen al cicle. El percentatge de graduats només arriba al 60 87%. A Tossa no hi ha la possibilitat de cursar un mòdul de Grau Superior, ni tampoc Diplomatura Universitària, per tant són molts els joves que forçosament s han de desplaçar per motius educatius per acabar la seva formació. El destí més destacat és Girona amb 70 alumnes, seguida de Barcelona amb 59. Treball: La població juvenil és majoritàriament activa ( 57 23%). La població inactiva es dedica principalment als estudis (20 26%). 49

50 L ordre d activitats per franges d edat és el següent: anys: Estudis ( 73 61%), treball ( 13 89%) 20-25: Treball ( 49 83%), estudis ( 25 42%) 25-29: Treball (71 39%). Cal destacar el percentatge de joves sense una ocupació clara i definida ( estan a l atur o en altres situacions). Entre els joves de es situa en un 10 64%, entre els joves de augmenta fins a un 23 08% i entre els de es situa en un 17 66%. Les branques d activitats més destacades són: Hosteleria (22 16%), construcció (20 10%) i comerç i reparació (19 19%). La precarietat laboral és elevada: 74 95% de contractes laborals temporals enfront d un % de contractes indefinits. Les dones són les que més pateixen la precarietat laboral. Alguns joves es desplacen del municipi per motius laborals fins a Girona, Lloret de Mar i Barcelona majoritàriament. Habitatge: Els Joves de Tossa tenen preferència per quedar-se a viure al municipi. La majoria de joves entre 20 i 34 anys viuen emancipats, un 58 12%, sobretot els de 30 a 34 anys. Entre el conjunt de joves que viuen emancipats ha augmentat considerablement els que tenen una vivenda en propietat. Les causes d aquesta situació són les següents: Tossa de Mar és un municipi enfocat principalment al turisme. Això condiciona: 1. El nivell d estudis dels joves de Tossa. Les feines principals que es desenvolupen al municipi no requereixen un nivell formatiu alt. 2. La precarietat laboral: degut a la temporalitat del treball els contractes es troben condicionats per la mateixa. 3. Una immigració a la recerca de treball no especialitzat. L especulació i l encariment de l habitatge són causa també que la majoria de joves que viuen emancipats ho facin en règim de propietat. 50

51 ANÀLISIS QUALITATIU Per tal de portar a terme un anàlisi qualitatiu participatiu s han utilitzat les següents tècniques metodològiques, seguint els principis de interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació jove: 1. Entrevistes, reunions i/o qüestionaris amb els tècnics de les diferents Àrees de l Ajuntament: esports, medi ambient, cultura, patrimoni cultural. 2. Entrevistes, reunions i/o qüestionaris amb responsables de serveis: CAP, Llar Infantil, escola, Institut, Serveis Socials, Casa de Cultura, Oficina de Turisme, PIJ, Casal de Joves. 3. Taula de treball per contrastar les dades recollides amb els regidors de Joventut, Benestar Social, Sanitat, Festes, de Medi ambient d Ensenyament, Cultura, Mitjans de Comunicació i Participació. Per tal d ordenar la informació, les dades s han agrupat en les següents categories: Polítiques educatives i culturals Polítiques d accés al món del treball Polítiques d accés a l habitatge Polítiques de promoció de la salut Polítiques de participació democràtica Polítiques d equilibri territorial i cohesió social 51

52 1. POLÍTIQUES EDUCATIVES I CULTURALS 1.1 L EDUCACIÓ REGLADA Identificació del mapa escolar local Llar d Infants Els Petits Mariners C/ Víctor Català s/n Tossa de Mar Tel Adreça electrònica: llarinfantstossa@ddgi.es Direcció: Jusa Ribas Cap d estudis: No es contempla Representants dels pares: Rosa Salguero i Ana Ene. Representants de l equip educatiu: Marta Pujals i Sònia Puig. Representant de serveis: Alexandra Colomer Representant de l Ajuntament: Pilar Mundet Coordinació pedagògica: Disposen de poques hores de programació, totes les hores de contractació són hores lectives, malgrat tot s organitzen per poder coordinar-se per cicles. Estan en contacte amb el CDIAP de Blanes (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) on parlen amb psicòlegs i psicopedagogs. Responsable d activitats extra - escolars: No es contempla. Servei de menjador escolar: Consell Comarcal de la Selva. Empresa Scolarest. Oferta formativa: Educació infantil. Llar d infants (subvencionat). Titularitat Municipal. De 0 a 3 anys. Desplegament de cursos per cicle: Infantil 0 (de 0 a 1 any): 2 línies. Infantil 1 (de 1 a 2 anys): 3 línies Infantil 2 (de 2 a 3 anys): 3 línies Nombre d alumnes per curs/curs: 52

53 Es respecta el Decret/1.004 del Ministerio de Educación y Ciencia i les ràtios marcades pel Departament d Ensenyament: P0: 8 alumnes P1: 13 alumnes P2: 20 alumnes Al mes de gener de 2012 hi ha 75 alumnes, però es preveu l'entrada de 27 alumnes (o més) a partir del mes de març. Nombre d'educadores: 6 educadores a jornada sencera 2 educadores a 25 hores setmanals * El nombre d'educadores augmenta o disminueix depenent del nombre d'alumnes. Projecte educatiu de centre: El PEC s'està elaborant i el Projecte Curricular actualment s'està revisant. Observacions: En un futur hi ha el projecte d'unificar el CEIP i la Llar Infantil en un mateix espai. Actualment, el centre no disposa de pati al costat de l edifici principal i cal sortir amb els nens i travessar una plaça i un carrer per accedir al pati. Quan el CEIP organitza activitats, conviden a la Llar Infantil per participar-hi. 53

54 CEIP Ignasi Melé i Farré Avinguda Puerto Rico, Tossa de Mar Tel Fax Adreça electrònica: Composició del Consell Escolar: Direcció: Pep Herrero Cap d estudis: Àngela Fernández Secretària: Mònica Viñolas Administrativa: Esther Guàrdia Representants dels pares: Juan Fermín Gómez Representants de l equip educatiu: Olga Trulls, Cristina Cáceres, Antoni Guàrdia Representant de l APA: Eduard Sánchez Representant de serveis: Anna Portolés Representant de l Ajuntament: Pilar Mundet Coordinació pedagògica: Claustre de professors Responsable d activitats extra - escolars: Des de fa 20 anys l'apa ha delegat les activitats extra - escolars a l'empresa Mecacentre ( informàtica, mecanografia i anglès). Les activitats es fan a la mateixa escola i hi ha uns 80 alumnes en total. En el curs 2011/2012 també gestiona activitats extraescolars l empresa Abracadabra (manualitats) Personal no docent: Format pel conserge, l administrativa i l equip de neteja del centre. Un dels seus components forma part del Consell Escolar. Servei de menjador escolar: Consell Comarcal de la Selva. Empresa Scolarest. Oferta formativa: 2on cicle d Educació infantil: P3, P4, P5, de 3 a 5 anys. 54

55 Educació primària: Cicle Inicial (1er i 2on), Cicle Mitjà (3er i 4art), Cicle Superior (5è i 6è), de 6 a 12 anys. Nombre d alumnes per cicles: Infantil: uns 150 alumnes Primària: uns 290 alumnes. Depenent del nombre d alumnes hi ha 2 ó 3 línies per curs escolar. Trets d identitat Pública Oberta a tots els alumnes, independentment de les seves diferències personals, socials, culturals o econòmiques. Catalana La llengua pròpia de l escola és la catalana, essent la llengua de relació, comunicació i d ensenyament. Tot i així els no catalanoparlants són integrats seguint un procés d immersió lingüística. Democràtica Assumeix de manera voluntària i conscient els principis i valors democràtics: dignitat, llibertat, convivència, participació i respecte als drets humans,... Integradora i acollidora Considera les seves dimensions de la personalitat dels seus alumnes, tot tenint en compte les dimensions individuals i socials de l alumne, que cerca el seu perfeccionament en àmbits diversos: físic, intel lectual, moral... Pluralista Tant pel que a les idees religioses com polítiques. Posarà els alumnes en contacte en les diferents opcions sense imposar-ne cap de concreta, inculcant, però, els valors d una societat democràtica: solidaritat, respecte a l altre, actitud de diàleg... En aquest sentit, s imparteix el currículum de cultura religiosa i de religió catòlica a partir d un material comú que garanteix els coneixements fonamentals que els alumnes han d assolir. Coeducativa L ensenyament que es proporciona als nens i nenes és igual i es desenvolupa en un marc de coeducació. Treballen en l eliminació de les discriminacions i diferenciació de rols entre l home i la dona. Activa Entenent com un compromís de fomentar a l alumne una actitud curiosa, crítica e investigadora mitjançant la comunicació i el treball com a base de la seva formació i adquisició d aprenentatges. D educació global Es fomenta en l educació integral de la persona entenen l escola com un element més entre els que participen en aquest procés: família, mitjans de 55

56 comunicació, societat, amics..., intentant cohesionar tot el que tenen de positiu tots aquests agents educatius. Entenen la seva tasca educativa com un procés que no es limita a una simple transmissió de coneixements, sinó també d actituds, valors i normes e intentant transmetre un coneixement de la societat perquè els alumnes si puguin integrar i al mateix temps ser-ne crítics. Sensible al medi ambient L escola està associada a la UNESCO. Des d aquí treballen projectes destinats a donar a conèixer el nostre patrimoni i tot el referent al coneixement i preservació del medi ambient. Solidària També com a centre associat a la UNESCO volen garantir que cada any el seu alumnat conegui la tasca realitzada per una ONG. La participació consta en el coneixement de la tasca i la col laboració activa. Objectius Pública Establir els mecanismes perquè tots els nens que tinguin a l escola rebin educació independent de les seves diferències personals, socials, culturals o econòmiques. Catalana Utilitzar la llengua catalana com a llengua de relació, comunicació i ensenyament. Divulgar i fer conèixer la cultura catalana. Afavorir la immersió lingüística. Democràtica Educar dins dels principis i valors democràtics. Promoure la participació dels alumnes en les decisions de l escola. Integradora i acollidora Integrar i acollir els alumnes tenint en compte les seves dimensions individual i social. Ser capaç d integrar-se en la societat i sentir-se membre actiu. Pluralista Donar a conèixer diferents opcions tant pel que fa en les idees religioses i polítiques sense imposar-ne cap de concreta. Saber acceptar la diversitat d opinions. Coeducativa Aconseguir que el tractament vers els alumnes sigui igualitari. Assegurar-se que no hi hagi discriminació per raó de sexe. D educació global Promoure la participació dels pares en l educació dels alumnes. 56

57 INSTITUT D ENSENYAMENT SECUNDARI. IES TOSSA. Avinguda Catalunya s/n tel fax Adreça Electrònica: b @centres.xtec.es Coordinador pedagògic: Montse Teixidor Composició del Consell Escolar: Directora-Presidenta Cap d Estudis Secretària Representant Ajuntament Representants Professorat Representants dels Pares Representant de l AMPA Representants dels alumnes Representant PAS Comissió de convivència Comissió econòmica Concepción Martínez Montse Teixidor Maria Casabó Pilar Mundet Lluís Anglada Jovita Rio Lluís Ponsdomènech Maru Ripollès Montse Fonalledas Lluïsa Moreno Susana Martínez Joan Collet Maria Cuatrecasas Nil Santané Dídac Gotarra Elisabeth Zamora Lluïsa Moreno Nil Santané Maru Ripollès Conxa Martínez Montse Fonalledas Maria Cuatrecasas Jovita Rio Conxa Martínez Maria Casabó Responsable d activitats extra - escolars: AMPA Oferta formativa: educació secundària obligatòria (ESO) batxillerat : - modalitat de ciències i tecnologia - modalitat d'humanitats i ciències socials 57

58 Desplegament de cursos per cicle i nombre d alumnes per curs: curs 2010/2011 CURS 2010/2011 1er d ESO 47 2on d ESO 51 3er d ESO 59 4art d ESO 30 TOTAL ALUMNES ESO 187 1er BATX. Humanitats i c. Socials 10 2on BATX. Humanitats i c. Socials 5 1er BATX. Ciències i Tecnologia 13 2on BATX. Ciències i Tecnologia 2 TOTAL ALUMNES BATXILLERAT 30 TOTAL ALUMNES IES 217 Font: dades de l IES Tossa de Mar. 1.2 L ASSOCIACIONISME EDUCATIU EN EL TEMPS LLIURE Oferta municipal per al desenvolupament d activitats i/o serveis: DiverTossa: 3 dies la 1ª setmana de Gener: parc infantil de Nadal organitzat per l àrea de Joventut i Festes i Tradicions. Hi participen voluntaris i diferents entitats del poble (casal de joves, centre excursionista, policia local, amics de la música,...) que reben una petita subvenció local de 200. Casal d Estiu Infantil: mesos de juliol i agost. Activitats de lleure. Organitzat per les àrees d Ensenyament i Cultura per a nens i nenes de 3 a 12 anys. Els últims anys se li ha encarregat a l empresa Actiescola. Casal de Joves: Programació d activitats de lleure del Casal de Joves: Tallers, cursos, activitats, etc... (ioga, dansa del ventre, sevillanes, rumbes, capoeira, socorrisme, monitors i directors en el lleure, lampisteria, artesania, fusteria, dj s,...) Descripció dels espais públics d ús per a les activitats de lleure oferts per l Ajuntament. Casal de Joves: c/ Sot de ses Pomeres, s/n tel:

59 adreça electrònica: facebook: casal de joves Ocupa quatre aules de les antigues escoles i és el centre de trobada de joves de 13 a 25 anys; a part de les activitats de lleure que s hi organitzen habitualment (tallers, cursos, etc.), també s hi organitzen activitats puntuals de cap de setmana i els divendres a la nit ( cinefòrums, campionats de futbolí, play-station, etc.) També s hi ofereixen els següents serveis: - Punt de connexió a Internet per jugar, navegar, xatejar,... - Un ping pong, un futbolí, taula de jocs, TV, pista de bàsquet, de futbol,... - Aula d Estudi El casal també posa a disposició algunes aules per les entitats municipals per a realitzar reunions, activitats, etc. (slot, colles de carnaval, associació de reis, pessebre vivent...) Horari: Dilluns i dimarts de 12h a 14h i de 17h a 21h Dimecres a divendres d 11h a 14h i de 17h a 21h Dissabtes: de 17h a 21h Casa de Cultura: Situada a l antic hospital de Sant Miquel, és un edifici construït a l Avinguda Pelegrí com a seu de la Institució que va ser fundada com a Hospital de Pobres l any El seu fundador va ser Tomàs Vidal i Rey, un prohom de Tossa que va fer la seva fortuna a Amèrica. L edifici, és l únic exemple d arquitectura barroca civil existent a la vila de Tossa. L edifici consta de dues plantes, amb un pati central. En un lateral de l edifici hi ha la capella de Sant Miquel, en la qual s ha de destacar l altar barroc, amb la imatge del sant i la seva esvelta cúpula. Aquest Hospital va funcionar fins el 1903, moment en què es va convertir en convent de monges i escola. Des del 1984, època en que l edifici va ser restaurat i rehabilitat, s utilitza com a seu de les activitats culturals locals (exposicions, cinefòrums, cursos de català per adults, etc.) Des de l any 2005, s ha fet realitat el projecte de L escola Municipal de Música, a la segona planta, habilitant les sales per convertir-les en aules insonoritzades. Actualment cursen estudis de música uns 70 alumnes entre piano, guitarra, educació musical, baix, cant, bateria i saxo. El seu director és el sr. Tòfol Martínez. 59

60 La Nau: Espai de 2 plantes amb sales polivalents on hi ha situats el estudis de la TV local i la Oficina de Turisme. S hi organitzen diferents activitats: projeccions, exposicions, presentacions de llibres, etc. 1.3 LA FORMACIÓ EN L ESPORT Identificació del mapa d entitats i clubs locals: Associació Esportiva Tossa Sport : futbol base i futbol sènior Club de Futbol Tossa: futbol juvenil Unió Atlètica Tossa : psicomotricitat, bàsquet, futbol sala, ping-pong Motor Club Tossa : circuits de trial, trobades de motos clàssiques, trobades de cotxes antics... Unió Ciclista Tossa : curses de bicicletes per grans i petits Associació Esportiva de Pesca Marítima Turissa Centre Excursionista de Tossa (CET) Societat de Caçadors Tossenca Gimnàstica Rítmica Off Road Club Tossa 4x4 Club aire libre (esports d'aventura) Piscina Coberta Municipal. 2 pistes de pàdel. Gimnàs. Pilates. Aquagym, kit boxing, etc. Classificació per categories i edats: Futbol Base: 121 nens de 5 a 18 anys Futbol sènior: 40 joves a partir de 18 anys Unió Atlètica Tossa: 96 esportistes de 5 a 18 anys 1er equip futbol-sala: 15 esportistes a partir de 18 anys 1er equip de bàsquet: 15 esportistes a partir de 18 anys Slot: 20 esportistes a partir de 6 anys Gimnàstica rítmica: 40 nenes de 6 a 14 anys Centre Excursionista de Tossa 100 socis de totes les edats Piscina Coberta Municipal 757 socis de totes les edats Oferta municipal per al desenvolupament d activitats i/o serveis: El Servei Municipal d Esports organitza la distribució dels espais, horaris, lloguer d instal lacions esportives municipals, etc. Anualment organitza la següent programació fixa d activitats: - Festa de l esport 60

61 - Open Trial Vila de Tossa - Cursa Popular de Tossa - Festa del Pedal - Cursa de Caiacs - Olimpíades tossenques - Campionat de vòlei - platja - Cursa amb carretons - Travessia de la Badia (cursa de natació) - Campionat Pesca Esportiva - Cronoescalada BTT a Sant Grau - Campionat Futbol Platja Descripció dels espais públics d ús per a les activitats esportives: Zona esportiva: envoltada per un paratge natural (el parc de Sa Riera i l entorn del Puig de Ses Cadiretes) perfecte pel passeig i pel descans i amb circuits de senders abalisats, aptes per ésser recorreguts a peu o amb bicicleta de muntanya. Banyera de Ses Dones: zona marítima reservada per ús dels submarinistes a la platja Mar Menuda. Descripció espais: Pavelló Poliesportiu: El pavelló té capacitat de públic per 200 persones assegudes, 4 vestidors per esportistes i 2 vestidors per l àrbitre, un terreny de joc de 40 x 23 m amb zona d escalfament de 10 x 18 m, alçada lliure interior de 8 m. i possibilitat de 3 camps de joc. També compta amb 2 porteries, 2 cistelles centrals i 4 laterals, 4 cistelles de minibàsquet, 2 xarxes de voleibol. 1 lavabo públic, bar, calefacció i megafonia. Piscina Coberta Municipal: * Piscina de 25x12 5m, amb 6 carrers i profunditat de 1 8 a 2 2m. *Piscina de 7x11 5m i profunditat de 0 8 a 1 1m. *Zona wellness formada per: 2 hidromassatges circulars (jacuzzis), 2 saunes seques (finlandesa), 2 banys de vapor (bany turc). *1 sala d aeròbic (gimnàs polivalent) *1 sala fitness-musculació, equipada amb màquines de treball 61

62 cardiovascular i isotòniques d última generació (tecnogym). *1 sala de spinning. Descripció Activitats: Cursos d activitats aquàtiques (a partir de nadons) Classes d activitat física (aeròbic, step, spinning, tonificació, aeròbic infantil) Campus esportiu i recreatiu Estades esportives per a clubs Entrenador personal Servei de quiromassatge Lloguer d espais Camp de futbol: D herba artificial d última generació, amb una capacitat de públic de 150 persones assegudes i de peu i 70 esportistes. Terreny de joc 100 x 60, fons de 3m, bandes de 2 5m, vorera perimetral de 3m. 2 porteries oficials i 4 porteries de futbol a 7. 4 vestidors per esportistes i 1 vestidor per l àrbitre. 2 lavabos públics, farmaciola, bar, reg automàtic Zona fitness recreatiu: Màquines de fusta x abdominals, estiraments, exercicis físics, etc. Centre BTT la selva: A Tossa hi ha un dels Punts d acolliment del centre BTT la Selva amb 3 rutes ( Aigua fina, cala Giverola i Lloret de Mar). Descripció dels espais privats d ús per a les activitats esportives: Club Airelibre : secció del càmping Cala Llevadó : tirolines, tir amb arc, vela, camp de futbol de gespa natural, concentracions d equips de futbol, piscina, etc. Paint ball Can Garriga : per empreses, grups particulars, etc. Hotel Giverola: concentració de ciclistes: pistes de tennis, piscines, parc aquàtic, pista de futbol-sala, etc. Hotel Marina Tossa : pistes privades de tennis 6/4 Wellness Center: psicomotricitat infantil, pilates, dance mix, risoteràpia, aeròbic, bollywood, ballet,... Àmfora Diving Center, Tossa Sub, Andrea s Diving, Diving Center Mar Menuda: 4 empreses privades de submarinisme. 62

63 Programació conjunta amb entitats i clubs per al desenvolupament d activitats i/o serveis: Cursa de carretons (Motor Club), Travessia popular (Unió Atlètica Tossa), Volei-platja (Unió Atlètica Tossa), Cursa popular (Unió Atlètica Tossa), DiverTossa (entitats esportives i locals), Futbol-Platja (futbol Base), Curses BTT (Unió Ciclista Tossa), Campionats de pesca (associació de pesca) 1.4 L EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL Identificació del mapa d entitats locals: Centre excursionista de Tossa de mar sensibilització activa de respecte al medi ambient mitjançant la realització de les activitats habituals (excursions, acampades, rutes, esquí, escalada, trekking, senderisme, alta muntanya.) Associació Protectora d'animals i Plantes de Tossa de Mar Fundación Chari Cruz - Sensibilització antitaurina Amics de Tossa - Club UNESCO - Entre els seus objectius hi ha Col laborar en la protecció i conservació del medi natural i altres espais, siguin protegits o no, sempre que per la seva ubicació i característiques mereixin protecció. Periòdicament organitzen conferències de sensibilització. Identificació dels objectius: L equip de govern municipal es planteja els següents objectius generals: Protegir i mantenir el medi natural i els seus recursos. Aconseguir un creixement sostenible i respectuós amb el medi Eradicar l especulació urbanística. Per aconseguir-ho inicia els següents processos: Gestionar de forma més òptima el sòl urbà. Promocionar l habitatge social, principalment per al sector jove i la tercera edat. 63

64 Recolzar el treball dels constructors locals, caracteritzats per ser petites empreses especialitzades amb pocs recursos i treballadors. Optar per la rehabilitació d immobles davant la nova construcció. Potenciar un model de turisme familiar. Existència d un Model de Consum Responsable, energia i Residus: Projecte d energies netes i renovables per una gestió més eficient i sostenible de l energia i per un caràcter demostratiu i de sensibilització ambiental: Instal lació de col lectors solars tèrmics a la zona esportiva: permet que més d un 35% d energia utilitzada al pavelló, piscina i camp de futbol provingui de fonts energètiques netes i renovables. Un molí de vent al parc de sa Riera, que permet mitjançant l energia eòlica bombejar l aigua regenerada del pou cap a la bassa, substituint el bombeig elèctric. Instal lació de plaques fototèrmiques a la Terminal d autobusos. Campanyes presents en la línia dels punts esmentats: - Campanya recollida selectiva A Tossa reciclem -m ho tot - Campanya Fem que el bosc no es cremi - Reselva Jornades de formació i sensibilització mediambiental per escoles de la Selva. Organitzades al Parc de Sa Riera de Tossa de Mar. - Campanya Municipal de Tinença responsable d animals de companyia : per sensibilitzar als ciutadans perquè recullin els excrements dels animals i portar la documentació al dia. - Campanya per separar la brossa orgànica. Descripció dels espais públics d ús per a les activitats mediambientals: Pavelló, Casal de Joves i Casa de Cultura: ús dels espais per a conferències i exposicions de sensibilització. Deixalleria: planta de tractament per a reciclatge. Aula de Natura: Activitats de sensibilització per als alumnes de l escola i l IES. Parc de sa riera: estalvi energètic i energies renovables; plaques solars a la piscina municipal i a l edifici de la terminal d autobusos i un molí de vent. Depuradora (EDAR): tractament d aigua regenerada Gossera Municipal: depèn del Consell Comarcal de La Selva. Programació conjunta amb entitats per al desenvolupament d activitats i/o serveis: 64

65 Programa educatiu Coneix el teu entorn portat a terme per l àrea de Medi Ambient i l escola pública Ignasi Melé i Farré. Té com a objectius principals el coneixement de l entorn natural del municipi, la divulgació de valors ambientals i l establiment d un marc de col laboració entre l àrea de Medi Ambient i l escola. 1.5 TURISME COM ELEMENT FORMATIU Identificació del mapa d entitats per a la promoció local: La Nau: Centre d iniciatives i dinamització econòmica, al servei del desenvolupament local. Edifici de recent construcció cofinançat per la Generalitat de Catalunya i el programa europeu FEDER. Més de m2 al servei de l activitat econòmica i la promoció. Ideal per a l organització d activitats de promoció, conferències, congressos, taules de treball,... Edifici situat a l entrada de la població, al costat de la terminal d autobusos, de fàcil accés i completament equipat. Entitats de promoció local: - Associació Empresaris Hosteleria - Associació de Comerciants - Unió de Botiguers - Patronat de turisme (Tossa Turisme) Recollida d estatuts i/o projectes de les diferents entitats locals Objectius de Tossa Turisme : 1. La conservació, millora, promoció i comercialització del turisme, i en general, adoptar totes les mesures adients en el seu mes ampli sentit, per potenciar i desenvolupar el turisme en tot el terme municipal de Tossa 2. La protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural de Tossa de Mar. 3. El desenvolupament que millori les condicions de vida de la població basant-se en l aprofitament sostenible dels recursos naturals. 4. L ordenació dels usos de lleure i el foment de l educació ambiental. tipologia de turistes El perfil del turisme a Tossa es bàsicament el de turisme familiar de diferents nacionalitats europees, que arriba a la vila atret per l oferta de sol i platja i la segona residència de ciutats properes. Actualment es treballa en millorar aquesta oferta i ampliar-la amb la de tipus esportiu (senderisme, esports de natura...) i cultural. 65

66 L Entitat com a ens de participació activa i educativa (espai de participació): Les associacions d hostaleria i comerç realitzen molt esporàdicament cursos formatius per als seus associats (informàtica, idiomes, manipulador d aliments, seguretat i salut, paqueteria, aparadorisme...) Programació conjunta amb l Administració Local per al desenvolupament d activitats i/o serveis: El Patronat de Turisme es va crear al març de en resposta a les conclusions d un procés de participació ciutadana Taules de Turisme. Aquest organisme implica al sector empresarial en l activitat de l Àrea de Turisme Municipal, esdevenint un òrgan consultiu i decisori en la planificació del desenvolupament turístic del Municipi. En la seva acta fundacional, es defineixen els seus objectius, les seves competències i el seu òrgan de govern (representants dels hotels, dels càmpings, d apartaments, de restauradors, de bars, oferta complementària, del comerç i el regidor de turisme) Oficines d Informació turística: *com afecta el turisme al poble Actualment l economia de Tossa de Mar es troba completament terciaritzada, pràcticament es viu del turisme amb la problemàtica de l estacionalització de la temporada en els mesos d estiu. La infraestructura turística de la població ens manifesta que el sector hoteler està dirigit sobretot a un tipus de client de nivell adquisitiu mitjà, i amb una capacitat hotelera d unes places, entre hotels, càmpings, pensions, apart hotels... Amb una economia absolutament terciaritzada, el turisme ha esdevingut un monocultiu, amb la conseqüent desertització del poble durant l hivern. Establiments i empreses per grans sectors d'activitat. Any 2000 Prof. I Artistes 6% Indústria 3% Construcció 13% Serveis llevat comerç 53% Comerç Detall 25% 66

67 1.6 L EDUCACIÓ EN VALORS Identificació del mapa d entitats local en l àmbit de solidaritat i cooperació: - Creu Roja - Germandat de Donants de Sang, l Ajuntament no subvenciona directament les campanyes de donació, però realitza conjuntament la promoció i posa a la disposició de la Germandat els equipaments municipals. - Càritas i Consell Parroquial: organitza el Rober Municipal (recull roba i sabates tot l any i es reparteix a famílies que ho necessiten) i el Banc d aliments de Tossa - Tossa Solidària, organitza concerts, sopars, conferències en benefici d una ONG (el 2012 és per Metges sense Fronteres). Programació conjunta amb entitats per al desenvolupament d activitats i/o serveis: Puntualment l escola, l IES i la Casa de Cultura organitzen conferències i exposicions de sensibilització per a la cooperació, com per exemple: - Fira de l intercanvi (associació OASI) - Cooperació del grup de lectura de la biblioteca amb la comunitat de Nueva Esperanza (El Salvador). - Tossa Solidària organitza actes per recaptar fons per països del Tercer Món, aquest any per la Banya d Àfrica a través de Metges Sense Fronteres, (concerts, sopars, conferències...) 1.7 LA FAMÍLIA Identificació de les AMPAs: l APA del CEIP Ignasi Melé i Farré ha passat per un període de renovació i està molt actiu (organitza concursos de dibuix, la castanyada a l escola, la festa de fi de curs, realitza enquestes a les famílies, participa en el DiverTossa...). La presidenta de l APA és la senyora Laura Nadal. L APA de l IES participa activament en el Consell Escolar i en totes les activitats que s hi organitzen. La representant de l APA és la Sr. Joan Collet. L APA organitza l escola de Pares, cursos de pedagogia. 67

68 Existència d activitats Extraescolars: Des de fa 20 anys l'apa ha delegat les activitats extra escolars a l'empresa Mecacentre (informàtica, mecanografia i anglès). Les activitats es fan a la mateixa escola i hi ha uns 80 alumnes en total. En el curs 2011/2012 també gestiona activitats extraescolars l empresa Abracadabra (manualitats) Les activitats es fan a la mateixa escola de 12 30h a 13 30h i de 16 30h a 17 30h. Relació de serveis de suport a les famílies: - Llar d Infants municipal Petits Mariners - Biblioteca Municipal Manuel Vilà i Dalmau - Local Sant Josep (av. Pelegrí, al costat de la Casa de Cultura). - Casal de Joves - Casal dels Jubilats situat a la Casa del Mar - Geriàtric de Tossa de Mar. - Menjador escolar a l escola Ignasi Melé i Farré i a la Llar d Infants (Scolarest). 1.8 LA CREATIVITAT I EL CONSUM CULTURAL Identificació del mapa d entitats local, grups i col lectius: Associació per l acció social i ciutadana OASI Entitat que gestiona el programa d acollida per a persones nouvingudes al municipi. La seva tasca es basa en el reforç de l acollida lingüística al municipi per a dones i nens i l atenció directe al punt d acollida on es dona assessorament i informació sobre els drets i deures de la ciutadania nouvinguda. Realitzen activitats puntuals relacionades amb la immigració i la interculturalitat. Grup de teatre Teiatrerus Barrejats Grup de teatre aficionat. Preparen un obra a l any. Hi participa gent de tot el poble, autofinançament i cessió d espais, equips de música i llum, cartells, etc. de l ajuntament. Participen activament en les festes locals. Organitzen un sopar literari cada mes. Associació de músics TAM : Grups de Música locals actualment hi ha comptabilitzats uns 7 grups de música aficionats i semi professionals. Compten amb un cobert municipal. Participen en les actes festius i culturals 68

69 del municipi, especialment a les Festes Majors i en els concerts organitzats per l àrea de joventut. Coral Tossenca/Amics de la Música: Grup cultural d una quarantena de persones d edats molt variades, creat al Participa a activitats populars i enregistra CD amb el seu repertori. Programació conjunta amb entitats per al desenvolupament d activitats i/o serveis. Identificació del mapa d equipaments culturals destinats a consum: Biblioteca Municipal: hora del conte, descoberta de la música, conferències, trobada amb l escriptor, trobada de lectors, etc. Casa de Cultura: activitats culturals, exposicions, conferències, cinefòrums, cinema infantil, cursos, presentacions de llibres, etc. Banc del Temps: l associació OASI organitza amb voluntariat un intercanvi de coneixements i habilitats. Museu Municipal: Sales d exposicions amb un ampli fons d obres; compta amb col leccions d arqueologia, pintura catalana, pintura estrangera, escultura i vidre. Centre d Interpretació dels Fars de la Mediterrània: espai de recepció de visitants i punt d exposició permanent amb l embolcall d un pioner espectacle comunicatiu que ofereix un singular i atractiu recorregut pel món dels fars i de la vila de Tossa. Can Ganga, Museu Etnogràfic: Can Ganga, també coneguda com a Can Leandro, és una de les primeres edificacions que s'establiren fora muralla el s. XVI, a la banda de llevant del barri de Sa Roqueta. La casa, que en el seu origen devia quedar davant de mar, és un exemple de gòtic civil popular. Can Ganga, era una masia fortificada, per defensar-se dels atacs pirates tan freqüent a l època. En el seu interior encara es conserva una fresquera excepcional, excavada en la roca viva. A final XVI s'omplí el buit que la separava del mar i les noves edificacions arribaren a ponent en el carrer conegut com de l 'Estolt. D'ençà de l'any 2002, Can Ganga és propietat de l'ajuntament de Tossa. 69

70 Creació i formació: - Escola de Música Municipal (EMMT) - Premi Internacional de Tossa de Mar de pintura ràpida - Mostra d art jove - Festival Internacional de Música (a l agost) - Fira del dibuix i la pintura 1.9 LA IDENTITAT NACIONAL I LA LLENGUA Identificació del mapa d entitats local o ens de gestió: Àrea de festes i tradicions (Casa de Cultura) Identificació i calendari de fires festes populars i tradicionals: Festa de Carnestoltes ( rua, ball, concursos de disfresses, etc.) Festa de Sant Jordi (Concurs de rams de flors, fira de llibres i roses, recital de poesia, concert de Sant Jordi, etc.) Festa de la Santa Creu Aplec de la Mare de Déu de Gràcia Corpus Christi Diada del pescador i trobada de barques de vela llatina Festivitat de Sant Antoni Revetlla de Sant Joan Festivitat de Sant Joan Festa Major de Sant Pere Festa de Sant Grau Diada de l 11 de setembre Representació de Els Pastorets Cavalcada de Reis Festa Major d hivern de Sant Vicenç Sant Antoni Abat Sant Sebastià Festa del Pelegrí Programació conjunta amb entitats per al desenvolupament d activitats i/o serveis: Recentment s ha constituït una Comissió de Festes formada per representants de totes les entitats locals que han volgut formar-ne part. Es reuneixen un cop per setmana per organitzar les festes o activitats culturals del poble. També s elabora el calendari anual de tots els actes. 70

71 1.10 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Identificació dels mitjans de comunicació local: - Ràdio Municipal FM, Nova Ràdio Tossa - Televisió local (TVTOSSA) i també a través d Internet: tvtossa.cat - Butlletí Informatiu (l Ajuntament informa) - Agenda 21 Local: és un Pla d'acció per a millorar la qualitat del municipi, en el que és fonamental la participació de la ciutadania. El camí per a un desenvolupament sostenible del municipi. A finals de l'any 2008 els Ajuntaments de Lloret de Mar i Tossa de Mar, amb el suport de la Diputació de Girona, han iniciat els treballs de redacció de l'agenda 21 Local d'àmbit supramunicipal. - Web oficial de Tossa de Mar: on podem trobar: Actes dels Plens Municipals Actes Juntes Govern Local Tossa Comerç Webcam d'infotossa.com, on trobem informació de totes les àrees del poble: on dormir, platges i natura, què podem fer a Tossa, què podem visitar, on menjar i beure, etc. Reserves d hotel a Tossa Carrerer dinàmic Tossa de Mar a GoogleMaps Notes de premsa de l Ajuntament Notícies de Tossa que surten a la premsa Agenda cultural, etc - Facebook Tossa. Algunes àrees tenen un facebook independent (esports, medi ambient, festes, patrimoni i cultura) Programació conjunta amb els mitjans de comunicació per al desenvolupament d activitats i/o serveis: Ràdio Municipal: Conjuntament amb la TV és un mitjà força utilitzat i eficaç per a fer difusió de les activitats que s organitzen al poble en tots els àmbits. Aquest any s engega la Nova Ràdio Tossa amb molta il lusió i empenta. Televisió local: És el mitjà més eficaç per a fer difusió de les activitats que es realitzen al municipi, retransmet gran part dels actes que s hi realitzen: els plens municipals, inauguracions d exposicions, actes esportius, concerts, etc. També té infotext: un servei d informació permanent. 71

72 L Ajuntament informa: Butlletí amb articles d informació, actualitat i opinió sobre el municipi, l oposició i informacions d interès. Web Municipal: Tota la informació del consistori i nexes amb la informació de la oficina de turisme, la deixalleria,... Serveis d Informació. Identificació dels serveis del municipi destinats als joves per a aquesta funció: Finestreta única: compleix les funcions d oficina d informació ciutadana i d oficina d atenció al nouvingut (empadronaments, etc.) Punt d acollida: comparteix la tasca amb l oficina d atenció ciutadana, afegint més informació i assessorament per les persones nouvingudes al municipi. Explicació del protocol d acollida, acompanyament si s escau i derivació a altres serveis si és necessari. Associació per l acció social i ciutadana OASI Entitat que gestiona el programa d acollida per a persones nouvingudes al municipi. Web municipal: ofereix la possibilitat de realitzar molts tràmits on line : llicències d obres, instàncies... Projecte del PIJ: PIJ: El PIJ és un servei de proximitat on els joves troben el suport necessari i tota aquella informació necessària per a poder portar a terme els seus projectes: viatges, estudis, treball, salut, lleure, oci, esport, cultura, associacionisme juvenil... El PIJ depèn de la Regidoria de Joventut i compta amb un dinamitzador juvenil. S hi ofereixen els següents serveis: *suport per organitzar projectes: el dinamitzador està a disposició dels joves per assessorar-los en totes aquelles qüestions que necessitin. *Accés gratuït al Punt de connexió a Internet sense fils per a fer recerques d informació, treballs escolars, elaboració de currículums, etc. *Un espai de consultes: amb material útil per escollir des de quins estudis es poden fer i a quins centres, a la recerca d un pis de lloguer o bé quin bitllet d avió és més barat per anar de viatge. *Un espai d estudi: tranquil litat per estudiar o bé prou espai per a fer treballs en grup, ordinadors, etc. 72

73 *La Borsa de treball: els dijous d 11h a 14h s informa de les ofertes de treball que arriben al PIJ, s assessora en l elaboració de currículums i en la recerca de feina. *També xerrades, tallers, cursos i activitats per a joves. Horari: Dilluns i dimarts de 12h a 14h i de 17h a 21h Dimecres a divendres d 11h a 14h i de 17h a 21h Dissabtes: de 17h a 21h Servei de connexió a Internet a la biblioteca: 6 ordinadors 73

74 2. POLÍTIQUES D ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL 2.1. AGENTS LOCALS No existeix cap àrea ni professional específic a tal efecte SERVEIS D INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT El PIJ sempre ha funcionat com a referent tant per empreses per a la recerca de treballadors com per joves que estan en un procés de recerca de treball. Tradicionalment sempre s ha comptat amb una cartellera informativa amb les ofertes laborals que arribaven directament al PIJ o que l informador recollia des de diferents serveis (OTG, webs laborals, etc.). 2.3 PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL Fins el 2010 havien funcionat dos mòduls de l ESCOLA TALLER LA SELVA: educació ambiental i taller ocupacional de paleteria. És un programa de treball-formació, implantat a la comarca des de 1996, que té com a finalitat primordial la formació laboral de joves aturats d entre 16 i 23 anys. El recorregut d aquest tipus de programa és de 2 anys. Actualment no hi ha programes de garantia social al municipi FORMACIÓ PROFESSIONAL Només hi ha l oferta d ESO i Batxillerat. 74

75 3.- POLÍTIQUES D ACCÉS A L HABITATGE 3.1 EXISTÈNCIA DE SERVEI D INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT SOBRE HABITATGE DESTINAT A JOVES: Assessorament i informació que ofereix el PIJ 3.2 ESTADÍSTICA/CENS DE TINENÇA D HABITATGE EN PROPIETAT O LLOGUER PER JOVES MENORS DE 30 ANYS: Veure anàlisis quantitatiu 3.3 PROMOCIÓ PÚBLICA EN MATÈRIA D HABITATGE I OFERTA DE VIVENDA DE PROTECCIÓ OFICIAL (VPO). Actualment està en projecte la construcció de 52 habitatges qualificats de protecció oficial, una part dels quals serà de lloguer i una altra part de compra, la gran part dels quals es destinarà a famílies joves. Les bases d accés estan pendents d aprovació. 3.4 ALTRES: Es fa un estudi del parc d habitatges: 50% dels habitatges fan entre 80 i 120m2 13% inferiors a 60m2 9,2% superiors a 120m2 Un dels objectius que es marca el nou PGOUM és el d aconseguir habitatge protegit per a joves i gent gran. Quan es desenvolupi el nou pla, s aconseguiran uns 330 habitatges, sorgits de promocions públiques i l execució de nous plans especials. Aquests 330 habitatges, cobriran les necessitats estimades (pel possible creixement demogràfic) fins al

76 4. POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ DE LA SALUT 4.1 IDENTIFICACIÓ DEL MAPA D ENTITATS LOCAL - Creu Roja - ACEDA: entitat que treballa en el tractament de drogodependències des del CAP. També organitza xerrades de prevenció en riscos per la salut per joves. - Donants de Sang 4.2. DESCRIPCIÓ DELS EQUIPAMENTS PÚBLICS: CENTRE D ATENCIÓ PRIMÀRIA: 3 metges de família 1 pediatra 1 llevadora 2 infermeres 2 psicòlegs 1 dia a la setmana (visites a pacients derivats pel metge de capçalera, psicòlegs associació ACEDA) A l estiu s amplia amb 1 metge i 1 infermera. atenció al públic: de 8h a 21h tots els dies. servei d urgències: telèfon per a informació sanitària o al 112 per a urgències, coordinats ambdós pel SEM que activarà el recurs més adient si és necessari (vehicles de servei vital avançat, atenció domiciliària, etc).també es podran adreçar directament als serveis d urgències dels hospitals comarcals de Blanes o Calella, o al CAP de Pineda de Mar PROGRAMACIÓ CONJUNTA AMB ENTITATS I SERVEIS PER AL DESENVOLUPAMENT D ACTIVITATS I/O PROGRAMES - Campanyes de Donació de Sang: 4 vegades a l any. - Col laboració des del Casal Jove en la campanya Mou-te per la conscienciació entorn la esclerosi múltiple. - Col laboració de diferents entitats (esportives, culturals... ) en els actes de Tossa amb la Marató de TV3. 76

77 5. POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA 5.1. PROGRAMES DE FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ Consell local de joventut No n hi ha, s està treballant en la seva formació. Borsa de participació/voluntariat Campanyes puntuals de les àrees de cultura, esport i joventut en les que persones o grups participen voluntàriament FOMENT DE LES ENTITATS, ASSOCIACIONS I COL LECTIUS JUVENILS Suport a grups informals de joves. Els únics grups informals de joves són els grups de música. Sempre han comptat amb el suport municipal de recursos i infraestructura per tal d organitzar concerts i activitats. Assessorament per a l associacionisme. És un servei que s ofereix des del PIJ. Promoció de fires i festes locals per donar a conèixer les entitats MOSTRA D ART JOVE (agost) creada en el seu moment per el col lectiu d artistes locals, és un aparador de joves artistes i artesans que mostren i venen al públic les seves creacions. També es cedeix la casa de cultura per exposicions permanents. S hi representen diverses modalitats d art i artesania: ceràmica, pintura, joieria, vidre, audiovisuals, etc. Participació de joves estudiants al Consell Escolar Municipal. No hi ha Consell Escolar Municipal, però el estudiants tenen representació al Consell Escolar de l IES 77

78 6. POLÍTIQUES D EQUILIBRI TERRITORIAL I COHESIÓ SOCIAL 6.1. ACCÉS A LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ Biblioteca Municipal: connexió a Internet i serveis ofimàtics. La Biblioteca posa a disposició dels usuaris 6 PC, que poden ser utilitzats per accedir a Internet, consultar documents electrònics o fer ús dels programes ofimàtics. Casal de joves: posa al servei dels usuaris 3 PC amb connexió sense fils per un ús lúdic: jugar, navegar, xatejar, etc. Punt d Informació juvenil: Accés gratuït al Punt de connexió a Internet sense fils per a fer recerques d informació, treballs escolars, elaboració de currículums, etc. FACEBOOK DEL CASAL DE JOVES Al servei de tots els joves de Tossa que ho sol licitin. Inclou: tota la informació referent al PIJ, casal de joves, notícies, programació d activitats, fotos d activitats realitzades, vídeos, horaris, agenda d actes... En tot el municipi hi ha 2 locutoris ciberpunt i diversos cibercafés 6.2. COHESIÓ SOCIAL Actuacions en la prevenció de la marginació social Els servei socials són els encarregats de detectar casos de marginació social i d endegar les accions oportunes per eradicar-les. Es porten a terme classes de català/coneixement cultural per adults per els immigrats extracomunitaris i reforç de català a l escola per a nens i nenes fills d immigrants amb dificultats per l aprenentatge i la comunicació en català. 78

79 7. CONCLUSIONS DE L ANÀLISIS QUALITATIU POLITIQUES EDUCATIVES I CULTURALS: Educació reglada: - Al propi municipi pot realitzar-se la major part de la formació reglada. Hi són presents una Llar d Infants Petits Mariners, un CEIP Ignasi Melé i Farré, i l Institut IES Tossa, que realitza ESO i Batxillerat. - Tots els centres esmentats estan elaborant o revisant els projectes educatius, llevat de l institut que ja l aplica. Això demostra un interès per la qualitat de l ensenyament que es dóna al municipi. Associacionisme educatiu: - L oferta d activitats en aquests camp la realitza l Ajuntament, que organitza activitats per Nadal i estiu, i a través del casal de joves. Malgrat això aquesta oferta podria millorar-se, dotant-la de més contingut i continuïtat. - El nombre d espais per a poder desenvolupar activitats en el lleure és nombrós i diversificat. Malauradament, tal i com comentàvem anteriorment no se'n extreu tot el profit possible. - Com que les iniciatives en matèria d associacionisme educatiu són municipals, el finançament de les mateixes també ho és. - S haurien d iniciar projectes i iniciatives que permetessin l aparició i assentament d un teixit associatiu ferm dins el marc del municipi. Esport: - El teixit associatiu esportiu de Tossa de Mar és ampli, es troba arrelat i aporta iniciatives diverses al conjunt del municipi. - El nombre d instal lacions esportives és gran i divers, i multifuncional. - La població de Tossa té moltes i diverses formes de practicar esport al municipi, i així ho fan. Més d una cinquena part dels habitants de Tossa es troben federats o associats en alguna entitat esportiva, i les activitats que s organitzen tenen un ampli ressò popular. Educació ambiental: 79

80 - No trobem entitats d educació ambiental pròpiament dites, però si que en trobem que la inclouen dins dels seus programes o objectius, i d altres que treballen alguna problemàtica concreta. - Les instal lacions d ús per a activitats mediambientals són adients. - A nivell municipal hi ha un interès per l educació ambiental i la sostenibilitat, tal i com es demostra amb les noves adaptacions fetes sobretot al Parc de sa Riera, i el que es desprèn del Pla d Ordenació. Educació en valors: - La presència d entitats en aquests àmbit és poc significativa. Malgrat això tenen història i ressò. - No hi ha cap programa d actuació, ni cap iniciativa que promogui l educació en valors. La família: - Els serveis de suport a les famílies existents al municipi són prou adequats a les necessitats del mateix. Creativitat i consum cultural: - Existeix una base d entitats i grups locals interessant. - Els espais destinats a ús cultural són nombrosos. - Els programes, les iniciatives i les actuacions que es realitzen en política cultural s haurien d adaptar a les necessitats i les possibilitats del municipi, sobretot a la realitat juvenil. Identitat nacional i llengua: - El calendari de festes és ampli, diversificat i prou equilibrat al llarg de l any. - La majoria d actes i activitats estan arrelades i compten amb amplia participació popular. Societat de la informació: - Trobem presents amb identitat pròpia els dos grans clàssics de la informació: la radio i la televisió. - Els serveis d informació personalitzada son la finestreta única de l Ajuntament, el punt d acollida per a persones nouvingudes i el PIJ. - Tot i que l accés a la informació està prou garantit (més si tenim en compte la irrupció d Internet en la vida quotidiana), s hauria de 80

81 treballar per acostar la informació als joves, incentivar la seva participació, fer-la més accessible i fàcil d interpretar. POLÍTIQUES D ACCÉS AL MÓN DEL TREBALL: Agents locals: - No hi ha agents locals. Serveis d informació i assessorament: - L únic servei present al municipi és la informació i assessorament que es dóna des del PIJ. - Existeix una borsa de treball local, que ara mateix està en fase de reordenació donades les característiques del municipi. Programes de Garantia social: - S haurien d elaborar nous programes, que s adaptessin a les necessitats i objectius del municipi. Formació professional: - Inexistent. Escola de capacitació agrària de Santa Coloma de Farners. POLÍTIQUES D ACCÉS A L HABITATGE: - Actualment hi ha una promoció per construir 52 habitatges de protecció oficial. - L accés a l habitatge és una de les prioritats de l equip de govern actual 81

82 DIAGNOSI Amb les aportacions de tècnics, regidors, responsables de serveis, aportacions subjectives del joves, i les conclusions de l anàlisi de la realitat quantitatiu i qualitatiu podem comparar què hi ha al municipi amb el què hi hauria d haver, en definitiva, si les actuacions que es fan al municipi des de l administració incideixen i cobreixen les mancances dels joves de Tossa de Mar. El diagnòstic s ha fet contemplant els següents àmbits: Educació Cultura Esports Habitatge Treball Salut Participació Mobilitat Cohesió social EDUCACIÓ: La situació deficitària dels nivells d instrucció que afecta al global de la població de Tossa també afecta al col lectiu jove. L oferta formativa del municipi es redueix a l IES, així mateix els municipis més propers tampoc tenen una oferta gaire més àmplia i si hi afegim els problemes de mobilitat que tradicionalment i actualment pateix el municipi, el futur en aquest aspecte no és gaire esperançador. També cal incidir amb les conclusions que hem extret de l anàlisi quantitatiu i que es reafirmen amb l anàlisi qualitatiu: El nivell de formació dels joves de Tossa és molt bàsic. La tendència dels alumnes que estudien ESO és negativa, el 2006 trobem fins un 34 75% d alumnes que romanen al cicle. El percentatge de graduats només arriba al 60 87%. A Tossa no hi ha la possibilitat de cursar un mòdul de Grau Superior, ni tampoc Diplomatura Universitària, per tant són molts els joves que forçosament s han de desplaçar per motius educatius per acabar la seva formació. El destí més destacat és Girona amb 70 alumnes, seguida de Barcelona amb

83 La població inactiva del global de la població juvenil representa només un 20,26% de joves que es dedica als estudis i es concentra principalment en la franja d edat de 15 a 19 anys. La facilitat de trobar una primera ocupació en el camp de l hosteleria, en el qual no es requereix formació, predisposa als joves a no completar itineraris formatius. Els joves amb fracàs escolar expressen que no volen estudiar i estan convençuts que la sortida laboral és més eficaç per emancipar-se que no pas la continuació dels estudis. CULTURA: És la segona àrea amb més iniciatives per a joves principalment per la tradició artística del municipi i per l àmplia programació cultural per a totes les edats que té el municipi. El municipi disposa d equipaments culturals i juvenils, s organitzen actes culturals que compten amb la participació dels joves (mostra d art jove, festes, concerts, es cedeixen els equipaments per exposicions, etc.). Les entitats i grups exclusivament juvenils són Associació de músics Joves músics del municipi. Gestiona l Escola de Música Municipal Grups de Música locals actualment hi ha comptabilitzats uns 7 grups de música aficionats i semiprofessionals. Compten amb un cobert municipal com a local d assaig. Participen en els actes festius i culturals del municipi, especialment a les Festes Majors i en els concerts organitzats per l àrea de joventut. ESPORTS: És amb diferència l àrea amb més iniciatives dedicades a joventut. Es disposa d un ampli ventall d equipaments, clubs, entitats i oferta esportiva específicament per a joves: Els equipaments són de qualitat i cobreixen les necessitats de la població. Prop del 43% dels joves entre 10 i 29 anys practiquen esport, un percentatge elevadíssim que dóna fe del bon estat de salut de l esport juvenil a Tossa de Mar. Els joves esportistes, però, no participen activament amb la gestió de les entitats, però es va efectuant relleu generacional. Les entitats esportives participen activament amb la programació municipal anual. 83

84 HABITATGE: Pels joves de Tossa, una de les preocupacions més important és l accés a l habitatge, els Joves de Tossa tenen preferència per quedar-se a viure al municipi, però es troben en les següents dificultats: La vocació turística del municipi provoca que durant l hivern hi hagi un gran nombre d habitatges desocupats als quals els joves no hi tenen accés, perquè són segones residències o per què als propietaris els surt més rentable l ocupació turística durant tres mesos que no pas el lloguer de tot l any. Forçosament entre el conjunt de joves que viuen emancipats ha augmentat considerablement els que tenen una vivenda en propietat. L encariment de l habitatge unit a la precarietat laboral fa augmentar el nombre de joves no emancipats. L especulació i l encariment de l habitatge són causa també que la majoria de joves que viuen emancipats ho facin en regim de propietat. Els joves solters o amb família de procedència estrangera viuen concentrats en els barris més allunyats del poble o en els edificis més degradats. Com a primera mesura correctora l ajuntament està impulsant la construcció de 52 habitatges qualificats de protecció oficial, una part de quals serà de lloguer i una altra part de compra, la gran part dels quals es destinarà a joves. TREBALL: Malgrat haver-se iniciat algunes accions en aquesta àrea i malgrat que la població juvenil és majoritàriament activa (57,23%), el panorama actual és bastant decepcionant per les següents causes: Municipi abocat al turisme per la qual cosa les branques d activitat més destacades són: Hosteleria (22 16%), construcció (20 10%) i comerç i reparació (19 19%). Cal destacar el percentatge de joves sense una ocupació clara i definida (estan a l atur o en altres situacions). La precarietat laboral és elevada: 74 95% de contractes laborals temporals enfront d un % de contractes indefinits. Durant la temporada turística, molts empresaris han de cercar treballadors qualificats (a Tossa no n hi ha) i no qualificats (tothom treballa) fora del municipi. Les dones són les que més pateixen la precarietat laboral. Poca formació dels joves. 84

85 Poca disponibilitat dels joves a la mobilitat laboral. En aquest sentit, apuntem algunes iniciatives per tal de millorar la realitat laboral dels joves del municipi: Polítiques de transport: per tal de facilitar la mobilitat laboral Polítiques de concertació social: per tal de millorar la sensibilització dels empresaris a l hora de contractar a joves del municipi i especialment a dones. Polítiques educatives: per tal de lluitar contra el fracàs escolar i millorar les expectatives laborals. Formació Ocupacional: ampliar la oferta existent i adequar-la a les necessitats del territori. SALUT: Tot i ser un dels aspectes que més preocupen a totes les persones que han participat en l anàlisi de la realitat juvenil, és un del camps on menys actuacions es porten a terme. Tant l escola, com l IES, com el Casal de Joves i els ciutadans en general viuen amb preocupació l alt consum de drogues que es dóna amb els joves del municipi. També es té la percepció de la perillositat de les drogues pel fet que Tossa de Mar és una via d entrada per mar de traficants i l últim any s ha produït alguna detenció i confiscació. D altra banda els joves es preocupen més per la sexualitat, l accés a informació i recursos. Caldria crear doncs, un espai de salut jove que serveixi per fer front a les necessitats dels joves complint les funcions d assessorar, informar i sensibilitzar amb temes com l alimentació, les drogues i la sexualitat. Cal però, iniciar actuacions coordinades amb els centres formatius, el CAP, serveis socials, la policia local i joventut per tal de prevenir i reduir el consum de drogues al municipi. PARTICIPACIÓ: És el gran dèficit. No hi ha cap entitat ni associació de caire juvenil, ni tant sols en el camp del lleure on tradicionalment els joves tenen més presència. Els joves participen molt poc de la vida i les activitats del poble i d entrada quan se ls pregunta tampoc tenen cap interès en participar-hi perquè desconfien del sistema participatiu. La percepció del dinamitzador juvenil del Casal de Joves és la següent: Participen com usuaris d activitats 85

86 Participen activament individualment en aquelles propostes que els interessen. Poca predisposició al voluntariat. Malgrat aquesta realitat ells expressen la voluntat de fer coses tot i que d entrada, semblen haver-se abandonat a una inèrcia de manca d iniciatives i de participació i semblen conformar-se en tenir un lloc de trobada per ells sols com és el Casal de Joves. D altra banda cal tenir present que el Casal de Joves, situat a les antigues escoles del municipi no reuneix les condicions adequades per a posar en marxa un veritable treball integral en l àrea de joventut: l edifici és vell, caldria rehabilitar-lo i adaptar-lo, sovint les instal lacions de llum i calefacció fallen, hi ha poc mobiliari disponible, etc. Cal urgentment potenciar la participació juvenil en tots les àmbits. MOBILITAT: Tal com hem vist anteriorment la mobilitat és un factor molt important que afecta directament a àrees bàsiques com l habitatge, el treball i l educació. Tossa és un municipi que durant molts anys ha estat aïllat de la resta de pobles de la comarca de La Selva, fins fa uns 15 anys no es van arreglar les carreteres que comuniquen Tossa amb Llagostera, Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar. Malgrat estar a molts pocs quilometres de distància, de Tossa a Sant Feliu de Guíxols es triga 30 minuts, i per arribar a Lloret 20 minuts. De Tossa a Girona aproximadament 50 minuts. La distància per anar de Tossa a algun altre lloc, no es mesura amb quilometres, sinó amb temps invertit. La situació s agreuja per la manca de transport públic que hi ha al municipi, connectat únicament amb una autobús cada hora a l hivern i cada mitja hora a l estiu amb Lloret. A l hivern hi ha també dues línies de Tossa a Girona i de Tossa a Barcelona amb un autobús d anada al matí i un altre de tornada al vespre (a l estiu són dos autobusos d anada i dos de tornada) Les dificultats de mobilitat si no es disposa de cotxe propi són òbvies i afecta directament a l oci nocturn (escàs al municipi durant l hivern) obligant als joves a sortir del municipi i per tant agafar el cotxe. Cal cercar solucions per lluitar contra les causes estructurals per tal de millorar les condicions de mobilitat dels joves: ampliar l oferta d oci nocturn ampliar l oferta transport públic 86

87 COHESIÓ SOCIAL: En l àmbit de la cohesió social cal tenir en compte el col lectiu de: joves immigrats extracomunitaris: pel que fa als joves de 12 a 16 anys podem dir que participen normalment i conjuntament amb els joves del municipi. En aquest sentit, l escola acompleix una funció integradora i els joves participen de tots els servies i activitats juvenils. Els joves majors de 16 anys, en canvi, queden més desplaçats i no es visualitzen tant al municipi tot i utilitzar amb normalitat recursos i serveis ( PIJ, Servei d Internet, ús del casal per a reunir-se, etc.). Cal tenir en compte, però, que molts joves immigrats provenen d Àfrica i que culturalment a l edat de 16 anys el jove es converteix en adult, aquest fet i el fet de tractar-se d immigració econòmica significa per tant que la concepció de la realitat juvenil no té res a veure amb la nostra. De totes maneres cal avançar-nos i programar estratègies d inclusió per a nens reagrupats pels seus pares i pels nens fills d immigrants que en pocs anys seran més grans i viuran l adolescència com a tal. 87

88 CONCLUSIONS Una vegada finalitzat el diagnòstic podem extreure n de forma resumida i concreta les següents conclusions, eixos que constituiran les bases d elaboració del Pla Local : Recerca de recursos formatius al municipi i al territori que permetin continuar itineraris formatius als joves que no superen l ESO o no continuen amb altres etapes formatives. Aprofitar el potencial creatiu dels joves per dotar de recursos, realitzar una planificació d una oferta cultural que connecti amb les formes d expressió dels joves del municipi i els impliqui potenciant el seu protagonisme. Recerca d estratègies i per a millorar l accés a l habitatge dels joves creant una oferta d habitatges de lloguer i de compra. Recerca d estratègies per a millorar l estabilitat laboral dels joves de Tossa de Mar, incidint en la formació i els valors. Potenciar els programes de salut per incidir en la prevenció de conductes de risc mitjançant els hàbits saludables. Rehabilitació de l equipament de joventut que es converteixi en centre i punt de referència dels joves del municipi i de les polítiques de joventut. Foment de la participació en tots els àmbits dels joves de Tossa de Mar, començant per les polítiques de joventut. Treballar coordinadament amb els municipis veïns per tal de millorar la mobilitat dels joves. Dotar de recursos socials als joves per reduir el risc d exclusió social. 88

89 3. OBJECTIUS GENERALS 1. Millorar els nivells d educació dels joves de Tossa de Mar. 2. Vincular els joves del municipi amb el món cultural. 3. Millorar l accés a l habitatge dels joves de Tossa de Mar. 4. Millorar l accés a l ocupació laboral i l estabilitat, en aquest àmbit, dels joves de Tossa de Mar. 5. Potenciar els programes de salut per incidir en la prevenció de conductes de risc. 6. Habilitar un equipament per l àrea de joventut. 7. Fomentar la participació juvenil en les polítiques locals de Tossa de Mar. 8. Impulsar estratègies que permetin millorar la mobilitat dels joves. 9. Dotar de recursos socials als joves per reduir el risc d exclusió social. Concretarem els objectius generals en objectius específics, i aquests els classificarem en OBJECTIUS DE RESULTAT (quins resultats volem aconseguir?) i OBJECTIUS DE PROCÉS (com ho farem per aconseguirho?). Farem servir el sistema d INDICADORS (serveix per mesurar si s ha aconseguit un objectiu) i de CRITERIS (ens diu el grau d assoliment que ens proposem). 89

90 EIX DE TREBALL: EDUCACIÓ OBJECTIU GENERAL: Millorar els nivells d educació dels joves de Tossa de Mar dels cursos 2012/15. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Reduir durant els cursos 2012/15 un 10% el nombre d alumnes amb fracàs escolar a l ESO I nombre d alumnes que superen l ESO C increment d un 10% I nombre d alumnes acreditats I grau de satisfacció dels professors C valoració mitja de Augmentar en un 20% del 2012 al 2015 la oferta educativa juvenil no formal del municipi De procés Crear, el 2013, una taula de treball, seguiment i avaluació dels alumnes amb els agents de joventut, assistent social, educador de carrer i tutors de l institut. Implicar, durant el 2013, el 20% d alumnat (5 alumnes) amb fracàs escolar en els grups d estudi del Casal de Joves Ampliar del 2012 al 2015 l oferta de cursos d educació no formal en la programació I nombre de cursos d educació no formal C increment d un 20% I taula de treball C Nº d agents implicats I participació dels alumnes en els grups de treball C 5 alumnes I Nº de cursos d educació no formal C increment d un 25% 3 en una escala de 4 I nombre de joves que s apunten C s emplenen el 100% de les places I grau de satisfacció dels alumnes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau de millora de les qualificacions dels alumnes C valoració del 100% d aprovats I grau de millora de les qualificacions dels alumnes C valoració del 100% d aprovats I grau de satisfacció dels alumnes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 90

91 d activitats del casal de joves. EIX DE TREBALL: CULTURA OBJECTIU GENERAL: Vincular els joves del municipi amb el món cultural entre el 2012 i el OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Consolidar, entre el I manteniment de les 2012 i el 2015, les iniciatives culturals iniciatives culturals juvenils del municipi. Augmentar, entre el 2012 i el 2015, un 10% el nombre de d artistes del municipi que participen a la mostra d art jove Augmentar, entre el 2012 i el 2015, un 10% el nombre de manifestacions culturals juvenils del municipi De procés Ampliar entre el 2012 i el 2015 de 3 a 5 el Nº d entitats culturals juvenils de Tossa de Mar. Crear una programació estable i variada d activitats culturals juvenils que es donen al municipi. C manteniment del 100% I nombre de joves del municipi que participen a la mostra d art jove C increment d un 10% I nombre de manifestacions culturals juvenils C increment d un 10% I nombre d entitats culturals juvenils C 5 entitats I nombre d activitats culturals C varietat de I nombre de públic I grau de satisfacció dels participants C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I nombre de públic I grau de satisfacció dels joves artistes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I nombre de públic I grau de satisfacció dels joves artistes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I nombre de joves que participen en les entitats C ple funcionament de les entitats I grau de satisfacció de les de les entitats C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I nombre de públic I grau de satisfacció del públic 91

92 juvenil estable pel Consolidar les Barraques Musicals a l estiu i a l hivern per difondre grups musicals locals. Ampliar del 2012 al 2015 en un 10% el nombre de cursos de formació artística de la programació d activitats del casal de joves. manifestacions artístiques presents I nombre d activitats musicals C increment d un 20% I nº de cursos de formació artística C increment d un 10% C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau de millora de les manifestacions artístiques i culturals C augment de públic I grau de satisfacció dels alumnes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 92

93 EIX DE TREBALL: HABITATGE OBJECTIU GENERAL: Millorar l accés a l habitatge dels joves de Tossa de Mar. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Augmentar, el 2013, un I nombre I nombre 10% el nombre d habitatges construïts d habitatges d habitatges per a C increment del 10% I un 10% dels joves. habitatges construïts Augmentar, entre el 2012 i el 2015, un 10% el nombre de joves emancipats entre 20 i 34 anys De procés Construir el 2013, 52 habitatges qualificats de protecció oficial, de lloguer i de compra per a joves. Crear, entre el 2012 i el 2015 mesures de compensació pels propietaris que destinin habitatges de lloguer assequibles per a joves. I nombre de joves emancipats C increment d un 10% I nombre d habitatges per a joves C 52 habitatges I mesures de compensació C increment dels habitatges de lloguer per a joves són ocupats per joves. I nombre de joves emancipats I grau de satisfacció dels joves emancipats C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau d ocupació dels habitatges per a joves C plena ocupació I nombre d habitatges de lloguer I grau de satisfacció dels propietaris i dels joves llogaters. C valoració mitja de 3 en una escala de 4 93

94 EIX DE TREBALL: SALUT OBJECTIU GENERAL: Potenciar els programes de salut per incidir en la prevenció de conductes de risc. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Disminuir, entre el 2012 i el 2015, en un 10% el nombre de joves amb conductes de risc per la salut I nombre de joves amb conductes de risc C descens d un 20% que Disminuir, entre el 2012 i el 2015, un 10% el nombre de joves que consumeixen cànnabis habitualment. De procés Crear, el 2013, una comissió de treball formada per agents de salut, educatius, juvenils, serveis socials i joves. Crear entre el 2012 i el 2015 un servei anomenat Espai de Salut Jove en relació la informació per a joves sobre sexualitat, drogues, alimentació i consum d alcohol I nombre de joves que consumeixen cànnabis habitualment C increment d un 10% I taula de treball C nº d agents implicats i solucions aportades I accions de prevenció, informació i assessorament del servei I nombre de consultes de joves I descens del consum de drogues i del consum d alcohol I increment de l ús de preservatius I nombre de joves abandonen conductes de risc C nombre de joves en millor estat de salut I nombre de joves que abandonen el consum del cànnabis C millora de l estat de salut dels joves I grau de millora de la salut dels joves I grau de satisfacció dels usuaris del servei C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau d informació i coneixements adquirits C valoració mitja de 3 en una escala de 4 94

95 EIX DE TREBALL: TREBALL OBJECTIU GENERAL: Millorar l estabilitat laboral dels joves de Tossa de Mar. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Augmentar, durant el I nombre de joves I nombre de joves 2013, un 20% el que es formin en que s apunten nombre de joves que es programes C s emplenen el formin en programes ocupacionals 100% de les places ocupacionals C increment d un Augmentar, entre el 2013 i el 2014, un 10% el nombre de joves que es formen en programes ocupacionals en el mateix municipi De procés Derivar, durant el 2013, com a mínim a 5 joves a programes formatius d altres municipis veïns del territori. 20% I nombre de joves que es formin en programes ocupacionals en el mateix municipi C increment d un 10% I participació en programes ocupacionals d altres municipis C nº de joves I nombre de joves que s apunten C s emplenen el 100% de les places I grau de satisfacció dels alumnes C valoració mitja de 3 en una escala de 4 95

96 96

97 EIX DE TREBALL: JOVENTUT OBJECTIU GENERAL: Habilitar un equipament per l àrea de joventut. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Disposar, al 2013, d un I equipament per a I adequació del condicionament bàsic joves local del local destinat als joves C 1 equipament I grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 en una escala de Formar durant el 2012 a 20 joves en el camp de l educació en el lleure I formació educació en el lleure C 20 joves 4 I grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 en una escala de 4 De procés Reestructurar, al 2013, el 100% dels recursos per a joves Impulsar i reactivar entre el 2012 i el 2013, la programació d activitats de TossaJove Realitzar durant el 2012 un curs de monitors d educació en el lleure i un curs de direcció en el lleure amb 20 joves I recursos per a joves C 100% I programació d activitats C 3 per any I cursos de formació d educació en el lleure C 20 joves I grau de millora dels serveis C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I nombre d usuaris per activitat I grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 en una escala de 4 I grau de satisfacció dels formadors I grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 en una escala de 4 97

98 EIX DE TREBALL: PARTICIPACIÓ OBJECTIU GENERAL: Fomentar la participació juvenil en les polítiques locals de Tossa de Mar. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Recuperar, al 2012, el I-> organitzar I-> valoració de la sistema assembleari assemblees participació a les periòdic, com a sistema de funcionament del casal de joves i la seva organització. periòdiques C->1 assemblees i la seva continuïtat. C-> valoració mínima de 7 en una escala de 10 Crear, al 2013, una Taula de Joves Local formada per joves del municipi. Programació estable de debats a la Taula de Joves, durant el 2013, de temes d actualitat juvenil Elaboració, durant 2013, de propostes d actuació al consistori Emissió, durant el , de dictàmens i opinions sobre temes d interès juvenil Representació, durant el 2013, de la taula dels joves en alguns actes oficials o en les declaracions públiques consensuades en el ple de l òrgan Assistència de la taula de joves, durant el 2013 i 2014, al Ple de l Ajuntament I Taula de jove Local C 1 I organitzar debats de temàtica juvenil C 4 I propostes d actuació al Consistori C 4 I dictàmens emesos C 4 I percentatge de representació de la taula local dels joves C 80 % I Assistència al Ple de l Ajuntament C 4 I valoració el procés de constitució C valoració mínima de 7 en una escala de 10 I valoració tècnica dels debats C valoració mínima de 7 en una escala de 10 I valoració tècnica de les propostes C valoració mínima de 7 en una escala de 10 I valoració tècnica dels dictàmens C valoració mínima de 7 en una escala de 10 I valoració tècnica de la representativitat de la Taula C valoració mínima de 7 en una escala de 10 I nombre de propostes plantejades al Ple de l Ajuntament C 4 98

99 EIX DE TREBALL: PARTICIPACIÓ OBJECTIU GENERAL: Fomentar la participació juvenil en les polítiques locals de Tossa de Mar. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De procés Participació dels joves en la constitució de l assemblea. Participació dels joves en el procés de constitució de la Taula local dels joves Establir el calendari de reunions de la taula Analitzar, implementar i avaluar les polítiques municipals de joventut Decidir sobre activitats concretes i gestió del pressupost pertinent per aquestes. Oferir formació d una manera pràctica i natural en els aspectes de la cosa pública en I->nº d assistents a l assemblea C->70% dels joves del municipi I Participació dels joves en el procés de constitució de la Taula C 70 % dels joves del municipi I Nombre de reunions de la taula C 4 I percentatge de participació de la taula respecte les polítiques municipals de joventut C 80 % de les polítiques municipals en matèria de joventut I Gestió pressupost I Crear unes jornades de formació pels membres de la taula I-> valoració tècnica del procés assembleari C-> puntuació mínima de 8 en una escala de 10 I Valoració tècnica del procés participatiu C puntuació mínima de 8 en una escala de 10 I Valoració tècnica del funcionament de les reunions realitzades C puntuació mínima de 8 en una escala de 10 I Valoració tècnica de les funcions consultives respecte les polítiques municipals C puntuació mínima de 7 en una escala de 10 I Valoració tècnica i valoració dels joves C puntuació mínima de 7 en una escala de 10 I valoració dels joves que assisteixen a les jornades C Puntuació mínima 99

100 general i del govern municipal en particular Implicació directa del regidor/a de joventut del municipi. Crear comissions de treball en funció de les demandes i/o necessitats. Es podran constituir una comissió permanent i comissions de treball que la taula consideri necessàries per dur a terme les seves actuacions Informar periòdicament als joves del municipi dels diferents acords presos Mantenir la comunicació amb les diferents àrees de l Ajuntament, la resta d institucions i els actors vinculats C 1 I % d implicació del regidor/a de joventut del municipi C 100 % I Nombre de comissions de treball C 2 I % comunicació emeses respecte els acords presos C 100 % I % comunicació emeses respecte el procés de treball i els acords presos C 100 % de 7 en una escala de 10 I Valoració tècnica de la implicació de la regidoria C Puntuació mínima de 7 en una escala de 10 I Valoració tècnica de les comissions de treball C Puntuació mínima de 7 en una escala de 10 I Valoració tècnica dels mitjans de comunicació utilitzats C Puntuació mínima de 7 en una escala de 10 I Valoració tècnica del procés comunicatiu amb l Ajuntament, altres institucions i actors vinculats C Puntuació mínima de 7 en una escala de

101 EIX DE TREBALL: MOBILITAT OBJECTIU GENERAL: Impulsar estratègies que permetin millorar la mobilitat dels joves. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Disminuir, al 2013, en I percentatge de risc un 50% el risc d accidents d accidents de trànsit dels joves C disminució d un 50% C Augmentar i facilitar, durant el 2012 i el 2015, la mobilitat nocturna de caps de setmana als joves del municipi. De procés Mantenir, una línia nocturna d autobusos que uneixi Tossa amb el municipis veïns. Mantenir, la taula de treball de regidors i tècnics de joventut del territori (comarca de La Selva i El Maresme) constituïda per: Tordera, Palafolls, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Pineda de Mar. I nº mitjans de transport públic nits cap de setmana C 1 I línia nocturna d autobusos C 1 I taula de treball C 1 I nombre de joves que no usen el cotxe per desplaçar-se de nit valoració mitja de 7 de cada 10 I accés dels joves a més varietat d oci nocturn I grau d us i grau de satisfacció dels joves C valoració mitja de 3 de 4 I nombre de passatgers C ús elevat del servei per part dels joves I grau d obtenció de resultats de la taula de treball C valoració mitja de 3 en una escala de 4 101

102 EIX DE TREBALL: COHESIÓ SOCIAL OBJECTIU GENERAL: Dotar de recursos socials als joves per reduir el risc d exclusió social. OBJECTIUS QUANTIFICACIÓ ESPECÍFICS Quantitatius Qualitatius De resultat Disminuir, entre el I joves risc situació 2012 i el 2014, en un exclusió social 10% els joves en C disminució d un situació de risc 10% d exclusió social. Augmentar, entre el 2012 i el 2014, en un 20% la participació dels joves immigrats en la vida juvenil del municipi De procés Incloure, entre el 2012 i el 2015, com a protagonistes al 20% de joves immigrats en totes les activitats de l àrea de joventut. I participació joves immigrats C augment 20% I percentatge participació activitats joves immigrats C 20% I integració social joves C nombre de joves I grau de participació activitats joves immigrats C valoració mitja de 3 de 4 I grau de satisfacció joves immigrats C valoració mitja de 3 de 4 C us elevat dels serveis per part dels joves immigrats Incloure, entre el 2013 i el 2015, una representació del 8% de joves immigrats en la Taula Local del Joves I representació joves immigrats taula local dels joves C 8% I valoració tècnica representativitat joves immigrats C valoració mitja de 7 en una escala de

103 PLANIFICACIÓ DE TREBALL ÀREES ACCIONS TEMPORALITAT AGENTS IMPLICATS EDUCACIÓ Taula de treball 2013 Joventut, Serveis Socials, Ensenyament Cursos Joventut, d educació no cultura formal CULTURA Promoció/creació entitats culturals juvenils Joventut, cultura i taula de joves Programació cultural estable i 2014 Joventut, cultura, taula variada de joves, HABITATGE Cursos de formació artística Barraques Tossenques Construcció 52 habitatges per joves Borsa d habitatge de lloguer assequible (mesures de compensació propietaris) artistes Joventut, cultura i taula de joves Joventut, cultura, taula joves, grups música, Serveis Tècnics 2013 Urbanisme, Joventut, S. socials, taula Departament d Habitatge, INCASOL joves, (Inst. Català del Sòl) Urbanisme, planificació, Hisenda, Joventut, S. socials, taula de joves 103

104 TREBALL SALUT JOVENTUT Implementació 2 programes ocupacionals Derivació de joves a altres programes ocupacionals del territori Gestió Espai de Salut Jove 2013 Àrea promoció econòmica Consell Comarcal de la Selva, taula de joves, joventut, planificació 2013 Àrea promoció econòmica Consell Comarcal de la Selva, taula de joves, joventut, planificació À. de Joventut Consell Comarcal de la Selva, àrea de joventut municipal, CAP, taula de joves Taula de treball Agents de salut, educatius, juvenils, serveis socials i taula de joves Adequació del casal de joves Programació d activitats TossaJove 2 cursos d educació en el lleure 2013 Joventut, taula de joves Joventut, cultura, taula de joves 2012 Joventut, medi ambient, cultura 104

105 PARTICIPACIÓ Recuperació del sistema assembleari al casal jove MOBILITAT Manteniment línia nocturna d autobusos municipis veïns Taula de treball intermunicipal (Selva i Maresme) Autobusos nocturns: Tossa- Girona/Girona- Tossa Tossa- BCN/BCN-Tossa Joventut, cultura i taula de joves Alcaldia, taula de joves, joventut empreses de transport. Àrees de joventut de Tordera, Palafolls, Tossa, Lloret i Pineda de Mar. Consells Comarcals de La Selva i El Maresme. Departament de Política Territorial de la Generalitat Àrees de joventut de Tordera, Palafolls, Tossa, Lloret i Pineda de Mar. Consells Comarcals de La Selva i El Maresme Joventut El bus de la Selva (Consell Comarcal) 105

106 COHESIÓ SOCIAL Taula de treball 2013 Agents de Joventut, assistent social, educador de carrer, justícia, tutors de l institut Activitats de Agents de sensibilització Joventut, assistent social, educador de carrer, justícia, tutors de l institut 106

107 METODOLOGIA La metodologia de treball per tal de portar a terme les accions derivades del objectius del Pla Local de Joventut de Tossa de Mar es basa en els principis de: Interdepartamentalitat Interinstitucionalitat Participació Jove INTERDEPARTAMENTALITAT 1.- Creació d una taula de treball per a portar a terme coordinadament les accions de les següents àrees: Àrea d educació: taula de treball, seguiment i avaluació dels alumnes amb els agents de joventut, assistent social, educador de carrer i tutors de l institut. Àrea de cultura: taula de treball formada per els agents juvenils, agents culturals, artistes del poble i joves artistes. Àrea de Salut: comissió de treball formada per agents de salut, educatius, juvenils, serveis socials i joves. Àrea de Cohesió Social: taula de treball, seguiment i avaluació dels joves d ideologia neofeixista amb els agents de joventut, assistent social, educador de carrer, justícia i tutors de l institut. Cada taula de treball establirà un calendari de reunions i d actuacions, tenint en compte que com a mínim s ha de reunir una vegada cada 2 mesos. 2.- Manteniment de la taula de treball interdepartamental quinzenal amb els tècnics de les diferents àrees: cultura, educació, treball, mediambient, esports, joventut, participació, ensenyament, festes i tradicions, turisme, etc., per tal de: - informar de les actuacions que es porten a terme 107

108 - coordinar les accions que impliquen més d un departament - elaborar el Butlletí d Informació Municipal. - Elaborar el Pla Local de Joventut en totes les seves fases. INTERINSTITUCIONALITAT Mantenir, durant el 2012 i el 2015, la taula intermunicipal que es reuneix cada 2 mesos, de regidors i tècnics de joventut del territori (comarca de La Selva i El Maresme) constituïda per: Tordera, Palafolls, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Pineda de Mar. La taula de treball es reuneix cada 2/3 mesos amb l objectiu de compartir recursos i treballar coordinadament. Mantenir reunions amb els serveis tècnics de la Secretaria General de Joventut per tal de rebre assessorament sobre la gestió dels serveis de l àrea de joventut i la implementació del Pla Local de Joventut. PARTICIPACIÓ JOVE Recuperar el sistema assembleari com a òrgan de presa de decisions dins el casal i crear una Taula de Joves Local formada per joves del municipi mitjançant la qual els joves participaran directament en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques de joventut municipals gestionant una part del pressupost de l àrea de joventut a través d activitats concretes, tenint representació en els actes oficials, assistint als plens, etc., mantenint la comunicació amb les diferents àrees de l Ajuntament, la resta d institucions i els actors vinculants. 108

109 AVALUACIÓ La valoració a través d informe de seguiment i presentació de les actuacions a partir dels indicadors dissenyats en el Pla Local, seran la base de funcionament de la tasca avaluadora del Tècnic de Joventut. En primer terme la Taula dels Joves farà una valoració, recollida pel Tècnic de Joventut, que posteriorment serà discutida en les reunions amb cadascuna de les àrees implicades en el Pla durant el període esmentat, i més enllà amb l aportació de l informe i recull de les àrees implicades a l Equip de Govern definit en l apartat de Interdepartamentalitat del Pla Local. La darrera avaluació haurà de recollir no només la que afecta al darrer trimestre de l any sinó que també a l exercici sencer. En aquesta es redactaran les conclusions de cadascun dels projectes desplegats i dels programes d actuació existents o realitzats durant l any. Es recolliran les justificacions pertinents als suports rebuts per les administracions col laboradores en el desenvolupament del Pla Local i se n validarà per part de la Taula dels Joves i de la regidoria - equip de govern la seva presentació. Per fer l avaluació final se seguirà el model proposat per la Secretaria General de Joventut i dissenyarem un procés combinat en el qual tothom tingui el seu espai per a dir-hi la seva. Com avaluarem? En aquest sentit l avaluació serà bidimensional: qualitativa i quantitativa. Qualitativa: es basarà prioritàriament en dues accions 1. Reunió de valoració amb les joves 2. Reunió d avaluació interinstitucional. Quantitativa: a partir dels objectius proposats, el tècnic ha de dissenyar els seus instruments de recollida de dades per tal d avaluar els objectius proposats, informació que es posarà a l abast dels altres agents per ferne una valoració qualitativa conjunta. 109

110 RECURSOS HUMANS 1 regidor de joventut 1 dinamitzador juvenil 1 jornada nivell C (personal laboral) 1 Casal de Joves 1 Pavelló poliesportiu 1 Casa de Cultura 1 Escola de Música 1 estudi Nova Ràdio Tossa RECURSOS FUNCIONALS PRESSUPOST PRESSUPOST MUNICIPAL ANUAL GLOBAL 2012 DESPESES: INGRESSOS:

111 ÀREES EDUCACIÓ CULTURA HABITATGE TREBALL SALUT ACCIONS FINANÇA- MENT AJUNTA- MENT Taula de treball Cursos d educació no formal Promoció/crea ció entitats culturals juvenils Programació cultural estable i variada Cursos de formació artística Barraques musicals Construcció 52 habitatges per joves Borsa d habitatge de lloguer assequible (mesures de compensació propietaris) Implementació 2 programes ocupacionals Derivació de joves a altres programes ocupacionals del territori Gestió Espai de Salut Jove Taula de treball SOL.LICITUD SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT ALTRES FONTS TOTAL Pendent resposta d INCASOL Per determinar Per determinar Per determinar - Per determinar

112 JOVENTUT PARTICIPA CIÓ MOBILITAT COHESIÓ SOCIAL Adequació del casal de joves Programació d activitats TossaJove 2 cursos d educació en el lleure Creació Taula de Joves Local Manteniment línia nocturna d autobusos municipis veïns Taula de treball intermunicipal (Selva i Maresme) Autobusos nocturns: Tossa- Girona/Girona -Tossa Tossa- BCN/BCN- Tossa Taula de treball Activitats de sensibilització TOTAL PRESSUPOST TOTAL SOL.LICITUD SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT

113 Víctor Puig i Oliver Tècnic i dinamitzador juvenil Tossa de Mar