Sistema solar. Mercuri

Transcripción

1 Sistema solar El sistema solar està format per un conjunt d'astres en òrbita al voltant del Sol, lligats per la força de gravetat, que es va crear a partir del col lapse del gran núvol molecular, fa uns milions d'anys aproximadament. En termes generals, el sistema solar està estructurat de la forma següent: al centre es troba el Sol, una estrella. Al voltant del Sol giren els 8 cossos majors, anomenats planetes, que són (ordenats del més proper al més llunyà al Sol): Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú; Plutó des del 24 d'agost de 2006 ja no és considerat un planeta, sinó un planeta nan. També al voltant del Sol giren centenars de milers de cossos més petits que, segons la seva mida, composició i òrbita es classifiquen en planetes menors o planetoides, meteoroides i cometes. Mercuri Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de 2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kèlvins ( 183 i 427 C). Venus Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de 4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda. Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se l'anomena el "planeta germà" de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general. Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d'àcid sulfúric, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible. Venus té l'atmosfera més densa de tots els planetes terrestres, que consisteix principalment de diòxid de carboni, perquè no té ni cicle del carboni ni vida orgànica per absorbir-lo en forma de biomassa.

2 La superfície de Venus va ser subjecte d'especulació fins que alguns dels seus secrets van ser descoberts a finals del segle XX. El Projecte Magellan en va fer una cartografia detallada entre el 1990 i el El sòl mostra evidències de vulcanisme, i el sofre de l'atmosfera podria indicar que hi ha hagut erupcions recents. Tanmateix, encara és un enigma el per què no es troben rius de lava al voltant de cap de les calderes visibles. Hi ha un baix nombre de cràters d'impacte, cosa que mostra que la superfície és relativament jove, amb una edat d'aproximadament 500 milions d'anys. Terra La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau. Hi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa milions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. La biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i altres condicions abiòtiques, permetent la proliferació d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que, juntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiació solar perjudicial. Les propietats físiques de la Terra, així com la seva història geològica i òrbita, han permès que la vida persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més. La Terra interacciona amb altres objectes de l'espai, especialment el Sol i la Lluna. Actualment, la Terra orbita el Sol un cop cada 366,26 vegades que rota sobre el seu propi eix, que és equivalent a 365,26 dies solars o un any sideri. L'eix de rotació de la Terra està inclinada 23,4 respecte la perpendicular del pla orbital, produint variacions estacionals a la superfície del planeta amb un període d'un any tropical (365,24 dies solars). L'únic satèl lit natural de la Terra, la Lluna, que va començar a orbitar-la fa uns milions d'anys, crea les marees, n'estabilitza la inclinació axial i alenteix gradualment la rotació del planeta. Mart Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol. Té dos satèl lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El planeta Mart té una forma lleugerament el lipsoïdal, amb un diàmetre equatorial de km i un diàmetre polar de km. Mesures micromètriques molt precises han donat un aplatament de 0,01, tres vegades més gran que el de la Terra. A causa d'aquest aplatament,

3 l'eix de rotació és animat d'una lenta precessió deguda a l'atracció del Sol sobre la inflor equatorial del planeta; però la precessió lunar, que en el nostre planeta és dues vegades més gran que la solar, no té el seu equivalent a Mart. Mart és un món molt més petit que la Terra. Les seves principals característiques, en proporció amb les del globus terrestre, són les següents: diàmetre 53%, superfície 28%, volum 15% i massa 11%. Com que els oceans cobreixen el 71% de la superfície terrestre i Mart no té mars, les terres d'ambdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície. La densitat és inferior a la de la Terra, i és 3,94 vegades la densitat de l'aigua. Un cos a Mart pesaria 1/3 del seu pes a la Terra, a causa de la dèbil atracció gravitatòria. Júpiter Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA ( km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud. És el planeta amb el nombre més gran de satèl lits coneguts, amb un total de 63. Els més importants són els quatre satèl lits galileians: Ió, Europa, Ganimedes i Cal listo. Júpiter té una massa 2,5 vegades la massa de tots els planetes del sistema solar junts, és tan massiu que el seu baricentre amb el Sol se situa per sobre de la superfície solar a 1,068 radis solars del centre del Sol. Encara que els seu diàmetre és onze vegades més gran que el de la Terra, la seva densitat és considerablement més baixa. El volum de Júpiter és vegades el de la Terra, tot i això només és 318 vegades més massiu. Júpiter té un radi 0,10 vegades el radi solar, i té una massa de 0,001 vegades la massa solar, fent que tinguin aproximadament la mateixa densitat. Saturn Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa "semblant a Júpiter". Saturn té un sistema d'anells prominent, que consisteix principalment en partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. Es coneixen seixanta-un satèl lits que orbiten el planeta, sense comptar els centenars de "llunetes" dels anells. Tità, la lluna més gran de Saturn i la segona més gran del sistema solar (després de Ganimedes, una de Júpiter), és més gran que el planeta Mercuri i és l'única lluna del sistema solar que posseeix una atmosfera significativa.

4 Per una combinació de tres factors la baixa densitat, la ràpida rotació i que és molt fluid, Saturn és un esferoide oblat; és a dir, està aixafat pels pols i sobresurt a l'equador. El seus radis equatorials i polars difereixen almenys en un 10% km contra km. Urà Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. L'atmosfera d'urà, tot i que és similar a la de Júpiter i Saturn pel fet d'estar composta principalment d'hidrogen i heli, conté una proporció superior de gels, com ara aigua, amoníac i metà, juntament amb traces d'hidrocarburs. Té l'atmosfera planetària més freda del Sistema Solar, amb una temperatura mínima de 49 K ( 224 C). Té una estructura de núvols complexa, per nivells, on es creu que els núvols més baixos són d'aigua, i els més alts de metà. En contrast, l'interior d'urà està compost principalment per gels i roca. Neptú Neptú és el vuitè planeta en distància respecte el Sol i el més llunyà del sistema solar. És el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta "bessó" Urà, que té 15 masses terrestres i no és tan dens. De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 UA. El seu satèl lit més gran és Tritó. Amb una massa d'1, kg, Neptú és un cos intermig entre la Terra i els gegants gasosos més grans: la seva massa és disset vegades la de la Terra però tot just una dinovena part que la de Júpiter. La gravetat superficial del planeta és només sobrepassada per Júpiter, i això fa dels dos gegants gasosos els únics planetes del sistema solar amb una gravetat superficial superior a la de la Terra. El radi equatorial de Neptú de km és gairebé quatre vegades el de la Terra. Sovint es considera que Neptú i Urà són una subclasse de gegant gasós anomenada "gegants gelats", a causa de la seva mida inferior i concentracions superiors de volàtils en relació a Júpiter i Saturn

5 Planetes interiors Un planeta interior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Les seves característiques físiques són relativament semblants a les de la Terra. El seu diàmetre és relativament petit si es compara amb els diàmetres dels planetes exteriors (a excepció de Plutó). Tots tenen una superfície rocosa sòlida, un mantell semi-líquid i un nucli metàl lic (bàsicament de ferro). A excepció de Mercuri, tots tenen una atmosfera més o menys densa però no gaire profunda (comparada amb les grans atmosferes dels gegants gasosos). No tenen sistemes d'anells i pocs o cap satèl lit natural. Planetes exteriors Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Tots quatre són gegants gasosos que manquen de superfície sòlida. El seu diàmetre és molt més gran que el dels planetes interiors. Les seves denses atmosferes estan formades principalment per hidrogen i heli. Tots posseeixen un gran nombre de satèl lits i la majoria tenen un sistema d'anells al seu voltant.