Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma ÀREA DE BENESTAR I DRETS SOCIALS

Transcripción

1 Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma ÀREA DE BENESTAR I DRETS SOCIALS Abril 2017

2 ÍNDEX 1. Presentació Metodologia Fonts d informació Introducció: indicadors generals de pobresa... 6 PRIMERA PART: DADES GENERALS DE PALMA 4. Dades sociodemogràfiques Unitats de convivència Nivell educatiu de la població Mercat laboral Atenció realitzada des de l àrea de benestar i drets socials SEGONA PART: DIMENSIONS D ESTUDI DE LA POBRESA I/O EXCLUSIÓ SOCIAL 9. Dimensió: dades generals Dimensió: alimentació Prestacions per alimentació Prestacions per a la cobertura de necessitats d alimentació d infants Altres recursos per a cobrir necessitats d alimentació Dimensió: habitatge Densitat residencial i valor cadastral dels habitatges Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques d habitatge Prestacions per a cobertura de serveis relacionats amb l habitatge Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques de manteniment i equipament de la llar Altres dades sobre habitatge Dimensió: despesa energètica a la llar (subministraments bàsics) Prestacions per a fer front a despeses de rebuts d aigua i llum Dimensió: educació Nivell d instrucció de la població Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques en educació i per a la infància i d atenció personal Altres ajudes de l ajuntament de palma per a cobrir necessitats bàsiques de la infància i d integració Dimensió: salut Dimensió: altres necessitats materials bàsiques Consideracions finals Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 2

3 1. Presentació Pobresa i exclusió social són conceptes que s han utilitzat indistintament, s han diferenciat i s han utilitzat com a complementaris. Malgrat tot, no hi ha un consens sobre la seva distinció i/o similitud. És freqüent que les definicions de pobresa facin referència preferentment a situacions de carència econòmica i material, i que l expressió exclusió social s utilitzi per a referir-se a un procés que integra diferents dimensions, com són aspectes laborals, econòmics, socials, culturals, polítics i de salut, i en el qual es limita l accés a un conjunt de persones a una sèrie de béns i oportunitats vitals fonamentals, coartant la seva condició de ciutadà o ciutadana. Això no obstant, també hi ha definicions de pobresa que fan referència a factors com condicions de salut, territori en què es resideix, no-participació en activitats productives o altres condicionants sociodemogràfics. La pobresa i l exclusió social són conseqüència de les desigualtats causades per l acumulació de diferents situacions de desavantatge i desigualtat social, que es retroalimenten negativament. Tot i que en aquest informe es pretén determinar la població que es troba en situació de pobresa o risc d exclusió social des d una perspectiva multidimensional, l anàlisi s ha vist limitada per la impossibilitat d obtenir algunes de les dades previstes inicialment, o que aquestes es trobassin desagregades per barris. Per tant, en aquest informe, el que es reflecteix bàsicament és una anàlisi de necessitats de la població i la situació de pobresa de la població a partir de la informació de la població perceptora de prestacions econòmiques concedides des de l àrea de Benestar i Drets Socials de l Ajuntament de Palma. En algunes de les dimensions d estudi també s han inclòs altres variables per a complementar la informació de l atenció realitzada des dels Serveis Socials municipals. Els objectius de l informe són: Analitzar situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma, i per barris, en relació amb cadascuna de les dimensions d anàlisi definides: alimentació, habitatge, despesa energètica, educació, sanitat i altres necessitats materials bàsiques. Detectar les principals necessitats bàsiques manifestades per la població. Quantificar aquestes necessitats a partir de les ajudes concedides (nombre de persones beneficiàries i quantitats econòmiques). Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 3

4 2. Metodologia L anàlisi de la pobresa de la població, com també el risc d exclusió social, s han d enfocar des de diferents dimensions, i no es determina només amb el nivell d ingressos o recursos econòmics disponibles de la població, informació de què no disposam. La dificultat metodològica amb la qual ens trobam per a elaborar l informe és la poca disponibilitat de dades a nivell de Palma, i alhora que aquestes estiguin desagregades per barris. És per aquest motiu que, majoritàriament, l anàlisi del risc de pobresa i vulnerabilitat dels barris es realitza a partir de les dades de les prestacions econòmiques concedides l any 2015 des de l àrea de Benestar i Drets Socials. Quan, en alguna de les variables analitzades, les dades es presenten desagregades per sectors de Serveis Socials, no s hi inclou Gregal, ja que aquest centre entrà en funcionament el 2016 i, per tant, no n hi ha dades disponibles. En l anàlisi per barris, no s hi inclou el de Bellver. I en la majoria de variables tampoc s inclou Son Riera perquè no disposam de les dades d atenció i/o prestacions concedides. La informació de les prestacions econòmiques es troba comptabilitzada per expedients de serveis socials, que fan referència a nuclis de convivència que poden prendre diferents formes: parella amb infants, nuclis monoparentals, persones soles, etc. L informe s estructura en dues parts: Primera part: Dades generals de Palma En aquesta part s inclou informació general de Palma. S hi presenten dades sobre l estructura de la població de la ciutat, unitats de convivència, nivell educatiu, mercat laboral i atenció realitzada des dels centres de Serveis Socials municipals. Segona part: Dimensions d estudi de la pobresa i/o exclusió social En aquesta part es realitza una anàlisi de la vulnerabilitat dels barris de Palma a partir de diferents dimensions d estudi de la pobresa i/o exclusió social. La dificultat per a obtenir algunes dades, o perquè aquestes estiguin desagregades per barris, ha suposat que la font principal per a l anàlisi de les dimensions siguin les de prestacions econòmiques. Les dimensions d estudi són: - Dades generals: Des d una perspectiva general, es realitza una anàlisi dels barris que es troben en una situació de major vulnerabilitat, a partir de dades de població, habitatges, unitats de convivència, educació i atenció en serveis socials. - Alimentació: Com a necessitat bàsica i essencial per a la supervivència, a partir de les prestacions econòmiques concedides, es realitza una aproximació al volum de persones que tenen dificultats per a cobrir aquesta necessitat i que necessiten ajuda per a satisfer-la. Això no obstant, hi ha altres entitats que també concedeixen ajudes per alimentació, però la informació no es troba desagregada per barris. - Habitatge: Disposar d un lloc digne per a viure-hi és un altre dels drets socials bàsics. En aquesta dimensió s inclouen les prestacions econòmiques que permeten accedir a un habitatge, o bé fer front a despeses de serveis que hi estiguin lligades, i de manteniment i equipament de la llar. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 4

5 - Despesa energètica a la llar (subministraments bàsics): Per a analitzar les dificultats per a fer front a la despesa energètica de la llar únicament s ha pogut comptar amb les dades de les prestacions econòmiques destinades a fer front al pagament de rebuts d aigua i llum. No s ha pogut analitzar el consum energètic de les llars ni els possibles retards en el pagament de rebuts i/o talls de subministrament per impagament. - Educació: Per a l anàlisi d aquesta dimensió s ha treballat amb indicadors relacionats amb el nivell d instrucció de la població, i amb les prestacions econòmiques relacionades amb aquest àmbit. S hi inclouen les que tenen com a finalitat necessitats bàsiques d educació, però també les necessitats d integració, com a part del procés educatiu i de socialització dels menors. - Salut: Tenir un grau de dependència o discapacitat reconegut són factors que generen situacions de vulnerabilitat en les persones que poden necessitar suport i/o recursos sanitaris específics en la seva vida quotidiana. - Altres necessitats materials bàsiques: S hi inclouen altres necessitats materials essencials, no incloses en altres dimensions, i que cal que siguin satisfetes per a poder viure de forma digna; dades de les prestacions econòmiques per a cobrir necessitats de roba i de productes d higiene personal i de la llar Fonts d informació Les fonts d informació consultades per a elaborar aquest informe són: - Institut Nacional d Estadística - Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears - Servei d Ocupació de les Illes Balears - Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears - Direcció General d Arquitectura i Habitatge - Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears - Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears - Jutjat Degà de Palma - Padró municipal de l Ajuntament de Palma - Àrea de Benestar i Drets Socials de l Ajuntament de Palma - Àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne de l Ajuntament de Palma - Oficina Antidesnonaments - Banc d Aliments de Mallorca: Memòria d activitats IMAS (2015): Estudi Recompte de persones sense sostre de Mallorca Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 5

6 3. Introducció: indicadors generals de pobresa Actualment, existeixen diferents fonts i fórmules per a analitzar la distribució de la renda i de la pobresa i/o l exclusió social a Espanya. La font més utilitzada per a l obtenció de dades és l Enquesta de Condicions de Vida (ECV), publicada per l Institut Nacional d Estadística (INE). Aquesta enquesta té com a objectiu principal proporcionar informació sobre la distribució dels ingressos, i de diversos aspectes relacionats amb les condicions de vida de la població (carència material, condicions de l habitatge, etc.). La dificultat amb què ens trobam és que els resultats estan a nivell d Espanya i únicament es desagreguen per comunitats autònomes. Per tant, no en podem obtenir les dades dels indicadors de pobresa i/o exclusió social a nivell de Palma. A continuació, a partir dels principals indicadors de pobresa i exclusió social, es mostra la situació de les Illes Balears. Renda mitjana disponible per llar i taxa de risc de pobresa Les dades ens mostren que, mentre la renda mitjana per llar a Espanya és de euros, la de les Illes Balears arriba als euros. Quant a la resta de comunitats i ciutats autònomes, les Illes Balears se situen a la vuitena posició de les rendes mitjanes més elevades. La renda disponible per llar és la suma dels ingressos obtinguts per tots els membres d aquesta (nets d imposts i cotitzacions a la Seguretat Social). En aquests ingressos es tenen en compte tant els rendiments del treball, les rendes del capital i de la propietat, com les transferències entre llars, les prestacions socials rebudes en efectiu, incloent-hi les pensions per jubilació, els ingressos procedents de plans de pensions privats i el resultat de la declaració de l IRPF. Tot i que les Illes Balears presenten una renda elevada, també tenen una taxa de risc de pobresa alta. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que viuen en llars que tenen una renda disponible inferior al llindar de risc de pobresa (fixat en el 60% de la mitjana dels ingressos). Aquesta taxa se situa en el 22,1% en el conjunt d Espanya, mentre que la de les Illes Balears és lleugerament inferior (21,7%). Quant a la resta de comunitats i ciutats autònomes, les Illes Balears tenen la novena taxa de risc de pobresa més alta. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 6

7 Renda anual mitjana i taxa de risc de pobresa per comunitats autònomes. Any 2015 Renda mitjana per llar Renda mitjana per llar (amb lloguer imputat) Taxa de risc de pobresa Taxa de risc de pobresa (amb lloguer imputat) Espanya ,1 19,5 Andalusia ,7 30,0 Aragó ,4 12,0 Astúries ,7 15,7 Illes Balears ,7 22,0 Canàries ,5 25,5 Cantàbria ,9 13,9 Castella i Lleó ,3 15,9 Castella-la Manxa ,5 23,8 Catalunya ,9 13,5 València ,3 23,0 Extremadura ,0 24,1 Galícia ,4 15,0 Madrid ,1 14,3 Múrcia ,8 27,9 Navarra ,6 8,0 País Basc ,9 9,0 La Rioja ,1 15,3 Ceuta ,0 25,2 Melilla ,8 28,1 Font: elaborat per l'àrea d'igualtat a partir de dades de l'ine Indicador AROPE L indicador AROPE és un indicador agregat, proposat per EUROSTAT, 1 que considera persones en situació o risc de pobresa o exclusió social les que estan, almenys, en una d aquestes tres situacions: 1. En risc de pobresa; 2. Pateixen privació material severa; 3. Viuen en una llar amb baixa intensitat de treball. Aquestes persones es denominen ERPE (Persones en risc de pobresa i/o exclusió) o AROPE, per les seves sigles en anglès (at risk of poverty and/or exclusion). Es consideren en risc de pobresa les persones que estan per sota del llindar de la pobresa (determinat nivell d ingressos). Per la seva part, la població amb privació material severa es refereix a les que viuen en llars que no es poden permetre quatre dels nou ítems de consum bàsic definits a nivell europeu. 2 Finalment, la població que viu en llars amb baixa intensitat de treball es refereix a persones de 0 a 59 anys que resideixen a llars en què els seus membres en edat de treballar (de 18 a 59 anys) ho fan en menys del 20% del total del seu potencial. A l indicador AROPE podem observar com les Illes Balears tenen un valor inferior a la mitjana espanyola. El 2015, el 28,6% de la població d Espanya es trobava en situació de risc de pobresa o exclusió social, mentre que a les Illes Balears era el 26,3% de la població. Això no obstant, en el cas de les Illes, aquesta taxa suposava un augment de 2,5 punts percentuals respecte de l any anterior. De les tres variables que formen part de l indicador AROPE, les Illes Balears només tenen un valor superior a la mitjana d Espanya en la variable de carència material severa. Tot i que el risc de pobresa és lleugerament inferior a les Illes Balears, el 2015 les diferències amb el conjunt d Espanya es varen reduir. 1 Oficina Europea d Estadística 2 Aquests 9 ítems de consum bàsic són: pagar la hipoteca, lloguer o lletres; mantenir l habitatge a una temperatura adequada; permetre s almenys una setmana de vacances fora de casa una vegada a l any; permetre s un plat de carn, peix o proteïna equivalent cada dos dies; capacitat per a afrontar despeses inesperades; disposar de telèfon; disposar de televisió en color; disposar de rentadora; disposar d automòbil. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 7

8 Evolució del risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE) i el seus components de les Illes Balears i Espanya Taxa de risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE) Risc de pobresa (renda de l any anterior a l'entrevista) Carència material severa Baixa intensitat del treball a la llar (de 0 a 59 anys) Espanya Illes Balears Espanya Illes Balears Espanya Illes Balears Espanya Illes Balears ,8 23,6 19,8 18,1 3,6 3,6 6, ,7 24,3 20,4 18,1 4,5 6,3 7, , ,7 22,7 4,9 4,7 10,8 11, ,7 26,7 20,6 21 4,5 7,4 13,4 13, ,2 25,1 20,8 19,9 5,8 7,9 14,3 10, ,3 27,8 20,4 19,8 6,2 10,4 15,7 7, ,2 23,8 22,2 17,9 7,1 9,8 17,1 7, ,6 26,3 22,1 21,7 6,4 7,7 15,4 8,4 Font: elaborat per l'àrea d'igualtat a partir de dades de l'ine Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 8

9 PRIMERA PART: DADES GENERALS DE PALMA 4. Dades sociodemogràfiques Evolució de la població Durant la darrera dècada la població de Palma ha evolucionat de forma ascendent: de 2004 a 2016, el nombre d habitants ha augmentat en més de persones. Els anys 2011 i 2012 són els únics en què hi ha un lleuger descens de població. A dia 1 de gener de 2016, el 51,1% de la població de Palma era dona. Evolució de la població de Palma per sexe. Padró municipal a 1 de gener de 2016 Total Homes Dones Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Distribució de la població per edat El 71% de la població té entre 16 i 64 anys. La població de 0 a 15 anys (15%) i la de 65 o més anys (14%) estan pràcticament igualades. La figura de la piràmide de població mostra una estructura amb una base estreta, i una disposició àmplia en les edats centrals, fet que ens indica que el grup de població infantil és inferior a la població adulta. Així mateix, la tendència actual de la piràmide és l ampliació dels grups d edats més elevats per l envelliment de la població, fet que es dóna especialment en les dones, que presenten una major supervivència a edats més elevades. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 9

10 Població de Palma per trams d'edat Padró municipal a De 65 i més anys % De 0 a 15 anys % De 45 a 64 anys % De 30 a 44 anys % De 16 a 29 anys % Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma 100 i més anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys 5-9 anys 0-4 anys Població de Palma per grups d'edat i sexe. Padró municipal a Homes Dones Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma En l anàlisi de l estructura de població per edats, per sectors de Serveis Socials de Palma, observam el següent: El sector de Ciutat Antiga presenta el percentatge més baix de població infantil (d entre 0 i 15 anys), l 11,9%, davant el 15,4% de mitjana de Palma. Els sectors de Nord i Llevant Sud presenten els percentatges més elevats de població de 65 o més anys, el 16,1%. Els 9 barris de Palma amb un major nombre d habitants sumen un total de persones, que representen un terç de tota la població (33,2%). D aquests barris: Bons Aires (13,1%), Foners (13,4%) i El Camp d en Serralta (13,4%) presenten els percentatges més baixos de població infantil (de 0 a 15 anys). En canvi, el Rafal Vell i Son Cotoner tenen els percentatges més elevats d aquest grup d edat: 17,6% i 16,2%, respectivament. El Camp d en Serralta (19,3%) i Foners (18,1%) tenen els percentatges més elevats de població de 65 i més anys. Per contra, Son Cotoner té el percentatge més baix (12,3%). Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 10

11 Població dels sectors de Serveis Socials de Palma per trams d'edat. Padró municipal a Total 0 a a a a i més anys Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Estructura de població per trams d edat dels barris de Palma amb major població. Padró municipal a Total 0 a a a a i més anys Palma Pere Garau Bons Aires Foners Plaça de Toros El Camp Redó El Camp d'en Serralta El Rafal Vell Son Cotoner El Coll d'en Rabassa Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Taxes de població 3 En les taxes de població observam que: La taxa de població infantil de Palma (15,4%) és igual a la taxa d envelliment (15,3%): el volum de població de 0 a 15 anys i el de 65 i més anys són gairebé iguals. Això ens dóna com a resultat un índex d envelliment de 99,4%. La taxa de dependència de la població de Palma és del 44,4%: per cada 100 persones en edat laboral (16 a 64 anys) n hi ha 44 que tenen de 0 a 15 anys o 65 i més anys. 3 Definició de les taxes: - Taxa infantil: població de 0 a 15 anys / població total, en percentatge. - Taxa de joventut: població de 16 a 29 anys / població total, en percentatge. - Taxa de dependència jove: població de 16 a 29 anys / població de 16 a 64 anys, en percentatge. - Taxa de soledat dels joves: unitats de convivència unipersonals de població de 16 a 29 anys / població de 16 a 29 anys, en percentatge. - Taxa d envelliment: població de 65 i més anys / població total, en percentatge. - Índex d envelliment: població de 65 anys i més / població menor de 16 anys, en percentatge. - Taxa de sobreenvelliment: població de 75 i més anys / població total, en percentatge. - Índex de sobreenvelliment: població de més de 74 anys / població de 65 i més anys, en percentatge. - Taxa de dependència anciana: població de més de 64 anys / població de 16 a 64 anys, en percentatge. - Taxa de soledat anciana: unitats de convivència unipersonals de 65 anys i més / població de 65 anys i més, en percentatge. - Taxa de dependència: població de menys de 16 anys i de més de 64 anys / població de 16 a 64 anys, en percentatge. - Taxa de substitució: població de 16 a 29 anys / població de 50 a 64 anys. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 11

12 El 7,1% de la població té 75 o més anys (taxa de sobreenvelliment) i, de la població de 65 i més anys, gairebé la meitat té 75 o més anys (índex de sobreenvelliment del 46,1%). Si analitzam les dades per sexes, n obtenim taxes i índex d envelliment i sobreenvelliment superiors en els cas de les dones. Taxes de població de Palma. Padró municipal a Total Homes Dones Taxa infantil 15,4 16,2 14,7 Taxa de joventut 15,8 16,0 15,7 Taxa de dependència jove 22,9 22,7 23,1 Taxa de soledat dels joves 9,0 9,0 9,1 Taxa de dependència 44,4 41,6 47,2 Taxa d envelliment 15,3 13,2 17,3 Índex d envelliment 99,4 81,9 117,8 Taxa de sobreenvelliment 7,1 5,4 8,6 Índex de sobreenvelliment 46,1 41,1 49,8 Taxa de dependència anciana 22,2 18,8 25,5 Taxa de soledat anciana 26,0 17,9 31,9 Taxa de substitució 0,9 0,9 0,8 Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Per sectors de Serveis Socials, Est és el que té la taxa més elevada de població infantil (18,4%), i alhora la taxa d envelliment més baixa (13,6%). Això fa que sigui el sector amb un índex d envelliment més baix (73,8%). En canvi, Ciutat Antiga i Ponent són els sectors amb unes taxes infantils més baixes i, d envelliment, elevades. Com a conseqüència d això són els sectors amb un índex d envelliment més alt: 133,6 a Ciutat Antiga i 120,1 a Ponent. Per barris: Els barris amb una taxa infantil més elevada són Son Riera (40,9%), la Teulera (26%), Son Rapinya i Son Xigala (23,5%). Les taxes d envelliment més elevades es troben a la Indioteria rural (24%), Son Espanyol (23,4%) i Establiments (22,8%). Aquests també es troben entre els barris amb una taxa més elevada de sobreenvelliment (11,1%, 10,5% i 10,8%, respectivament), només superats per Plaça dels Patins i Jaume III (11,3% en ambdós casos). La taxa de soledat anciana ens indica el percentatge de persones de 65 i més anys que viuen soles respecte del total de persones del mateix grup d edat. Els barris amb la taxa més elevada són Zona Portuària (100%), 4 el Jonquet (46,8%) i la Bonanova (46,7%). Taxes de població per centres de Serveis Socials. Padró municipal a Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Taxa infantil 15,4 11,9 18, ,6 16,5 15,4 16,9 15,6 13,2 Taxa de joventut 15,8 15,3 15,6 16,8 14,7 16, ,4 15,8 15,3 Taxa de dependència jove 22,9 21, ,3 24,5 24,9 22,7 23,1 21,6 Taxa de soledat dels joves ,8 9,8 8 7,7 7,6 6,7 8,2 13 Taxa de dependència 44,4 38,4 47,1 42,5 44,9 45, ,4 46,3 41,1 Taxa d envelliment 15,3 15,9 13,6 15,8 15,4 14,5 16,1 15,2 16,1 15,9 Índex d envelliment 99,4 133,6 73,8 113,5 98,4 87,6 104,3 89,7 103,3 120,1 Taxa de sobreenvelliment 7,1 8,2 6,1 7,6 6,7 7,0 7,3 6,8 7,7 7,1 Índex de sobreenvelliment 46,1 51,7 45,2 47,8 43,3 48,2 45,5 44,8 47,9 44,4 Taxa de dependència anciana 22,2 21, ,6 22,3 21,0 23,5 22,4 23,5 22,4 Taxa de soledat anciana 26 34,5 20, ,3 25,9 24,7 22,2 25,9 32,6 Taxa de substitució 0,9 0,8 0,9 0,9 0,8 1,0 1 0,9 0,8 0,8 Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma 4 El cas de Zona Portuària és poc significatiu, ja que es refereix a un nombre baix de llars. Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 12

13 Rànquing dels 10 barris de Palma amb majors taxes de població. Padró municipal a Taxa infantil Taxa de joventut Taxa de dependència Taxa d envelliment Palma 15,4 Palma 15,8 Palma 44,4 Palma 15,3 Son Riera 40,9 Aeroport 28,6 Son Riera 78,3 La Indioteria (rural) 24,0 La Teulera 26,0 Son Malferit 25,7 Son Espanyol 66,1 Son Espanyol 23,4 Son Rapinya 23,5 Son Riera 22,2 La Indioteria (rural) 63,3 Establiments 22,8 Son Xigala 23,5 El Mercat 18,5 Son Anglada 63,1 Son Anglada 22,4 Marquès de la Son Gotleu 22,9 Fontsanta 18,4 Establiments 56,9 Zona Portuària 21,9 Son Peretó 22,5 Can Pere Antoni 18,2 Son Rapinya 56,8 Jaume III 21,5 Son Flor 22,3 Foners 17,7 Son Ximelis 56,4 La Seu 20,9 Estadi Balear 21,3 El Pil larí 17,6 La Indioteria (urbà) 56,3 La Bonanova 20,5 Son Rutlan 20,0 L'Aranjassa 17,6 La Bonanova 54,7 Gènova 20,2 Son Cladera 19,9 L'Olivera 17,5 Mare de Déu de Lluc 54,7 Plaça dels Patins 20,2 Taxa de sobreenvelliment Taxa de dependència anciana Taxa de soledat anciana Palma 7,1 Palma 22,2 Palma 26,0 Plaça dels Patins 11,3 La Indioteria (rural) 39,2 Zona Portuària 100,0 Jaume III 11,3 Son Espanyol 38,8 El Jonquet 46,8 La Indioteria (rural) 11,1 Son Anglada 36,6 La Bonanova 46,7 Establiments 10,8 Establiments 35,8 Cala Major 45,6 Son Espanyol 10,5 Jaume III 32,4 Sant Jaume 41,3 La Bonanova 10,4 La Bonanova 31,8 Aeroport 40,0 Mare de Déu de Lluc 10,2 La Seu 31,3 Sant Nicolau 39,5 Son Malferit 9,9 Gènova 30,5 El Sindicat 38,7 El Mercat 9,7 Plaça dels Patins 30,5 El Mercat 38,0 Santa Catalina 9,6 Amanecer 29,8 El Terreno 37,9 Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Població segons el lloc de naixement El 26,1% de la població resident a Palma ha nascut a un país estranger: el 9% ho ha fet a països de la Unió Europea i, el 17%, a països extracomunitaris, principalment d Amèrica Llatina. En l anàlisi de l estructura de població per lloc de naixement, per sectors de Serveis Socials de Palma es pot veure com: Els sectors amb major proporció de població nascuda a l estranger són Ponent (34,9%) i Llevant Nord (34,8%). Els sectors de Ponent i Ciutat Antiga tenen una distribució equilibrada de població procedent de països de la UE i de països extracomunitaris. En canvi, a Llevant Nord i Llevant Sud, la majoria de la població nascuda a l estranger ho ha fet a països extracomunitaris. Dels 9 barris de Palma amb més població, Pere Garau té un 38% de població nascuda a l estranger; Foners, el 32,9% i, Bons Aires, el 30,5%. Principalment la població d aquests barris que ha nascut a l estranger ho ha fet en països extracomunitaris. Població de Palma per lloc de naixement. Padró municipal a Nascuda a l'estranger 26,1% Nascuda a Palma 45,2% Nascuda a altra CA 22,7% Nascuda resta Illes Balears 6,0% Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 13

14 Població de Palma segons lloc de naixement i sexe. Padró municipal a Total Homes Dones Total Nascuda a Espanya Nascuda a Palma Nascuda a la resta de les Illes Balears Nascuda a una altra CA Nascuda a l'estranger Nascuda a la UE Nascuda en un país extracomunitari Resta d'europa Amèrica Llatina Àsia Àfrica Altres Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Població de les zones dels centres municipals de Serveis Socials de Palma per lloc de naixement. Padró municipal a Total Total Nascuda a Espanya Nascuda a les Illes Balears Nascuda a una altra CA Nascuda a l estranger Nascuda a un país de la UE-28 Nascuda a un país extracomunitari Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Població dels barris de Palma amb més habitants, per lloc de naixement. Padró municipal a Nascuda Nascuda Nascuda Nascuda Nascuda Nascuda a un país Total a a les Illes a una a a un país de la UE- Espanya Balears altra CA l estranger extracom. 28 Palma Pere Garau Bons Aires Foners Plaça de Toros El Camp Redó El Camp d'en Serralta El Rafal Vell Son Cotoner El Coll d'en Rabassa Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 14

15 Variació poblacional Com s ha dit anteriorment, la població de Palma ha tingut una evolució ascendent durant la darrera dècada. Entre 2004 i 2016 la població s ha incrementat en un 13,3%. Aquest augment es produeix, sobretot, per l arribada de població estrangera: entre 2004 i 2016 es passa de a persones. El sector de Litoral de Llevant és el que compta amb una variació més important de població (29,3%), mentre que Ciutat Antiga (4,3%) i Llevant Sud (7,8%) en presenten les variacions més baixes. Les variacions de població nascuda a l estranger més importants es varen donar a Llevant Nord (110,5%) i Litoral de Llevant (106,3%). Per contra, les zones de Ciutat Antiga (40,5%) i Ponent (57,2%) són les que han tingut variacions més baixes de població estrangera. Per barris, els que patiren una major variació poblacional entre 2004 i 2016, en termes percentuals, foren Son Rutlan (1.118,9%), Son Malferit (525%) i Estadi Balear (242,3%). Això no obstant, aquests barris es caracteritzen perquè el 2004 tenien xifres baixes de població estrangera, per la qual cosa un petit canvi en les dades absolutes suposa una variació poblacional important en termes percentuals. En termes de xifres absolutes, els barris on s ha donat una major variació de població nascuda a l estranger són Pere Garau (5.662 persones), Son Gotleu (1.800) i l Arenal (1.684). En tots els casos suposen increments superiors al 100%. % variació de la població de les centres municipals de Serveis Socials de Palma 2016/2004. Padró municipal a 1 de gener Població total % var. 16/04 Població nascuda a l'estranger % var. 16/04 Palma ,3% ,1% Ciutat Antiga ,3% ,5% Est ,6% ,3% Estacions ,2% ,6% Litoral de Llevant ,3% ,3% Llevant Nord ,7% ,5% Llevant Sud ,8% ,8% Mestral ,8% ,2% Nord ,4% ,5% Ponent ,8% ,2% Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 15

16 Barris de Palma amb major variació poblacional nascuda a l estranger 2016/2004. Padró municipal a 1 de gener de 2016 Població total % var. 16/04 Població nascuda a l'estranger % var. 16/04 Palma ,3% ,1% Son Rutlan ,3% ,9% Son Malferit ,6% ,0% Estadi Balear ,1% ,3% Can Pere Antoni ,2% ,2% Son Flor ,3% ,9% La Teulera ,2% ,6% L'Olivera ,2% ,7% Son Canals ,0% ,4% Son Xigala ,4% ,9% Son Roca ,4% ,1% La Soledat (nord) ,5% ,5% El Pil larí ,9% ,5% El Molinar ,7% ,9% Son Rapinya ,8% ,0% Son Ferriol ,7% ,4% El Puig de Sant Pere ,8% ,0% Son Fortesa (sud) ,3% ,7% La Casa Blanca ,3% ,8% Les Meravelles ,0% ,7% Son Cladera ,5% ,4% Sant Jordi ,2% ,1% La Seu ,9% ,3% Son Oliva ,6% ,4% El Jonquet ,2% ,6% Pere Garau ,1% ,3% El Camp Redó ,2% ,8% L'Arenal ,7% ,8% Son Gotleu ,2% ,7% Son Espanyol ,5% ,3% El Rafal Vell ,8% ,3% El Rafal Nou ,6% ,8% Amanecer ,4% ,6% Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Densitat de població La densitat de població ens mostra la relació que hi ha entre el nombre d habitants que viuen en un territori i l extensió d aquest. La densitat de població de Palma és de 22,1 habitants per hectàrea. Per sectors de Serveis Socials hi ha destacades diferències en la densitat de població. Llevant Nord i Estacions, amb 346,5 i 244,2 habitants per hectàrea, respectivament, són els que en presenten una densitat més elevada. En canvi, Litoral de Llevant (5,7) i Nord (9,8) en tenen les densitats més baixes. Aquestes baixes densitats de població es poden explicar per l existència de barris de grans proporcions i caràcter més disseminat i/o rural. Per barris, amb la densitat més elevada, destaquen Son Ximelis (519 hab./hectàrea), Pere Garau (417 hab./hectàrea) i el Camp d en Serralta (386 hab./hectàrea). Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 16

17 Densitat poblacional dels centres municipals de Serveis Socials de Palma. Padró municipal a , , ,1 Palma 134,2 Ciutat Antiga 31,1 Est Estacions Litoral de Llevant 81,4 51,4 5,7 9,8 Llevant Nord Llevant Sud 27,8 M estral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Rànquing els barris de Palma amb major densitat. Padró municipal a Son Ximelis Pere Garau El Camp d'en Serralta M arquès de Fontsanta Son Canals Can Capes Foners Son Gotleu Plaça de Toros Son Fortesa (nord) Santa Catalina Bons Aires Els Hostalets La Soledat (nord) Arxiduc Son Fortesa (sud) El Fortí Plaça dels Patins La M issió El Rafal Vell Cort El Rafal Nou Jaume III Son Oliva La Soledat (sud) El Sindicat Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 17

18 5. Unitats de convivència Segons dades del padró d 1 de gener de 2016, a Palma hi havia unitats de convivència, amb una mitjana de 2,43 membres. Més d un terç de les unitats de convivència (35,2%) està format només per una persona. Per sectors de Serveis Socials, Ponent (26.770) i Mestral (25.404) són els que tenen un nombre més elevat d unitats de convivència. La mitjana de membres per unitat de convivència més elevada es troba a Estacions (2,65) i Llevant Nord (2,63). Ciutat Antiga (51,1%) i Ponent (44,7%) són on hi ha un major percentatge de llars unipersonals, respecte del total d unitats de convivència. Nombre d'unitat de convivència residents a Palma per membres i sectors de Serveis Socials. Padró municipal a Total 1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 membres 6 i més membres Mitjana de membres Palma ,43 Ciutat Antiga ,02 Est ,65 Estacions ,44 Litoral de Llevant ,41 Llevant Nord ,63 Llevant Sud ,53 Mestral ,58 Nord ,46 Ponent ,14 Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal del Ajuntament de Palma Barris amb una mitjana de membres per unitat de convivència més elevada Padró municipal a Total 1 membre 2 membres 3 membres 4 membres 5 membres 6 i més membres Mitjana de membres Palma ,43 Son Riera ,47 La Teulera ,13 Son Peretó ,04 Amanecer ,98 Son Rapinya ,92 Son Gotleu ,86 Son Xigala ,86 Son Anglada ,82 La Indioteria (rural) ,78 Son Espanyol ,78 Son Ferriol ,74 El Rafal Nou ,73 Son Ximelis ,73 La Soledat (sud) ,73 Can Capes ,72 Son Flor ,72 Los Almendros-Son Pacs ,71 Son Sardina ,71 Son Cladera ,70 Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal del Ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 18

19 Composició de les unitats de convivència segons nacionalitat De les unitats de convivència de Palma, estan formades per població amb nacionalitat espanyola (74,8%) i, les restants, tenen almenys una persona de nacionalitat estrangera. Les llars amb tota la població estrangera representen el 16,1% del total. Per sectors de Serveis Socials, Est (87,1%), Mestral (82,6%) i Nord (82,4%) tenen els percentatges més elevat d unitats de convivència formades únicament per persones de nacionalitat espanyola. Per contra, Ponent (27,6%) i Ciutat Antiga (24,6%) tenen els percentatges més alts de llars formades únicament per població de nacionalitat estrangera. Unitats de convivència de Palma per sector de Serveis Socials i composició segons nacionalitat. Padró municipal a Total Espanyola Mixta Estrangera Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Per barris, entre els que tenen més de unitats de convivència: Son Ferriol (87,9%) i el Rafal Vell (85,9%) tenen el percentatge més elevat de llars formades únicament per persones de nacionalitat espanyola. Cala Major (42,4%) i el Terreno (35,1%) presenten el percentatge més alt de llars formades únicament per persones de nacionalitat estrangera. Barris de Palma amb un nombre més elevat d unitats de convivència. Padró municipal a Total d UC Espanyola Mixta Estrangera Palma Pere Garau Bons Aires Foners Plaça de Toros El Camp Redó El Camp d'en Serralta El Rafal Vell El Coll d'en Rabassa Son Cotoner Santa Catalina El Molinar Son Armadans Cal Capiscol Son Ferriol El Terreno L'Arenal Cala Major Son Gotleu La Soledat (nord) El Fortí Son Espanyolet Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 19

20 Rànquing dels barris de Palma amb un nombre més elevat d'unitats de convivència. Padró municipal a Son Espanyolet El Fortí La Soledat (nord) Son Gotleu Cala M ajor L'Arenal El Terreno Son Ferriol Cal Capiscol Son Armadans El M olinar Santa Catalina Son Cotoner El Coll d'en El Rafal Vell El Camp d'en El Camp Redó Plaça de Toros Foners Bons Aires Pere Garau Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Unitats de convivència monoparentals A Palma hi ha unitats de convivència en què resideixen menors de 0 a 15 anys (24,5% de les llars). Per sectors Estacions (32,1%) i Mestral (28,7%) tenen els percentatges més elevats d aquestes llars, respecte del total d unitats de convivència. El 13,3% de les llars de Palma amb menors de 0 a 15 anys són monoparentals (en el 83,1% dels casos l adult de referència d aquestes llars és una dona). Els sectors que presenten percentatges més elevats de llars monoparentals són Ciutat Antiga (18,2%) i Ponent (16,6%). Això no obstant, de tots els barris, els que tenen percentatges més elevats d unitats de convivència monoparental, respecte del total d unitats amb menors de 0 a 15 anys són Son Malferit (71,4%), el Jonquet (34,9%), i la Llotja-el Born (25%), encara que aquests barris tenen un nombre baix de llars amb menors. Dels 12 barris amb un nombre més elevat d unitats de convivència on resideixen menors de 0 a 15 anys, el Coll d en Rabassa (15,7%) i Son Cotoner (15,1%) són el que tenen percentatges més alts de llars monoparentals respecte del total d unitats amb menors de 0 a 15 anys. Unitats de convivència monoparental de Palma amb menors de 0 a 15 anys. Padró municipal a Total UC UC amb UC monoparental menors de 0 a15 anys Total Homes Dones Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 20

21 Rànquing de barris de Palma amb major nombre d unitats de convivència amb menors de 0 a 15 anys. Padró municipal a UC amb UC monoparental Total UC menors de 0 a 15 anys Total Homes Dones Palma Pere Garau Bons Aires Plaça de Toros Foners El Rafal Vell El Camp Redó Son Cotoner El Coll d'en Rabassa El Camp d'en Serralta Son Gotleu Son Ferriol El Molinar Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Rànquing de barris de Palma amb major percentatge d unitats de convivència monoparental. Padró municipal a UC amb UC monoparental Total UC menors de 0 a15 anys Total Homes Dones Palma Son Malferit El Jonquet La Llotja-el Born La Missió Sant Agustí La Calatrava Cala Major Aeroport El Sindicat Monti-sion Cort La Bonanova Sant Nicolau El Terreno Sant Jaume Can Pastilla Son Rutlan Jaume III Plaça dels Patins Les Meravelles El Coll d'en Rabassa Portopí La Seu Marquès de la Fontsanta Son Xigala Son Cotoner Santa Catalina Son Dureta Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 21

22 Soledat anciana residencial En el 28% de les llars de Palma hi ha almenys una persona de 65 o més anys. Aproximadament, en la meitat d aquestes llars la totalitat de les persones que hi conviuen son persones majors. Per sectors de Serveis Socials la distribució és similar. Unitats de convivència de Palma amb membres de 65 i més anys per sectors de Serveis Socials. Padró municipal a UC amb persones de 65 i més anys Total UC UC amb tots UC amb majors els seus membres majors Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades de l'ajuntament de Palma Alhora, de les persones de 65 o més anys que resideixen a Palma, (el 26%) viuen soles. Gairebé el 71% de les persones de 65 i més anys que formen part de llars unipersonals són dones. El 58,6% de les persones de 65 i més anys que viuen a llars unipersonals tenen 75 i més anys. D aquestes, almenys 3 de cada 4 són dones. Unitats de convivència unipersonals de Palma de majors de 65 anys i més anys. Padró municipal a Total Homes Dones Població de 65 i més anys UC unipersonals de 65 i més anys UC unipersonals de 65 a 74 anys UC unipersonals de 75 i més anys Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Unitats de convivència de Palma amb 1 membre de 65 i més anys per sexe. Padró municipal a UC d 1 membre de 65 i més anys UC d 1 membre de 65 a 74 anys UC d 1 membre de 75 i més anys Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Palma Ciutat Antiga Est Estacions Litoral de Llevant Llevant Nord Llevant Sud Mestral Nord Ponent Font: elaborat per l Àrea d Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'ajuntament de Palma Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 22