CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XIX

Transcripción

1 CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XIX 1.LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM: (Guerra i revolució) 1.1.CRISI DELA MONARQUIA BORBÒNICA: Carles IV declara la guerra a França ( ) Tractat de Fontainebleau: Espanya aliada de França.1807 Motí d Aranjuez, 1808 dimissió de Manuel Godoy i abdicació del rei en el seu fill Ferran VII Baiona: abdicació de Ferran VII i acceptació de Josep Bonaparte com a nou rei d Espanya. 1.2.LA GUERRA DEL FRANCÈS(o guerra de la Independència) 2 de maig de 1808: aixecament popular a Madrid Creació de Juntes: o Òrgan de poder popular. o Assumeix el poder davant Josep I o Coordinades per la Junta Suprema Central. o Organitzen la resistència armada guerrilles Catalunya: o Juny 1808, creació Junta Suprema de Catalunya: Coordina els somatents popularsbatalla del Bruc o Setge de Girona General Alvarez de Castro. Ajuda de Wellington i les tropes britàniques. Tractat de Valençay, 1813: o Napoleó retira les tropes d Espanya o Ferran VII recupera la corona. 1.3.LES CORTS DE CADIS Cadis 1810, Junta Central convoca a Corts. Constitució de Cadis, o Monarquia moderada hereditària o Sobirania nacional o Religió oficial, catòlica. o Corts unicamerals o Poder legislatiu: les corts i rei; poder executiu: rei

2 Van aprovar lleis destinades a abolir l Antic Règim: o Supressió de les senyories. o Supressió de la Inquisició. o Abolició dels gremis. o Igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. 2.EL REGNAT DE FERRAN VII (enfrontament entre l absolutisme i el liberalisme) Veure vídeo: LA RESTAURACIÓ DE L ABSOLUTISME 1814, retorn de Ferran VII, el Desitjat. Govern absolutista ( ): o Anul lació constitució de o Clausura les Corts de Cadis. o Restabliment del règim senyorial o Persecusió de liberals. Pronunciamentsper restablir el liberalisme: o Reprimits i fracassats: Mina, Porlier, Lacy... o Veure: Recerca: Mariana Pineda. 2.2.EL TRIENNI LIBERAL 1820, pronunciamentdel coronel Riego: o El rei obligat a: Acatar la Constitució de l any Decretar l amnistia Convocar eleccions o Abolició del règim senyorial o Creació de la Milícia Nacional: defensora del règim liberal. 1823, la Santa Aliança envia els Cent Mil fills de Sant Lluís a Espanya: o Derrota dels liberals. o Restitució de Ferran VII i l absolutisme. 2.3.LA DÈCADA OMINOSA Retorn de l absolutisme i repressió del liberalisme. Situació econòmica difícil: o Hisenda sense fonsguerra del francès. o Independència colònies americanes.

3 Reformes econòmiques: o F VII apropament a la burgesia financera i industrial. o Aranzel proteccionista manufectures catalanes. Creació d un consell de ministres. Continuen els pronunciaments liberals. Problema dinàstic: o Llei Sàlica. o Pragmàtica Sanció: afavoreix Isabel. o Absolutistes recolzen a Carles, germà de F VII, com a candidat al tron. o Revolta dels malcontents, 1827 LA GUERRA CARLINA: 1833, mort Ferran VII. Isabel tenia 3 anys. Regenta Maria Cristina. Carles es proclama rei d Espanya. Inici 1a guerra carlina: o Partidaris Carles: noblesa agrària, clergat i pagesia nord-est espanyol. Defensors Antic Règim. o Partidaris Isabel: la monarquia i noblesa cortesana i sectors liberals. S hi van unir burgesia, classes populars urbanes i pagesia centre i sud peninsular. Guerra d enfrontament d absolutistes contra liberals Focus carlins: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València. El Conveni de Bergara, Abraçada de Bergara posa fi a la guerra. El carlisme durà tot el llarg del segle XIX. 3.EL REGNAT D ISABEL II Veure el vídeo: EL TRIOMF DEL LIBERALISME ( ) Liberals: o Moderats: Més conservadors. Refermen el paper del rei. Reformes limitades. Recolzen: terratinents, burgesia financera i industrial.. Personatges: Martínez de la Rosa, general Narváez, A.Mon... o Progressistes: Volen acabar amb l Antic Règim. Recolzen: classes mitges: botiguers, artesans, treballadors... Personatges: Espartero, Mendizabal, Prim...

4 1a regent: Maria Cristina de Borbones recolza en els liberals moderats Aixecament militar de La Ganja, dóna el govern als progressistes: o Dissolució del règim senyorial. o Desamortització del béns del clergat, 1836 Mendizabal: liberalització propietat agrària. o Constitució de l837: Inici de la monarquia parlamentària. Sobirania nacional Manté els principis de 1812 Divideix les Corts en Congrés de diputats i Senat. Ma Cristina dimiteix com a regent, a regent: Espartero: o Liberal progressista. Governa amb autoritarisme. o Acord lliurecanvista amb Anglaterrarevolta a CatalunyaBombardeig de Barcelona, o 1843, dimiteix. Isabel II amb 13 anys és proclamada reina. 3.2.LA DÈCADA MODERADA ( ) Govern dels moderats General Narváez home fort nova Constitució: o Conservadora. o Restabliment confessionalitat catòlica o Sufragi restringit Limitació llibertats individuals i col lectives. L exèrcit té gran influència. L Estat es configura de manera centralista i autoritària. 1849, es funda el patit demòcrata escissió del partit progressista. 1854, Leopoldo O Donnell: pronunciament de Vicálvaro. Fi de l etapa moderada. 3.3.EL BIENNI PROGRESSISTA El poder en mans dels progressistes. Unió Liberal, partit de progressistes i moderats descontents liderats pel general O Donnell. Intenten restaurar els principis constitucionals del Madoz impulsa la desamortització i la construcció del ferrocarril. O Donnell acaba amb el Bienni Progressista.

5 3.4.L ALTERNANÇA DE PODERS Alternança de govern entre moderats, de Narváez, i la Unió Liberal, de O Donnell. Els progressistes al marge del poder. Política colonialista: Guerra d Àfrica (Marroc, ) Neixen nous grups polítics en oposició al règim de govern: o Demòcratessufragi universal o Republicansabolició monarquia. 4.EL SEXENNI DEMOCRÀTIC Veure vídeo: FINAL DEL REGNAT D ISABEL II Crisi econòmica (agrícola, financera i industrial) L autoritarisme del govern de Moderats i Unió Liberal Unió dels grups polítics allunyats del poder: progressistes i demòcrates Signen el pacte d Ostende, 1866: regeneració democràtica i econòmica. 4.2.LA REVOLUCIÓ DE 1868La Gloriosa 1868, Pronunciament de Prim (progressista),serrano (unionista) i Topete. Creació de juntes revolucionàries. Les tropes d Isabel II són vençudes a Alcoleaexili de la reina. Govern provisional presidit per Serrano. o Convoca les Corts Constituents: 1869 Constitució: Monarquia constitucional. Sobirania nacional. Sufragi universal Llibertat de culte o Manteniment de la monarquia o Regent: general Serrano.

6 4.3.LA MONARQUIA DEMOCRÀTICA S escull a Amadeu de Savoia com a rei d Espanya. General Prim és assassinat a Madrid. Amadeu I: o Rep l oposició de moderats, carlins i l Església. o No rep el suport dels republicans. o Conflictes: Insurrecció a Cuba i tercera guerra carlina o Abdica el febrer de LA PRIMERA REPÚBLICA Les Corts proclamen la República, febrer de 1873 La majoria de diputats eren monàrquics. Republicans dividits: o Federalistes: Pi i Margall o Unionistes: Castelar, Salmerón Moviments cantonalistes: Cartagena Augmenta el conflicte de Cuba i la 3a guerra carlina. Sectors monàrquics i conservadors preparen la restauració en Alfons (XII). General Pavía dissol les Cort amb un cop d Estat. General Serrano presidí una república de caire conservadora i presidencialista. Desembre de 1874 cop d Estat: restauració de la monarquia borbònica. 5.LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA Veure vídeo: General Martínez Campos amb un cop d Estat proclama rei d Espanya a Alfons XII de Borbó, fill d Isabel II. 5.1.EL SISTEMA CANOVISTA Antonio Cánovas del Castillo: Artífex del retorn dels Borbó al tron. Pacíficació de la guerra carlina, 1876 Pacificació insurrecció cubana, Pau de Zanjón 1878

7 Organitza sistema polític: o Nova Constitució, 1876: Integrador Proclamava: Confessionalitat de l Estat Sobirania compartida: les Corts i el rei. o Alternança en el poder dels partits: Objectiu: donar estabilitat a la vida política espanyola Partit conservador: Antonio Cánovas del Castillo Immobilisme polític, defensa de l Església i l ordre social. Partit liberal: Práxedes Mateo Sagasta. Reformisme més democràtic (sufragi universal masc. 1890) i social Laicitat Torn pacífic o sistema de torns: alternança conservadors i liberals Corrupció electoral: El partit de govern era escollit pel rei. Convocatoria d eleccions manipulades i falsejades Caciquisme: rural. Grans propietaris. Topinada: ciutats. Governadors civils o Els dos partits defensen: Monarquia, Constitució, propietat privada Estat centralista i uniforme. 5.2.OPOSICIÓ AL SISTEMA: Forces al marge: anarquistes, socialistes i nacionalistes: o Anarquistes: Sorgeixen després de la Revolució 1868 Zones: Catalunya i Andalusia. Opten per l acció directa: vaga, boicot i atemptats. o Socialistes: Pablo Iglesias PSOE, 1879 UGT sindicat vinculat al socialisme. Zones: centre península i nord. o Nacionalistes: Reacció contra model d estat uniformitzador i centralista.

8 Catalunya: Fort impuls de la Renaixença llengua i cultura. Neixen org. polítiques: Unió Catalanista, 1891, Lliga Regionalista, 1901 País Basc: PNB, 1894 Contra l abolició dels furs. Galícia: Es mantingué com a moviment cultural: Rexurdimiento. 5.3.LA CRISI DEL nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de l administració espanyola amb l illa Estats Units declara la guerra a Espanya. enfonsament cuirassat Maine Derrota d Espanya i pèrduade les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Estat de frustació i pessimisme en la societat i política espanyola. Sorgeixen els regenaracionistes: democratització de l Estat i fi de la corrupció. 6. EL NAIXEMENT DEL CATALANISME: Veure vídeo: LA RENAIXENÇA S. XVIII i XIX situació difícil de la llengua catalana com a llengua de cultura: o Escola i administració oficial en castellà. Dècada de 1830, neix la Renaixença: o Moviment cultural. o Romanticisme. o Defensa l ús del català com a llengua literària i de cultura. o Consciència de nació. Destaquen: Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull o Víctor Balaguer Jocs Florals. Destaquen Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà.

9 6.2.EL REPUBLICANISME FEDERAL L origen del catalanisme: o Moviments populars contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. o La defensa de la indústria catalana. Junta de Fàbriquesproteccionisme. Republicanisme federal: o Progressista i anticentralista. o Idea que defensa: Organització federal de l Estat Repartiment del poder entre totes les administracions. o Arrela a les ciutats. o Suport: petita burgesia i obrers industrials. o Destaquen: Francesc Pi i Margall, Alfons Cerdà, josep Anselm Clavé. 6.3.EL CATALANISME Valentí Almirall: o Funda el Centre Català, Primera organització política catalana no vinculada a cap partit d àmbit estatal. o Propugna descentralització política d Espanya. o Promotor del Memorial de Greuges, , Unió Catalanista: o Difusor del catalanisme. o Aplega totes les organitzacions catalanistes. o Caràcter conservador i tradicionalista o Bases de Manresa: projecte d autogovern. o Veure el vídeo: , Lliga Regionalista: o Defensa la reforma i modernització de l Estat espanyol per aconseguir l autonomia política de Catalunya. o Líders: Enric Prat de la Ribai Francesc Cambó

10 7.EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC 7.1.INDÚSTRIA: Revolució industrial lenta Adquisició de carbó i cotó internacional Principals zones industrialitzades: o Tèxtil a Catalunya: Mecanització: vapors Substitució carbó x energia hidràulica: colònies industrials. o Siderúrgiques: País Basc, Astúries i Andalusia: País Basc: intercanvi amb G.Bretanya ferro x carbó Dificultats per a la industrialització: o Poc poder adquisitiu de la població. Població rural. o Manca d inversions o Problemes de transport Proteccionisme: aplicació d aranzels o Poc competitius o No renovació dels fabricants 7.2.AGRICULTURA: La reforma agrària liberal: o Objectiu: Dissolució de l Antic Règim al camp Introducció de models de propietat i producció capitalistes. o Desamortització de Mendizabal, 1836, i Madoz,1855: Terres de l Església i dels ajuntaments. La terra passa a ser una mercaderia. Venuda i comprada lliurement. o Abolició dels mayorazgos: Transformats en latifundis en les mateixes mans. Problemes de l agricultura: o No accés de la pagesia a la propietat. Quedaren com a jornalers. o Rendiments agrícoles baixos: Causes: no mecanització del camp ni augment de la productivitat. o Latifundisme: Andalusia, Extramadura, Castella Sud. o Minifundisme: Galícia, Castella Nord. Desenvolupament agrari a Catalunya: o Sentència Arbitral de Guadalupe: estableix l emfiteusi o Especialització en la viticultura: vins i aiguardents o Conreu d oliveres i arbres fruiters.

11 8.DEMOGRAFIA I SOCIETAT DEL SEGLE XIX 8.1.DEMOGRAFIA Augment de la població durant el segle XIX Causes: o Increment producció agrícola o Millor dieta alimentària o Disminució mortalitat infantil o Augment de l esperança de vida. Els Moviments migratoris: o Èxode rural a les ciutats i zones industrials. o Emigració a Cuba i Amèrica Llatina (fi del XIX) 8.2.SOCIETAT Pas dels estaments de l Antic Règim a una societat de classes Espanya: burgesia feble i noblesa influent Catalunya: o Creixement burgesia industrial i pèrdua de importància noblesa. o Concentració de proletariat espanyol: Creació d associacions obreres. Les noves classes dirigents: o Noblesa terratinent: conservava la propietat de la terra o Alta burgesia: propietària d indústries, companyies i bancs. Propietària de terres (terres de desamortizació) o Burgesia mitjana: petits industrials, comerciants professions liberals, funcionaris. Poc present a la resta d Espanya. Les classes populars: o Pagesia: Majoria de la població Condicions de vida pèssimes. Revoltes al llarg del segle. Catalunya: Millors condicions amb contractes d arrendament. o Urbanes: Obrers, artesans, botiguers, empleats... Presents a les zones industrialitzades. Condicions de vida precàries. 8.3.OBRERISME: Dures condicions de treball i de vida dels obrers de les fàbriques: o Jornada laborals de 12 a 16 hores diàries. o Salaris baixos. o Sense lleis laborals

12 o Condicions de treball dolentes: sorolls, fums... o Sense condicións higièniques. o Treball de dones i nens. o Falta de serveis d assistència i seguretat social... o Sacralització de la puntualitat, rendiment i disciplina. Cronologia de fets: o 1821, luddisme. Destrucció de màquines. o 1835, incendi fàbrica Bonaplata, Barcelona o 1840, primers sindicats: Associació Mútua d Obrers de la Indústria Cotonera. o 1854, Vaga de les selfactines. o 1855, primera vaga general d Espanya. o l obrerisme entra en contacte amb la Associació Internacional de Treballadors (AIT) o 1870, Congrés de Societats Obreres de Barcelona: es crea la Federació Espanyola de l AIT, influïda per les teories anarquistes. o , atemptats anarquistes a Catalunya: Liceu, processó de Corpus. o 1879, fundació del PSOE i 1888 de la UGT. 8.4.LES IDEES SOCIALS: El socialisme utòpic: o Fase inicial de l evolució del pensament i acció socialistes. o Projectes teòrics d un futur social perfecte i harmònic. o Destaquen: Saint-Simon, Louis Blanc, Robert Owen, Charles Fourier, Étienne Cabet, Pierre Proudhon, Louis A. Blanqui o Arriben a Catalunya les idees de Saint-Simon, Charles Fourier i d Étienne Cabet. El pensament conservador: o Crítics amb els plantejaments socialistes. o Defensors dels principis i valors del cristianisme. o Destaquen C.S.Lewis, G.K. Chesterton o A Catalunya: J. Roca i Cornet i J. Mañé i Flaquer M.Correa i Masip Col legi La Salle Catalunya