EL CONCEPTE DE REVOLUCIÓ

Transcripción

1 EL CONCEPTE DE REVOLUCIÓ El canvi de govern pot ser A través de reformes lentes A través d un canvi radical del sistema REVOLUCIÓ POLÍTICA Dos grups Revolucionaris Reaccionaris : CICLE REVOLUCIONARI BURGÉS Posa fi a l Antic Règim i dóna pas al Règim Liberal LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS Causes de fons de la guerra Situació política i econòmica colònies americanes al segle XVIII Dirigides per un governador que representa la corona Sense representació en el Parlament de Londres Tenen institucions pròpies Han de pagar impostos a la metròpoli, però es neguen Envien matèria primera a la Corona que controla el comerç El detonant de la guerra Guerra dels Set Anys entre Anglaterra i França Provoca crisi econòmica a la metròpoli Anglaterra imposa nous impostos 1773 Motí del Té a Boston comença guerra FASES DEL PROCÉS REVOLUCIONARI a) La lluita armada Exèrcit dirigit per George Washington b) La lluita política República federal Recolzat per França, Espanya i Països Baixos 1) Declaració de Drets: 1774 a Virgínia El poder resideix en el poble Igualtat dels ciutadans Llibertats individuals 2) Declaració d Independència : 1776 a Filadèlfia No afecten ni les dones ni població de color 1783: TRACTAT DE VERSALLES reconeix independència USA 3) CONSTITUCIÓ DE 1787 Separació de poders Congrés: legislatiu Govern: Executiu Tribunal Suprem: Judicial Parlament bicameral Congrés: ciutadans Senat: Estats federals

2 SITEMA POLÍTIC DELS EE.UU PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODER JUDICIAL Controla SENAT CAMBRA REPRESENTANTS ÒRGANS LEGISLATIUS I GOVERNADORS DE CADA ESTAT Legislació Pressupostos Crítica de l acció de govern PRESIDENT SECRETARIS Tasca governativa CONTROL TRIBUNAL SUPREM JUTGES Jutja el compliment de la llei Elecció directa Elecció indirecta CIUTADANS DE LA UNIÓ LA REVOLUCIÓ FRANCESA LES CAUSES CAUSES ETAPES MONARQUIA Fase moderada REPÚBLICA LA CONVENCIÓ (ag. 92 set. 95) EL DIRECTORI (set. 95 nov 99) ÈPOCA NAPOLEÒNICA EL CONSOLAT ( ) L IMPERI ( ) ELS ESTATS GENERALS ASSEMBLEA NACIONAL ASSEMBLEA CONSTITUENT ( ) ASSEMBLEA LEGISLATIVA (oct.91 ag. 92) Fase radical Govern girondí Govern jacobí Govern termidor IDEOLÒGIQUES POLÍTIQUES SOCIALS Il lustrats defenen els drets dels ciutadans Necessitat de canvi, alternativa a l absolutisme Desigualtats societat estamental Burgesia enriquida però sense poder polític ECONÒMIQUES Crisi Subsistència: males collites des de 1760: preu del blat Financera Despeses de la cort Despeses per guerra contra Anglaterra pel Canadà

3 ETAPES ELS ESTATS GENERALS Convocats per Lluís XVI per a aprovar més impostos Problemes Com es reuniran els estaments? Nº representants per estament? Votació per estament o individual? Dret de vet per algun estament? Cada grup elabora un QUADERN DE QUEIXES Radicalització de la burgesia què és el Tercer Estat? Tercer Estat reunit a la Sala del Joc de Pilota Es constitueix en Assemblea Nacional (maig juliol 1789) Jura no separar-se fins redactar i aprovar una Constitució Es constitueix en Assemblea Constituent ASSEMBLEA CONSTITUENT (juliol 1789 OCTUBRE 1791) Revolta popular 14 juliol: assalt a la Bastilla Camperols contra els senyors: Grand peur Ajuntaments revolucionaris: comunes Obra Supressió dels privilegis i expropiació béns de l església Declaració de Drets Llibertat, igualtat Sobirania nacional Dret a la propietat Constitució de 1791 Monarquia parlamentària Sufragi censatari CONSTITUCIÓ DE 1791 Sobirania nacional Drets fonamentals Suposa la fi de l Antic Règim Descentralització administrativa Divisió de poders ASSEMBLEA LEGISLATIVA (octubre 1791 Agost 1792) Lluís XVI jura la Constitució: monarquia constitucional Problemes Crisi agrària i preus aliments Polítics Conspiracions contra el règim Noblesa per recuperar privilegis Església per expropiació béns Radicals volen reformes més profundes Família reial Guerra contra Àustria Motivada pel temor a l expansió de la revolució Derrota exèrcit francés Intent fugida dels reis + Assalt Palau de les Tulleries Abolició monarquia i dissolució de l Assemblea Naix la CONVENCIÓ REPUBLICANA

4 LA CONVENCIÓ (agost setembre 1795) EL DIRECTORI (setembre 95 novembre 99) Govern Girondí ( ) 1793: Execució de Lluís XVI Europa contra França: Guerra dels Pirineus Sublevació monàrquica de La Vendeé Tribunal Revolucionari i Comité de Salvació Pública Govern Jacobí ( ) Dura repressió Mesures populars Preu màxim productes / ensenyament obligatori CONSTITUCIO Sufragi universal masculí // Sobirania popular Govern del terror ROBESPIERRE = Dictadura personal mesures repressives contrarevolució Calendari revolucionari Govern Termidor 9 Termidor (juliol) colp d Estat burgesia moderada Terror Blanc: repressió dels radicals Constitució de 1795: Executiu en mans d un DIRECTORI 1 2 Constitució de l any III Sobirania nacional Règim liberal Separació de poders Sufragi censatari Consell dels Cinc-cents Parlament bicameral Consell d Ancians Executiu Directori Manté guerra a Europa amb victòria davant la 1ª i la 2ª Coalició Creix la popularitat i el poder de l exèrcit 18 Brumari (oct-nov): colp d estat de Napoleó Bonaparte Naix el CONSOLAT L IMPERI NAPOLEÒNIC, EL CONSOLAT ( ) L IMPERI Política interior 1799: Napoleó primer cònsol per 3 anys 1802: Napoleó cònsol vitalici 1804: Napoleó es corona emperador Conservar avanços revolució amb un govern moderat Crear un estat modern Pacificar la societat Reformes socials Codi Civil, escola pública, Banc de França Concordat amb la Santa Seu, 1801 Monuments Repressió oposició i censura premsa L IMPERI NAPOLEÒNIC, Política exterior Manté guerra a Europa AUSTERLITZ Rússia + Àustria Victòries a les batalles de JENA Prússia Anglaterra 1805: derrota a Trafalgar de la coalició franco-espanyola Fracàs del bloqueig continental 1808: Espanya 1812: Rússia Relació amb els països dominats Posa familiars seus en el govern + constitucions lliberals Rebuig popular a l ocupació 1814: exili a l illa d Elba 1815: Retorn de Napoleó i Govern dels Cent Dies Derrota a Waterloo i deportació a l illa de Santa Elena Comença la RESTAURACIÓ

5 Legitimitat del monarca La Restauració: Principis Responsabilitat Intervencionisme Sistema de congressos EL CONGRÉS DE VIENA (1815: Àustria, Rússia i Prússia) Objectiu Tornar Europa a l ordre anterior a la Revolució Restituir els reis deposats per Napoleó Retorn a l absolutisme Apareixen les Cartes Atorgades Nou mapa d Europa: equilibri + problemes A través de les aliances SANTA ALIANÇA Àust + Rússia + Prússia Defensa de l absolutisme Unió poder polític + església catòlica Rebutjat per Anglaterra Es convertirà en el refugi dels liberals

6 LIBERALISME I NACIONALISME ( ) Tres onades revolucionàries Causes Liberals pretenen consolidar l aconseguit amb la R. F. Fi de l absolutisme Burgesia amb poder polític Independència de les nacions sotmeses A favor Afirmació dels sentiments nacionalistes Mapa d Europa divideix pobles i n unix d altres Defensa del liberalisme: drets, llibertats i constitució Primera onada Riego Ferran VII 1820: Espanya Guerra Independència Amèrica 1821: Grècia Independència de l Imperi Otomà (1829) Segona onada: 1830 França: Carles X de Borbó per Lluís d Orleans Impuls industrialitzador Bèlgica: Independència d Holanda (1831) Tercera onada Tres onades revolucionàries Tercera onada: 1848 La primavera dels pobles Tres factors afavoridors Ideari liberal Ideari nacionalista / social: estudiants + obrers Crisi econòmica: atur i fam Cau la monarquia de Lluís Felip d Orleans Segona República entre Constitució de 1848 Conseqüències Afavoreixen les unificacions d Itàlia i Alemanya S avança cap a la democràcia el dret de vot Naixen les organitzacions obreres 1852: Napoleó III proclama el Segon Imperi

7 Edat mitjana Alemanys Cultural Segle XIX Concepte de nació Francesos Política EL TRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA Política nacionalitzadora Tipus nacionalismes Llengua nacional Símbols Bandera Himne Separatista Unificador Unificació d Itàlia Naixen nous Estats Desintegració imperi romà Una mateixa llengua Personatges Victor Manuel II, Cavour, Garibaldi, Mazzini Punt de partida: PIEMONT El procés: caràcter militar : el Piemont derrota els austríacs 2. Garibaldi conquesta Sicília i Nàpols 3. El Piemont conquesta els estats centrals : Victor Manuel II, rei d Itàlia : S hi incorpora Venècia Batalles de Magenta i Solferino : S hi incorporen els Estats Pontificis : Roma, capital d Itàlia

8 LA UNIFICACIÓ D ALEMANYA Congrés de Viena: crea la Confederació Germànica Presidida per Àustria Dominada per Prússia Personatges Guillem I, Bismarck Punt de partida: PRÚSSIA El procés : Prússia crea el Zollverein: unió duanera Caràcter econòmic 2. Intent fracasat de crear un Parlament comú a la ciutat de Frankfurt en 1848 i dirigit pel rei de Prússia 3. Des de 1862: via militar dirigida per Bismarck contra Àustria: derrotada a Sadowa Confederació Alemanya del Nord contra França: derrotada a Metz i Sedan S incorporen els estats del sud : Naix el II Reich dirigit per Guillem I EL NACIONALISME A AMÈRICA INDEPENDÈNCIA AMÈRICA DEL SUD INDEPENDÈNCIA D HISPANOAMÈRICA CARACTERÍSTIQUES INDEPENDÈNCIA D HISPANOAMÈRICA Buit poder Ferran VII Èlit social: espanyols i CRIOLLS Espanyols controlen política i impostos Criolls: descontents per la seua situació coneixen els principis liberals Iniciaran el procés Resta societat: indis, mestissos, negres JUNTES EXÈRCITS PROPIS GOVERNS LIBERALS REPÚBLIQUES RELACIONS AMB EEUU I FRANÇA S acaba amb el retorn de Ferran VII

9 INDEPENDÈNCIA D HISPANOAMÈRICA San Martín Bolívar San Martín + Bolívar (Durant el Trienni Liberal) Agustín de Itúrbide 1. Argentina, Xile, Colòmbia, 1819 Veneçuela, Equador 1. Perú, 1824 Ayacucho 1821, Mèxic PLA D IGUALA 1. Religió catòlica 2. Monarquia constitucional 3. Igualtat racial República federal des de 1824