La Restauració borbònica

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "La Restauració borbònica"

Vanesa Cruz de la Cruz
hace 5 años
Vistas:

1 La Restauració borbònica Amb la Restauració borbònica Espanya torna al liberalisme censatari. S estableix un nou sistema polític basat en l alternança en el poder dels dos partits dinàstics: el conservador i el liberal.

2 Desembre 1874, el pronunciament de Martínez Campos afavoreix la restauració monàrquica en la persona d Alfons XII.

Antonio Cànovas del Castillo, 1828-1897 Polític nascut a Màlaga, va participar activament a la Revolució de 1854 i se li atribueix la redacció del Manifest de Manzanares.

3 Antonio Cànovas del Castillo, Polític nascut a Màlaga, va participar activament a la Revolució de 1854 i se li atribueix la redacció del Manifest de Manzanares. Com a membre de la Unión Liberal va ser ministre en dues ocasions en la etapa del regnat d Isabel II. Durant el Sexenni Democràtic va evolucionar cap a actituds conservadores, i es va oposar a la monarquia de Amadeu de Savoia i també a la Primera República. Va participar en la creació del partit alfonsí per preparar la tornada dels borbons. Va ser l inspirador de la Constitució del Va morir assassinat a Guipúscoa al 1897.

4 El nou sistema polític... Cànovas del Castillo va assumir la regència fins l arribada d Alfons XII al Sistema polític bipartidista: Partit Liberal vs Partit Conservador Pretenia resoldre els problemes endèmics del liberalisme precedent: - Caràcter partidista i excloent del moderats. - Intervencionisme dels militars. - Enfrontaments civils. Es marca 2 objectius: - Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític bipartidista - Pacificar el país (Cuba+Carlins)

5 CONSTITUCIÓ Mostra del liberalisme doctrinari. - Caràcter conservador. - Basada en els valors tradicionals: monarquia, religió i propietat. - La monarquia era la institució que tenia el poder moderador i que havia de garantir la bona entesa i l alternança entre els partits polítics. - Sufragi censatari (tot i que les primeres eleccions van ser sufragi universal). - Sobirania compartida (corts i rei). - Corts bicamerals: Senat i Congrés. - Congrés de caràcter electiu. - Senat: nomenats pel rei o el govern. Caràcter vitalici. - Confessionalitat catòlica. (no manifestació pública). - Declaració de drets restringida.

6 Objectius: Els partits renunciaven als pronunciaments. Sistema de govern basat en l alternança en el poder dels dos partits dinàstics: liberal i conservador. Torn pacífic: garantia l estabilitat institucional. Acord de no promulgar cap llei que forcés a l altre partit a derogar-la. L exèrcit tenia una alt pressupost de l Estat i gaudien de certa autonomia per als seus afers interns i ja no tenien la necessitat de participar a la política. L exèrcit: subordinat al poder civil i a una reial ordre (1875): defensa i seguretat i la independència del país.

7 La pau: Les guerres carlines Al llarg de l any 1875 l exèrcit liberal va aconseguir derrotar les tropes carlines a Catalunya, País Valencià i Aragó. Al 1876 les tropes carlines del País Basc i Navarra es rendiran. Conseqüències: Abolició definitiva del règim foral s estipula un nou sistema de concert econòmic La guerra de Cuba 1878 es signa la Pau de Zanjón que posa fi a la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys, ). Aquest tractat inclou: àmplia amnistia, abolició de l esclavitud i la promesa de reformes polítiques i adminstratives.

8 Partits dinàstics PARTIT CONSERVADOR Partit liberal conservador que aglutinava els grups polítics més conservadors excepte carlins i integristes. Líder: Antonio Cánovas dels Castillo PARTIT LIBERAL Partit que aglutina progressistes, unionistes i alguns republicans moderats. Líder: Práxedes Mateo Sagasta Eren partit de minories, de notables, d élits econòmiques i classe mitjana benestant. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l Estat liberal, unitari i centralista. Diferien: Conservadors: immobilisme, sufragi censatari, defensa de l Església i de l ordre social. Liberals: sufragi universal masculí, reformisme social progressista i laic.

9 L alternança El torn en el poder estava garantit: Quan el partit que governava patia un desgast polític i no tenia la confiança de les corts, el monarca cridava el cap del partit de l oposició a formar govern. I es convocaven eleccions. Conservadors catalans Manuel Duran i Bas (jurista) Josep Ferrer i Vidal (fabricant tèxtil) Manuel Girona (banquer) Joan Mañé i Flaquer (periodista) Diario de Barcelona Liberals catalans Víctor Balaguer (escriptor i polític) Francesc Rius i Taulet (alcalde de Barcelona) La Vanguardia El torn pacífic es va mantenir durant més de 20 anys gràcies a la corrupció electoral.

10 Cacic: Caciquisme Paraula procedent del nom que rebien els caps de les tribus indígenes a Amèrica, al Perú, que significa senyor d indis. A partir del segle XIX aquest mot al ludeix a la persona que domina i fins i tot controla els ressorts principals dels poder en un nucli de població.

11 CORRUPCIÓ ELECTORAL FALSEJAMENT El triomf del partit que havia de formar govern era convingut prèviament i s aconseguia gràcies al falsejament dels resultats: falsificació dels cens, manipulació actes electorals, compra de vots, coaccions, violència,... CACICS Persones notables del medi rural (grans propietaris, advocats, professionals o funcionaris de l administració que controlaven els ajuntaments, feien informes, dirigien els sorteigs de les quintes, etc. Agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven a qui no seguia les seves directrius.

12 Era fàcil per que: - Sufragi censatari - Pes electoral més gran dels districtes rurals que dels urbans ( i eren fàcilment manipulables). TUPINADA (PUCHERAZO)

13 L EVOLUCIÓ DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA DATES PARTITS FETS 1875 CONSERVADOR 1881 LIBERAL Sagasta introdueix el sufragi universal masculí 1884 CONSERVADOR 1885 mor Alfons XII (sense descendència) Pacte del Pardo (acord entre liberals i conservadors) 1885 LIBERAL S impulsa obra reformista: incorporació de drets associats als ideals de la Revolució del Llei d associacions 1887 (entrada forces opositores) 1888 abolició esclavitud 1889 nou codi civil, reforma hisenda, reforma exèrcit CONSERVADOR 1892 LIBERALS 1895 CONSERVADOR 1897 assassinat de Cánovas Divisions internes dins els partits. Crisi dels sistema

14 Crisi el desastre de 1898 va significar la fi del sistema de la Restauració segons com l havia dissenyat Cánovas i el sorgiment d una nova generació de polítics, intel lectuals, homes de ciència, activistes socials i empresaris que van començar a actuar en el nou regnat d Alfons XIII. La política regeneracionista

Documentos relacionados

DE L ABSOLUTISME A L ESTAT LIBERAL. Espanya al segle XIX

DE L ABSOLUTISME A L ESTAT LIBERAL. Espanya al segle XIX Espanya al segle XIX Segle XVIII: arribada dels Borbons al tro espanyol Felip V i Ferran VI van governar com a reis absoluts Carles III: Despotisme